Fer front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) │ Apunt de Carlos Ángel Ordás García

El llibre Fer Front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) explica el sorgiment, expansió i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya articulat des de la resistència al servei militar obligatori. El llibre es basa en fonts primàries generades pels grups més importants, com els col·lectius del Casal de la Pau de Barcelona, els diversos grups del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), el Grup Acció No-Violenta Anti-OTAN, el Grup Antimilitarista de Barcelona, Mili KK, i Dones Antimilitaristes, entre d’altres. Explica els debats interns dins d’aquests grups i com van anar evolucionant en el temps, les campanyes i estratègies, les relacions de gènere dins dels grups, les xarxes de suport que van anar teixint, la importància de la noviolència i la desobediència a l’Estat, la incidència en la joventut catalana, la dimensió teòrica i pràctica que van atorgar a l’antimilitarisme i com es va passar de defensar l’objecció de consciència al servei militar a apostar decididament per la insubmissió. Per tant, el llibre serveix per entendre com es va desenvolupar aquest moviment social, el més important moviment juvenil de la dècada dels vuitanta.

Llegeix més »

La transversalitat a l’àmbit comunitari │ Apunt d’Ana Nogueras i Robert Gimeno

Treballar des de la transversalitat és un objectiu i una estratègia alhora. Aquest llibre parla del treball transversal a l’àmbit local i la seva importància en el desenvolupament de l’acció comunitària.

Parteix de l’experiència i la trajectòria del programa de Prevenció i Mediació Comunitària (PMC) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en el seu treball de suport, assessorament i acompanyament, en temes de prevenció i gestió de conflictes amb infants i joves, a un centenar de municipis i una dotzena de consells comarcals de Catalunya, des de la seva implantació el novembre de 2004.

En els dos primers capítols, es proposa una definició i una reflexió sobre la transversalitat com a mètode de treball, tal com s’entén des del programa de PMC i com s’ha vingut practicant durant tots aquests anys. Una fórmula que ha promogut el desenvolupament de nombroses iniciatives transversals en diversos municipis i dels quals es recullen alguns exemples en el capítol 3.

Moltes d’aquestes iniciatives van néixer, coincidint amb la creació el 2018, de la comunitat de pràctica, la “CoP transversalitat”, emmarcada dins de les activitats del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada i alguns dels seus membres han col·laborat en la seva redacció.

Llegeix més »

Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària per conèixer fins a quin punt l’economia social i solidària (ESS) representa una oportunitat diferenciada per a les trajectòries laborals de les dones joves.

Entre les principals conclusions podríem destacar:
. L’ESS és un espai on les dones joves troben possibilitats de conciliar i de treballar de manera sostenible amb la seva vida degut principalment a la capacitat d’autogestió de la feina i els horaris de treball.
. L’ESS és un espai on la majoria de projectes col·lectius i persones que hi participen tenen una socialització de gènere, així com un ampli coneixement del feminisme que porta al fet que la perspectiva feminista s’incorpori a la majoria d’espais.
. No obstant això, les dones encara es troben amb moltes dificultats ja que operen en l’economia tradicional, on els lideratges són encara molt masculins i es valora el treball des d’un punt de vista molt productivista; centrat en la viabilitat econòmica i la competitivitat, i on les tasques reproductives són invisibles i poc valorades.

La viabilitat econòmica dels projectes acostuma a ser una dificultat i la manera d’assegurar el seu funcionament és mitjançant l’autoexplotació, de manera que les mesures de conciliació i sostenibilitat de la vida es van postergant, i es prioritza la viabilitat econòmica del projecte.

Llegeix més »

El més llegit de 2020 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2020 vàrem publicar 40 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2020 van ser:

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món │ Apunt del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

Homenatge a Pau Casals (1876-1973) │Apunt de Josep Maria Figueres

Llegeix més »

Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

prioratEl Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Aquesta mina va ser la mina de plom més important de Catalunya, tant per la seva rendibilitat com per la qualitat del mineral extret, la galena, que es processava per obtenir-ne el plom i exportar-lo en lingots. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins al 1972.

El municipi de Bellmunt del Priorat compta amb una tradició minera que es remunta a la prehistòria i que ha conegut diferents períodes d’activitat al llarg del temps. Però el període de més esplendor correspon al del mineral industrial i es produeix entre les dècades de 1920 i de 1960. La colònia minera es crea cap al 1920, quan l’empresa concessionària Minas del Priorato, SA va construir un conjunt d’habitatges com a prolongació del poble per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres. La colònia disposava de serveis com eren l’economat, l’escola, el consultori mèdic i l’Euterpe que era el centre social d’oci (ball, cinema, espectacles i teatre).Llegeix més »

El Museu de les Mines de Cercs │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

guia-cercs-0x396El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.

El Museu mostra la història, l’evolució tècnica de la mineria a la conca del Berguedà, el treball a la mina i la vida social a la colònia. Ubicat a l’antic edifici de l’“Hogar del Minero” es visita l’exposició permanent, l’audiovisual i un pis de la colònia obrera tal com era a la dècada del 1940. Un tren miner recorre 500 m de galeria de la mina Sant Romà i permet veure com era el treball a l’interior de les galeries.

Al Berguedà, l’abundant vegetació que caracteritzava aquesta zona durant el cretaci és la base de la formació del carbó explotat a les mines de la comarca durant els segles XIX i XX. Malgrat que a finals del segle XVIII s’intentava aprofitar el carbó per a les fargues, l’explotació definitiva va arribar el 1893, gràcies a la construcció del ferrocarril i a la compra per part de l’empresari basc José Enrique de Olano de les concessions mineres dels termes de Cercs i Fígols, fet que va permetre l’explotació i la construcció de les colònies mineres. El 1911 l’empresa es va transformar en la societat anònima “Carbones de Berga, SA” i a partir de 1965 l’empresa va ser controlada per FECSA fins que el 1991 va tancar definitivament.Llegeix més »

L’Enquesta de participació i política, una anàlisi de la participació juvenil a Catalunya │ Apunt de Roger Soler-i-Martí

joventutenquestaL’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.

La publicació està organitzada en diferents capítols de diversos autors que tracten diverses temàtiques, totes relacionades amb la vinculació de la gent jove amb la política (actituds, socialització política, gènere, formes d’activisme, procés independentista, política institucional…). Tot i la diversitat d’aspectes abordats, tots els capítols comparteixen els objectius següents:Llegeix més »

Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb joves en l’àmbit local │ Apunt de Carola Castellà i Mariona Ferrer-Fons

joves àmbit localRecentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.

El llibre és resultat d’un estudi quantitatiu i qualitatiu més ampli sobre l’avaluació dels processos participatius juvenils encarregat per l’àrea de participació de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). En aquest estudi es va fer un treball de diagnosi i avaluació dels processos participatius que s’havien impulsat des de l’ACJ durant el període 2004-2014, i es van recollir les visions i les experiències de diversos actors implicats (joves i tècnics/es) o experts/es que ja tenien una certa experiència en avaluar o acompanyar aquests processos.

Moltes de les dades recollides ens han ajudat a fonamentar el monogràfic. El llibre l’hem estructurat en tres capítols. En primer lloc, fem una panoràmica breu sobre la participació de la joventut en el segle XXI. Elements com els determinants individuals i contextuals de la participació, el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació, o el dilema de la desigualtat que pot generar la participació si no és inclusiva són àmbits centrals en aquest apartat. La joventut del segle XXI és molt diversa i això també es reprodueix en els interessos i les formes que trien participar socialment i políticament, sigui presencialment o en línia.Llegeix més »

Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 │ Post de Pau Serracant

Enquesta joventutAquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.

L’estudi es basa en les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 (EJC17). L’EJC és una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya, de realització quinquennal,Llegeix més »