Combats per la República. Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà │ Apunt de Mercè Morales

Prenent com a fil l’acció política conjunta de Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà, l’obra presenta els esdeveniments històrics més significatius de la Segona República. Des del capteniment de sectors de l’Exèrcit i monàrquics liberals davant la possibilitat d’un estat totalitari sota el regnat d’Alfons XIII, fins a la vertebració del republicanisme en partit de masses i la configuració d’una elit política governamental de centreesquerra.

L’obra insereix la Catalunya republicana i autònoma dins el context polític i social de l’Espanya i l’Europa d’entreguerres, l’ascens del nazisme i el feixisme al continent, i les repercussions que va tenir en la política peninsular, com els Fets d’Octubre de 1934 i la defensa de la República del 14 d’abril. L’autora aporta nous elements de judici sobre el paper de l’Exèrcit tant en la caiguda de la Monarquia com en el de la República, i sobre l’actuació del poder judicial de l’Estat durant aquest període. També, el que varen adoptar els juristes francesos durant la Segona Guerra Mundial respecte a les demandes d’extradició de la dictadura franquista. Així mateix, presenta els corrents culturals de l’època i el paper dels intel·lectuals en la teorització de l’estat i el compromís polític i social. L’obra és també un advertiment sobre l’apologia de la violència en el discurs polític. 

Llegeix més »

“M’agrada escriure. M’agrada rabiosament”. Cartes (1938-2002) │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Llegeix més »

L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El catàleg de l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que es pot visitar fins al 16 de gener de 2022, és una publicació que ràpidament desperta l’interès, ja que desvetlla els enigmes de la singular cultura ibera.

L’interès del catàleg comença a la mateixa portada, on un exvot ibèric amb els braços oberts ens dona la benvinguda i ens obre les portes a la descoberta d’una de les civilitzacions més desconegudes del Mediterrani. La col·laboració fonamental d’especialistes rellevants de la cultura ibera emmarca la publicació, amb catorze articles clars, directes i amb missatges concrets, organitzats en tres grans apartats: “A la recerca dels ibers”, “El mosaic iber” i “Desxifrant els enigmes”.

Els autors dels articles són: David Asensio, Núria Molist, Gabriel de Prado i M. Carme Rovira (equip de comissariat de l’exposició), Joan Sanmartí, Fernando Quesada, Ignasi Grau, Arturo Ruíz, Manuel Molinos, Carles Laueza-Fox, Joan Ferrer, Carmen Rueda, Maria Carme Belarte, Oriol Olesti i Jaume Noguera.

Amb l’objectiu de ser una publicació il·lustrada, l’apartat del catàleg de peces presenta una selecció del patrimoni exposat més singular, feta per l’equip de comissariat de l’exposició. Podem arribar a dir que la conjugació gràfica entre les imatges de les peces i els breus texts descriptius generen en el lector un interès captivador en la descoberta dels detalls que s’hi descriuen.

Llegeix més »

De la tolerància al reconeixement │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

El filòsof Michel Seymour aborda aquí la qüestió de l’Estat plurinacional com a model d’organització política. Inscrivint-se directament en la línia dels treballs de Charles Taylor, Will Kymlicka i John Rawls, es marca l’objectiu de formular una teoria original dels drets col·lectius.

Tracta en particular de les minories nacionals al si de l’Estat nació, així com dels pobles inscrits en organitzacions supranacionals. També reflexiona sobre les condicions que podrien garantir la viabilitat de tota forma d’arranjament «plurinacional», terme que inclou tant els Estats nació que reuneixen minories nacionals diverses com els Estats plurinacionals i les organitzacions supranacionals que inclouen diferents Estats sobirans.

Seymour desenvolupa la idea del «reconeixement polític» dels pobles, que es pot presentar com una condició sine qua non per garantir la viabilitat de qualsevol forma d’arranjament plurinacional però que també pot ser admès per raons morals. En aquest sentit, examina els recents arguments favorables o contraris a la concessió de drets col·lectius a grups nacionals al si d’una sola entitat política. Si els drets col·lectius li interessen és perquè, com argumenta, cal apel·lar a aquests drets perquè el reconeixement polític dels pobles pugui prendre forma.

Llegeix més »

Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària per conèixer fins a quin punt l’economia social i solidària (ESS) representa una oportunitat diferenciada per a les trajectòries laborals de les dones joves.

Entre les principals conclusions podríem destacar:
. L’ESS és un espai on les dones joves troben possibilitats de conciliar i de treballar de manera sostenible amb la seva vida degut principalment a la capacitat d’autogestió de la feina i els horaris de treball.
. L’ESS és un espai on la majoria de projectes col·lectius i persones que hi participen tenen una socialització de gènere, així com un ampli coneixement del feminisme que porta al fet que la perspectiva feminista s’incorpori a la majoria d’espais.
. No obstant això, les dones encara es troben amb moltes dificultats ja que operen en l’economia tradicional, on els lideratges són encara molt masculins i es valora el treball des d’un punt de vista molt productivista; centrat en la viabilitat econòmica i la competitivitat, i on les tasques reproductives són invisibles i poc valorades.

La viabilitat econòmica dels projectes acostuma a ser una dificultat i la manera d’assegurar el seu funcionament és mitjançant l’autoexplotació, de manera que les mesures de conciliació i sostenibilitat de la vida es van postergant, i es prioritza la viabilitat econòmica del projecte.

Llegeix més »

Les competències de direcció i comandament a l’Administració local. El cas de l’Ajuntament de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 33 de la col·lecció Obres Digitals, Les competències del rol de direcció i/o comandament a l’Ajuntament de Ripollet: un instrument d’avaluació amb una mirada de 360 graus i basat en la tècnica de la ludificació. Es tracta d’un estudi de tres empleats de l’Ajuntament de Ripollet i alumnes de Tercer Cicle a l’EAPC, Albert Obrero Cusidó, Antonio Quesada Puertas i Araceli Sánchez Rivas. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró, 2018-2019.

La construcció d’un model d’Administració oberta, orientada a la millora continuada i que ofereixi uns serveis de qualitat a la ciutadania és un propòsit a perseguir per part de les administracions locals. L’estudi identifica els aspectes no incorporats a la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Ripollet sobre els quals cal treballar: el predomini de compartiments estancs, la manca de consciència institucional, una estructura de comandament dèbil, l’absència d’eines de comunicació interna o la poca experiència en el treball per projectes i en equip són punts que cal millorar i transformar.

En aquest sentit, els autors consideren que el focus amb què s’ha de treballar per assolir aquesta reorientació de la gestió pública se centra en els empleats i les empleades municipals. I que, per construir aquest nou model d’Administració, es requereix un lideratge clar i accions orientades a millorar les capacitats dels servidors públics del consistori. És en aquest entorn i amb aquestes necessitats que es fa imprescindible un canvi de paradigma i de cultura organitzativa: el model de gestió i direcció de persones per competències.

Llegeix més »

Dialogar con terroristas: cómo acabar con los conflictos armados │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Jonathan Powell, com a cap de gabinet de Tony Blair, va ser el principal negociador del primer ministre a Irlanda del Nord. En aquesta funció, va jugar un paper clau en la negociació i, posteriorment, en la consecució de l’Acord de Divendres Sant.

El llibre es basa en les seves àmplies experiències de resolució de conflictes per tal d’argumentar que el terrorisme quasi sempre acaba en negociació i que moltes vides i diners públics es perden per no reconèixer la necessitat de parlar amb els terroristes en les primeres etapes dels conflictes. Il·lustra els seus arguments amb una sèrie d’exemples de Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà però, sobretot, amb dades mai no explicades sobre les recents negociacions entre ETA i el govern espanyol.

Powell, amb el seu peculiar estil planer, ha escrit un llibre plaent sobre un tema horrorós, que no només abasta grups terroristes, sinó també insurgents i milícies no estatals que utilitzen el terror contra civils. El seu estudi conclou que el terrorisme gairebé mai no és derrotat només amb accions militars o policíaques, sinó que requereix un període de negociació.

Llegeix més »

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil, una reflexió sobre el paper dels joves activistes des del punt de vista de les persones joves i també del món acadèmic.

La publicació, la número 63 de la col·lecció Aportacions, recull les intervencions de tres joves activistes que representen els moviments contra el canvi climàtic, les lluites feministes i les manifestacions postsentència pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 en el marc del seminari “Guanyar els carrers: noves onades de protesta juvenil” celebrat el mes de febrer de 2020. Aquest diàleg amb joves es complementa amb les aportacions de diferents investigadors sobre la temàtica i alguns representants institucionals.

A mode de conclusió, s’observa com les noves generacions abandonen els canals tradicionals de participació i passen a l’acció directa, a partir d’objectius concrets, combinant l’ús de les xarxes socials amb el de l’espai públic. 

Autoria: Eduard Ballesté, Ariadna Santos i Roger Soler-i-Martí

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius │ Apunt de Xavier Riudor

L’origen de la realització d’aquest informe prové d’una demanda del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies a partir del Pla de treball del Consell de Relacions Laborals 2019, on s’establia la necessitat de fer un seguiment de les orientacions en la negociació col·lectiva, en el cas que ens ocupa, les relacionades amb el temps de treball, elaborades pel mateix Consell.

A partir d’aquesta demanda, el CTESC acorda ampliar l’objecte d’estudi, amb l’objectiu de donar resposta als objectius específics següents:

– Contextualitzar teòricament l’ordenació del temps de treball a partir de l’anàlisi bibliogràfica en tres nivells concrets: com s’estructura la negociació col·lectiva i el temps de treball en els acords interprofessionals; el paper de la negociació col·lectiva i de l’autonomia individual en aquest procés i els principals canvis normatius en el temps de treball introduïts des de la reforma laboral de 2012 fins a l’actualitat.

Llegeix més »

Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »