El llibre Fer Front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) explica el sorgiment, expansió i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya articulat des de la resistència al servei militar obligatori. El llibre es basa en fonts primàries generades pels grups més importants, com els col·lectius del Casal de la Pau de Barcelona, els diversos grups del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), el Grup Acció No-Violenta Anti-OTAN, el Grup Antimilitarista de Barcelona, Mili KK, i Dones Antimilitaristes, entre d’altres. Explica els debats interns dins d’aquests grups i com van anar evolucionant en el temps, les campanyes i estratègies, les relacions de gènere dins dels grups, les xarxes de suport que van anar teixint, la importància de la noviolència i la desobediència a l’Estat, la incidència en la joventut catalana, la dimensió teòrica i pràctica que van atorgar a l’antimilitarisme i com es va passar de defensar l’objecció de consciència al servei militar a apostar decididament per la insubmissió. Per tant, el llibre serveix per entendre com es va desenvolupar aquest moviment social, el més important moviment juvenil de la dècada dels vuitanta.
Llegeix més »
El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Aquesta mina va ser la mina de plom més important de Catalunya, tant per la seva rendibilitat com per la qualitat del mineral extret, la galena, que es processava per obtenir-ne el plom i exportar-lo en lingots. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins al 1972.
El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.
L’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.
Recentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.
Aquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.