El més llegit de 2022 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

Durant el 2022, hem publicat al blog un total de 44 apunts, que han obtingut 6.219 visites de 3.454 visitants. Per estats, el 90,31% de visites provenen d’Espanya, el 3,37% dels Estats Units, el 0,96% dels Països Baixos i el 5,36% de la resta de món.

Els deu apunts més llegits al 2022 han estat els següents:

El llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals │Apunt d’Oriol Camps

Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran │Apunt de Laura Puigbert

Cartes, vida i música: “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual” │Apunt de Raimon Alamany

Llegeix més »

Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerraEl tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

Cent anys fent Escola del Mar. 1922-2022 │ Apunt de Jordi Garcia i Farrero

Aquest llibre és un homenatge a l’Escola del Mar amb motiu del centenari de la seva creació. L’efemèride posa de manifest molts anys de feina ben feta per part de diferents claustres de mestres; promocions d’alumnes formats, que tenen l’oportunitat de mantenir un lligam ferm amb el centre a través de l’Associació d’Antics Alumnes i, per descomptat, la relació amb tota mena de contextos durant tota la seva trajectòria: des de sistemes polítics i econòmics més aviat còmplices fins a aquells que es mostraren totalment adversos a la importància de l’Escola i a la figura del mestre com a agent cultural.

Tot i això, l’Escola del Mar va crear sempre un ambient més aviat procliu al diàleg amb el moviment de renovació pedagògica pel bé d’una formació de la infància completa i sòlida. Per això els dos primers capítols de l’obra que es presenta ressegueixen, d’una banda, els primers impulsos per transformar l’escola durant el primer terç del segle xx en el continent europeu i, de l’altra, l’ideari pedagògic de Pere Vergés mitjançant un exercici d’història intel·lectual.

Les claus interpretatives esgrimides són cabdals per comprendre una sèrie de pràctiques educatives que han merescut l’atenció d’aquesta obra, com són: el servei de la biblioteca, la revista Garbí, la gimnàstica, els jocs, els esports i els titelles.

Llegeix més »

El més llegit de 2021 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

Llegeix més »

El més llegit de 2019 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2019 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2019 van ser:

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Apunt d’Elsa Ibar

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna TaveraLlegeix més »

Halar, cuina gitana a Catalunya │ Apunt del Pla Integral del Poble Gitano

mondongo_r

Halar, cuina gitana a Catalunya és un llibre de receptes que ens presenta i ens parla de la cuina gitana que es fa a Catalunya. Ho fa de dues maneres: primer, per mitjà de les principals receptes que les gitanes i els gitanos encara avui preparen a les seves cases en moments excepcionals de l’any, especialment per festes; i segon, a través del testimoni fotogràfic de les gitanes i gitanos que han participat en les sessions de recopilació de les receptes i, a les cuines de la Fundació Alícia, han preparat i tastat els plats.

Però aquest llibre és més coses. Així, ens parla del menjar de les gitanes i els gitanos, de manera que ens ofereix una gran oportunitat per saber més d’aquestes persones, del seu poble, de la seva cultura, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva relació amb la terra i els aliments, de la seva manera de celebrar els grans moments. I, també, ens parla del lligam estret amb i des del nostre país: halar, per si algú no ho sabia, és una paraula gitana que els catalans i les catalanes utilitzem de forma habitual per referir-nos a l’acte de menjar.Llegeix més »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsLlegeix més »

La formació professional dual en el sistema educatiu català │ Post del Consell de Treball, Economic i Social de Catalunya

FormacióprofessionaldualTradicionalment, la formació professional (FP) es considera com l’etapa formativa de caràcter professionalitzador per excel·lència. Pel que fa a l’alumnat, es considera que l’FP té efectes positius en la seva ocupabilitat, i per tant, en la seva inserció laboral. Pel que fa als centres fomatius i les empreses, se sosté que l’FP contribueix a aproximar aquests dos àmbits i a enfortir les seves relacions.

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 va suposar, entre altres efectes, l’increment de la taxa d’atur juvenil. Gran part de les solucions proposades per reduir-la es van centrar en la necessitat de potenciar la formació i qualificació professional dels joves. Entre altres mesures, es va decidir apostar per l’FP dual, una modalitat formativa consolidada en països centreeuropeus com Alemanya, Suïssa i Àustria. De fet, a Catalunya, es va implantar per primer cop en el curs 2012-2013, tot i que les primeres experiències pilot daten de l’any 2008.

El Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) defineix l’FP dual com aquella educació formal on l’aprenentatge es desenvolupa de manera alternativa en el lloc de treball i en la institució educativa i que condueix a una qualificació professional reconeguda oficialment. A més a més, la persona aprenent té l’estatus d’empleada i rep una retribució per la seva feina, generalment sota l’empara d’un contracte entre la persona aprenent i l’empresa formadora.Llegeix més »

El Catàleg de gegants centenaris de Catalunya es presenta en societat l Post de Lluís Ardèvol

Catalunya és terra de gegants. Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes. Són una de les nostres tradicions més vives, entranyables i arrelades. Han perdurat en el temps, després de superar moments difícils, i s’han anat renovant fins arribar al moment actual, en què gaudeixen d’una plena vigència. Aquestes figures han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle XX i al seu voltant ha sorgit un important moviment associatiu que aplega un munt de persones. Malgrat tot no parlem d’un fenomen exclusivament modern, sinó que ja són presents a les nostres festes des del segle XV.

El llibre que teniu a les mans ens mostra un projecte únic. Un recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues conservades a Catalunya. Es tracta de peces d’un valor material incontestable per la seva antiguitat i el seu valor artístic, però sobretot són elements simbòlics que presideixen la festa, el moment més comunitari de la població, i un referent intergeneracional del sentit de pertinença. Figures que gràcies molt sovint a la devoció de la gent i a la seva consciència patrimonial han arribat fins als nostres dies.Llegeix més »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Llegeix més »