Els germans Busquets. Un univers compartit ǀ Post del Museu d’Art de Girona

germans busquetsEl març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera.  És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició s’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que de vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra el més representatiu i rellevant de la mostra.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Miquel Blay 1866-1936 ǀ Post del Museu d’Art de Girona

miquel blayPer commemorar els 150 anys del naixement de l’escultor Miquel Blay, el Museu de la Garrotxa i el Museu d’Art de Girona han organitzat les exposicions: Miquel Blay, sentiment olotí i Miquel Blay, el camí de l’èxit.

Fruit de la col·laboració dels dos museus ha estat l’edició d’un únic catàleg que inclou diversos estudis a càrrec d’especialistes que tracten temes relacionats amb el contingut de les mostres: Pilar Ferrés parla de Blay i la seva relació amb Olot; M. Lluïsa Faixedas tracta l’etapa en què l’escultor va rebre una beca de la Diputació de Girona per estudiar a París i a Roma fins a la seva consagració com a escultor que arriba amb l’obra d’ Els primers freds, el primer èxit de l’artista, un altre apartat del catàleg que estudia Mercè Doñate; Cristina Rodríguez aborda el tema de la consolidació de la carrera de Miquel Blay durant la seva estada a París del 1894 al 1906, període en què l’olotí es fa un lloc en el panorama artístic internacional, i que queda demostrat en la premsa de l’època, els articles i crítiques de la qual Elena Llorens recull en les pàgines del seu estudi.Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Legislació d’associacions i fundacions ǀ Quaderns de Legislació 102

ql-102La norma principal a Catalunya, en matèria d’associacions i de fundacions, des del vessant civil, és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Des del vessant administratiu, la normativa es completa amb la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del Protectorat de les fundacions i de l’òrgan de supervisió de les associacions d’utilitat pública, on per primera vegada es regula de forma sistemàtica, en una sola norma i de manera completa, el ventall de potestats atribuïdes a l’Administració en relació amb aquestes entitats, en la línia de cercar la màxima col·laboració i el millor equilibri entre els interessos públics i privats.

Publiquem conjuntament el text d’una i altra llei per promoure el coneixement d’aquest marc regulador entre la ciutadania, els estudiosos i els operadors jurídics en general i amb la voluntat, alhora, de facilitar i reconèixer la tasca que duen a terme les associacions i fundacions a Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

Marxar per tornar. L’adquisició de competències professionals en l’emigració internacional de les persones joves ǀ Post de Neus Alberich, Clara Rubio i Pau Serracant

marxar-per-tornarQuè passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.

Totes les persones entrevistades han coincidit en posar de manifest que aquesta experiència internacional les ha ajudat a adquirir o desenvolupar competències sistèmiques com l’autoconfiança o la seguretat en un mateix i la manera d’afrontar els conflictes; l’autonomia i l’adaptació; o la gestió de les emocions i de l’estrès. També han adquirit competències instrumentals. Destaca l’aprenentatge i el perfeccionament de l’anglès i el desenvolupament de noves estratègies i habilitats comunicatives. Finalment, pel que fa a les competències interpersonals, destaquen la tolerància i l’obertura als altres.Read More »

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

tercer-informe-cadsEl Tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya és un recull exhaustiu de la recerca científica sobre el canvi climàtic a Catalunya, en què han participat més de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país.

Aquest informe constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea, en què Catalunya ja va ser pionera l’any 2005, amb la publicació del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).

Amb un caràcter independent des del punt de vista científic, l’informe descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions.Read More »

Legislació sobre mediació en dret privat l Quaderns de legislació, 101

mediacio-dret-privatLa justícia, a la qual tothom té dret, ha d’ésser quelcom més que la judicialització dels conflictes. Hem de ser capaços d’articular un sistema de justícia que, partint del conflicte i de les seves circumstàncies, ofereixi als ciutadans diferents maneres d’abordar-lo, com ara, entre d’altres, la mediació, la conciliació, l’arbitratge o el procediment judicial.

Les societats avançades com la catalana van apostar decididament per la mediació, un procediment voluntari que posa a l’abast de les persones un professional neutral que facilita la comunicació entre elles per tal que cerquin per si mateixes una solució mútuament satisfactòria als conflictes que els afecten, en un marc de confidencialitat i de respecte.

Aquest volum Legislació sobre mediació en dret privat recull els principals instruments legislatius que regulen la mediació al nostre país, una actuació que se suma a altres iniciatives que considerem necessari impulsar per avaluar, repensar i rellançar les mesures de resolució de disputes alternatives a la via judicial.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya ǀ Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions. EAPC

gestio-mancomunadaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 13 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, un estudi col·lectiu dirigit pels professors de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Marc Vilalta i Ricard Gracia.

La recerca delimita el concepte general “gestió mancomunada de serveis públics” per mitjà d’una anàlisi de les diverses formes de gestió dels serveis públics i les característiques generals de la fórmula mancomunada, com ara la seva composició plural, el caràcter supramunicipal i voluntari o la seva personalitat jurídica.

El gruix del treball fa un estudi exhaustiu del règim jurídic de les dues formes de gestió mancomunada més habituals a Catalunya: les mancomunitats de municipis i els consorcis locals. Finalment, els autors inclouen un apartat de conclusions sobre la implantació territorial, els criteris de valoració i un quadre comparatiu de les formes de gestió mancomunada.Read More »

Els 10 posts més llegits el 2016 a llibresgencat

blogcL’any 2016 vàrem publicar 36 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Tractar la memòria a l’aula a través del cinema l Post de Ramon Breu i Gemma Simon

La Guia d’estratègies de millora educativa, nova eina per incidir en la trajectòria educativa de les persones joves ǀ post de Mireia Vilamala

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 l Post de Magda Garcia

Ramon Llull i els diàlegs mediterranis. Ramon Llull and the Mediterranean Dialogues l Post de Maria-Àngels Roque

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

Prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya l Quaderns de legislació, 53

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

Agraïm els autors i col·laboradors les seves aportacions.

Els acords de partenariat publicoprivat en complexos esportius municipals ǀ Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions. EAPC

acords-de-partenariatL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat la recerca Els acords de partenariat publicoprivat en complexos esportius municipals. Aprenentatges d’experiències amb dissenys i resultats dispars en municipis de menys de 20.000 habitants”. La publicació és el número 12 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals i ha estat dirigida pel professor del Departament de Salut i Gestió Esportiva a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, Andreu Camps, amb la coautoria de l’investigador Jordi Viñas.

Arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 es va desenvolupar un model, pioner a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, de partenariat publicoprivat que ha permès afavorir l’accés a la pràctica esportiva a amplis segments de la població catalana. Al mateix temps s’ha consolidat una indústria especialitzada en la gestió d’equipaments esportius municipals.Read More »