Mengem futur. Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal │ Post del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

MENGEML’alimentació de la població ha estat sempre una qüestió cabdal per a la major part de governs i la comunitat internacional. Això no obstant, actualment al món encara hi ha 821 milions de persones que pateixen fam, mentre un terç del menjar que es produeix es perd o es llença. Així mateix, es preveu que l’any 2050 la població mundial arribarà als 9.800 milions d’habitants, fent incrementar un 60 % la demanda d’aliments en un planeta afectat pel canvi climàtic.

Aquest context planteja reptes mundials molt importants, també per a Catalunya. En l’informe Mengem futur el CADS reflexiona sobre aquestes qüestions i analitza el sistema alimentari del nostre país, tant pel que a la manera de proveir-nos com al model de consum. L’informe estudia, entre altres, la situació del sector productor i dels intercanvis internacionals d’aliments, l’evolució en els hàbits alimentaris que ens han portat a consumir més calories, més carn i més productes processats que una dècada enrere o les dificultats econòmiques que tenen algunes persones per accedir a una alimentació adequada.

Així mateix, proposa un conjunt de recomanacions que afecten diversos àmbits i actors de la cadena alimentària per assegurar que a mig i llarg termini tothom pugui accedir una alimentació saludable, nutritiva i suficient.Llegeix més »

Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.Llegeix més »

La Guia dels criteris de classificació de la fusta en peu de Catalunya l post de Elisabeth Fernández

silvicultura-74

Eduard Correal, Dr. Enginyer de Forests de l’INCAFUST presenta un article dedicat a la  classificació dels peus de la fusta segons la seva qualitat per millorar els resultats silvícoles i el futur rendiment dels aprofitaments. La fusta en peu es ven sense classificar, directament al rematant, que és la persona que estima un preu conjunt per a tots els arbres segons criteris propis. La manca d’informació certa sobre la qualitat d’un lot empeny el comprador a oferir un preu d’acord amb la qualitat més baixa.

El Centre de la Propietat Forestal va establir quatre Aules de Transferència en el marc del projecte Life+Demorgest 2013-2017 per a pi roig, pi blanc, pinassa i roure, repartides arreu de Catalunya, com a eina de suport a la tasca de demostració i transferència.Llegeix més »

La nova pagesia: relleu generacional en el marc d’un nou paradigma agrosocial l Post de Neus Monllor

El relleu tradicional de les explotacions agràries familiars està en crisi. Les persones joves que han nascut a pagès no continuen el camí dels seus pares, fruit d’un context social i econòmic que els exclou i on les barreres d’accés a l’activitat són cada vegada més intenses. Només els més forts poden assolir els estàndards que imposa el model intensiu i orientat al mercat. En un entorn tan agressiu i competitiu, la major part dels joves no poden, i moltes vegades tampoc volen, reproduir el sistema. Estem vivint el trànsit d’una agricultura familiar a una agricultura emprenedora, on els rostres de la pagesia i de les estructures de les seves activitats són molt més diversos que els del model tradicional d’agricultura familiar.

Les explotacions agràries familiars, tal i com les hem entès en les darreres dècades, estan acabant un cicle. Les cases de pagès on convivien tres generacions són cada vegada més escasses. Al seu lloc, descobrim realitats múltiples que inclouen tant explotacions familiars especialitzades i industrialitzades que produeixen matèria prima per l’ agroindústria, a base d’una forta capitalització i intensificació de la mà d’obra assalariada, com experiències agràries noves que defensen la qualitat del producte artesà, de venda en circuit curt i produït sota criteris ecològics. Entre aquests dos models de producció es dibuixen una infinitat d’exemples que donen resposta a la demanda actual d’aliments. Però no tot s’hi val. En funció del model agrari que es desenvolupi al territori, es dibuixarà la realitat dels espais rurals i de les seves dinàmiques socioeconòmiques.Llegeix més »

Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans l Post d’Ignasi Sardà

Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans, de Júlia Lladós Vila, és l’obra premiada en la cinquena edició del Premi de Recerca en Drets Humans, que convoca anualment el Departament de Governació i Relacions Institucionals.

L’estudi analitza la qüestió de l’enginyeria genètica aplicada a l’agricultura. Concretament, s’hi exposen els diferents processos de producció i tipus de transgènics, i com, amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (1995), els organismes genèticament modificats esdevenen un bé d’interès privat, patentable sense reserves. Aquest Acord posa en qüestió els instruments de protecció de la diversitat biològica adreçats a garantir la seguretat de la biotecnologia moderna.

També es revisen els Protocols de Nagoya (2010), resultat de la desena Conferència de les parts del Conveni sobre diversitat biològica (COP 10), que comporten un canvi de discurs tot i no haver entrat encara en vigor.

En un inici, la voluntat teòrica de la biotecnologia agrícola era “guarir” la fam al món, però l’Acord sobre els aspectes de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç discuteix la praxi d’aquest propòsit. La competitivitat comercial posa en risc el medi ambient en general, i la diversitat biològica en particular; i implica conflictes socials.Llegeix més »

Boscos de pi roig. Tipologies i models de gestió l Post del Centre de la Propietat Forestal

L’any 2004 s’iniciaren els treballs per a l’elaboració de les orientacions de gestió forestal sostenible de Catalunya (ORGEST). Les ORGEST es basen en la identificació i la definició de models silvícoles per a la seva gestió, d’acord amb els objectius preferents establerts en cada forest o unitat de gestió, escollits en funció dels paràmetres propis del context econòmic, ambiental i social de la propietat i del territori, i tenint en compte les característiques de la formació forestal i la seva capacitat productora dels diferents béns.

La fitxa tècnica que es presenta forma part de la col·lecció “Fitxes tècniques” del Centre de la Propietat Forestal i ha estat elaborada en el marc del projecte europeu LIFE DEMORGEST per facilitar l’adopció per part dels silvicultors de nous models silvícoles multifuncionals ORGEST, que integren la producció dels diferents béns i serveis amb la prevenció dels grans incendis forestals.

Aquesta fitxa està dedicada a les masses pures i mixtes de pi roig i es pretén que el gestor pugui disposar d’una eina tècnica, pràctica, àgil i manejable per identificar la tipologia forestal a què correspon la formació i, després, escollir els models i els itineraris de gestió més adients.

Centre de la Propietat Forestal

El mercat de l’estella i el pèl·let a Catalunya. Revista silvicultura número 69 l Post d’Elizabeth Fernández

En aquest número 69 de silvicultura es presenta un estudi elaborat per Francesca Famadas, cap de l’Àrea de Gestió Forestal del Centre de la Propietat Forestal, que aprofundeix sobre la realitat de l’aprofitament de la biomassa per a la seva valorització energètica a Catalunya i l’oportunitat que poden trobar les empreses i els professionals en el mercat de l’estella i el pèl·let per desenvolupar la seva activitat.

En el marc de la xarxa de revistes del sector forestal Euformag, s’inclou un estudi sobre la qualitat i la valoració dels recipients de fusta i es presenten alguns resultats sobre les relacions entre la criança del vi en bótes de roure francès, l’origen geogràfic, l’espècie i el tipus de gra de la fusta utilitzada.

“L’ús de fusta d’espècies de Quercus minoritàries per a boteria: fabricació de la primera bóta amb fusta de roure reboll de Prades” és l’aportació de l’enginyer agrònom i de forests, Pau Vericat, que posa en valor algunes espècies de roures que avui dia es destinen a llenyes per a la construcció de bótes, aconseguint l’elaboració de vins diferenciats, arrelats al territori de Catalunya i que surten de l’estàndard del roure francès o americà.Llegeix més »

Revista Silvicultura, núm. 68. La situació de la fusta serrada amb destinació a ús estructural | Post d’Elisabeth Fernández

Històricament, les societats han construït l’arquitectura amb els materials que tenien a l’abast. A partir d’aquests materials, els artesans van desenvolupar elaborades formes de construir. Moltes de les obres d’arquitectura més admirades han estat construïdes seguint aquest patró. La terra, la pedra i la fusta són els materials més antics de construcció que han resistit el pas dels anys i que encara es conserven.

Tot i que en molts països del món la fusta és el principal material constructiu, a Catalunya l’ús del totxo, l’acer i el formigó és generalitzat i actualment són minoritàries les construccions amb fusta i puntuals les construccions amb fusta del país. La major part de la fusta serrada es destina a la fabricació de palets i embalatges. Ara bé, la fusta dels boscos catalans presenta molts avantatges respecte a altres materials constructius que cal recuperar i posar en valor.

Aquest número de la revista Silvicultura explica quines són les particularitats i les oportunitats de la fusta de les espècies forestal pròpies de Catalunya, presenta exemples d’utilització de la fusta catalana com a material de construcció, i també posa de relleu quin és el comportament del foc i quines són les propietats tèrmiques contra incendis en edificis de fusta.

Elizabeth Fernández
Responsable de Difusió i Comunicació
Centre de la Propietat Forestal

Revista de Silvicultura núm. 68

Altres títols del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Publicacions de la Generalitat

Un conte de la perdiu blanca: en Plomat | Post de Richard Martin

El conte d’en Plomat, de la mateixa forma que El cant d’en Flit, neix amb una doble finalitat. La primera i més important és l’educativa. Creiem que els nois i les noies són i representen el nostre futur, i el nostre objectiu és educar i potenciar els valors respecte al medi natural. La pregunta que ens sorgeix és: com ho podem fer? Com potenciar els valors naturals? Som de l’opinió que la clau són els més joves, però a diferència de generacions anteriors, la informació ja no es transmet de forma espontània de pares a fills. Aquesta història sobre la perdiu blanca vol ser un conte per llegir, per compartir, per fer-se amic d’en Plomat. Al mateix temps, gràcies als seus protagonistes, en Màrius i en Max, també descobrirem els secrets de la vida i la biologia de les perdius blanques dels Pirineus, i aprendrem sobre la importància de la preservació i la conservació d’aquesta espècie, objectiu principal del Projecte Gallipyr.

L’altra gran finalitat del llibre és que noies i nois s’impliquin i s’animin a crear la seva pròpia història. Els apartats «Com s’escriu un conte?» i «Com s’il·lustra un conte?» són una crida a la imaginació. A la creativitat. Així doncs, En Plomat només és una de les infinites històries que ells poden inventar prenent com a protagonista aquesta espècie. Sens dubte, gràcies a aquest esforç creatiu, podran aprendre i valorar millor la importància del nostre entorn natural. Llegeix més »

Aplicació de les millors tècniques disponibles en l’elaboració de vi i cava | Post d’Albert Avellaneda

Amb la Directiva 2010/75/UE d’emissions industrials, les millors tècniques disponibles (MTD) es converteixen en un element central per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals a les empreses afectades. Aquesta directiva hauria de ser transposada a l’ordenament jurídic dels Estats membres de la UE abans del 7 de gener de 2013.

Amb caràcter general, les MTD vénen definides en els documents de referència (BREF) resultat d’un procés d’intercanvi d’informació entre representants dels sectors industrials, les administracions ambientals i les ONG ambientalistes, en el qual participen tots els països de la UE. Amb la directiva esmentada, d’aquests BREF s’extrauran unes conclusions sobre les MTD,  que es publicaran en forma de decisió de la UE, i en totes les llengües oficials,  i que hauran de constituir la referència per a l’establiment de les condicions de l’autorització.

L’actual BREF sobre les MTD aplicables al sector de producció d’aliments, llet i begudes, en el qual s’engloba la producció de vi i cava, pràcticament no les defineix per a aquest sector, motiu pel qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i la implicació del sector català mitjançant l’Associació Catalana d’Enòlegs, l’Institut del Cava, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’Associació Vinícola Catalana, PimeCava i la Planta de Tecnologia dels Aliments de la UAB, va decidir elaborar aquesta guia. Llegeix més »