“L’àlbum de la Ruth” recull els fruits de la recerca de la historiadora i docent Maria Ojuel Solsona, iniciada anys enrere i que va fer eclosió a l’exposició del mateix nom al Memorial Democràtic de Catalunya. El fil conductor és l’àlbum de fotografies que va pertànyer a la mestra i activista suïssa Ruth von Wild (1912-1983), nascuda a Barcelona en el si d’una família suïssa, que va treballar a Catalunya com a voluntària a la plataforma d’ONG coneguda com a “Ajuda Suïssa” durant la Guerra Civil. Ruth von Wild va viure en carn pròpia la Retirada i va continuar la seva tasca en territori francès per atendre, primer, els infants espanyols refugiats i, després, per ocupar-se dels infants víctimes de la Segona Guerra Mundial. Companya de la també suïssa Elisabeth Eidenbenz (directora de la Maternitat d’Elna), von Wild va dirigir diverses colònies infantils, on va adoptar estratègies d’ajut humanitari emprades durant la Guerra Civil d’Espanya en el context de la Segona Guerra Mundial i va salvar infants jueus de la deportació. La publicació conté nombroses fotografies de l’àlbum original, que documenten cronològicament la tasca de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant el darrer any de la guerra, però també l’exili (gener-febrer 1939) i la tasca posterior en el sud de França (1939-1940), més concretament a la colònia d’infants refugiats de Sijan.
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura ha publicat el número 8 de la col·lecció “Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya”: Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela, és una investigació sobre els rituals laics de benvinguda, obra guanyadora del 34è Premi Serra i Moret 2016 (assaig) i el 2n premi Temps, Espai i Forma 2016 (assaig) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Es tracta d’una eina d’orientació i de suport adreçada a tots aquells professionals de joventut, càrrecs electes d’ens locals, representants d’entitats i altres professionals que vulguin impulsar actuacions per incidir en la trajectòria educativa dels i les joves.
El llibre Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic és el catàleg de l’exposició que ha reunit les vint obres mestres que van ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2015 i que va tenir lloc entre el 17 de març i el 3 de juliol de 2016. Entre les obres mostrades i estudiades hi destaquen fragments de pintura mural romànica de monuments com San Pedro de Arlanza i, sobretot, peces d’artistes de primera fila del gòtic català els germans Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell. També sobresurten autors del món hispànic medieval com Nicolás Francés o Martín Bernat. L’esdeveniment i la publicació són molt especials, donat que el Museu no rebia un conjunt d’obres d’art medieval tan important des de la dècada de 1970.
Aquesta nova edició de l’Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i del reglament que la desplega aprovat pel Decret 150/2014, de 18 de novembre.
El nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).
La inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.
El derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.