El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Read More »

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

32-33Catalunya és un país amb una gran diversitat i riquesa de paisatges, que són el resultat de segles d’activitat humana sobre un territori molt variat. Des de la costa fins a l’alta muntanya i passant per les planes de l’interior, els paisatges que trobem al nostre país són el reflex de les formes de vida de la gent que hi ha viscut al llarg del temps. L’arquitectura tradicional és un dels elements bàsics que donen forma i constitueixen aquest paisatge.

L’arquitectura i el paisatge com a creacions socioculturals constitueixen una part substancial del patrimoni d’una societat. Això s’ha traduït en un gran nombre d’estudis que tracten l’arquitectura, les seves funcions i els seus aspectes socials, econòmics i tècnics. La fascinació per la casa, per exemple, es deu al fet que contribueix a donar als paisatges el seu caràcter distintiu i al fet que és un element central que permet apropar-nos a altres aspectes de la vida social.Read More »

Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

lletres i arts

Aquesta publicació editada per la Institució de les Lletres Catalanes, recull les xerrades del cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” realitzat durant el 2018 amb motiu de la commemoració dels 10 anys de la mort de Josep Guinovart.

Josep Guinovart (1927-2007) va ser un dels màxims expo­nents de l’avantguarda plàstica catalana i espanyola de la 2a meitat del s. XX, i encarna com pocs la figura de l’artista en mu­tació constant, delerós d’interactuar amb la realitat de múltiples maneres. Per això podem dir que es reinventa constantment —realista, expressionista, magicista, matèric, informalista, abstracte: cap d’aquestes etiquetes no l’abasta en tota la seva complexitat— i concep la seva obra com un procés de recerca inacabable pel que fa a l’ús de tècniques, suports i materials.

El cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de l’artista, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida.Read More »

De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya │ Apunt del Museu d’Art de Girona

mela muterEl catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.

Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.Read More »

Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà

Ia_llibre_GermansCastellsEl llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre” és un reconeixement al pessebre català i a les seves figures de pessebre, i ho fa a través del relat etnogràfic d’una nissaga d’artesans que, amb la seva obra, han donat vida a molts dels paisatges i recreacions dels nostres pessebres i, sobretot, acompanyant els nostres diorames i la tècnica de l’escola catalana de pessebrisme més enllà de casa nostra.

Petites escultures de gran qualitat, fetes amb un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les seves obres.

A partir del propi testimoni dels germans Joan i Martí Castells Badia, fem un repàs a la trajectòria artesanal de tres generacions que han fet una gran aportació, no només al pessebrisme sinó també al nostre patrimoni cultural. La  seva obra forma part de museus, més enllà de l’estricte món pessebrístic, sobretot gràcies al gran escultor Martí Castells i Martí (1915-1995), autor de l’obra més prodigiosa i reconeguda internacionalment.Read More »

Què fan els nens i les nenes als museus? │ Post del Museu d’Arqueologia – Girona

nens museusAquest treball analitza les pautes de comportament objectivables dels visitants infantils d’entre 5 i 12 anys d’edat, que visiten de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona.

Per tal de verificar la hipòtesi de partida i assolir-ne els objectius, el treball s’ha basat amb el que es coneix genèricament com a “estudis de públic”.

Per dur-ho a terme hem combinat diferents metodologies per a la recollida de dades: enquesta, observació directa no participant i llenguatge simbòlic a partir de la  resposta escrita autoadministrada i oferta. Com és sabut, l’ús de la triangulació i la combinació de diferents tècniques ajuda a descriure i comprendre millor aspectes relacionats amb l’experiència, a interpretar determinades accions i ajuda a fer descripcions en profunditat.

Com a resultat, hem sabut com els nens i les nenes interactuen amb els materials del museu, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen materials complementaris per fer la visita, quin itinerari fan, com fan les visites a les sales, quins textos llegeixen, a quines unitats d’atenció presten més interès, quins colors els atrauen més… També hem sabut quins efectes en el seu comportament poden tenir la il·luminació, el soroll i la temperatura, quines són les seves preferències…. i, a més a més,  quins són els perfils de famílies que visiten els museus de Girona.Read More »

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)│Post de Montserrat Garrich

patufetPatufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní.  L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.

El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre.  Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.Read More »

Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »

Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas │ Post de la Institució de les Lletres Catalanes

lletresiartsramoncasasEl 2016, amb motiu de l’Any Ramon Casas, la Institució de les Lletres Catalanes i el comissariat de l’Any Ramon Casas, a càrrec de Vinyet Panyella, van iniciar el cicle Lletres i Arts, visions de Ramon Casas.

El cicle es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de Ramon Casas, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida. Les xerrades es van desenvolupar en sis centres culturals del territori que tenien a la seva col·lecció obres de Casas: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art de Sabadell, la Fundació Rocamora, el Museu de la Garrotxa, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Cau Ferrat de Sitges. Sempre que es podia, les lectures tenien lloc a la mateixa sala d’exposicions, davant l’obra de la qual es parlava.

La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega, obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan exposades com l’Esbós amb dibuix de fantasia. Es tractava de fer una tria variada i representativa de l’obra de Casas que donés peu a lectures molt diverses.Read More »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Read More »