La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

ciutat horitzontalLa monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Les anomenades “cases barates” del barri del Bon Pastor, com ja abans havia succeït en altres grups d’habitatges populars similars, van entrar, en aprovar-se l’any 2002 un pla d’intervenció municipal, en un procés de “remodelació” que en preveia l’enderroc integral. Com a conseqüència de la afectació urbanística, un grup d’habitants del barri va emprendre un procés de recuperació de la història, de la vida social i de la memòria col·lectiva del seu territori, al qual es va incorporar un equip d’antropòlegs i historiadors vinculats a la Universitat de Barcelona. El resultat d’aquest treball és una obra multifocal, en la qual la història col·lectiva, les històries familiars i les observacions etnogràfiques es completen i compensen entre elles, construint una lectura insòlita d’un barri desconegut i estigmatitzat de la perifèria barcelonina, en què l’arribada de moltes generacions d’immigrants va crear un paisatge humà de gran complexitat i interès etnogràfic. Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Read More »

Catalunya Ciutat(s): l’actualització del somni noucentista l Post de Roger Subirà

La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’ini­ci dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.

Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint ob­jectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actuali­tat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.

A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de ma­nera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonable­ment madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.Read More »

Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull els treballs de recerca presentats a les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2012 a la Casa de l’Ardiaca, nova col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És un conjunt d’aproximacions a la cartografia barcelonina que tenen en comú la referència a una expansió urbana que, arrencant del segle XVIII i amb un primer gran clímax a mitjan XIX, arran de l’enderrocament de les muralles, ha continuat fins als nostres dies sota formes sempre renovades i una complexitat creixent.

Paral·lelament al procés d’urbanització, el progrés de les tècniques de representació cartogràfica al llarg de l’Edat Contemporània ha contribuït poderosament a anar fent front a les sempre renovades exigències de coneixement i control del territori sentides per les diverses administracions públiques amb responsabilitats locals.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’Atles de la Catalunya senyorial estudia, inventaria i representa gràficament la complexa estructura territorial dels ens locals de Catalunya en l’accidentada transició de l’absolutisme al liberalisme, duta a terme al llarg de la primera meitat del segle XIX. L’abolició del règim senyorial va posar fi a les jurisdiccions, fonamentades en una justícia de caràcter feudal, i va donar lloc a la formació dels municipis contemporanis.

Més de 80 mapes i quadres dels autors expliquen les característiques del domini senyorial català a la fi de l’Antic Règim, així com la geografia eclesiàstica i altres dades geogràfiques de l’època, com ara el poblament i les demarcacions de correus. Cada bisbat i cada corregiment compta amb la corresponent representació detallada. Mig centenar de reproduccions de mapes antics (en bona part inèdites) il·lustra la llarga tradició de cartografia d’ens locals, plets de segregació municipal o parroquial i litigis sobre termenals. L’obra conté també un CD amb quadres comarcals que resumeixen, per a cadascun dels actuals 947 municipis, l’enquadrament administratiu de cada poble de la Catalunya de l’any 1800.

Els autors d’aquest Atles són el geògraf Jesús Burgueño, professor de la Universitat de Lleida, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia i soci actiu de la Societat Catalana de Geografia; i la historiadora M. Mercè Gras, arxivera de la província de Catalunya i Balears de l’orde dels Carmelites Descalços.

L’Atles, que correspon al número 2 de la col·lecció “Cartoteca”, pretén ser una eina de difusió dels fets històrics de la cartografia i el territori.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Read More »

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre l Post de Pere Sala

Ell llibre identifica i descriu els paisatges de les Terres de l’Ebre, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los. A banda d’una descripció general de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre dividida en set capítols, s’identifiquen i es descriuen una per una les dinou unitats de paisatge que les conformen: Altiplà de la Terra Alta, Serra del Tormo, Riberes de l’Algars, Serra de Pàndols-Cavalls, Cubeta de Móra, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Barrufemes, Burgans, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serres de Cardó-Boix, El Port, Plana del Baix Ebre-Montsià, Paisatge fluvial de l’Ebre, Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba, Litoral del Baix Ebre, Serres de Montsià-Godall i Delta de l’Ebre.

Un dels apartats més destacats del llibre és el bloc 3, que fa una síntesi dels principals elements paisatgístics  que caracteritzen i estructuren els paisatges ebrencs. A aquests elements se’ls atribueix una gran quantitat de valors paisatgístics (estètics, socials, naturals, històrics,…) i són els que doten d’identitat i simbolisme els paisatges de les Terres de l’Ebre. Es tracta dels fons escènics i les fites, el riu Ebre i les terrasses fluvials, els conreus de secà amb construccions de pedra seca, els barrancs i les rieres, els conreus de cítrics, els patrons d’assentament i el Delta de l’Ebre.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI | Post de Jaume Busquets i Júlia Rubert

Són suficients les lleis per canviar l’actitud de les persones respecte al medi ambient, i en particular respecte al paisatge? El llibre La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI proporciona elements de reflexió per respondre aquesta pregunta i aporta recursos per fomentar l’estima de la ciutadania envers el paisatge.

Durant els darrers cinquanta anys la majoria de països del nostre àmbit cultural han experimentat un desenvolupament important que ha millorat les condicions de vida de la població. Tanmateix, en línies generals, aquest progrés ha tingut lloc sense valorar els impactes en el medi i en el paisatge, i tant l’un com l’altre han patit efectes importants associats als processos d’industrialització, d’expansió urbana i d’hegemonia de l’automòbil, entre altres.

Per tal de revertir l’actitud negligent de la societat envers l’entorn, les organitzacions no governamentals i els organismes europeus han impulsat diversos tractats internacionals, entre els quals el Conveni europeu del paisatge, signat a Florència l’any 2000. Aquest Conveni pretén frenar la uniformització i la degradació dels paisatges europeus i estimula els països a reconèixer jurídicament el paisatge, a desenvolupar polítiques nacionals per a la seva protecció, gestió i ordenació, i a promoure la sensibilització de la ciutadania envers el paisatge.Read More »

Barraquisme. La ciutat (im)possible | Pas a Pas-Equip d’estudi barraques de Barcelona

Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula.

Les experiències vivencials recollides en el present volum i l’anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. Read More »