Autor: LLIBRESGENCAT

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 21, “Public procurement” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 21 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, amb un monogràfic dedicat a la contractació pública que repassa qüestions d’actualitat com la vigència de la normativa d’aquest pilar del dret administratiu, les implicacions de les tecnologies emergents i disruptives en el mateix camp o les oportunitats de la compra pública d’innovació. Tot plegat amb una visió polièdrica i una combinació d’anàlisis des del món de l’acadèmia, la gestió pública i la societat civil, per exemple en l’àmbit de la transparència i la lluita contra la corrupció.

El número 21 ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Contractació Pública del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. En total, inclou set articles a càrrec de persones expertes des de Brussel·les, Madrid, Friburg, Barcelona o Santander. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

Llegeix més »

Què funciona en gènere i joventut? Cicle 1: Violències masclistes | Apunt de l’Observatori Català de la Joventut i Ivàlua

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les violències masclistes són diverses i prenen diferents formes i expressions en funció de com es veuen travessades pels eixos de desigualtat social, els àmbits en què es produeixen i els col·lectius que les exerceixen i les pateixen.

En aquest sentit, les persones joves es veuen afectades per les violències masclistes d’una manera específica i, alhora, diversa, en la mesura que el col·lectiu juvenil és, també, heterogeni. En aquest punt cal fer-se algunes preguntes: Quines violències afecten de manera específica a les persones joves? Com podem, des de les diferents administracions públiques, abordar les violències masclistes quan tractem amb el col·lectiu juvenil? I, en tot cas, com afecta el context social i institucional català per desenvolupar respostes efectives per prevenir i tractar les violències masclistes entre joves?

El projecte Què funciona en gènere i joventut?, a través d’un primer cicle d’evidències sobre violències masclistes, pretén donar resposta a aquestes preguntes i ho fa a partir de la cerca i l’anàlisi d’evidències de funcionament de programes que, en l’àmbit internacional, han estat avaluats de manera robusta. El resultat d’aquest projecte són tres publicacions: en la primera, s’acota l’objecte d’estudi i s’analitza quins tipus de violències i àmbits cal abordar prioritàriament; en la segona, s’analitzen els resultats d’avaluacions impulsades en altres països (a partir d’una revisió de revisions d’evidència); en la tercera, es proposen línies d’acció i mecanismes d’intervenció, adaptades al context català, que han de contribuir a dissenyar polítiques que siguin efectives per erradicar les violències masclistes que afecten les persones joves a Catalunya.

Llegeix més »

La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta. És una recerca dirigida pel professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona (UB), Òscar Capdeferro, amb un equip integrat per Agustí Cerrillo, Sandra Màrquez, Isidre Obregón i Juli Ponce, i que ha comptat amb la col·laboració d’Olinda Anía, Gisele Camuñas, Míriam Carrera, Constanza Cervetti, Maria Javierre, Alejandro Jurodovich, David Martínez, Christian Razza i Ícaro Torres. S’emmarca en la convocatòria 2021 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

La recerca parteix d’un doble objectiu en relació amb la gestió de l’ètica pública a l’Administració pública catalana: 1) identificar les característiques principals que hauria de tenir, com a òrgan de l’Administració, un òrgan d’impuls, supervisió i control del Codi ètic del servei públic de Catalunya i 2) identificar i desenvolupar les funcions que hauria d’exercir aquest òrgan, amb les eines d’acompanyament necessàries per al desplegament efectiu del Codi. La monografia explora diferents línies de treball i experiències a Catalunya i altres punts de l’Estat.

Els autors aposten per la creació d’un òrgan de governança del Codi, com un comitè o una comissió ètica, que s’encarregui d’impulsar-lo i de vetllar pel seu compliment, amb més formació i acompanyament entre els seus destinataris que demanen més elements de suport i promoció en matèria d’ètica. Així es desprèn de l’enquesta duta a terme el juliol de 2022, en el marc del mateix projecte, sobre clima ètic i percepció de les comissions d’ètica, i que van respondre 6.451 empleats públics de la Generalitat.

Llegeix més »

El respecte dels drets humans a l’Estat espanyol │ Apunt de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya han editat una obra col·lectiva que alerta de l’incompliment sistemàtic del dret internacional en matèria de drets humans per l’Estat, fruit d’una exhaustiva recerca jurídica coordinada i dirigida pel Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona.

La doctora en Dret Maria Esther Jordana, investigadora i professora de la Universitat de Girona, ha estat la responsable de la coordinació i direcció de l’obra, amb el suport del també doctor en Dret, Alexandre Moreno Urpí, investigador i professor de la Universitat Rovira i Virgili. En la redacció de l’obra han participat catorze autors, entre doctors i professors de dret internacional públic i dret constitucional, professors de dret administratiu i advocats de la Generalitat de Catalunya.

La publicació evidencia, des del rigor acadèmic, les deficiències, mancances i incompliments de l’Estat espanyol en relació amb les obligacions jurídiques i de dret intern contingudes en els tractats i convenis internacionals en matèria de dret humans subscrits pel mateix Estat d’ençà de la transició democràtica.

Llegeix més »

Situació del treball autònom a Catalunya 2022 │ Apunt de Joan Antoni Santana Garcia

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

En compliment de l’article 2.1e de la Llei 7/2005, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) elabora, amb una cadència anual, una diagnosi de la situació del treball autònom.

A finals de l’any 2022, a Catalunya, hi ha registrades 558.290 afiliacions a la Seguretat Social per compte propi (és a dir, el 15,5% de l’afiliació del total del sistema). Atesa, doncs, la seva importància, són nombroses les facetes que ens ocupen en aquest informe. Totes elles tenen una incidència notable sobre la nostra economia, i òbviament, sobre les persones que desenvolupen la seva activitat en aquest règim.

Els capítols primer i segon recullen el resum executiu i la introducció de l’informe. Als apartats tercer i quart, respectivament, es descriu l’evolució del treball autònom a Catalunya mitjançant l’anàlisi de l’Enquesta de població activa i els registres de la Seguretat Social.

Al capítol cinquè s’estudia l’evolució del treball autònom a Catalunya en relació amb la resta de comunitats autònomes.

L’apartat sisè analitza els aspectes més rellevants en matèria de protecció social del treball autònom i l’apartat setè les mesures destinades al seu foment i consolidació.

El capítol vuitè descriu les principals novetats normatives que s’han produït l’any 2022. N’hi ha algunes essencials, com ara la reforma del sistema de cotització del treball autònom i de la protecció per cessament d’activitat. Sense oblidar, en aquest cas en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), l’aprovació de la Llei de creació i creixement d’empreses, la Llei de foment de les empreses emergents i la reforma de la llei concursal.

Llegeix més »

PaperClip, núm. 6, “Xile: de la Constitució de Pinochet a la recerca d’una nova identitat constitucional (1973-2023)” │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.

Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.

Llegeix més »

Convivència. Els monuments de Tàrraco, patrimoni de la humanitat, al segle XXI │ Apunt de Lurdes Malgrat Escarp

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El llibre Convivència llança una mirada sobre el patrimoni que no ens deixa indiferents. El conjunt arqueològic de Tarragona que inclou catorze monuments i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 és contemplat amb un enfocament que fuig del patrimoni com una manifestació del passat que fou i proposa una reflexió que supera la diacronia per entrar en una sincronia sofisticada i complexa. El monument deixa de ser només una petjada del temps i passa a interactuar i actuar en el context urbanístic en què es troba immers en la ciutat del segle XXI.

Les petjades del passat podem resseguir-les per les ciutats i per tot el territori i són un recordatori d’allò que som, que vam ser i que serem. Present, passat i futur interactuen constantment sense que ni tan sols ens n’adonem en la nostra vida diària, ràpida i apressada. Mirar, veient-hi, deixant que la imatge que recullen els nostres ulls ens penetri fins a esdevenir una escena conscient és, sens dubte, una tasca important, una aturada necessària en el nostre dia a dia. Saber d’on venim ens anuncia cap a on anem i aquest coneixement ens proposa una centralitat que ens fa ser més humans, més humils, més sensibles al món que ens envolta.

Catorze fotògrafs posen de manifest aquest diàleg constant, la construcció líquida d’un nou relat que abraça la modernitat i l’antiguitat en un sol cos viu, que respira en un acord subtil amb la vida que va lliscant mansament i silenciosament.

Llegeix més »

Nota d’Economia, núm. 107, “La transició cap a un model econòmic més net i just” │ Apunt d’Anna Monreal

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Nota d’Economia és una revista amb una llarga trajectòria. Neix l’any 1983 com un tríptic mensual sobre conjuntura catalana que s’acompanya d’un article publicat en una separata. L’any 1986 augmenta de volum i se n’espaia la periodicitat. Actualment, és una publicació que té l’objectiu de potenciar l’anàlisi i la reflexió sobre temes rellevants i d’actualitat per a l’economia catalana i el sector públic, com ara:

  • anàlisis estructurals i conjunturals,
  • estudis sectorials i territorials, indicadors estadístics,
  • inversions públiques,
  • finançament autonòmic,
  • fons europeus,
  • pressupostos de la Generalitat i d’altres administracions públiques, etc.

Pel que fa a la difusió, si bé en una primera etapa Nota d’Economia es publicava només en paper, entre els anys 2000 i 2012 aquest suport va conviure amb l’electrònic. En l’actualitat, seguint les recomanacions del Consell Editorial de la Generalitat, només es publica en format electrònic.

El darrer número de la revista es va publicar el març del 2023 i es va dedicar a l’energia i a la transició cap a un nou model energètic més net i més just. L’objectiu del número 107 de la Nota d’Economia va ser contribuir al debat informat sobre quins elements calen per fer la transició energètica a Catalunya i assolir els objectius climàtics, així com els riscos i costos associats. Els articles han estat escrits per experts reconeguts en la matèria.

Llegeix més »

Les publicacions de la Generalitat a la Setmana del Llibre en Català 2023

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Enguany, les publicacions de la Generalitat han tornat a la Setmana del Llibre en Català, que s’ha celebrat al Moll de la Fusta de Barcelona entre divendres 8 i diumenge 17 d’aquest mes de setembre.

Entre els centenars d’activitats, han tingut lloc dues presentacions de publicacions de la Generalitat: Joan Fuster: Història i memòria (Memorial Democràtic) i Silenciades_Dones artistes sota el franquisme (Departament d’Educació). Han comptat amb la participació de les autores i coordinadores a més d’expertes en les matèries, i l’assistència ha superat el centenar de persones.

Pel que fa a les vendes, s’han superat de llarg els exemplars venuts l’any 2022. Els deu títols més venuts aquest any han estat:

Llegeix més »

Nota de Conjuntura Econòmica, núm. 123, “Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn” │Apunt de Cristina Amarelo

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Nota de Conjuntura Econòmica (NCE) és un informe trimestral periòdic que publica el Departament d’Economia i Hisenda i que inclou una anàlisi sobre l’evolució més recent de l’economia catalana i del seu entorn. La seva publicació coincideix amb la difusió de les dades trimestrals més recents del PIB català per part de l’Idescat, i es publica a principis dels mesos de febrer, maig, agost i novembre. Aquesta publicació és de les més longeves de la Generalitat de Catalunya (va començar a publicar-se l’any 1994, i des de l’any 2004 es difon exclusivament en format en línia).

La Nota de Conjuntura Econòmica, que comença amb un resum dels continguts més destacats de la publicació, consta de set apartats específics dedicats a analitzar l’evolució del PIB català; la conjuntura de les principals economies de l’entorn; el sector exterior; els preus i salaris; el mercat de treball; l’àmbit financer; i el sector públic. A més, la Nota de Conjuntura Econòmica inclou requadres sobre informació d’actualitat rellevant per a l’economia catalana. Al llarg de 2022 i 2023 s’han inclòs requadres sobre temes tan diversos com l’evolució del mercat de l’habitatge, l’impacte diferencial de la inflació segons el nivell de renda de les llars o l’evolució de la taxa de la temporalitat a Catalunya arran la darrera reforma laboral.

Llegeix més »