Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

La Xina davant d’un món en crisi. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

A final de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979, sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a ser una economia de mercat que s’obria al món. Al mateix temps, l’anomenat “país del centre” va viure un procés de transició demogràfica: d’una societat rural a una societat urbana, però fortament tutelada pel règim de partit únic. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme sostingut de creixement de vora del 10% de mitjana anual, en el que és considerat el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.

Llegeix més »

Les agendes del tinent Blasi (1939-1942) │ Apunt del Memorial Democràtic

Les agendes del Tinent Blasi (1939-1942) permeten reconstruir els darrers dies de l’operació d’evacuació a França del patrimoni artístic concentrat als dipòsits de la mina Canta (la Vajol), el mas Perxés (Agullana) i el mas Descals (Darnius) i amenaçats per l’avenç de la Guerra. Alexandre Blasi va comandar el moviment de camions i, per això, va ser testimoni d’excepció d’aquest episodi clau en la salvaguarda del patrimoni de la República. Blasi continua escrivint els seus dietaris durant els més de tres anys que passa a França. La por, l’enyorança, l’angoixa i la lluita per la supervivència, però també l’esperança, l’amistat, la solidaritat teixida entre els exiliats són minuciosament descrits a les agendes que composen aquest corpus fins ara inèdit i que fou llegat per la família Blasi al Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) l’any 2017.

Llegeix més »

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

Llegeix més »

Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

El dret a l’habitatge │ Apunt de Xavier Riudor

L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

Llegeix més »

Memòria de l’Any Pompeu Fabra │Apunt de la Direcció General de Política Lingüística

El 2018 es va celebrar l’Any Pompeu Fabra, un any dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català i dels 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’objectiu: fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania i també incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any.

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura es va impulsar l’Any Pompeu Fabra amb actes arreu del territori en memòria i reconeixement del Mestre. Amb Jordi Ginebra i Mir com a comissari de l’efemèride, es va convidar les institucions, les entitats i el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra amb actes i iniciatives que reconeguessin la persona i la seva obra.

Llegeix més »

República a Catalunya: ciutadania i autogovern │ Apunt de la Direcció General de Memòria Democràtica

Enguany, el 14 d’abril de 2021, es compleix el 90 aniversari de la proclamació de la República; un esdeveniment que continua sent fonamental en la història recent de Catalunya. El llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern, l’autora del qual és Montserrat Duch Plana, s’inscriu en aquest context commemoratiu i ofereix una panoràmica general sobre aquell moment tan transcendent. En aquest sentit, atén tant els precedents que van fer possible l’arribada a aquell punt d’inflexió històrica, com el desplegament posterior del projecte republicà en un període relativament curt, el qual es veurà fatalment alterat per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

Amb la voluntat d’erigir-se en una obra divulgativa, el plantejament de la publicació, tot i que també recull la narració de fets cabdals per a la consolidació del republicanisme i l’autogovern a Catalunya, és sobretot temàtic i molt visual amb la incorporació d’imatges de l’època i de diverses contrades del territori català. D’acord amb les pàgines d’aquest llibre, la República és, doncs, la materialització efectiva d’un procés polític que, arrelat en amplis sectors de la població, tenia com a objectiu principal dur a terme un programa pregó de reforma social i institucional. Al cap i a la fi, una democratització de masses que s’entenia a partir de la consecució de més drets i llibertats i, també, de més benestar per al conjunt de la societat.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia