El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola│ Apunt del Memorial Democràtic

El cop d’estat de Franco contra la República va provocar l’esclat d’una revolució social als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar la duplicitat de poders entre els Comitès Antifeixistes i les institucions que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. La revolució social va portar atacs indiscriminats contra les persones i el patrimoni amb la destrucció, la devastació i els assassinats. La reacció de protecció i salvaguarda va ser fulminant i l’art salvat es va concentrar en diversos dipòsits que culminarien al Museu del Palau Nacional de Montjuic.

Aquest llibre recull aportacions sobre les situacions produïdes a Lleida, el Pirineu, les Terres de l’Ebre, Tarragona, Reus i Poblet, Solsona, Manresa, Sabadell i Terrassa, Mataró, Granollers, Vic, Girona i Barcelona, amb estudis d’especialistes en la salvaguarda del patrimoni. Aquest repàs territorial omple un buit de coneixement sobre les accions prèvies a les concentracions de Montjuic i Pedralbes i els trasllats a Olot i la frontera, que es coneixien millor.

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

Simposi Carles Fages de Climent │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

L’any 2018, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decretar l’Any Carles Fages de Climent, en què es va commemorar el cinquantè aniversari de la mort de l’autor. El present volum recull les diverses ponències que es van dur a terme durant el Simposi, celebrat el 22 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. S’hi inclouen els textos de Mariàngela Vilallonga, Enric Pujol, Jaume Guillamet, Jordi Canet, Anna Teixidor, Maria Nunes, Joan Ferrerós, Jordi Pla i Nil Ventós, participants en el Simposi.

L’obra de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) se situa entre les fonts clàssiques i tradicionals i l’empelt amb les formes literàries de la modernitat, així com el llegat d’Eugeni d’Ors i els noucentistes. De la seva forta vinculació tant amb el seu paisatge natal de l’Empordà com amb la ciutat de Barcelona, on va dur a terme gran part de la seva activitat literària, en neixen les seves facetes com a autor que va conrear una gran varietat de gèneres: la poesia, la prosa, el teatre, els articles periodístics, l’assaig i la traducció.

Llegeix més »

L’Exposició de París (1937). L’art medieval català a París durant la Guerra Civil espanyola │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

L’any 1937, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar a París, al Jeu de Paume des Tuileries, una gran exposició d’art medieval català. S’hi van traslladar des d’Olot les peces més rellevants i singulars del romànic i el gòtic: frescos, escultures, pintures, brodats, teixits, còdexs miniats i orfebreria, en una tria que va esdevenir una gran carta de presentació internacional de l’art i de la cultura catalanes. L’impacte de l’exposició fou molt notable, i fruit de l’èxit es van plantejar algunes possibilitats de noves exposicions a Brussel·les, Londres i Nova York, que finalment es van rebutjar.

L’evolució de les circumstàncies de la guerra a Espanya va aconsellar la continuïtat a França de les obres que s’hi havien desplaçat. El Govern francès va oferir la possibilitat de continuar l’exposició als afores de París, al castell de Maisons-Laffitte, i així es va fer. Quan, a finals de 1937, va acabar l’Exposició Internacional de París, les autoritats catalanes i franceses van decidir conjuntament de perllongar l’exposició i el dipòsit de les obres d’art de Catalunya fins que s’aclarissin les circumstàncies del final de la guerra. Des del febrer de 1937 i fins al 12 de setembre de 1939, el director dels Museus de Barcelona, Joaquim Folch i Torres, es va erigir en l’organitzador de les exposicions i en el custodi de les obres d’art; l’acompanyà en la definició de les museografies al Jeu de Paume i a Maisons-Laffitte l’arquitecte Josep-Lluís Sert. Pere Coromines, com a comissari de Museus, i successivament Ventura Gassol, Antoni M. Sbert (dues vegades, la segona després d’un petit parèntesi de Josep Tarradellas), Carles Martí Feced i Carles Pi Sunyer, van ser els interlocutors de Folch en nom de la Conselleria de Cultura. Gassol fou, a més, el president del Comitè Executiu de l’Exposició. Pere Bosch Gimpera, en alguna de les seves habituals sortides internacionals, també va intervenir en les gestions diverses que acompanyaren l’exposició.

Llegeix més »

“Postectura. La construcció del demà” │ Apunt de Bernat Puigdollers

L’any 1950 es va inaugurar a les Galeries Laietanes de Barcelona la primera i única exposició del grup Postectura, un col·lectiu format per sis pintors i sis escultors: Esther Boix, Joaquim Datsira, Ricard Creus, Josep Martí Sabé, Francesc Torres Monsó i Josep M. Subirachs. Encara que tots havien mostrat la seva obra en certàmens col·lectius com el Saló d’Octubre, l’exposició de Postectura. La construcció del demà marca un abans i un després en les seves trajectòries.

Per a molts d’aquests artistes és la primera mostra de la seva obra i representa una presa de consciència i l’afirmació d’una trajectòria artística incipient. Tots aquests esdeveniments els duen a convertir-se en figures destacades de les segones avantguardes catalanes.

El catàleg recull el conjunt d’obres exposades a la mostra “Postectura. La construcció del demà”, duta a terme al Museu d’Art de Girona i aprofundeix en el procés de gènesi del grup i en el context cultural i artístic que el va fer possible. A través dels diversos capítols temàtics del catàleg, el lector pot recórrer els orígens artístics dels membres del grup: el taller de l’escultor Enric Monjo i l’Escola Llotja de Barcelona, la trajectòria d’altres grups paral·lels com els Betepocs i el Grup Flamma i, evidentment, la seva participació en l’exposició a les Galeries Laietanes.

Llegeix més »

Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país. Catàleg de l’exposició │Apunt de Jordi Manent

Un país el construeixen persones, col·lectius, entitats, institucions, empreses… Entre les persones a títol individual que ajuden a fer avançar un país n’hi ha que deixen més petjada i n’hi ha que menys. Triadú va ser, sense cap mena de dubte, una personalitat polièdrica que va deixar una empremta fonda a Catalunya, una característica que se li va reconèixer en vida a través d’homenatges i premis diversos i que, ja traspassat, es continua posant de relleu.

Joan Triadú va ser mestre, crític literari, escriptor, traductor, activista…, oficis i actuacions en què sempre va destacar. L’exposició i catàleg Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país se centra en l’activisme de Triadú al llarg de dècades, un activisme que es desplega en tres direccions: el patriòtic, el formatiu i el literari i cultural. Són desenes i desenes les iniciatives culturals que va impulsar o en què va col·laborar el pedagog: el Concurs Literari Parroquial de Cantonigròs, l’Any Fabra, les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres catalanes… I també és destacable el seu pas per Òmnium Cultural, la Delegació d’Ensenyament de Català (DEC), la Institució Cultural del CIC, el PEN Club, la Plataforma per la Llengua i tantes altres entitats i institucions, així com la creació de les escoles Betània i Thau. A l’exposició, també s’hi repassa les seves col·laboracions a Forja, Ariel, el diari Avui i Serra d’Or, entre moltes altres capçaleres.

Llegeix més »

Periscopi. Recorregut i realitats de l’art penitenciari a Catalunya │ Apunt d’Ángela Martínez i Sònia Marco

L’art com a eina d’expressió ha existit durant tota la història de la humanitat. L’ésser humà l’ha fet servir responent en cada moment a diferents necessitats. A les presons de tot arreu, històricament es poden trobar dibuixos als murs de les seves cel·les, cançons fetes per les persones internes, escrits…

Des de fa més de trenta anys, les presons catalanes compten amb professionals de diferents disciplines artístiques que acompanyen el seu alumnat dels tallers en els seus processos creatius.

Aquesta publicació mostra algunes de les experiències artístiques que són el reflex de la construcció d’un model propi, un lloc clau dins la presó i el model de rehabilitació català: els tallers artístics. A través de la comunitat de pràctiques (CoP) gestem uns tallers en xarxa habitats per persones que intercanvien idees i fan projectes conjunts.

Reflex de tot això és aquesta edició que us presentem, fruit d’un mosaic d’experiències, algunes de les quals dins el context de la COVID-19.

Llegeix més »

Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles │ Apunt de Josep Garcia i Miràngels

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat al llarg de l’any 2021 la celebració de l’Any Manuel Cubeles (1920-2017) amb motiu dels 100 anys del seu naixement. Aquesta publicació és un homenatge a l’autor i la seva obra.

La Miscel·lània és un recull de vint-i-set textos de dinou autors diferents i tretze entrevistes i converses de l’autor que conviuen amb textos de nova fornada que volen fer visibles les altres aportacions de Manuel Cubeles a la ràdio, la televisió, el teatre, el mecenatge cultural, el teatre medieval…, a més de la seva destacada aportació a la dansa tradicional catalana al llarg dels segles XX i XXI, on encara hi ha camí per recórrer en l’estudi i divulgació de la seva obra.

La Miscel·lània està organitzada en cinc apartats i, al darrer capítol, Manuel Cubeles pren la paraula en les entrevistes i converses. L’obra es clou amb les Corrandes de Jaume Arnella dedicades a Manuel Cubeles. Gairebé la totalitat dels textos s’han publicat en el seu idioma original. En la majoria, s’hi han inclòs notes addicionals per tal de facilitar-ne la contextualització.

Llegeix més »

Museu del Ferrocarril a Móra la Nova │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova ocupa diversos edificis de l’antic complex ferroviari i d’altres de nova construcció. L’objectiu del Museu és difondre la cultura ferroviària i donar a conèixer la història de Móra la Nova com un enclavament ferroviari d’importància estratègica en ser l’estació de relleu de la línia de trens directes entre Barcelona i Madrid. A l’andana principal de l’estació, es troba el punt d’acollida de visitants; la primera planta ens endinsa a la història de l’estació i, des de la planta superior, es gaudeix d’unes vistes excepcionals al conjunt de les instal·lacions i al mecanisme de l’enclavament des d’on es controlaven els moviments de les locomotores i els vagons. També es veu el pont giratori que permet a les locomotores realitzar maniobres d’inversió de la marxa, així com un taller original dedicat al manteniment de dues locomotores utilitzades per a les activitats del Museu.

L’estació de Móra la Nova va tenir una gran importància tant tècnica com històrica i social, però no va ser capaç de progressar fet que la va portar a la decadència. La seva preservació i valorització es deu a la intuïció i la dedicació d’un grup d’aficionats al ferrocarril que l’any 2001 van crear l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) amb l’objectiu de recuperar part de les instal·lacions de l’estació i convertir-les en un centre visitable.

Llegeix més »

La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya │ Apunt de Narcís Selles

Aquest llibre s’emmarca en les iniciatives derivades de la commemoració dels cinquanta anys de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. S’hi tracta la producció gràfica de l’antifranquisme ―de l’alta cultura a les cultures populars― durant el temps que va funcionar la plataforma unitària de l’oposició, però sense oblidar les experiències més significatives que van precedir-la. El seu objectiu és mostrar l’abast i la rellevància social i política d’aquestes obres en el procés d’erosió de la dictadura, així com els seus usos per part dels diferents sectors del moviment democràtic (organitzacions i partits polítics, sindicats, entitats culturals, empreses editorials, associacions de veïns, etc.).

Un dels seus trets distintius és que, en lloc de posar el focus en les obres úniques, s’atenen les que van utilitzar tècniques reprogràfiques i d’impressió (serigrafies, gravats, litografies, òfset, etc.) i que foren vehiculades per distints suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres i revistes, caràtules de disc, etc.), ja que va ser gràcies a aquests mitjans i a aquests canals que les vindicacions del moviment opositor van arribar a capes àmplies de la població i van contribuir a promoure la percepció d’un marc de valors i referències contraris o alternatius als de l’oficialitat establerta. De manera que artistes, grafistes, dissenyadors, il·lustradors i ninotaires van donar forma visual als afanys de canvi de la societat civil enfront de l’ordre autoritari en què s’assentava l’Estat espanyol.

Llegeix més »