Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran │ Apunt de Laura Puigbert

El “catàleg de paisatge” és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és fonamental per al coneixement del territori.

El Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat definitivament pel Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2013, identifica un total de 20 unitats de paisatge.

La publicació, coordinada per l’esmentat Observatori i el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Lleida i l’Observatori i el suport també de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran. La publicació facilita que la ciutadania en general pugui accedir a aquests documents, inicialment tècnics, i se’n promou la difusió.

Llegeix més »

El dret a l’habitatge │ Apunt de Xavier Riudor

L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

Llegeix més »

Catàleg de paisatge. Comarques Centrals │ Apunt de Gemma Bretcha

  

Un catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic creat per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les Comarques Centrals, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és una eina fonamental per al coneixement del territori.  

La publicació, coordinada per l’Observatori del Paisatge i el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l’Observatori. El document identifica un total de 27 unitats de paisatge, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134.  

El llibre, de 693 pàgines, 317 fotografies i 55 mapes (aquests últims, realitzats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als aspectes generals del paisatge de les Comarques Centrals (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística, valors del paisatge, així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge de les Comarques Centrals a partir de les seves singularitats. Per altra banda, s’analitzen els paisatges d’atenció especial de l’àmbit (mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès, colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter i l’Eix Transversal), es formulen els objectius de qualitat paisatgística i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. El bloc 6 és el que tracta una per una les 27 unitats de paisatge de les Comarques Centrals. L’últim bloc recull la documentació de referència. 

Llegeix més »

Territoris humans, nodals i sostenibles │ Apunt de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

9788409110490Territoris humans, nodals i sostenibles és una novel·la visual en clau historicoartística, que es vertebra com un viatge en tren des del futur-present i fins al passat de la història dels 40 anys de Ferrocarrils. Escrita per Ricard Planas Camps, la novel·la està dirigida com si fos un llargmetratge i és un exercici de col·laboració entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i de Cultura, seguint amb l’objectiu de potenciar les sinergies interdepartamentals.

L’obra s’estructura en tres grans blocs. En el primer, s’aporten articles de reflexió que versen sobre: la mobilitat del present i del futur de la mà d’un dels seus màxims especialistes, Pere Calvet, director general d’FGC i president de l’UITP (Unió Internacional de Transport Públic); el canvi climàtic i els seus efectes, de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat; els objectius claus d’FGC i les persones en el centre de l’equació, del president d’FGC, Ricard Font; i es tanca el bloc amb una aproximació a la relació entre cultura i ferrocarrils de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Llegeix més »

Catàleg de paisatge. La Regió Metropolitana de Barcelona│Post de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

catàleg paisatgeUn Catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges d’una àrea, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Es concep com una eina fonamental per al coneixement del territori i de suport a la planificació territorial i sectorial

El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat definitivament pel Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2015,  identifica un total de 27 unitats de paisatge de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134.

El llibre, de 686 pàgines, 429 fotografies i 58 mapes, està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als   aspectes generals del Catàleg (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística i valors del paisatge així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge del la Regió Metropolitana a partir de les seves singularitats. Per altra banda s’analitzen els paisatges d’atenció especial de l’àmbit (mosaic agroforestal del Vallès, vinyes del Penedès, espais agrícoles del Maresme i la Tordera, congost de Montcada i corredor del Llobregat) i, finalment, els objectius de qualitat paisatgística, i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. L’últim bloc recull la documentació de referència. També s’inclou en la publicació la cartografia de l’àmbit, a càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.Llegeix més »

Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Post del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

codimuntanyaEl Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya (CBP) és un document per ajudar a planificar i celebrar esdeveniments esportius a Catalunya. S’ha desenvolupat a partir de la participació d’un Grup de Treball amb una àmplia representació dels actores socials i entitats relacionades. Inclou recomanacions respecte la planificació, la celebració i les mesures a tenir en compte una vegada celebrades aquestes activitats. L’objectiu és oferir millores en la seguretat, la responsabilitat i la sostenibilitat en l’organització d’aquestes activitats, garantitzant-ne la seva compatibilitat amb la conservació del medi natural i el respecte vers les activitats del territori i la propietat.

L’àmbit d’aplicació del CBP són les curses per muntanya (pedestres); les curses d’orientació per muntanya (no senyalitzades); marxes populars i de resistència; duatlons i triatlons per muntanya. De totes maneres, el CBP també es presenta com un document de referència i inspiració per altres activitats esportives no motoritzades que requereixen un sistema operatiu per a la seva organització al medi natural.

El CBP es destina a qualsevol entitat pública o privada (amb o sense afany de lucre) que assumeix la responsabilitat d’organitzar una cursa o marxa per muntanya, a les quals s’ofereix un conjunt de mesures respecte la seguretat i la sostenibilitat per a la seva celebració, com recomanacions de caràcter ambiental, Llegeix més »

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

ciutat horitzontalLa monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Les anomenades “cases barates” del barri del Bon Pastor, com ja abans havia succeït en altres grups d’habitatges populars similars, van entrar, en aprovar-se l’any 2002 un pla d’intervenció municipal, en un procés de “remodelació” que en preveia l’enderroc integral. Com a conseqüència de la afectació urbanística, un grup d’habitants del barri va emprendre un procés de recuperació de la història, de la vida social i de la memòria col·lectiva del seu territori, al qual es va incorporar un equip d’antropòlegs i historiadors vinculats a la Universitat de Barcelona. El resultat d’aquest treball és una obra multifocal, en la qual la història col·lectiva, les històries familiars i les observacions etnogràfiques es completen i compensen entre elles, construint una lectura insòlita d’un barri desconegut i estigmatitzat de la perifèria barcelonina, en què l’arribada de moltes generacions d’immigrants va crear un paisatge humà de gran complexitat i interès etnogràfic. Llegeix més »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Llegeix més »

Catalunya Ciutat(s): l’actualització del somni noucentista l Post de Roger Subirà

La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’ini­ci dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.

Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint ob­jectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actuali­tat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.

A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de ma­nera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonable­ment madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.Llegeix més »

Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull els treballs de recerca presentats a les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2012 a la Casa de l’Ardiaca, nova col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És un conjunt d’aproximacions a la cartografia barcelonina que tenen en comú la referència a una expansió urbana que, arrencant del segle XVIII i amb un primer gran clímax a mitjan XIX, arran de l’enderrocament de les muralles, ha continuat fins als nostres dies sota formes sempre renovades i una complexitat creixent.

Paral·lelament al procés d’urbanització, el progrés de les tècniques de representació cartogràfica al llarg de l’Edat Contemporània ha contribuït poderosament a anar fent front a les sempre renovades exigències de coneixement i control del territori sentides per les diverses administracions públiques amb responsabilitats locals.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya