Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918) │ Apunt de Cristina Ribot

L’any 2018 el Departament de Cultura va adquirir en subhasta una obra de Celso Lagar, El tren de França (1915), que es va incorporar a la col·lecció del Museu d’Art de Girona. Aquesta oli sobre tela, de 70 x 89 cm, representa una vista de la ciutat de Girona amb la torre i l’absis de Sant Pere de Galligants a primer pla, i amb un tren que mena a França. El quadre és una de les cinc obres que Lagar va pintar durant una estada a Girona. Tres anys més tard, l’exposició «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)», comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art a la Universitat de Girona, ha sortit a la llum. La mostra fa una revisió de l’obra de l’artista salmantí entre 1915 i 1918, coincidint amb la seva a estada a Catalunya. Incorpora també un àmbit dedicat a la seva companya i escultora Hortense Bégué, comissariat per María José González.

Celso Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) va arribar a París l’any 1911, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo. Allà hi va conèixer Hortense Bégué (Cauvós, 1890 – París, 1957), que s’hi havia traslladat l’any 1909 per formar-se en escultura. Ambdós artistes van arribar a Barcelona cap a finals del 1914, fugint de la Primera Guerra Mundial. Al llarg del trienni català, van fer estades complementàries a París, Madrid, Bilbao i Galícia, i van celebrar diferents exposicions a Barcelona, Girona, Madrid i Bilbao. Van publicar dibuixos en revistes culturals catalanes i van estrènyer vincles amb figures de l’avantguarda catalana com Salvat-Papasseit, Junoy, Barradas o Torres-García. A Catalunya, Lagar va desenvolupar el planisme.

Llegeix més »

“M’agrada escriure. M’agrada rabiosament”. Cartes (1938-2002) │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Llegeix més »

L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El catàleg de l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que es pot visitar fins al 16 de gener de 2022, és una publicació que ràpidament desperta l’interès, ja que desvetlla els enigmes de la singular cultura ibera.

L’interès del catàleg comença a la mateixa portada, on un exvot ibèric amb els braços oberts ens dona la benvinguda i ens obre les portes a la descoberta d’una de les civilitzacions més desconegudes del Mediterrani. La col·laboració fonamental d’especialistes rellevants de la cultura ibera emmarca la publicació, amb catorze articles clars, directes i amb missatges concrets, organitzats en tres grans apartats: “A la recerca dels ibers”, “El mosaic iber” i “Desxifrant els enigmes”.

Els autors dels articles són: David Asensio, Núria Molist, Gabriel de Prado i M. Carme Rovira (equip de comissariat de l’exposició), Joan Sanmartí, Fernando Quesada, Ignasi Grau, Arturo Ruíz, Manuel Molinos, Carles Laueza-Fox, Joan Ferrer, Carmen Rueda, Maria Carme Belarte, Oriol Olesti i Jaume Noguera.

Amb l’objectiu de ser una publicació il·lustrada, l’apartat del catàleg de peces presenta una selecció del patrimoni exposat més singular, feta per l’equip de comissariat de l’exposició. Podem arribar a dir que la conjugació gràfica entre les imatges de les peces i els breus texts descriptius generen en el lector un interès captivador en la descoberta dels detalls que s’hi descriuen.

Llegeix més »

Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »

Guillén, màgia a l’espai escènic │ Apunt de Pilar Parcerisas

Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.

Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.

Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra

Llegeix més »

Llibres sobre llibres per sant Jordi! Apunt de Publicacions de la Generalitat

Sant Jordi 2021: selecció de llibres sobre llibres publicats per la Generalitat de Catalunya.

800 anys de cultura catalana. 44 llibres / 800 años de cultura catalana. 44 libros / 800 Years of Catalan Culture. 44 Books

Recorregut per la història de la cultura catalana dels darrers 800 anys -des del naixement de les literatures romàniques fins als nostres dies- a través de les ressenyes i les reproduccions de fragments de les edicions originals de 44 llibres excepcionals. La selecció de títols, elaborada pel doctor Joaquim Molas, comprèn veritables tresors literaris d’autors com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jacint Verdaguer, Víctor Català, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu o Josep Pla, entre d’altres. Testimoni imprès d’una cultura oberta, en expansió, de vocació alhora mediterrània, europea i universal, deutora d’altres civilitzacions amb les quals ha tingut contacte i respectuosa amb totes elles.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Història del llibre i la lectura

Aquesta publicació recull les aportacions de diversos experts en el camp de la història del llibre fetes en les primeres jornades internacionals organitzades per l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, i celebrades a Sant Cugat del Vallès els dies 4 i 5 de maig de 2006.

 Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Llegeix més »

Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules. Jornada d’estudi │Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

La Generalitat de Catalunya va acordar commemorar l’any 2018, entre d’altres, el centenari del naixement de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014), una efemèride dissenyada des de la Institució de les Lletres Catalanes i coordinada amb els fills de la poeta i traductora.

Concebuda com un acte cardinal de l’Any Montserrat Abelló, la Jornada d’estudi «Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules» va ser organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i va tenir lloc el 29 de novembre de 2018.

L’objectiu de la jornada pretenia vertebrar el fet poètic i traductològic d’Abelló, esdevingut un tot creatiu. Aquest encontre acadèmic va comptar amb la participació de crítics, traductors, especialistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi en l’hermenèutica d’Abelló, així com també amb aportacions de veus més joves deixebles de l’autora.

Llegeix més »

Trenta-cinc anys de restauració monumental. L’obra del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1980-2015) │ Apunt de la Direcció General de Patrimoni Cultural

L’any 1980 la Generalitat de Catalunya crea el Servei del Patrimoni Arquitectònic (SPA) després d’un parèntesi de 40 anys sense instruments de govern nacional en matèria de protecció i restauració monumental.

Hereu d’aquesta tradició i adscrit des d’aleshores a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, el nou Servei de Patrimoni Arquitectònic fou dotat de contingut el 1981 en recuperar-se la competència en patrimoni. La seva activitat ha estat des de llavors ininterrompuda, sempre amb la voluntat de combinar rigor, servei a la societat i amb un eix essencial dedicat a la restauració.

La recuperació institucional va portar a la represa de les restauracions endegades de Sta. Maria de Vilabertran, St. Cugat del Vallès, St. Pere de Rodes, Santes Creus o Vallbona de les Monges i les esglésies de St. Pere de Terrassa, tots elles recollides en la present obra. El llibre a més d’aquestes actuacions, incorpora una àmplia selecció de les més importants obres empreses de bell nou arreu del país, en el període comprès de la creació del Servei de Patrimoni Arquitectònic fins el 2015. S’hi compten edificis de molt diversa índole civil o religiosa entre època romana i el s. XX, de l’àgora d’Empúries a les cooperatives noucentistes, per citar només els tipus monumentals extrems.

Llegeix més »

Revista Eix núm. 9, juny 2020 │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu Sistema Territorial han publicat el novè número de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica.

Aquest número 9 d’Eix dedica el dossier central a les “indústries del rentar”: del safareig a la rentadora, i fa un recorregut per la història d’indústries relaciones amb el rentat, algunes de les quals van tenir un fort arrelament al nostre país. Inclou, a més, una visita guiada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia de la mà del xef del restaurant Via Veneto, David Andrés, i articles dedicats als forns de La Rajoleta, com a referent de la ceràmica industrial del modernisme, i a la Berguedana i l’espionatge industrial.

També, destaquen l’entrevista a la historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, sobre la història de Barcelona, dins la vessant de la defensa del patrimoni industrial, i una ruta per Vilanova i la Geltrú per conèixer la seva tradició marinera i el desenvolupament industrial que va comportar-hi l’arribada del ferrocarril.

Llegeix més »