Actes del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

okbertranaEl 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar com a commemoracions oficials el cent-cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana.

Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 -Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que es van explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

El Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis es va convertir en el corol·lari científic de les desenes d’actes que durant tot l’Any Bertrana van tenir lloc arreu del país. Celebrat el 23 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, va ser l’acte de cloenda d’aquesta doble commemoració. El Simposi va aplegar una dotzena d’experts en l’obra de pare i filla, que van abordar la seva trajectòria des de diferents perspectives, com ara l’escriptura autobiogràfica, el feminisme, la literatura de viatges, el periodisme o la relació entre realitat i ficció. El simposi va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta publicació s’inclou dins de la col·lecció Lletres Catalanes que recull també la biografia Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció publicada el 2017.

Fitxa de compra a la Llibreria en Línia

Altres publicacions de la col·lecció Lletres Catalanes

El model productiu i la productivitat a Catalunya |Apunt de Joan Antoni Santana

productivitatL’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l’evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l’evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció —el treball i el capital— tant a escala internacional com des d’una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d’una mostra d’empreses catalanes.

En l’àmbit internacional, l’informe fa una anàlisi comparativa de l’evolució del PIB, la renda per càpita, la dotació de capital per habitant i les mesures de productivitat agregada de Catalunya en termes de treball i de capital, així com en termes de productivitat conjunta en relació amb trenta-set economies de l’OCDE, tot analitzant la seva evolució al llarg dels anys 2000-2016. També es compara l’evolució del model de creixement català amb les economies internacionals esmentades a partir de la descomposició del PIB per càpita en els seus components principals: la productivitat dels factors de producció i la dotació de factors productius per habitant, on es posa de manifest la importància de les mesures de la productivitat dels factors en l’evolució dels nivells del PIB per càpita català en relació amb les diferents economies analitzades.Read More »

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Read More »

Diccionari de relacions internacionals │Apunt d’Elisabeth Casademont

okdiccionariLes relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.

És per aquest motiu que el TERMCAT va considerar convenient elaborar un diccionari que recollís la terminologia catalana d’aquest àmbit. L’obra aplega més de 1.300 termes, relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Per a cada terme es proporciona la denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició i, quan s’ha cregut convenient, notes explicatives o exemplificadores que complementen la definició.

L’obra recull termes referits al marc teòric de les relacions internacionals (per exemple, polaritat), als actors internacionals (moviment d’alliberament nacional), al dret internacional públic (costum internacional), al dret de la Unió Europea (principi de solidaritat), així com a diversos àmbits de cooperació o conflicte en les relacions internacionals, com el manteniment de la pau i la seguretat internacionals (conflicte armat), els drets humans (dret a l’autodeterminació) o l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (emergència complexa).Read More »

Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980) │ Apunt de Xavier Garí

pauEl llibre “Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980)” és una recerca realitzada amb motiu de la tesi doctoral en Història Contemporània del seu autor, que va ser dirigida per Jaume Botey i Arcadi Oliveres, i tutoritzada per Josep M. Solé i Sabaté. L’obra explora per primera vegada tres dècades dels orígens i l’evolució del moviment per la pau a Catalunya, sorgit en plena dictadura militar (des de la dècada de 1950) i en evolució fins la fi de la transició política (1980). Es fonamenta sobretot en un treball d’història oral, a més de la consulta d’arxius d’entitats i diversa documentació privada, i el necessari estudi historiogràfic. Cal fer notar, però, la importància del gruix d’hores de converses tingudes amb la majoria dels protagonistes, i molts dels activistes claus d’aquest moviment, que s’han pogut conservar enregistrades davant la progressiva desaparició de molts d’ells sense deixar gaire documentació accessible ni prou memòries escrites.

La investigació desvetlla i analitza trets característics de les primeres etapes del moviment per la pau a Catalunya, que en concret giren al voltant d’aquests tres punts: (i) els orígens paradoxals i audaços del pacifisme en plena dictadura militar; (ii) la influència d’alguns sectors del cristianisme en el seu vessant de renovació teològica, institucional i comunitària; i (iii) la pluralitat sociològica i ideològica que el moviment per la pau va congregar, esdevenint així una mena de brou i precursor dels valors i eines que es farien tan imprescindibles per caminar cap a la transició democràtica.Read More »

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

9788439397519Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.

La primera secció té tres parts (L’adéu al soldat, El front  i La mort del soldat) i aplega vint-i-un poemes, la major part escrits per combatents. La segona conté sobretot poemes d’autors consagrats (Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Janés i Olivé) i ens parla del clima de la rereguarda, dels bombardeigs o dels refugiats. La tercera és un homenatge d’un historiador (Ferran Soldevila) i un combatent del Front de l’Est (Joaquim Grífol) als brigadistes, que van ser acomiadats a Barcelona a la tardor del 1938.Read More »

12 mesos 12 obres │ Apunt de Carme Clusellas

12 mesosAl llarg d’un any, cada mes, el Museu d’Art de Girona presenta un estudi d’una obra del seu fons en col·lecció. A manera de la peça del mes, i amb el nom genèric d’Un mes, una obra, es mostra a les sales d’exposició permanent un objecte o obra d’art dels fons del Museu, prèviament seleccionat, acompanyat d’un estudi o comentari signat per un expert.

La tria dels objectes o obres d’art és heterogènia. Una selecció volgudament variada que realitza anualment el conservador del Museu d’Art Antoni Monturiol amb el criteri de donar a conèixer, d’una banda, la diversitat i la riquesa dels fons en col·lecció i, de l’altra, oferir-ne lectures molt plurals, des d’experteses diverses. A més, la iniciativa permet treure a la llum, a voltes, obres i objectes que es conserven en magatzems i que durant un mes es poden veure exposats i acompanyats d’una nova lectura sobre el seu significat.

Des de fa cinc anys, hem mantingut la voluntat d’aplegar les dotze fitxes mensuals en un recopilatori final que hem anomenat 12 mesos 12 obres, un recull de cadascun d’aquests estudis breus que continua fidel als criteris de diversitat d’obres i objectes, però també d’enfocaments dels comentaris. Ara en presentem el sisè volum.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

Ciència, tècnica i societat: Les guies dels museus del mNACTEC: La Tèrmica Roca Humbert de Granollers │Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

roca-umbert-foto-0x396La Central Tèrmica de Roca Humbert és un espai patrimonial singular; és la secció que proveïa d’energia elèctrica i vapor a l’antiga Fàbrica Roca Umbert, una de les principals empreses tèxtils cotoneres de la ciutat de Granollers, present des de l’any 1876 fins al seu tancament l’any 1991. La instal·lació conserva peces originals perfectament conservades com els cremadors, l’estructura de tubs de fuel, les dues calderes, els quadres i els motors reutilitzats, que són mostra de l’enginy utilitzat durant la postguerra per mantenir activa la fàbrica.

Avui la Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial. La seva missió és conservar el patrimoni industrial, exposar-lo i sensibilitzar la societat sobre l’energia i el medi ambient. La Tèrmica Roca Umbert forma part del conjunt de museus vinculats al mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) que té com a un dels seus objectius difondre el procés d’industrialització a Catalunya mitjançant tres eixos principals: la ciència, la tècnica i la societat.

Roca Umbert va ser una fàbrica exemplar dins l’àmbit d’adquirir compromisos socials. Els propietaris van dotar l’empresa d’un servei gratuït de guarderia per als fills de les treballadores. Aquesta proposta, pionera a la seva època, permetia a les dones la seva tornada al món laboral després de donar llum i garantia a l’empresa fidelitzar la mà d’obra femenina segons la legislació, menys retribuïda. Altres iniciatives de l’empresa en el marc de la tradició paternalista van ser, per exemple,  l’economat on els treballadors podien adquirir articles de primera necessitat a preus més favorables.Read More »

El fons Llull de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà │Apunt de l’Institut Europeu de la Mediterrània

ok llullAquest catàleg brinda al públic interessat, estudiosos i estudioses, el contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà –l’arxiu patrimonial-nobiliari més important de Catalunya– situat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme).

El Fons conté la documentació de la nissaga Llull de Barcelona, des del segle XIII al XVII, amb pergamins i fulls en paper de singular importància: l’única còpia coneguda del testament del beat Ramon Llull  i referències rellevants a l’Escola Lul·liana barcelonina.

El catàleg no es redueix a la relació de la nissaga amb el llegat cultural lul·lià, sinó que recull tota la documentació dipositada a l’AMSMB, de les diferents branques Llull, i en aquest hom comprova a bastament no tan sols les estratègies familiars mitjançant els enllaços matrimonials i les transmissions d’herència paleses als testaments, sinó que també s’hi veu com els personatges principals accedeixen al món dels negocis –molins, carnisseries, drets de monedatge, lleudes, rendes…– a la ciutat comtal, a les illes Balears, a Sardenya, Nàpols, Sicília. I, a més, l’ascensió vers el poder, reflectida en càrrecs de govern municipal i ennobliment.Read More »