La mirada del biblista. Instants d’eternitat │ Apunt de Joan Eusebi García

El catàleg de l’exposició La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach ofereix una panoràmica del treball fotogràfic dut a terme entre 1922 i 1951 a Xipre, Egipte, Síria, Turquia, Iraq, Iran i, de manera especialment intensa, al que llavors eren els mandats britànics de Palestina i Transjordània per part de Bonaventura Ubach (1879-1960) i els seus col·laboradors.

En aquesta mostra, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, s’hi exhibeixen 76 imatges que no son sinó un petit tast de les més de 6.000 fotografies capturades per tal de complementar gràficament la Bíblia Grossa de Montserrat, de la qual es publicaren 25 volums de traducció i tres d’il·lustració entre 1926 i 1982.

El catàleg, a més de reproduir a tota plana cadascuna de les imatges de la mostra, contextualitza l’evolució política de la zona durant el període d’entreguerres a partir de sengles articles deguts al diplomàtic Rafael Dezcallar i l’historiador Jorge Ramos Tolosa. Alhora, el pare Pius-Ramon Tragan, el darrer d’aquells monjos de Jerusalem que traduïren i il·lustraren la Bíblia Grossa, fa una semblança del pare Ubach en tant que biblista i fotògraf, mentre que el comissari de la mostra, Joan E. García, situa la producció dels monjos montserratins en el context de la fotografia del Pròxim Orient.

Llegeix més »

Museu del Ferrocarril a Móra la Nova │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova ocupa diversos edificis de l’antic complex ferroviari i d’altres de nova construcció. L’objectiu del Museu és difondre la cultura ferroviària i donar a conèixer la història de Móra la Nova com un enclavament ferroviari d’importància estratègica en ser l’estació de relleu de la línia de trens directes entre Barcelona i Madrid. A l’andana principal de l’estació, es troba el punt d’acollida de visitants; la primera planta ens endinsa a la història de l’estació i, des de la planta superior, es gaudeix d’unes vistes excepcionals al conjunt de les instal·lacions i al mecanisme de l’enclavament des d’on es controlaven els moviments de les locomotores i els vagons. També es veu el pont giratori que permet a les locomotores realitzar maniobres d’inversió de la marxa, així com un taller original dedicat al manteniment de dues locomotores utilitzades per a les activitats del Museu.

L’estació de Móra la Nova va tenir una gran importància tant tècnica com històrica i social, però no va ser capaç de progressar fet que la va portar a la decadència. La seva preservació i valorització es deu a la intuïció i la dedicació d’un grup d’aficionats al ferrocarril que l’any 2001 van crear l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) amb l’objectiu de recuperar part de les instal·lacions de l’estació i convertir-les en un centre visitable.

Llegeix més »

L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra │ Apunt de Maria Ojuel

“L’àlbum de la Ruth” recull els fruits de la recerca de la historiadora i docent Maria Ojuel Solsona, iniciada anys enrere i que va fer eclosió a l’exposició del mateix nom al Memorial Democràtic de Catalunya. El fil conductor és l’àlbum de fotografies que va pertànyer a la mestra i activista suïssa Ruth von Wild (1912-1983), nascuda a Barcelona en el si d’una família suïssa, que va treballar a Catalunya com a voluntària a la plataforma d’ONG coneguda com a “Ajuda Suïssa” durant la Guerra Civil. Ruth von Wild va viure en carn pròpia la Retirada i va continuar la seva tasca en territori francès per atendre, primer, els infants espanyols refugiats i, després, per ocupar-se dels infants víctimes de la Segona Guerra Mundial. Companya de la també suïssa Elisabeth Eidenbenz (directora de la Maternitat d’Elna), von Wild va dirigir diverses colònies infantils, on va adoptar estratègies d’ajut humanitari emprades durant la Guerra Civil d’Espanya en el context de la Segona Guerra Mundial i va salvar infants jueus de la deportació. La publicació conté nombroses fotografies de l’àlbum original, que documenten cronològicament la tasca de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant el darrer any de la guerra, però també l’exili (gener-febrer 1939) i la tasca posterior en el sud de França (1939-1940), més concretament a la colònia d’infants refugiats de Sijan.

Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya │ Apunt de Narcís Selles

Aquest llibre s’emmarca en les iniciatives derivades de la commemoració dels cinquanta anys de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. S’hi tracta la producció gràfica de l’antifranquisme ―de l’alta cultura a les cultures populars― durant el temps que va funcionar la plataforma unitària de l’oposició, però sense oblidar les experiències més significatives que van precedir-la. El seu objectiu és mostrar l’abast i la rellevància social i política d’aquestes obres en el procés d’erosió de la dictadura, així com els seus usos per part dels diferents sectors del moviment democràtic (organitzacions i partits polítics, sindicats, entitats culturals, empreses editorials, associacions de veïns, etc.).

Un dels seus trets distintius és que, en lloc de posar el focus en les obres úniques, s’atenen les que van utilitzar tècniques reprogràfiques i d’impressió (serigrafies, gravats, litografies, òfset, etc.) i que foren vehiculades per distints suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres i revistes, caràtules de disc, etc.), ja que va ser gràcies a aquests mitjans i a aquests canals que les vindicacions del moviment opositor van arribar a capes àmplies de la població i van contribuir a promoure la percepció d’un marc de valors i referències contraris o alternatius als de l’oficialitat establerta. De manera que artistes, grafistes, dissenyadors, il·lustradors i ninotaires van donar forma visual als afanys de canvi de la societat civil enfront de l’ordre autoritari en què s’assentava l’Estat espanyol.

Llegeix més »

Cartes, vida i música: “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual” │ Apunt de Raimon Alamany

Avui, vigília del dia de Sant Jordi, Dia del Llibre, us proposem un apunt que barreja memòria històrica, vida pública i privada i música. I això ho fem amb uns fragments de les cartes recollides al llibre Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, transcrita i anotada per Anna Dalmau i Anna Mora, acompanyats en aquest apunt amb interpretacions musicals de les mateixes autores.

La lectura d’aquest llibre ens permet entendre quina era la relació que unia Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts (per ells i per tot un país), i els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili.

Document núm. 30
Telegrama de Pau Casals a Josep Tarradellas. Prada, 16 de juliol de 1954
[AMTM]

REFLEXIO FETA NO PUC NI DEC ACCEPTAR PRESIDENCIA GENERALITAT CONVENÇUT DE SERVIR MILLOR CATALUNYA EN CIRCUNSTANCIES ACTUALS COM LA SERVEIXO ARA [STOP] (…)

Llegeix més »

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat la recerca Consells comarcals i polítiques de joventut a partir de l’anàlisi de les dades de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut realitzada entre els 41 consells comarcals de Catalunya.

Aquesta publicació, la número 64 de la col·lecció Aportacions, vol ser un exercici de caracterització dels serveis comarcals de joventut de Catalunya i de les polítiques de joventut que despleguen. D’una banda, descriu els serveis comarcals de joventut a través de diferents variables associades al grau d’institucionalització i, especialment, als recursos emprats pel desplegament de joventut. A partir d’aquestes variables, analitza l’acció comarcal, tot considerant el model d’intervenció i els espais relacionals a través dels quals es despleguen les polítiques comarcals de joventut. D’altra banda, aporta una aproximació empírica als models de desplegament de les polítiques de joventut en funció d’un model normatiu tipus.

El 9 de juny es van presentar els resultats en el marc dels debats en línia de l’Observatori sota el títol “Els consells comarcals davant el repte jove” en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Autoria: Josep Mané, Oriol Alonso, Sílvia Luque, Hungria Panadero

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

90 anys de la Segona República │ Apunt del Memorial Democràtic

Dos dies després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es va proclamar la República. El nou projecte anava associat a canvis profunds en la política i la societat d’un país que, fins aquell moment, havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930).

Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa històrica que havia de portar nombroses millores socials, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, així com donar respostes a les reivindicacions d’autogovern catalanes. Uns anhels que en alguns àmbits van complir-se i en d’altres no, degut, en part, a la inestabilitat política del moment.

Per tal de commemorar el 90è aniversari d’aquell període i, a la vegada, estudiar-lo amb més deteniment a nivell polític, econòmic i social, el Memorial Democràtic organitzà unes jornades, el 7 i 8 de juliol, amb diversos especialistes de la Segona República. Les diferents aportacions tingueren com a objectiu tractar els principals esdeveniments que es produïren durant aquells anys, així com tractar els avenços, les oposicions, els encerts i les mancances que es donaren a partir de l’abril de 1931. El resultat d’aquesta trobada acadèmica n’és aquest volum que acostarà el lector a un dels episodis més rellevants de la història de Catalunya del segle XX.

Fitxa de compra de la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Segona República

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

75 anys. Els cursos d’arqueologia d’Empúries (1947-2021) │ Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha editat el llibre del 75 aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021), que commemora una fita històrica en el panorama arqueològic del nostre país i en l’àmbit internacional, constitueix un merescut reconeixement a la seva singularitat, significació i, també, a la seva aportació a la consolidació i desenvolupament de l’arqueologia catalana i espanyola durant els darrers 75 anys.

La publicació s’estructura en tres grans apartats. El primer, titulat “una mirada a la història i al significat dels cursos” consta de cinc articles, centrats, d’una banda, en explicar la història dels cursos, el context polític i institucional de la seva posada en marxa i algunes vivències i, de l’altra, en presentar iniciatives similars i en reflexionar sobre el paper d’aquests cursos com a complement de la formació universitària.

Els autors d’aquests treballs són, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Carme Oliveras, Francisco Gracia, Josep Maria Nolla, Darío Bernal, Alicia Arévalo, Ángel Muñoz i Miquel Ángel Cau.

Llegeix més »

La Llibreria de la Generalitat es renova i s’adapta als dispositius mòbils

Quan falta un mes per Sant Jordi, la Llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya s’ha renovat amb un nou disseny que s’adapta als dispositius mòbils i simplifica diverses funcionalitats.

La nova Llibreria posa a l’abast de la ciutadania, en un entorn segur, la compra de les publicacions editades pels diversos departaments i organismes de la Generalitat, de vegades difícils d’adquirir al circuit comercial.

Llegeix més »