El respecte dels drets humans a l’Estat espanyol │ Apunt de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

La Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya han editat una obra col·lectiva que alerta de l’incompliment sistemàtic del dret internacional en matèria de drets humans per l’Estat, fruit d’una exhaustiva recerca jurídica coordinada i dirigida pel Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona.

La doctora en Dret Maria Esther Jordana, investigadora i professora de la Universitat de Girona, ha estat la responsable de la coordinació i direcció de l’obra, amb el suport del també doctor en Dret, Alexandre Moreno Urpí, investigador i professor de la Universitat Rovira i Virgili. En la redacció de l’obra han participat catorze autors, entre doctors i professors de dret internacional públic i dret constitucional, professors de dret administratiu i advocats de la Generalitat de Catalunya.

La publicació evidencia, des del rigor acadèmic, les deficiències, mancances i incompliments de l’Estat espanyol en relació amb les obligacions jurídiques i de dret intern contingudes en els tractats i convenis internacionals en matèria de dret humans subscrits pel mateix Estat d’ençà de la transició democràtica.

Llegeix més »

La col·lecció “Codis de Legislació” │ Apunt de Raimon Alamany

La col·lecció “Codis de Legislació” ha publicat el seu novè volum (Codi de dret lingüístics a Catalunya) i ja té en fase d’elaboració el desè (Codi de legislació sobre habitatge). Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics, els treballadors públics i la ciutadania en general.

L’edició jurídica és un dels sectors editorials que s’ha vist més afectat, al costat de l’edició d’obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, etc.), per la irrupció de l’edició digital. Aquells codis legals impresos que es desactualitzaven al cap de pocs mesos de publicar-se i que, en el millor dels casos, les editorials mantenien al dia amb addendes, fascicles (l’”Aranzadi”) o noves i costoses edicions anuals, o que els usuaris mantenien pel seu compte amb anotacions i desenes de post-its, han estat substituïts per publicacions a Internet d’actualització diària.

Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

La Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 (causa especial 20907/2017) sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya constitueix una resolució judicial d’una gran rellevància. Es tracta de la causa seguida contra exmembres del Govern de Catalunya, l’expresidenta del Parlament de Catalunya, el president d’Òmnium Cultural i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per actuacions presumptament vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.

La importància d’aquesta Sentència no es limita a l’àmbit estrictament penal i a l’afectació dels drets de les persones encausades i condemnades, sinó que també incideix en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya. Cal destacar especialment el fet que les persones processades i acusades de delictes greus que podien comportar altes penes de presó fossin elegides com a representants polítics pels ciutadans catalans en tots el àmbits territorials: català, estatal, europeu i municipal (Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Senat, Parlament Europeu i Ajuntament de Barcelona). Aquestes decisions del cos electoral, que suposen l’elecció de persones per exercir funcions representatives, vinculades de manera directa o indirecta a l’autogovern de Catalunya, van acabar restant ineficaces com a conseqüència del desenvolupament del procés penal i la sentència que l’ha culminat provisionalment. Addicionalment, es tracta d’una sentència que probablement incidirà en un futur proper en la interpretació jurídica i en el desenvolupament pràctic de la democràcia espanyola.

Llegeix més »

Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

justicia lingüística i societats mixtesLes teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar Llegeix més »

Resoldre les demandes d’autodeterminació. Hi té un paper el Tribunal Internacional de Justícia? │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

TILDes del final de la Segona Guerra Mundial i la creació de les Nacions Unides, la naturalesa de la guerra ha experimentat canvis: moltes guerres són “intraestatals”, o guerres de secessió. Si bé les guerres de secessió no involucren el mateix nombre o tipus de combatents que en les dues últimes guerres mundials, el seu potencial de destrucció i el perill que comporten per a la comunitat internacional no s’han de subestimar. Actualment hi ha molts pobles, entre els quals hi ha els txetxens, els papús occidentals, els habitants d’Aceh, els tibetans i els kurds, que volen la independència dels que perceben com a governants estrangers i aliens. La dissolució de Iugoslàvia i de l’antiga URSS, juntament amb els conflictes recents al Sud d’Ossètia, revelen que el potencial de futures guerres de secessió roman elevat.

Aquest llibre estudia la relació entre el reconeixement, la independència i l’autodeterminació, i mostra que l’autodeterminació continua sent important més enllà de la descolonització europea. El llibre es planteja com i per què les qüestions d’autodeterminació no resoltes tenen el potencial d’esdevenir violentes. Llegeix més »

Legislació d’associacions i fundacions ǀ Quaderns de Legislació 102

ql-102La norma principal a Catalunya, en matèria d’associacions i de fundacions, des del vessant civil, és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Des del vessant administratiu, la normativa es completa amb la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del Protectorat de les fundacions i de l’òrgan de supervisió de les associacions d’utilitat pública, on per primera vegada es regula de forma sistemàtica, en una sola norma i de manera completa, el ventall de potestats atribuïdes a l’Administració en relació amb aquestes entitats, en la línia de cercar la màxima col·laboració i el millor equilibri entre els interessos públics i privats.

Publiquem conjuntament el text d’una i altra llei per promoure el coneixement d’aquest marc regulador entre la ciutadania, els estudiosos i els operadors jurídics en general i amb la voluntat, alhora, de facilitar i reconèixer la tasca que duen a terme les associacions i fundacions a Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

Legislació sobre mediació en dret privat l Quaderns de legislació, 101

mediacio-dret-privatLa justícia, a la qual tothom té dret, ha d’ésser quelcom més que la judicialització dels conflictes. Hem de ser capaços d’articular un sistema de justícia que, partint del conflicte i de les seves circumstàncies, ofereixi als ciutadans diferents maneres d’abordar-lo, com ara, entre d’altres, la mediació, la conciliació, l’arbitratge o el procediment judicial.

Les societats avançades com la catalana van apostar decididament per la mediació, un procediment voluntari que posa a l’abast de les persones un professional neutral que facilita la comunicació entre elles per tal que cerquin per si mateixes una solució mútuament satisfactòria als conflictes que els afecten, en un marc de confidencialitat i de respecte.

Aquest volum Legislació sobre mediació en dret privat recull els principals instruments legislatius que regulen la mediació al nostre país, una actuació que se suma a altres iniciatives que considerem necessari impulsar per avaluar, repensar i rellançar les mesures de resolució de disputes alternatives a la via judicial.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) l Post del Departament de Justíca

contrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) (versió e-pub)

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Llegeix més »

La recepció a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

L’any 2006, amb el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, apareixia per primera vegada en el dret públic català el dret a una bona administració, regulat en el seu article 30, fet que convidava els juristes catalans a reflexionar sobre quin hauria de ser el contingut d’aquest dret i quina afectació podria tenir a les administracions públiques del nostre país. Per tant, calia examinar l’estàndard europeu que fou objecte de recepció a l’Estatut.

En l’àmbit de la Unió Europea, el concepte de la bona administració, inicialment com a principi i posteriorment també com a deure i com a dret subjectiu, ha estat present en la jurisprudència europea des de l’inici de la tasca del Tribunal de Justícia, així com també per l’acció decisiva del Defensor del Poble Europeu i la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La projecció del dret a una bona administració es va incrementar amb la proclamació a Niça, l’any 2000, de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que proclamava per primera vegada aquest dret, i que finalment l’any 2007 es va incorporar a l’ordenament jurídic com a dret originari mitjançant el Tractat de Lisboa.Llegeix més »