Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d’escriure │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

maquina-escriure-0x396

La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.

Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.Read More »

On són les persones desaparegudes? Revista Per la Pau, núm. 38 │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

OK on son les persones desaparegudesConsiderada com una de les més greus violacions dels drets humans, la desaparició forçada representa un enorme repte en processos de construcció de pau, tant en contextos de transició postconflicte armat, com en territoris amb alts nivells de violència estatal i criminal. Les xifres de desaparicions arreu del món són esfereïdores: a Síria, per exemple, hi ha més de 80.000 persones desaparegudes des del 2011; a Mèxic, el recompte oficial és de 61.000 desaparicions des del 2006, si bé els col·lectius de familiars eleven la xifra a les 200.000; a Sri Lanka, se’n compten entre 60.000 i 100.000; i més a prop, a l’Estat espanyol s’estima que unes 114.000 persones van ser desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Darrere de totes aquestes xifres, hi ha persones amb un nom i una història, famílies amb l’angoixa de no saber si l’ésser estimat és viu o mort, si està passant fred o gana, si algun dia podrà tornar, o on ha estat enterrat. És un sofriment individual i alhora un fenomen que imposa por i desconfiança entre les comunitats i, en molts casos, distorsiona o erosiona el teixit social. Tanmateix, davant d’aquesta crua realitat, són nombrosos els casos de resistència i de lluita de famílies i grups per reclamar veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Famílies que lluiten en un camí de silencis, de soledat i de desemparament, pel poc o nul suport dels Estats.Read More »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Read More »

Marcs de guerra. Quines vides plorem? │Apunt de l’ Institut Català Internacional per la Pau

Created with GIMPMarcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.

Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.Read More »

Quines oportunitats ofereix el món rural a les persones joves? │Apunt de Joan Checa, Laura Soler i Oriol Nel·lo

joventut campCom és sabut, un dels aspectes definitoris de les societats contemporànies és la contínua concentració de la població en àrees densament poblades, on s’apleguen la major part de les activitats, serveis i comunicacions. Ara bé, des de molt bona hora el procés d’urbanització ha estat acompanyat de corrents, iniciatives i crides que han reivindicat la vida al camp i han defensat els valors de la vida rural davant els presumptes avantatges de la vida urbana. Aquests corrents, com tants altres fenòmens socials, tenen especial incidència entre la població jove: és justament en el moment d’entrada en l’edat adulta i de configuració del projecte de vida quan més evident es fa la necessitat d’afrontar les constriccions i les oportunitats que ofereix la societat de pertinença.

Ara bé, rural i urbà són categories que contenen significats permanentment canviants que han estat construïts a partir de representacions socials fundades en les percepcions i les preferències dels diversos grups que integren la societat. Sovint, aquestes representacions, que han condicionat i condicionen el comportament de la població jove, s’han basat en visions idealitzades i estereotipades de les realitats territorials.  No és estrany, doncs, que últimament hagin pres particular interès les aproximacions qualitatives al concepte de ruralitat, és a dir, aquelles que cerquen d’interpretar les percepcions de la realitat i les significacions que se li atribueixen, en contraposició a aquelles aproximacions de caràcter quantitatiu.Read More »

La qualitat de l’ocupació de la indústria a Catalunya | Apunt de Joan Antoni Santana

Sense títolEls governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s’han centrat més en crear llocs de treball. S’entenia que una ocupació remunerada era la garantia d’un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació.

La recessió viscuda al món occidental des de l’any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d’atur, especialment a Espanya i Catalunya, on aquesta es va allargar fins a l’any 2013. Els darrers anys s’ha produït una certa recuperació de l’ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l’ocupació que s’està generant.

L’objectiu principal de l’informe és estudiar l’evolució de la qualitat de l’ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l’ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d’ocupació de qualitat.Read More »

Fes festa! Rituals, cultures i religions del món │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

ritual1Fes festa! Rituals, cultures i religions del món és una publicació sobre les festes religioses. Consta de dos volums, un de destinat a l’alumnat d’educació secundària i un altre per al professorat. L’obra presenta la pluralitat religiosa i ofereix eines per viure responsablement i respectuosament en un entorn de diversitat religiosa, moral i cultural.

Fes festa! té com a objectiu introduir el jovent que cursa l’Educació Secundària Obligatòria o el Batxillerat al món de les festes religioses, amb la finalitat de comprendre quina fe hi ha darrere de cada festa per poder convidar a viure la descoberta.

El material de consulta dedica un capítol a cada religió: budisme, cristianisme, fe bahà’í, hinduisme, islam, judaisme i sikhisme, a més d’un final sobre celebracions interreligioses i interconviccionals.

Cada capítol explica les principals festivitats de cada tradició, i es complementa amb informació de context sobre la pregària, el culte, els llocs de trobada, els textos fonamentals, els principals personatges i divinitats, les branques en què es divideix o les formes d’organització.

2religiosos

La guia didàctica per al professorat inclou propostes a l’entorn de tres objectius: conèixer, comprendre i celebrar. Les activitats proposades es presenten en un format pràctic per a dur-les a terme, i s’acompanyen de recursos i bibliografia per aprofundir en la temàtica.

Fes festa! és un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos a l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), entitat que va ser guardonada amb el V Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya. Ha comptat amb la col·laboració de membres de totes les confessions exposades i la coordinació de Clara Fons i Francesc Torradeflot.

Material de consulta (alumnes)

Guia de propostes didàctiques (professorat)

 

Estratègies dels municipis en matèria de joventut a Catalunya │ Apunt de Saleta Fabra

aportacionsokAquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.

L’anàlisi plantejat parteix de la classificació dels municipis catalans en funció de la seva capacitat per abordar polítiques adreçades a joves en tres paradigmes d’intervenció en matèria de joventut: les polítiques afirmatives, enteses com a aquelles que cerquen enfortir i visibilitzar la condició juvenil com una etapa plena; les polítiques de transició, basades en una condició de la joventut com un període de pas entre la infància i l’adultesa; i les polítiques orientades a incidir en els eixos de desigualtat, on es prioritza una visió de la joventut en què es donen un seguit de processos que poden generar més risc de vulnerabilitat present i futur. Així mateix, l’estudi intenta retre comptes de quins són els factors que contribueixen a desenvolupar unes o altres estratègies en cadascun dels tres paradigmes analitzats.Read More »

Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora │ Post d’ Ignasi Moreta

9788439397700Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, és el catàleg de l’exposició homònima que s’instal·la al Palau Robert de Barcelona amb motiu de la commemoració dels cent anys del naixement de Raimon Panikkar.

El llibre té com a finalitat deixar un testimoni perenne d’una exposició passatgera i contribuir a la difusió de la figura de Panikkar aprofitant l’abundant material gràfic que s’hi relaciona i els materials generats pel mateix Any Panikkar. L’elaboració de l’exposició està permetent traduir gràficament el pensament de Panikkar. La riquesa de la trajectòria biogràfica de Panikkar el converteix en un intel·lectual fàcilment traduïble en imatges. La coberta del llibre ens situa davant un occidental (americana, corbata…) meditant en la posició del lotus. En l’interior del llibre, podem trobar Panikkar vestit a la manera índia, però també amb sotana (negra o blanca), o encorbatat, o amb roba informal en una excursió amb família. Les imatges de Panikkar parlen dels seus compromisos vitals diversos. Com també en parlen les seves cartes, els manuscrits reproduïts, els documents de treball…

Les imatges, moltes de les quals són inèdites, es complementen amb textos de diversos estudiosos de Panikkar que n’ofereixen la seva mirada: Àngels Canadell, Ignasi Boada, Jordi Pigem, Xavier Melloni i Swami Satyananda Saraswati.Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya│Post Direcció General d’Afers Religiosos

cementirisCatalunya és una societat plural des del punt de vista religiós. Aquesta és una realitat a la qual les administracions públiques ens hem d’adaptar. Cal prendre les mesures oportunes per ser capaços de respondre adequadament a les noves demandes derivades d’aquest fet. En l’àmbit dels cementiris, aquestes demandes són cada vegada més habituals. El nostre marc jurídic ha previst clarament quina ha de ser la resposta de les administracions en relació amb les peticions de parcel·les confessionals als cementiris públics.

Som conscients que en ocasions poden sorgir dubtes sobre la millor manera d’implementar algunes mesures, i per això aquest document recull recomanacions per als gestors dels cementiris, la majoria de les quals estan basades en actuacions que ja es duen a terme en alguns municipis. L’objectiu d’aquesta publicació, doncs, és oferir orientacions als municipis que s’hi vulguin acollir, bo i respectant tant el dret a la llibertat religiosa i de pensament com la normativa en matèria de salut pública.Read More »