Legislació sobre mediació en dret privat l Quaderns de legislació, 101

mediacio-dret-privatLa justícia, a la qual tothom té dret, ha d’ésser quelcom més que la judicialització dels conflictes. Hem de ser capaços d’articular un sistema de justícia que, partint del conflicte i de les seves circumstàncies, ofereixi als ciutadans diferents maneres d’abordar-lo, com ara, entre d’altres, la mediació, la conciliació, l’arbitratge o el procediment judicial.

Les societats avançades com la catalana van apostar decididament per la mediació, un procediment voluntari que posa a l’abast de les persones un professional neutral que facilita la comunicació entre elles per tal que cerquin per si mateixes una solució mútuament satisfactòria als conflictes que els afecten, en un marc de confidencialitat i de respecte.

Aquest volum Legislació sobre mediació en dret privat recull els principals instruments legislatius que regulen la mediació al nostre país, una actuació que se suma a altres iniciatives que considerem necessari impulsar per avaluar, repensar i rellançar les mesures de resolució de disputes alternatives a la via judicial.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) l Post del Departament de Justíca

contrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) (versió e-pub)

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Read More »

La recepció a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

L’any 2006, amb el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, apareixia per primera vegada en el dret públic català el dret a una bona administració, regulat en el seu article 30, fet que convidava els juristes catalans a reflexionar sobre quin hauria de ser el contingut d’aquest dret i quina afectació podria tenir a les administracions públiques del nostre país. Per tant, calia examinar l’estàndard europeu que fou objecte de recepció a l’Estatut.

En l’àmbit de la Unió Europea, el concepte de la bona administració, inicialment com a principi i posteriorment també com a deure i com a dret subjectiu, ha estat present en la jurisprudència europea des de l’inici de la tasca del Tribunal de Justícia, així com també per l’acció decisiva del Defensor del Poble Europeu i la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La projecció del dret a una bona administració es va incrementar amb la proclamació a Niça, l’any 2000, de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que proclamava per primera vegada aquest dret, i que finalment l’any 2007 es va incorporar a l’ordenament jurídic com a dret originari mitjançant el Tractat de Lisboa.Read More »

Revista catalana de dret públic, número 47 l Post de Belén Noguera de la Muela

Comptem amb un nou número de la Revista Catalana de Dret Públic en la seva versió digital, que com és habitual, es publica puntualment cada semestre. Es tracta del número 47, en el qual es reuneixen diversos treballs, fins a un total de nou, que profunditzen en l’estudi de qüestions diverses, algunes d’elles de gran actualitat i interès científic, i que han estat realitzats per destacats juristes de l’àmbit nacional i internacional, reputats especialistes en les matèries que són objecte de la seva atenció.

Al respecte, voldria destacar l’encert dels articles que conformen aquest número de la RCDP, tant per les temàtiques que tracten així com pel seu plantejament.

En aquesta ocasió, la Revista ens presenta en primer terme “El decreto-ley en tiempos de crisis”, realitzat per la prof. A. Carmona Contreras, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, que aborda la problemàtica que planteja l’ús i abús dels reials decrets lleis per gestionar l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera, convertint-se en el recurs ordinari per aprovar normes amb força de llei.

El prof. I. Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc, al treball “Reflexiones sobre la universidad, su crisis, la educación y la crisis económica”, porta a terme una anàlisi d’algunes de les qüestions actuals del sistema educatiu en general, i universitari en particular. L’autor posa l’accent, d’una banda, en els perills del control en el desenvolupament de la investigació, el que provoca la monopolització de la valoració de la investigació universitària per part d’alguns subjectes privats; i, de l’altra, en la reducció de la política de beques en l’educació no universitària.Read More »

Diccionari de dret administratiu l Post d’Anna Cervera

El Diccionari de dret administratiu, elaborat pel Departament de Justícia conjuntament amb el Termcat, és el tercer volum de la col·lecció «Termes Jurídics», una col·lecció que té com a objectiu publicar diccionaris exhaustius per a cadascuna de les branques del dret.

El diccionari aplega 1.297 termes, que contenen la categoria gramatical corresponent, les equivalències en castellà, la definició en català i les relacions de sinonímia entre els termes catalans quan n’hi ha. A més, gairebé un terç dels articles del diccionari contenen notes de tipus conceptual, la majoria de les quals amplien la informació de la definició. Cal dir que tant pel que fa a la redacció de les definicions i de les notes com pel que fa a la selecció de la terminologia, s’ha comptat amb l’assessorament imprescindible de professors de diferents universitats catalanes.

El diccionari inclou la terminologia del dret administratiu de la manera més exhaustiva que ha estat possible, però, atès que calia delimitar-ne l’abast, no inclou la terminologia específica de determinats aspectes de l’activitat administrativa, com el dret del medi ambient, perquè per la seva especificitat mereixen un tractament a part. No obstant això, sí que s’ha inclòs la terminologia de l’urbanisme.Read More »

Dret, juristes i gestió pública a Catalunya. Lectures de dret públic català | Post de Òscar Capdeferro, Juli Ponce i Josep Maria Moltó

El Dret públic com a eina essencial per a la millora de la gestió pública

En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques.  Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals.  Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant.Read More »

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador? | Post de Mercè Corretja

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador?  Pot el legislador tornar a presentar una norma amb un contingut declarat prèviament inconstitucional pel tribunal corresponent? Es pot apartar el legislador de la doctrina constitucional que imposa una determinada interpretació de la llei enjudiciada o una determinada interpretació de la Constitució?

En els debats jurídics previs a la Sentència 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquests van ser alguns dels interrogants que es van plantejar i als quals la doctrina va donar diferents respostes. També en el dret comparat són qüestions que han centrat l’interès dels estudiosos i de la doctrina i les respostes són molt diverses. Per intentar respondre aquests interrogants i , segurament, obrir-ne de nous, l’Institut d’Estudis Autonòmics va organitzar un seminari l’octubre de 2011.Read More »

Revista catalana de dret públic. Canvi de model a la Universitat? | Post de Josep M. Castellà

Avui la universitat viu a casa nostra moments de qüestionament del que és i del que fa; de desconfiança per part de sectors rellevants de la societat sobre el què i el com s’ensenya, sobre com es gestiona i governa. Les crisis financera i social que patim contribueixen a agreujar la situació. I, en tot cas, obliguen a una resposta més urgent i alhora més pensada; no més precipitada. No valen respostes rutinàries ni simplistes, conservadores d’un statu quo, no precisament satisfactori.

Hi ha molts apropaments possibles a l’estudi de la universitat. En el monogràfic del núm. 44 de la Revista catalana de dret públic ens ocupem d’alguns dels aspectes que avui més es discuteixen: el sentit actual de l’autonomia universitària (Cámara), tenint present el debat científic i els pronunciaments jurisprudencials que s’han produït en el nostre país (Expósito); la cerca d’un millor govern –o simplement– d’un bon govern per a la universitat (Martínez) i les relacions amb la societat civil i les institucions públiques, on els consells socials juguen un paper no sempre ben definit (Pons).Read More »

Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Read More »