Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles │ Apunt de Josep Garcia i Miràngels

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat al llarg de l’any 2021 la celebració de l’Any Manuel Cubeles (1920-2017) amb motiu dels 100 anys del seu naixement. Aquesta publicació és un homenatge a l’autor i la seva obra.

La Miscel·lània és un recull de vint-i-set textos de dinou autors diferents i tretze entrevistes i converses de l’autor que conviuen amb textos de nova fornada que volen fer visibles les altres aportacions de Manuel Cubeles a la ràdio, la televisió, el teatre, el mecenatge cultural, el teatre medieval…, a més de la seva destacada aportació a la dansa tradicional catalana al llarg dels segles XX i XXI, on encara hi ha camí per recórrer en l’estudi i divulgació de la seva obra.

La Miscel·lània està organitzada en cinc apartats i, al darrer capítol, Manuel Cubeles pren la paraula en les entrevistes i converses. L’obra es clou amb les Corrandes de Jaume Arnella dedicades a Manuel Cubeles. Gairebé la totalitat dels textos s’han publicat en el seu idioma original. En la majoria, s’hi han inclòs notes addicionals per tal de facilitar-ne la contextualització.

Llegeix més »

Museu del Ferrocarril a Móra la Nova │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova ocupa diversos edificis de l’antic complex ferroviari i d’altres de nova construcció. L’objectiu del Museu és difondre la cultura ferroviària i donar a conèixer la història de Móra la Nova com un enclavament ferroviari d’importància estratègica en ser l’estació de relleu de la línia de trens directes entre Barcelona i Madrid. A l’andana principal de l’estació, es troba el punt d’acollida de visitants; la primera planta ens endinsa a la història de l’estació i, des de la planta superior, es gaudeix d’unes vistes excepcionals al conjunt de les instal·lacions i al mecanisme de l’enclavament des d’on es controlaven els moviments de les locomotores i els vagons. També es veu el pont giratori que permet a les locomotores realitzar maniobres d’inversió de la marxa, així com un taller original dedicat al manteniment de dues locomotores utilitzades per a les activitats del Museu.

L’estació de Móra la Nova va tenir una gran importància tant tècnica com històrica i social, però no va ser capaç de progressar fet que la va portar a la decadència. La seva preservació i valorització es deu a la intuïció i la dedicació d’un grup d’aficionats al ferrocarril que l’any 2001 van crear l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) amb l’objectiu de recuperar part de les instal·lacions de l’estació i convertir-les en un centre visitable.

Llegeix més »

La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya │ Apunt de Narcís Selles

Aquest llibre s’emmarca en les iniciatives derivades de la commemoració dels cinquanta anys de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. S’hi tracta la producció gràfica de l’antifranquisme ―de l’alta cultura a les cultures populars― durant el temps que va funcionar la plataforma unitària de l’oposició, però sense oblidar les experiències més significatives que van precedir-la. El seu objectiu és mostrar l’abast i la rellevància social i política d’aquestes obres en el procés d’erosió de la dictadura, així com els seus usos per part dels diferents sectors del moviment democràtic (organitzacions i partits polítics, sindicats, entitats culturals, empreses editorials, associacions de veïns, etc.).

Un dels seus trets distintius és que, en lloc de posar el focus en les obres úniques, s’atenen les que van utilitzar tècniques reprogràfiques i d’impressió (serigrafies, gravats, litografies, òfset, etc.) i que foren vehiculades per distints suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres i revistes, caràtules de disc, etc.), ja que va ser gràcies a aquests mitjans i a aquests canals que les vindicacions del moviment opositor van arribar a capes àmplies de la població i van contribuir a promoure la percepció d’un marc de valors i referències contraris o alternatius als de l’oficialitat establerta. De manera que artistes, grafistes, dissenyadors, il·lustradors i ninotaires van donar forma visual als afanys de canvi de la societat civil enfront de l’ordre autoritari en què s’assentava l’Estat espanyol.

Llegeix més »

Cartes, vida i música: “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual” │ Apunt de Raimon Alamany

Avui, vigília del dia de Sant Jordi, Dia del Llibre, us proposem un apunt que barreja memòria històrica, vida pública i privada i música. I això ho fem amb uns fragments de les cartes recollides al llibre Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, transcrita i anotada per Anna Dalmau i Anna Mora, acompanyats en aquest apunt amb interpretacions musicals de les mateixes autores.

La lectura d’aquest llibre ens permet entendre quina era la relació que unia Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts (per ells i per tot un país), i els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili.

Document núm. 30
Telegrama de Pau Casals a Josep Tarradellas. Prada, 16 de juliol de 1954
[AMTM]

REFLEXIO FETA NO PUC NI DEC ACCEPTAR PRESIDENCIA GENERALITAT CONVENÇUT DE SERVIR MILLOR CATALUNYA EN CIRCUNSTANCIES ACTUALS COM LA SERVEIXO ARA [STOP] (…)

Llegeix més »

La Llibreria de la Generalitat es renova i s’adapta als dispositius mòbils

Quan falta un mes per Sant Jordi, la Llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya s’ha renovat amb un nou disseny que s’adapta als dispositius mòbils i simplifica diverses funcionalitats.

La nova Llibreria posa a l’abast de la ciutadania, en un entorn segur, la compra de les publicacions editades pels diversos departaments i organismes de la Generalitat, de vegades difícils d’adquirir al circuit comercial.

Llegeix més »

Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust │ Apunt de Julià Guillamon

El llibre és una introducció al món de Perucho, enlluernadora, divertida, amb una atenció especial a la poesia i a les novel·les d’aventures entre les quals destaca la novel·la de vampirs Les històries naturals (1960), traduïda a una dotzena de llengües.

Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va voler viure la vida com una obra d’art. Va ser amic d’artistes i escriptors, col·leccionista de mobles i objectes, gastrònom i bibliòfil i va donar cabuda a tots aquests elements en un món literari molt personal que es va expressar mitjançant la poesia, la novel·la, la narració, el periodisme i la crítica d’art. Segons Julià Guillamon, “l’obra més important de Joan Perucho va ser ell mateix”: una personalitat exuberant i originalíssima que ha donat lloc a un llibre únic: Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust, editat per Julià Guillamon, amb disseny de Marc Valls.

Reconstrueix la trajectòria de Perucho amb el fil conductor de les cases on va transcórrer la seva vida: a Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla cantonada Ramón y Cajal, on el seu pare tenia una botiga de roba per a la llar; al carrer de la República Argentina, que va ser lloc de trobada de diverses generacions de creadors, i al poble d’Albinyana, al Baix Penedès. En les cases de la vida es va anar sedimentant l’experiència de Perucho: el món de la República i la relació familiar amb el músic Isaac Albéniz i la seva filla Laura, el grup d’artistes de la primera postguerra que van trencar amb l’art oficial (Joan Miró, Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart), els artistes pop dels seixanta (Antoni Padrós, Francesc Artigau, Albert Porta Zush) i els escriptors Carles Riba, Salvador Espriu, Nèstor Luján i Álvaro Cunqueiro, mestres d’amics.

Llegeix més »

Cerca i troba. Museus de les Comarques de Girona │ Apunt de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona

La Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona ha presentat el projecte editorial “Cerca i troba”, per apropar de forma lúdica a grans i petits als museus de les comarques de Girona. És una acció editorial, transversal i territorial, convinguda amb les altres xarxes territorials dels museus de Catalunya (Museus de les Terres de Lleida, Pirineus i Aran; Museus de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre), amb un procés creatiu que ha comptat amb l’assessorament en temes de gènere, igualtat, família i diversitat cultural.

Del projecte neix el llibre Museus de les comarques de Girona, il·lustrat per Roser Matas, el qual descriu les característiques museogràfiques de 26 museus de la xarxa gironina i 300 objectes que grans i petits hauran de cercar recorrent les diverses seus museístiques. En el llibre es dedica una làmina il·lustrada per cada museu de les comarques gironines, on apareixen els objectes per cercar en cadascun d’ells. També, inclou també informació d’ubicació del museu i de la seva pàgina web.

Llegeix més »

Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918) │ Apunt de Cristina Ribot

L’any 2018 el Departament de Cultura va adquirir en subhasta una obra de Celso Lagar, El tren de França (1915), que es va incorporar a la col·lecció del Museu d’Art de Girona. Aquesta oli sobre tela, de 70 x 89 cm, representa una vista de la ciutat de Girona amb la torre i l’absis de Sant Pere de Galligants a primer pla, i amb un tren que mena a França. El quadre és una de les cinc obres que Lagar va pintar durant una estada a Girona. Tres anys més tard, l’exposició «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)», comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art a la Universitat de Girona, ha sortit a la llum. La mostra fa una revisió de l’obra de l’artista salmantí entre 1915 i 1918, coincidint amb la seva a estada a Catalunya. Incorpora també un àmbit dedicat a la seva companya i escultora Hortense Bégué, comissariat per María José González.

Celso Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) va arribar a París l’any 1911, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo. Allà hi va conèixer Hortense Bégué (Cauvós, 1890 – París, 1957), que s’hi havia traslladat l’any 1909 per formar-se en escultura. Ambdós artistes van arribar a Barcelona cap a finals del 1914, fugint de la Primera Guerra Mundial. Al llarg del trienni català, van fer estades complementàries a París, Madrid, Bilbao i Galícia, i van celebrar diferents exposicions a Barcelona, Girona, Madrid i Bilbao. Van publicar dibuixos en revistes culturals catalanes i van estrènyer vincles amb figures de l’avantguarda catalana com Salvat-Papasseit, Junoy, Barradas o Torres-García. A Catalunya, Lagar va desenvolupar el planisme.

Llegeix més »

“M’agrada escriure. M’agrada rabiosament”. Cartes (1938-2002) │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Llegeix més »