La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura ha publicat el número 8 de la col·lecció “Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya”: Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela, és una investigació sobre els rituals laics de benvinguda, obra guanyadora del 34è Premi Serra i Moret 2016 (assaig) i el 2n premi Temps, Espai i Forma 2016 (assaig) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
La investigació s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment civi anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys s’han estès a més de setanta municipis catalans. Lluny de ser un invent modern, les cerimònies civils de benvinguda compten amb quasi un segle i mig d’història: va ser a Reus, al 1870, on es va celebrar el primer bateig civil d’Espanya.
El bateig civil és una celebració de l’arribada d’un infant, sigui per naixement o adopció, que organitza un ajuntament o jutjat de pau i que es pot celebrar de manera individual o col·lectiva. És una celebració de la vida, que comença i es renova, així com una integració del nou ésser a la societat civil, remarcant l’entrada i la pertinença al barri o municipi.Read More »
Es tracta d’una eina d’orientació i de suport adreçada a tots aquells professionals de joventut, càrrecs electes d’ens locals, representants d’entitats i altres professionals que vulguin impulsar actuacions per incidir en la trajectòria educativa dels i les joves.
El llibre Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic és el catàleg de l’exposició que ha reunit les vint obres mestres que van ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2015 i que va tenir lloc entre el 17 de març i el 3 de juliol de 2016. Entre les obres mostrades i estudiades hi destaquen fragments de pintura mural romànica de monuments com San Pedro de Arlanza i, sobretot, peces d’artistes de primera fila del gòtic català els germans Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell. També sobresurten autors del món hispànic medieval com Nicolás Francés o Martín Bernat. L’esdeveniment i la publicació són molt especials, donat que el Museu no rebia un conjunt d’obres d’art medieval tan important des de la dècada de 1970.
Aquesta nova edició de l’Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i del reglament que la desplega aprovat pel Decret 150/2014, de 18 de novembre.
El nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).
La inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.
El derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.
Ara fa cent anys moria a Lleida Xavier Gosé, prototip de l’il·lustrador modern, que es trobava en el pic de la seva maduresa artística i que havia assolit un posició molt notòria en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1914, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi. Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Gosé, van sumar esforços per brindar al públic una exposició retrospectiva sobre aquest artista, l’obra del qual no s’havia presentat mai al Museu Nacional. La monografia que l’acompanya, reuneix el millor de la seva obra coneguda i descobreix els treballs inèdits per ampliar la visió sobre la seva trajectòria creativa, que abasta des de la Barcelona d’Els Quatre Gats fins al París de la belle époque i prefigura l’art déco. Les prop de les tres-centes il·lustracions permeten traçar un recorregut per la crònica mundana del París de principis del segle XX, la capital de l’art i de l’entreteniment que va atreure artistes d’arreu del món. Alhora, l’obra de Gosé, catalitzadora dels corrents estètics i gràfics del moment, convida a capbussar-se en l’atmosfera d’una època històrica que es debat entre la tradició i la seducció d’allò modern.