El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral │Apunt de Ramon Vilar

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC), un programa que es du a terme des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, ha publicat un nou volum de la seva col·lecció discogràfica. El seu títol és: El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral, i és el volum 6 de la sèrie 1 d’aquesta col·lecció discogràfica dedicada a “Documents testimonials / Recerca directa”. Consta de 3 CD d’àudio i un llibre.

L’origen dels documents sonors cal buscar-lo en un treball de camp sistemàtic que es va fer per part de la FMTC des de 1985 fins a 1992 a un nombre important de poblacions del Priorat. L’equip de treball va estar format bàsicament per Josep Crivillé i Ramon Vilar (responsables de la FMTC), però també col·laboraren en algunes sessions d’enregistrament Glòria Ballús, M. Antònia Juan, i el tècnic de so Josep M. Adell. Aquest és qui ha confeccionat el “màster” de la present edició. La selecció dels fonogrames no ha estat fàcil. Hem passat d’uns 3.000 documents sonors a 263, que són els que finalment hem editat.

Read More »

Margarida Xirgu. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques │ Apunt d’Aïda Ayats i Francesc Foguet

proposta coberta XIRGU 11_02_20.indd

En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.

Actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, a l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.

Publicades entre 1910 i 1962, les entrevistes que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts, marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya: l’europea, en què assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Bernhardt, Duse, Réjane o Guerrero, i l’americana, en què constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu.Read More »

Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Correspondència │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

gerhardEl mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.

Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.

L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Read More »

Un acordió diatònic que admira a una cobla │Apunt de Francesc Marimon

Coberta-30-sardanes-per-acordió-diatònicSi la cobla de sardanes, inigualable orquestra de cambra de carrer, és fascinant com el mar, l’acordió diatònic és bufó com una bassa. No negaré que als dos llocs hi ha vida, però no comparem. Però si en alguna ocasió es necessita una sardana i no es té a mà una cobla, si hi ha un diatònic, una sardana ben coneguda no hi ha de faltar.

L’acordió diatònic està una mica limitat de notes (diguéssim que no les té totes) però les que té, quan sonen, fan patxoca. Aquest acordió antic i rural, només de néixer, ja tocava sardanes. Ho demostra la foto de la portada del llibre “30 Sardanes per a acordió diatònic” del que volem parlar ara.

El tipus de sardanes que toca amb més facilitat són les sardanes curtes, i al llibre n’hi ha unes quantes perquè no sigui dit. Però el llibre proposa tocar-ne de llargues, de les més conegudes, i que sonin ben bé a sardanes i que siguin ben ballables. El meu mestre Joan Vilanó, acordionista i sardanista de Premià de Mar, ja ho havia intentat en aquells anys que jo era jove, però sense èxit. Aquest llibre és un reconeixement als seus esforços, i és un acte d’admiració a tots els músics de cobla.Read More »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Read More »

Opera Omnia. Johannis Cabanilles (1644-1712). Volum X │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

cabanillasLa Biblioteca de Catalunya acaba de publicar el desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles (1644-1712), compositor que representa la culminació de la producció barroca hispànica per a orgue, mèrit que se li pot atribuir tant per la quantitat de composicions conservades com per la seva qualitat i pels recursos compositius emprats que palesen el coneixement ampli que el compositor tenia dels diferents models i repertoris de l’època.

Aquest volum completa i finalitza aquesta important col·lecció iniciada per Higini Anglès (1888-1969) com una de les múltiples activitats que impulsà a partir de 1917 des de la direcció de la secció de música de l’esmentada biblioteca. El conspicu i hiperactiu musicòleg n’arribà a publicar quatre volums apareguts els anys 1927, 1933, 1936 i 1956 respectivament. La publicació s’interrompé coincidint amb el cessament de la tasca d’Anglès a l’aleshores anomenada Biblioteca Central el 1957. No fou fins el 1986 que Josep Climent (1927-2017) reprengué la tasca amb cinc volums més, el darrer dels quals va ser publicat l’any 2008. Tanmateix romanien pendents d’una edició moderna una nombrosa sèrie de petites composicions anomenades versos. Els versos conformen una de les formes musicals pròpies del barroc, característiques de l’ofici d’organista i fidel reflex de la seva funcionalitat litúrgica en el culte catòlic. És per això que Climent no donaria la tasca per acabada fins que no veiessin la llum en una edició moderna aquesta darrera sèrie de composicions «menors» de Cabanilles. La realització d’aquesta publicació, per molt diverses raons, es va allargar en el temps, tant, que ha hagut de ser publicada a títol pòstum del seu curador original.Read More »

Modest Urgell, més enllà de l’horitzó │ Apunt de Maria de Lluc Serra

modest urgellEl catàleg de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, és una mostra de la trajectòria vital i artística del pintor i dramaturg Modest Urgell, nascut a Barcelona el 1839.

Comissariada per Miquel-Àngel Codes Luna, l’exposició fa un exhaustiu repàs a la vida i l’obra del pintor, que a part de ser un dels artistes més destacats del segle XIX i principis del XX, també n’és un dels més desconeguts i poc estudiats. L’any 2019, coincidint, precisament, amb el centenari de la seva mort, es va celebrar l’Any Modest Urgell, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb el suport i col·laboració d’un dels museus que més obra conserva de l’artista: el Museu d’Art de Girona.

Girona és, justament, la ciutat on el pintor passà –en paraules seves– “els anys més tranquils de la meva vida”, amb la seva dona i també pintora Eleonor Carreras –encara que d’ella no se’n conserva obra coneguda–, amb qui tingué dos fills també pintors: Ricardo –que esdevindria artista d’èxit– i Modesta.Read More »

Cartografies del desig III. Sis espectacles de teatre de cambra. Dedicat a Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló │Apunt d’Araceli Bruch i Lluïsa Julià

ok cartoGRAFIESCartografies del desig és un llibre amb moltes capes de lectura: literària, musical, teatral…

S’adreça a qui vulgui conèixer les trajectòries vitals i literàries de les escriptores contemporànies catalanes. De Caterina Albert/Víctor Català i Maria Antònia Salvà a Mercè Rodoreda, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal. Veus centrals del segle XX que es posen en relació amb escriptores d’altres cultures, amb qui mantenen llaços vitals i temàtics: Grazia Deledda, Alice Milligan, Violet Jacob, Adelheid Duvanel o Lea Golberg. Autores que es presenten de la mà d’escriptores actuals (Maria Antònia Oliver, Josefa Contijoch, Teresa Pascual, Montserrat Palau o Lluïsa Julià) que s’han encarregat d’acostar-nos-les en uns textos escrits, al seu torn, amb escriptores d’altres cultures.

Cartografies del desig III recull una experiència interdisciplinària: hi ha música, hi ha cantants, hi ha actrius, vídeo i dansa. Es proposa oferir un producte cultural diferent ja que els textos van ser escrits per ser representats en espectacles, teatre de cambra, que es va poder veure la tardor del 2001. S’hi afegeix un nou espectacle: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló. Les arrels d’una amistat es va poder veure el 8 de febrer de 2018 a la sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya plena de gom a gom.Read More »

Falsos verdaders. L’art de l’engany │Apunt de Maria de Lluc Serra

falsos verdadersQuan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.

És el cas de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany, comissariada per Joan Bosch i Francesc Miralpeix al Museu d’Art de Girona.

Es podria dir que el catàleg de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany mostra amb detall tres grans fets, tots ells vinculats entre si pel fenomen de la falsificació artística. D’una banda, s’explica l’origen de tot plegat: quan el Museu d’Art de Girona va descobrir que les taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, adquirides l’any 2010, eren falses. De l’altra, es fa una acurada retrospectiva d’algunes de les falsificacions en el món de l’art al llarg de la història, així com dels principals falsificadors, i finalment, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’explica amb tot detall el procés científic seguit per tal de certificar –en aquest cas– que les taules atribuïdes a Pere Mates són, efectivament, falses.Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »