La Sagi. Més alt, més lluny, més fort │ Apunt del Memorial Democràtic

La nova publicació de la col·lecció “Memòria Dibuixada” del Memorial Democràtic apropa els infants a l’Anna Maria Martínez Sagi, campiona de javelina i primera directiva del Futbol Club Barcelona als anys trenta del segle passat.

La Laia descobreix la figura d’Anna Maria Martínez Sagi tot visitant el museu d’aquest club. L’interès per aquesta dona polifacètica farà que, juntament amb la seva amiga Mariona, dediqui el treball de recerca històrica per a l’escola a aquest enigmàtic personatge. L’estudi sobre Martínez Sagi portarà les dues estudiants a descobrir facetes i aspectes de la vida d’aquesta esportista, alguns de poc coneguts, dignes d’una pel·lícula o sèrie.

Una dona avançada al seu temps que malauradament va haver de conviure amb els entrebancs morals de l’època; però els va aconseguir superar amb força, caràcter i tenacitat. Una vida que no deixarà indiferents les protagonistes ni els lectors.

Llegeix més »

Trajectòries dels i les joves en els estudis de secundària obligatòria. Factors d’èxit als centres de formació d’adults de Catalunya │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat la recerca Trajectòries dels i les joves en els estudis de secundària obligatòria. Factors d’èxit als centres de formació d’adults de Catalunya amb l’objectiu d’analitzar quins factors i quins processos porten a continuar o a abandonar els estudis per obtenir el Graduat en Educació Secundària (GES) als centres de formació de persones adultes a Catalunya.

Aquesta publicació, la número 7 de la col·lecció Anàlisis, descriu, d’una banda, el perfil i les trajectòries dels i les joves que accedeixen als estudis de GES i, de l’altra, aporta recomanacions i propostes que afavoreixin la persistència, la transició i la graduació dels estudiants al GES, tant als centres d’adults com a l’Administració i al sistema educatiu, en general.

En el procés d’elaboració de la recerca s’han analitzat les bases de dades institucionals, els resultats de l’enquesta realitzada a estudiants i els continguts de les entrevistes a experts.

Llegeix més »

La mirada del biblista. Instants d’eternitat │ Apunt de Joan Eusebi García

El catàleg de l’exposició La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach ofereix una panoràmica del treball fotogràfic dut a terme entre 1922 i 1951 a Xipre, Egipte, Síria, Turquia, Iraq, Iran i, de manera especialment intensa, al que llavors eren els mandats britànics de Palestina i Transjordània per part de Bonaventura Ubach (1879-1960) i els seus col·laboradors.

En aquesta mostra, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, s’hi exhibeixen 76 imatges que no son sinó un petit tast de les més de 6.000 fotografies capturades per tal de complementar gràficament la Bíblia Grossa de Montserrat, de la qual es publicaren 25 volums de traducció i tres d’il·lustració entre 1926 i 1982.

El catàleg, a més de reproduir a tota plana cadascuna de les imatges de la mostra, contextualitza l’evolució política de la zona durant el període d’entreguerres a partir de sengles articles deguts al diplomàtic Rafael Dezcallar i l’historiador Jorge Ramos Tolosa. Alhora, el pare Pius-Ramon Tragan, el darrer d’aquells monjos de Jerusalem que traduïren i il·lustraren la Bíblia Grossa, fa una semblança del pare Ubach en tant que biblista i fotògraf, mentre que el comissari de la mostra, Joan E. García, situa la producció dels monjos montserratins en el context de la fotografia del Pròxim Orient.

Llegeix més »

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat la recerca Consells comarcals i polítiques de joventut a partir de l’anàlisi de les dades de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut realitzada entre els 41 consells comarcals de Catalunya.

Aquesta publicació, la número 64 de la col·lecció Aportacions, vol ser un exercici de caracterització dels serveis comarcals de joventut de Catalunya i de les polítiques de joventut que despleguen. D’una banda, descriu els serveis comarcals de joventut a través de diferents variables associades al grau d’institucionalització i, especialment, als recursos emprats pel desplegament de joventut. A partir d’aquestes variables, analitza l’acció comarcal, tot considerant el model d’intervenció i els espais relacionals a través dels quals es despleguen les polítiques comarcals de joventut. D’altra banda, aporta una aproximació empírica als models de desplegament de les polítiques de joventut en funció d’un model normatiu tipus.

El 9 de juny es van presentar els resultats en el marc dels debats en línia de l’Observatori sota el títol “Els consells comarcals davant el repte jove” en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Autoria: Josep Mané, Oriol Alonso, Sílvia Luque, Hungria Panadero

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

Àfrica, epicentre d’una realitat canviant. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

“Àfrica, epicentre d’una realitat canviant” és el títol del nou monogràfic de la revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. El dossier, coordinat per Oscar Mateos i Idayat Hassan, reflexiona sobre els reptes presents i futurs del continent africà a través de diverses veus expertes, tant catalanes com internacionals. Els articles inclosos al monogràfic analitzen les realitats africanes des del punt de vista de la salut democràtica del continent, l’escenari geopolític i la integració regional, els conflicte si reptes de seguretat, la recuperació post pandèmia, les tecnologies emergents, l’urbanisme, la transició ecològica o la cultura africana.

Llegeix més »

Repensar la masculinitat per transformar la societat. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de final del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, les discriminacions existents i les múltiples formes en què persisteix la desigualtat, el programa polític, social, econòmic o cultural dels feminismes se situa avui al capdavant de les lluites democràtiques i les seves propostes formen part de l’agenda pública. Uns avenços i una força que s’han focalitzat en la situació de subalternitat de les dones però que aspira a transformar de soca-rel les nostres societats. Els canvis que proposen els feminismes, com a projectes profundament transformadors però, no només interpel·len i afecten les dones, sinó que es dirigeixen al conjunt de la societat i, per tant, també als homes.

Llegeix més »

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil, una reflexió sobre el paper dels joves activistes des del punt de vista de les persones joves i també del món acadèmic.

La publicació, la número 63 de la col·lecció Aportacions, recull les intervencions de tres joves activistes que representen els moviments contra el canvi climàtic, les lluites feministes i les manifestacions postsentència pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 en el marc del seminari “Guanyar els carrers: noves onades de protesta juvenil” celebrat el mes de febrer de 2020. Aquest diàleg amb joves es complementa amb les aportacions de diferents investigadors sobre la temàtica i alguns representants institucionals.

A mode de conclusió, s’observa com les noves generacions abandonen els canals tradicionals de participació i passen a l’acció directa, a partir d’objectius concrets, combinant l’ús de les xarxes socials amb el de l’espai públic. 

Autoria: Eduard Ballesté, Ariadna Santos i Roger Soler-i-Martí

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

La Xina davant d’un món en crisi. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

A final de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979, sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a ser una economia de mercat que s’obria al món. Al mateix temps, l’anomenat “país del centre” va viure un procés de transició demogràfica: d’una societat rural a una societat urbana, però fortament tutelada pel règim de partit únic. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme sostingut de creixement de vora del 10% de mitjana anual, en el que és considerat el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.

Llegeix més »

Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

Reorientant la seguretat des del feminisme. Monogràfic de la revista Per la Pau, núm. 39 │Apunt de Sandra Martínez

Actualment, el món viu diverses crisis simultànies: una «crisi humanitària» en relació a la gestió de les polítiques migratòries, d’acollida i asil; una «crisi climàtica» per raó de l’escalfament global causat per l’activitat humana; una «crisi sociosanitària» i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; i les crisis governamentals que, malgrat ser una constant, estan sent combustible per a la polarització emocional i violenta. Tots aquests fenòmens tenen grans conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa; és a dir, constitueixen grans reptes per a la seguretat del conjunt del planeta. Tanmateix, l’acció política en nom de la seguretat està resultant limitada per prevenir-les i gestionar-les. Si bé cada regió, país i localitat pateix guerres, violències i conflictes que mereixen una anàlisi particular, la complexitat és un escenari comú que fa més visibles les contradiccions, limitacions i greuges dels models de seguretat actuals. En aquest context, no hi ha un panorama favorable al desplegament de polítiques que posin les necessitats de les persones i les comunitats al centre, però si que emergeixen amb força moviments, com el feminisme, que assenyalen les febleses de les estructures actuals amb l’objectiu de transformar-les.

Llegeix més »