Encara no coneixeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat? ǀ Post de la Direcció General d’Atenció Ciutadana

Manual de governs wittetrLa Direcció General d’Atenció Ciutadana ha elaborat conjuntament amb Twitter el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

Aquesta publicació és eminentment pràctica. Mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Manual dels governs a Twitter 

Manual de los gobiernos en Twitter

Twitter Manual for Governments

 

L’educació mediàtica: el vertader repte que cal afrontar en la relació entre joves i TIC ǀ Post de Ariadna Fernández-Planells, Maria-Jose Masanet i Mònica Figueras-Maz

tic-i-jovesEn els últims anys s’ha produït una transformació de les llars, dels espais de treball i dels espais d’aprenentatge. L’aparició d’Internet ha trastocat els hàbits de consum de mitjans, d’entreteniment i d’informació i també les formes de participació i producció. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) han anat adquirint un paper cada cop més important en el dia a dia de les persones. I podríem dir que són els i les joves, especialment, els qui protagonitzen i encapçalen l’apropiació d’aquestes tecnologies.

Les implicacions que té per a la societat aquesta nova realitat són múltiples. Donat l’impacte econòmic i social de les TIC, en els últims anys, han sorgit nombrosos estudis sobre els possibles efectes de l’ús de les TIC entre adolescents i joves.

TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu, l’últim informe publicat per l’Agencia Catalana de Joventut, recull els estudis més recents i significatius en aquest debat. Així, a través de la recopilació d’estudis qualitatius i quantitatius d’àmbit nacional i internacional dibuixa un estat de la qüestió per, a posteriori, aportar una sèrie d’idees, experiències, eines i propostes de treball per afrontar el dia a dia dels joves en interacció amb les TIC. En definitiva, TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu ofereix una guia per a agents que intervenen en l’àmbit de la joventut per conèixer millor la nova realitat tecnològica i les implicacions que pot tenir en les rutines diàries dels joves.Read More »

La comunicació a les grans organitzacions | Post del Servei de Difusió del Departament de Justícia

Hem tingut problemes de comunicació… No hem sabut explicar-nos bé… La comunicació no és fluida… Us sona la cançoneta? En grans organitzacions, partits polítics i fins i tot en l’àmbit de la parella s’assenyala la comunicació com la responsable de tots els seus mals. Segurament en fan un gra massa, però és ben cert que la comunicació influeix en gran mesura en l’èxit dels projectes en què intervenen les persones.

A més, l’ús generalitzat d’internet, les xarxes socials i la telefonia i els dispositius mòbils ha comportat un canvi radical en l’àmbit de la comunicació, no només augmentant el nombre de canals, sinó també creant-hi un marc multidireccional que provoca canvis essencials en la relació de les persones i les organitzacions (i també en l’estructura del llenguatge), i on els elements multimèdia i transmèdia tenen cada cop un paper més determinant.

En el cas d’organitzacions grans com el Departament de Justícia és essencial establir fluxos, interlocutors, criteris i canals perquè la comunicació sigui fluida, homogènia i transparent. L’objectiu és que tots els que formem part de la institució tinguem les eines adequades de comunicació interna per poder desenvolupar la nostra feina i que la ciutadania rebi una atenció adequada i homogènia pels diversos canals de comunicació, ja sigui a través de l’atenció presencial o telefònica, ja sigui mitjançant formularis de contacte, webs i xarxes socials.Read More »

Transparència i participació ciutadana l Post de Tomàs Puntí

La Generalitat de Catalunya ha publicat el primer llibre de la Col·lecció Govern Obert: La publicitat activa en la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern: possibilitats i insuficiències, de Manuel Villoria.

Una col·lecció que compta amb la col·laboració i les reflexions dels experts més qualificats en els àmbits relacionats amb la governança oberta: la transparència, l’obertura de dades públiques, la participació ciutadana. Un conjunt de propostes que han de servir per construir una administració pública més transparent.

El prestigiós catedràtic Manuel Villoria, reconegut expert en transparència de l’ONG Transparencia Internacional i catedràtic de Ciència Política de la URJC, és el primer dels autors de la col·lecció. Aquest estudi analitza la regulació de la llei estatal sobre la publicitat activa i els continguts que han de tenir els webs de transparència. Villoria també en fa —en el seu llibre— una reflexió crítica.

La política de transparència i participació ciutadana esdevé especialment necessària en un context marcat per la desconfiança envers els polítics, segons indiquen les enquestes. Ja no tenen sentit, en el segle XXI, actuacions polítiques que no estiguin ben explicades, amb tota la informació, ben estructurada i fàcil d’entendre, a l’abast dels ciutadans.Read More »

El sector públic ha de ser 2.0? l Post de Jesús Palomar

Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.

Ara bé, en tractar-se del sector públic cal ser molt curós sobre aquesta presència. Cal saber perfectament per què el sector públic ha d’estar present a les xarxes socials, els recursos que hi dedicarà, quins serveis públics oferirà, quins criteris corporatius de continguts o d’imatge seguirà i, també, com avaluarà els resultats obtinguts.  També cal analitzar si la societat del segle XXI vol, realment, que les seves administracions estiguin a les xarxes socials i sobretot què n’esperen d’aquesta presència.

Per aquest motiu l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre “Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto”. Aquesta obra, de producció col·laborativa, realitza una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. Read More »

Premsa i cultura | Post de Tomàs Puntí

La publicació Premsa i cultura (Actes de les IV Jornades d’Història de la Premsa) volum vuitè de la col·lecció “Lexikon papers”, aplega un material abundant i d’indubtable interès sobre un tema com és el periodisme cultural.

El concepte de cultura és ampli, i podem parlar de propostes diverses en relacionar-lo amb el periodisme. Una proposta és la informació cultural il·lustrada (belles arts, lletres, pensament…), adreçada a un públic minoritari a través de revistes especialitzades i comunicacions reduïdes. Una altra és la informació sobre la cultura popular que es difon als mitjans de comunicació dels grans productes culturals amb la pretensió d’arribar a un públic tan ampli com sigui possible. Les notícies i articles sobre temes de cultura popular han anat ocupant un lloc creixent en els mitjans, segurament pels interessos de les mateixes indústries culturals, que necessiten tots els canals per aconseguir la màxima difusió de les seves propostes.Read More »

Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010 | Post de Marta Civil

Com incideix la crisi econòmica en els diversos sectors del sistema de comunicació a Catalunya? La transició de la televisió analògica a digital ha comportat una important reordenació de l’oferta audiovisual pública i privada, però això ha afavorit el pluralisme o ha fomentat la concentració del mercat català? La progressiva implantació d’Internet i la proliferació de nous equipaments tecnològics, com els telèfons mòbils d’última generació i les tauletes, estan modificant els usos i consums de la informació i dels mitjans de comunicació en general, però aquesta nova tendència fomenta i augmenta el consum dels mitjans en català o precisament fa perillar el seu futur?

Aquestes i altres preguntes són les que posa a debat l’Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010, una obra col·lectiva d’investigació original, de periodicitat biennal, de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que arriba, amb aquest volum, a la seva sisena edició.

L’Informe neix com a eina de consulta, per poder ajudar a interpretar no només els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio, televisió, cinema), sinó també les indústries culturals (editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia), factors transversals que configuren el sistema de comunicació (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, Internet i telecomunicacions), elements essencials de l’espai català de comunicació (la llengua i la comunicació local), a més a més d’aprofundir en l’estat dels estudis i la recerca en comunicació a Catalunya. Read More »