Es tracta d’una eina d’orientació i de suport adreçada a tots aquells professionals de joventut, càrrecs electes d’ens locals, representants d’entitats i altres professionals que vulguin impulsar actuacions per incidir en la trajectòria educativa dels i les joves.
La Guia ha estat promoguda per la Direcció General de Joventut i s’ha elaborat de forma col·laborativa mitjançant un grup de treball d’una vintena de professionals de polítiques locals de joventut i d’educació, procedents de diverses institucions (ajuntaments, consells comarcals, Diputació de Barcelona i Generalitat).
El resultat de tot aquest treball és la Guia que us presentem, que recull un ampli conjunt d’estratègies educatives que es poden impulsar des de l’àmbit de les polítiques locals de joventut. Es basen en una visió oberta sobre la trajectòria educativa i partint de la premissa que l’educació és transversal i afecta totes (o bona part) les facetes de la vida de les persones joves: la cultura, l’ocupació, la salut, etc. No obstant això, i per evitar una excessiva dispersió de continguts, es focalitza en l’àmbit de l’escolarització formal i, molt especialment, en l’acompanyament a l’escolarització i a la transició escola-treball.
Hi trobareu un recull de propostes −concretament 35− que us poden ajudar a impulsar actuacions encaminades a millorar l’èxit en la trajectòria educativa dels i les joves. Es tracta d’un ventall de possibilitats prou divers per poder oferir respostes a les diferents realitats territorials.Read More »
El llibre Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic és el catàleg de l’exposició que ha reunit les vint obres mestres que van ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2015 i que va tenir lloc entre el 17 de març i el 3 de juliol de 2016. Entre les obres mostrades i estudiades hi destaquen fragments de pintura mural romànica de monuments com San Pedro de Arlanza i, sobretot, peces d’artistes de primera fila del gòtic català els germans Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell. També sobresurten autors del món hispànic medieval com Nicolás Francés o Martín Bernat. L’esdeveniment i la publicació són molt especials, donat que el Museu no rebia un conjunt d’obres d’art medieval tan important des de la dècada de 1970.
Aquesta nova edició de l’Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i del reglament que la desplega aprovat pel Decret 150/2014, de 18 de novembre.
El nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).
La inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.
El derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.
Ara fa cent anys moria a Lleida Xavier Gosé, prototip de l’il·lustrador modern, que es trobava en el pic de la seva maduresa artística i que havia assolit un posició molt notòria en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1914, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi. Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Gosé, van sumar esforços per brindar al públic una exposició retrospectiva sobre aquest artista, l’obra del qual no s’havia presentat mai al Museu Nacional. La monografia que l’acompanya, reuneix el millor de la seva obra coneguda i descobreix els treballs inèdits per ampliar la visió sobre la seva trajectòria creativa, que abasta des de la Barcelona d’Els Quatre Gats fins al París de la belle époque i prefigura l’art déco. Les prop de les tres-centes il·lustracions permeten traçar un recorregut per la crònica mundana del París de principis del segle XX, la capital de l’art i de l’entreteniment que va atreure artistes d’arreu del món. Alhora, l’obra de Gosé, catalitzadora dels corrents estètics i gràfics del moment, convida a capbussar-se en l’atmosfera d’una època històrica que es debat entre la tradició i la seducció d’allò modern.
El referèndum sobre la independència d’Escòcia de 2014 va ser precedit d’un ampli debat sobre les conseqüències que les dues opcions, independència o manteniment d’Escòcia al Regne Unit, implicarien sobre aspectes com ara la pertinença a la Unió Europea, la fiscalitat, les pensions, la moneda, etc. La intensitat d’aquest debat, però, sovint va fer perdre de vista l’anàlisi acurada de l’eix central que bastia aquest debat, que no era altre que el del model de societat i, per tant, d’estat, que es propugnava per a Escòcia.