12 mesos 12 obres │ Apunt de Carme Clusellas

12 mesosAl llarg d’un any, cada mes, el Museu d’Art de Girona presenta un estudi d’una obra del seu fons en col·lecció. A manera de la peça del mes, i amb el nom genèric d’Un mes, una obra, es mostra a les sales d’exposició permanent un objecte o obra d’art dels fons del Museu, prèviament seleccionat, acompanyat d’un estudi o comentari signat per un expert.

La tria dels objectes o obres d’art és heterogènia. Una selecció volgudament variada que realitza anualment el conservador del Museu d’Art Antoni Monturiol amb el criteri de donar a conèixer, d’una banda, la diversitat i la riquesa dels fons en col·lecció i, de l’altra, oferir-ne lectures molt plurals, des d’experteses diverses. A més, la iniciativa permet treure a la llum, a voltes, obres i objectes que es conserven en magatzems i que durant un mes es poden veure exposats i acompanyats d’una nova lectura sobre el seu significat.

Des de fa cinc anys, hem mantingut la voluntat d’aplegar les dotze fitxes mensuals en un recopilatori final que hem anomenat 12 mesos 12 obres, un recull de cadascun d’aquests estudis breus que continua fidel als criteris de diversitat d’obres i objectes, però també d’enfocaments dels comentaris. Ara en presentem el sisè volum.Read More »

El fons Llull de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà │Apunt de l’Institut Europeu de la Mediterrània

ok llullAquest catàleg brinda al públic interessat, estudiosos i estudioses, el contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà –l’arxiu patrimonial-nobiliari més important de Catalunya– situat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme).

El Fons conté la documentació de la nissaga Llull de Barcelona, des del segle XIII al XVII, amb pergamins i fulls en paper de singular importància: l’única còpia coneguda del testament del beat Ramon Llull  i referències rellevants a l’Escola Lul·liana barcelonina.

El catàleg no es redueix a la relació de la nissaga amb el llegat cultural lul·lià, sinó que recull tota la documentació dipositada a l’AMSMB, de les diferents branques Llull, i en aquest hom comprova a bastament no tan sols les estratègies familiars mitjançant els enllaços matrimonials i les transmissions d’herència paleses als testaments, sinó que també s’hi veu com els personatges principals accedeixen al món dels negocis –molins, carnisseries, drets de monedatge, lleudes, rendes…– a la ciutat comtal, a les illes Balears, a Sardenya, Nàpols, Sicília. I, a més, l’ascensió vers el poder, reflectida en càrrecs de govern municipal i ennobliment.Read More »

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Read More »

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

32-33Catalunya és un país amb una gran diversitat i riquesa de paisatges, que són el resultat de segles d’activitat humana sobre un territori molt variat. Des de la costa fins a l’alta muntanya i passant per les planes de l’interior, els paisatges que trobem al nostre país són el reflex de les formes de vida de la gent que hi ha viscut al llarg del temps. L’arquitectura tradicional és un dels elements bàsics que donen forma i constitueixen aquest paisatge.

L’arquitectura i el paisatge com a creacions socioculturals constitueixen una part substancial del patrimoni d’una societat. Això s’ha traduït en un gran nombre d’estudis que tracten l’arquitectura, les seves funcions i els seus aspectes socials, econòmics i tècnics. La fascinació per la casa, per exemple, es deu al fet que contribueix a donar als paisatges el seu caràcter distintiu i al fet que és un element central que permet apropar-nos a altres aspectes de la vida social.Read More »

Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

lletres i arts

Aquesta publicació editada per la Institució de les Lletres Catalanes, recull les xerrades del cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” realitzat durant el 2018 amb motiu de la commemoració dels 10 anys de la mort de Josep Guinovart.

Josep Guinovart (1927-2007) va ser un dels màxims expo­nents de l’avantguarda plàstica catalana i espanyola de la 2a meitat del s. XX, i encarna com pocs la figura de l’artista en mu­tació constant, delerós d’interactuar amb la realitat de múltiples maneres. Per això podem dir que es reinventa constantment —realista, expressionista, magicista, matèric, informalista, abstracte: cap d’aquestes etiquetes no l’abasta en tota la seva complexitat— i concep la seva obra com un procés de recerca inacabable pel que fa a l’ús de tècniques, suports i materials.

El cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de l’artista, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida.Read More »

De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya │ Apunt del Museu d’Art de Girona

mela muterEl catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.

Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.Read More »

Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà

Ia_llibre_GermansCastellsEl llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre” és un reconeixement al pessebre català i a les seves figures de pessebre, i ho fa a través del relat etnogràfic d’una nissaga d’artesans que, amb la seva obra, han donat vida a molts dels paisatges i recreacions dels nostres pessebres i, sobretot, acompanyant els nostres diorames i la tècnica de l’escola catalana de pessebrisme més enllà de casa nostra.

Petites escultures de gran qualitat, fetes amb un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les seves obres.

A partir del propi testimoni dels germans Joan i Martí Castells Badia, fem un repàs a la trajectòria artesanal de tres generacions que han fet una gran aportació, no només al pessebrisme sinó també al nostre patrimoni cultural. La  seva obra forma part de museus, més enllà de l’estricte món pessebrístic, sobretot gràcies al gran escultor Martí Castells i Martí (1915-1995), autor de l’obra més prodigiosa i reconeguda internacionalment.Read More »

Què fan els nens i les nenes als museus? │ Post del Museu d’Arqueologia – Girona

nens museusAquest treball analitza les pautes de comportament objectivables dels visitants infantils d’entre 5 i 12 anys d’edat, que visiten de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona.

Per tal de verificar la hipòtesi de partida i assolir-ne els objectius, el treball s’ha basat amb el que es coneix genèricament com a “estudis de públic”.

Per dur-ho a terme hem combinat diferents metodologies per a la recollida de dades: enquesta, observació directa no participant i llenguatge simbòlic a partir de la  resposta escrita autoadministrada i oferta. Com és sabut, l’ús de la triangulació i la combinació de diferents tècniques ajuda a descriure i comprendre millor aspectes relacionats amb l’experiència, a interpretar determinades accions i ajuda a fer descripcions en profunditat.

Com a resultat, hem sabut com els nens i les nenes interactuen amb els materials del museu, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen materials complementaris per fer la visita, quin itinerari fan, com fan les visites a les sales, quins textos llegeixen, a quines unitats d’atenció presten més interès, quins colors els atrauen més… També hem sabut quins efectes en el seu comportament poden tenir la il·luminació, el soroll i la temperatura, quines són les seves preferències…. i, a més a més,  quins són els perfils de famílies que visiten els museus de Girona.Read More »

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)│Post de Montserrat Garrich

patufetPatufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní.  L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.

El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre.  Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.Read More »

Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »