Situació del treball autònom a Catalunya 2022 │ Apunt de Joan Antoni Santana Garcia

En compliment de l’article 2.1e de la Llei 7/2005, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) elabora, amb una cadència anual, una diagnosi de la situació del treball autònom.

A finals de l’any 2022, a Catalunya, hi ha registrades 558.290 afiliacions a la Seguretat Social per compte propi (és a dir, el 15,5% de l’afiliació del total del sistema). Atesa, doncs, la seva importància, són nombroses les facetes que ens ocupen en aquest informe. Totes elles tenen una incidència notable sobre la nostra economia, i òbviament, sobre les persones que desenvolupen la seva activitat en aquest règim.

Els capítols primer i segon recullen el resum executiu i la introducció de l’informe. Als apartats tercer i quart, respectivament, es descriu l’evolució del treball autònom a Catalunya mitjançant l’anàlisi de l’Enquesta de població activa i els registres de la Seguretat Social.

Al capítol cinquè s’estudia l’evolució del treball autònom a Catalunya en relació amb la resta de comunitats autònomes.

L’apartat sisè analitza els aspectes més rellevants en matèria de protecció social del treball autònom i l’apartat setè les mesures destinades al seu foment i consolidació.

El capítol vuitè descriu les principals novetats normatives que s’han produït l’any 2022. N’hi ha algunes essencials, com ara la reforma del sistema de cotització del treball autònom i de la protecció per cessament d’activitat. Sense oblidar, en aquest cas en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), l’aprovació de la Llei de creació i creixement d’empreses, la Llei de foment de les empreses emergents i la reforma de la llei concursal.

Llegeix més »

Per una mobilitat ocupacional més intel·ligent i sostenible │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va presentar el setembre de 2021 un informe sobre la transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible. Durant la seva elaboració, es va acordar fer un nou informe per tal d’analitzar un àmbit més específic i de gran rellevància que relaciona la mobilitat i el marc laboral. D’aquesta manera, es va gestar la posada en marxa d’aquest informe que resumim en aquest apunt, el qual posa focus en la mobilitat ocupacional, en concret, en la mobilitat obligada per raó de treball entesa com els desplaçaments per accedir als centres de treball des de les residències de les persones treballadores.

La finalitat de l’informe és descriure la situació actual i les tendències emergents en l’àmbit de la mobilitat ocupacional, analitzar-ne els impactes i estudiar els instruments per millorar-ne la gestió a Catalunya, amb la intenció de contribuir a fer-la més intel·ligent i sostenible.

L’informe s’estructura en nou capítols: el marc conceptual; un recull dels principals indicadors que ens permeten descriure aquesta mobilitat amb un incís especial en analitzar l’impacte de la COVID-19; una descripció i anàlisi dels principals instruments i eines per gestionar la mobilitat ocupacional; un recull de les principals tendències emergents que tindran un clar impacte en aquesta; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades pel Consell.

Però sens dubte el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb un total de 52 recomanacions, totes elles consensuades pels consellers i conselleres del CTESC. Aquestes consideracions i recomanacions es distribueixen en 3 grans apartats.

Llegeix més »

Danger. Col·lecció de cartells de prevenció d’accidents laborals (1925-1937) de l’ANC │ Apunt d’Enric Vinaixa Bonet

La prevenció dels riscos laborals és un repte que afecta de forma cabdal tots els integrants del món del treball: treballadors i treballadores, empreses, administracions, serveis de prevenció, mútues i agents socials. Així, l’any 2001, des del Departament de Treball vam voler reflectir la sensibilitat del Govern envers aquest tema i vam editar el llibre Danger

Aquest llibre és un homenatge al món artístic i al món laboral que té com a objectiu aconseguir la millora de les condicions de treball. A la vegada, és una eina per difondre al conjunt de la ciutadania un dels propòsits clau del nostre Departament, la prevenció dels riscos laborals, i reflexionar-hi. 

Al llarg de la història, aquest propòsit ha estat molt present en l’àmbit del treball de tots els països, i amb la publicació de Danger hem volgut recopilar una mostra de cartells internacionals única,  atesa la seva singularitat. 

Aquesta col·lecció de cartells, amb 734 exemplars de prevenció d’accidents laborals d’entre el 1925 i el 1937, destaca per la gran varietat de procedències (19 països) i per la diversitat de llengües, la qual cosa és també una mostra dels països més industrialitzats i amb més consciència sobre la importància de tenir un entorn laboral segur a l’època. De la mateixa manera, es ratifica la importància del cartellisme com a mitjà de propaganda durant les dècades dels anys 20 i 30.

Llegeix més »

El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius │ Apunt de Xavier Riudor

L’origen de la realització d’aquest informe prové d’una demanda del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies a partir del Pla de treball del Consell de Relacions Laborals 2019, on s’establia la necessitat de fer un seguiment de les orientacions en la negociació col·lectiva, en el cas que ens ocupa, les relacionades amb el temps de treball, elaborades pel mateix Consell.

A partir d’aquesta demanda, el CTESC acorda ampliar l’objecte d’estudi, amb l’objectiu de donar resposta als objectius específics següents:

– Contextualitzar teòricament l’ordenació del temps de treball a partir de l’anàlisi bibliogràfica en tres nivells concrets: com s’estructura la negociació col·lectiva i el temps de treball en els acords interprofessionals; el paper de la negociació col·lectiva i de l’autonomia individual en aquest procés i els principals canvis normatius en el temps de treball introduïts des de la reforma laboral de 2012 fins a l’actualitat.

Llegeix més »

Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom | Apunt de Joan Antoni Santana

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)ha elaborat un informe centrat en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre el treball autònom. En concret, s’analitzen les darreres dades d’afiliació al RETA i d’ocupació estimada per l’EPA, així com les mesures de suport i consolidació dirigides al treball autònom.

El CTESC constata que els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals col·lectius afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen per controlar la incidència de la COVID-19, com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura, etc.). També cal afegir que ens trobem en un context incert quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.

A partir de l’anàlisi i el debat d’aquesta informació, i sobre la base de la diagnosi formulada, el CTESC emet, en aquest informe, les consideracions i recomanacions següents.

El CTESC considera que, en línia amb el Pla de reactivació econòmica i protecció social i l’Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a què, amb urgència i en el marc del Consell Català per al Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, etc.).

Llegeix més »

El treball autònom col·lectiu | Apunt de Joan Antoni Santana

ctescLa dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.

L’informe analitza amb detall les formes de treball autònom que s’exerceixen de manera col·lectiva, sovint sota la forma jurídica d’una societat, i ho fa a partir de les dades estadístiques disponibles, de la normativa aplicable i la recerca especialitzada. Per complementar aquesta anàlisi s’ha comptat amb aportacions de persones expertes en aquest àmbit, que han participat en sessions de treball conjuntes amb els membres del grup de treball i dels serveis tècnics del CTESC.

El punt de partida és l’anàlisi del concepte i del règim jurídic del treball autònom col·lectiu. A partir de les aportacions doctrinals, s’identifiquen els trets definitoris del concepte de treball autònom col·lectiu: prestació de treball duta a terme per persones físiques, amb caràcter habitual, amb ànim de lucre, generalment organitzada en comú, sota la forma jurídica d’una entitat, i concebut com una forma d’autoocupació, en donar-se en la mateixa persona la doble condició d’empresari o soci i la de treballador.

Aquestes notes permeten fer una primera classificació de les formes jurídiques que encaixen en el concepte de treball autònom, si bé aquesta taxonomia no sempre és clara i admet la ubicació d’algun tipus societari en una zona grisa. A continuació l’informe  descriu breument el règim jurídic d’aquestes formes societàries i  identifica els avantatges que presenten, així com les particularitats que les diferencien.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 | Post de Joan Antoni Santana

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya.Llegeix més »