Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »

Guillén, màgia a l’espai escènic │ Apunt de Pilar Parcerisas

Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.

Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.

Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra

Llegeix més »

Llibres sobre llibres per sant Jordi! Apunt de Publicacions de la Generalitat

Sant Jordi 2021: selecció de llibres sobre llibres publicats per la Generalitat de Catalunya.

800 anys de cultura catalana. 44 llibres / 800 años de cultura catalana. 44 libros / 800 Years of Catalan Culture. 44 Books

Recorregut per la història de la cultura catalana dels darrers 800 anys -des del naixement de les literatures romàniques fins als nostres dies- a través de les ressenyes i les reproduccions de fragments de les edicions originals de 44 llibres excepcionals. La selecció de títols, elaborada pel doctor Joaquim Molas, comprèn veritables tresors literaris d’autors com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jacint Verdaguer, Víctor Català, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu o Josep Pla, entre d’altres. Testimoni imprès d’una cultura oberta, en expansió, de vocació alhora mediterrània, europea i universal, deutora d’altres civilitzacions amb les quals ha tingut contacte i respectuosa amb totes elles.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Història del llibre i la lectura

Aquesta publicació recull les aportacions de diversos experts en el camp de la història del llibre fetes en les primeres jornades internacionals organitzades per l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, i celebrades a Sant Cugat del Vallès els dies 4 i 5 de maig de 2006.

 Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Llegeix més »

Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules. Jornada d’estudi │Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

La Generalitat de Catalunya va acordar commemorar l’any 2018, entre d’altres, el centenari del naixement de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014), una efemèride dissenyada des de la Institució de les Lletres Catalanes i coordinada amb els fills de la poeta i traductora.

Concebuda com un acte cardinal de l’Any Montserrat Abelló, la Jornada d’estudi «Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules» va ser organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i va tenir lloc el 29 de novembre de 2018.

L’objectiu de la jornada pretenia vertebrar el fet poètic i traductològic d’Abelló, esdevingut un tot creatiu. Aquest encontre acadèmic va comptar amb la participació de crítics, traductors, especialistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi en l’hermenèutica d’Abelló, així com també amb aportacions de veus més joves deixebles de l’autora.

Llegeix més »

Trenta-cinc anys de restauració monumental. L’obra del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1980-2015) │ Apunt de la Direcció General de Patrimoni Cultural

L’any 1980 la Generalitat de Catalunya crea el Servei del Patrimoni Arquitectònic (SPA) després d’un parèntesi de 40 anys sense instruments de govern nacional en matèria de protecció i restauració monumental.

Hereu d’aquesta tradició i adscrit des d’aleshores a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, el nou Servei de Patrimoni Arquitectònic fou dotat de contingut el 1981 en recuperar-se la competència en patrimoni. La seva activitat ha estat des de llavors ininterrompuda, sempre amb la voluntat de combinar rigor, servei a la societat i amb un eix essencial dedicat a la restauració.

La recuperació institucional va portar a la represa de les restauracions endegades de Sta. Maria de Vilabertran, St. Cugat del Vallès, St. Pere de Rodes, Santes Creus o Vallbona de les Monges i les esglésies de St. Pere de Terrassa, tots elles recollides en la present obra. El llibre a més d’aquestes actuacions, incorpora una àmplia selecció de les més importants obres empreses de bell nou arreu del país, en el període comprès de la creació del Servei de Patrimoni Arquitectònic fins el 2015. S’hi compten edificis de molt diversa índole civil o religiosa entre època romana i el s. XX, de l’àgora d’Empúries a les cooperatives noucentistes, per citar només els tipus monumentals extrems.

Llegeix més »

Revista Eix núm. 9, juny 2020 │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu Sistema Territorial han publicat el novè número de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica.

Aquest número 9 d’Eix dedica el dossier central a les “indústries del rentar”: del safareig a la rentadora, i fa un recorregut per la història d’indústries relaciones amb el rentat, algunes de les quals van tenir un fort arrelament al nostre país. Inclou, a més, una visita guiada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia de la mà del xef del restaurant Via Veneto, David Andrés, i articles dedicats als forns de La Rajoleta, com a referent de la ceràmica industrial del modernisme, i a la Berguedana i l’espionatge industrial.

També, destaquen l’entrevista a la historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, sobre la història de Barcelona, dins la vessant de la defensa del patrimoni industrial, i una ruta per Vilanova i la Geltrú per conèixer la seva tradició marinera i el desenvolupament industrial que va comportar-hi l’arribada del ferrocarril.

Llegeix més »

Homenatge a Pau Casals (1876-1973) │Apunt de Josep Maria Figueres

A la col·lecció «Catalans Il·lustres», al costat de Pompeu Fabra, Enric Prat de la Riba, Jacint Verdaguer… acaba d’aparèixer un volum dedicat al vendrellenc músic universal, potser el català més conegut al món, com a homenatge en el centenari d’una de les seves realitzacions: l’Orquestra Pau Casals. Aquest volum ofereix una visió farcida de novetats sobre el violoncel·lista universal amb dades sobre la seva bibliografia i la seva vida. El llibre, amb un apartat gràfic remarcable, consta de tres parts: una antologia poètica, una guia bibliogràfica i una cronologia de premis, reconeixements i honors. L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, president de la Fundació Pau Casals, prologa l’obra destacant els alt mèrits del músic lloat arreu i, per tant, l’oportunitat de l’edició.

A la primera part de l’obra, hi figura així l’antologia poètica, amb un terç del total de l’espai. S’hi apleguen poemes d’autors coneguts a Catalunya com Josep M. de Sagarra, Ventura Gassol, Marià Manent, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Olga Xirinacs, Jaume Vidal i Alcover, Rosa Fabregat, amb altres de Catalunya del Nord, Puerto Rico, Sudamèrica… acostant la paraula més bella, la poesia, a qui tota la vida servà els sons com a objectiu. Els 53 poemes d’una textura ben diversa configuren una singular visió de la personalitat de Casals a través dels sentiments de qui s’emociona amb aportacions com les interpretacions de les Suites de Bach, les audicions d’El Pessebre o el compositor sensible de peces tan emblemàtiques com el Cant dels ocells.

Llegeix més »

El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral │Apunt de Ramon Vilar

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC), un programa que es du a terme des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, ha publicat un nou volum de la seva col·lecció discogràfica. El seu títol és: El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral, i és el volum 6 de la sèrie 1 d’aquesta col·lecció discogràfica dedicada a “Documents testimonials / Recerca directa”. Consta de 3 CD d’àudio i un llibre.

L’origen dels documents sonors cal buscar-lo en un treball de camp sistemàtic que es va fer per part de la FMTC des de 1985 fins a 1992 a un nombre important de poblacions del Priorat. L’equip de treball va estar format bàsicament per Josep Crivillé i Ramon Vilar (responsables de la FMTC), però també col·laboraren en algunes sessions d’enregistrament Glòria Ballús, M. Antònia Juan, i el tècnic de so Josep M. Adell. Aquest és qui ha confeccionat el “màster” de la present edició. La selecció dels fonogrames no ha estat fàcil. Hem passat d’uns 3.000 documents sonors a 263, que són els que finalment hem editat.

Llegeix més »

Margarida Xirgu. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques │ Apunt d’Aïda Ayats i Francesc Foguet

proposta coberta XIRGU 11_02_20.indd

En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.

Actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, a l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.

Publicades entre 1910 i 1962, les entrevistes que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts, marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya: l’europea, en què assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Bernhardt, Duse, Réjane o Guerrero, i l’americana, en què constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu.Llegeix més »

Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Correspondència │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

gerhardEl mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.

Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.

L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Llegeix més »