Aquest volum col·lectiu, número 21 de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, té el seu origen en el seminari “Els darrers desenvolupaments sobre la legislació bàsica: bases desplaçables, bases millorables i condicions bàsiques”, celebrat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern el juny de 2025 en col·laboració amb la Fundación Manuel Giménez Abad. La reflexió sobre la legislació bàsica —el conjunt de normes que l’Estat fixa com a denominador comú de la regulació en les matèries de competència compartida— resulta especialment necessària en un moment en què tant la doctrina com la jurisprudència continuen servint-se de categories sovint inadequades per explicar una realitat normativa canviant.

Amb motiu del centenari de l’arribada del metro a la ciutat de Barcelona, s’ha publicat un llibre imprescindible per als amants de la història urbana i ferroviària: Cent anys del metro de Barcelona (1924–2024). Aquest volum ofereix una mirada cronològica i visual a l’evolució del metro barceloní al llarg d’un segle, combinant rigor històric amb una extraordinària selecció d’imatges d’arxiu, moltes inèdites, procedents dels fons de la Fundació TMB.

La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya presenta Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista, publicació editada pel Departament de Cultura de la Generalitat i elaborada pel grup de treball Museus i Gènere, que recull set anys d’experiència en l’aplicació d’aquesta perspectiva als equipaments patrimonials.

Durant el 2024, hem publicat al blog un total de quaranta-dos apunts. Els deu apunts més llegits l’any 2024 han estat els següents:

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura ha publicat el número 8 de la col·lecció “Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya”: Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela, és una investigació sobre els rituals laics de benvinguda, obra guanyadora del 34è Premi Serra i Moret 2016 (assaig) i el 2n premi Temps, Espai i Forma 2016 (assaig) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La investigació s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment civi anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys s’han estès a més de setanta municipis catalans. Lluny de ser un invent modern, les cerimònies civils de benvinguda compten amb quasi un segle i mig d’història: va ser a Reus, al 1870, on es va celebrar el primer bateig civil d’Espanya.

El bateig civil és una celebració de l’arribada d’un infant, sigui per naixement o adopció, que organitza un ajuntament o jutjat de pau i que es pot celebrar de manera individual o col·lectiva. És una celebració de la vida, que comença i es renova, així com una integració del nou ésser a la societat civil, remarcant l’entrada i la pertinença al barri o municipi.Llegeix més »