Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

Reorientant la seguretat des del feminisme. Monogràfic de la revista Per la Pau, núm. 39 │Apunt de Sandra Martínez

Actualment, el món viu diverses crisis simultànies: una «crisi humanitària» en relació a la gestió de les polítiques migratòries, d’acollida i asil; una «crisi climàtica» per raó de l’escalfament global causat per l’activitat humana; una «crisi sociosanitària» i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; i les crisis governamentals que, malgrat ser una constant, estan sent combustible per a la polarització emocional i violenta. Tots aquests fenòmens tenen grans conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa; és a dir, constitueixen grans reptes per a la seguretat del conjunt del planeta. Tanmateix, l’acció política en nom de la seguretat està resultant limitada per prevenir-les i gestionar-les. Si bé cada regió, país i localitat pateix guerres, violències i conflictes que mereixen una anàlisi particular, la complexitat és un escenari comú que fa més visibles les contradiccions, limitacions i greuges dels models de seguretat actuals. En aquest context, no hi ha un panorama favorable al desplegament de polítiques que posin les necessitats de les persones i les comunitats al centre, però si que emergeixen amb força moviments, com el feminisme, que assenyalen les febleses de les estructures actuals amb l’objectiu de transformar-les.

Llegeix més »

Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Aquesta publicació facilita als cossos policials el coneixement de les diferents tradicions religioses, amb l’objectiu que els ajudi a fer un tractament òptim de la diversitat religiosa des de l’àmbit policial.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el sisè volum de la col·lecció “Guies sobre la Diversitat Religiosa”. Aquesta col·lecció, impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia, està adreçada als professionals de diversos sectors i, fins ara, s’havien editat les dels àmbits educatiu, sanitari, penitenciari, dels cementiris i de la via pública.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el fruit de la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el cos de Mossos d’Esquadra i té com a objectiu reunir tota la normativa, els principis d’actuació i les recomanacions en relació amb l’exercici de la llibertat religiosa, que cal respectar en el marc dels drets fonamentals i del conjunt de la normativa vigent.

La publicació respon a la necessitat d’oferir criteris i pautes d’actuació als membres dels cossos policials perquè puguin dur a terme un servei públic de qualitat, respectuós amb les llibertats ciutadanes i adaptat a una societat canviant des del punt de vista religiós.

Llegeix més »

Una nova visió per a la Mediterrània. Revista IDEES núm. 51 │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

La revista IDEES dedica el seu número 51 al dossier “Una nova visió per a la Mediterrània”, en el marc de col·laboració entre el Centre d’Estudis Contemporanis, la Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Una iniciativa conjunta per reflexionar sobre els reptes actuals a la Mediterrània, 25 anys després de l’inici del Procés de Barcelona.

El dossier compta amb la col·laboració de Tamirace Fakhoury, que ha coordinat la dimensió social i de governança dels desequilibris i les asimetries de poder actuals; amb la col·laboració de Roger Albinyana, que ha conceptualitzat l’àmbit institucional de cooperació regional i econòmica amb un especial èmfasi en el desenvolupament sostenible a la regió; i finalment, amb la Mireia Estrada, que contribueix amb la seva coordinació a representar una part de l’imaginari cultural plural i divers de la regió mediterrània, des de les seves tensions, conflictes i dissidències i amb un accent volgudament feminista. Un conjunt de reflexions a partir de les aportacions de més 30 veus diverses que no pretén reviure el context de fa vint-i-cinc anys, sinó reflexionar sobre els reptes presents a partir de l’experiència acumulada i els canvis i transformacions que han succeït.

Llegeix més »

Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià │ Apunt de Miguel Doñate i Raúl Márquez

Aquesta obra aporta un altre punt de vista sobre les transformacions que es produïren al Pla de Barcelona a conseqüència de l’expansió urbanística de la ciutat des del darrer quart del segle XIX. Un punt de vista que no situa Barcelona com a eix de l’anàlisi sinó Sarrià –el darrer dels pobles del Pla annexionats per Barcelona– i la seva gent. És aquest un estudi sobre la pervivència i la recreació d’una identitat i un estil de vida diferencials atribuïts a Sarrià pels seus veïns i veïnes (els autorepresentats com “de tota la vida”), sobre els fets de la història més remota i l’imaginari que gira al seu voltant, sobre la història viscuda i els trets de la vida social que configuren, fins al present, la idiosincràsia de Sarrià (particular però no excepcional ni aliena a d’altres barris i viles).

Combinant l’estudi històric i documental amb l’etnografia, es detallen elements com l’impacte en la longue durée que va produir l’annexió a Barcelona (impacte físic però sobretot social i cultural), i també la vivència que ha tingut una part del veïnat dels canvis més contemporanis patits pel barri: canvis urbanístics, econòmics, demogràfics, socials, culturals… Essent el llibre una mena d’història oral o microhistòria d’etapes com ara la guerra civil, la postguerra i la dictadura o les darreres dècades del segle XX. Una història teixida de manera coral, a partir de les històries viscudes individualment i col·lectiva per moltes sarrianenques i sarrianencs –nascuts entre la dècada dels anys 20 i 50 del segle passat, principalment–, amb qui es realitzaren tallers de memòria; o sigui, de reconstrucció i enfortiment d’un determinat imaginari i realitat històrica. El llibre, per últim, és també l’estudi d’un seguit de fenòmens comuns a les grans ciutats en el darrer segle, com són els nous models de ciutat que s’instauren (expansió, urbanisme rectilini, eixamples…), nous motors de desenvolupament econòmic, noves formes de socialització i d’organització de la ciutat (divisió en districtes, segregació de les zones residencials o industrials), desenvolupament econòmic i mercantilització de l’espai, entre d’altres.

Miguel Doñate Sastre i Raúl Márquez Porras
Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Thoreau. Biografia essencial │ Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Henry David Thoreau (1817-1862) se’l considera un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, profeta de l’ecologia i l’ètica ambiental, i inventor de la desobediència civil. Intel·lectual original i pioner, el seu pensament abraça temes i preocupacions que han anat adquirint importància molts anys després de la seva mort. Qüestions com la seva reivindicació de la individualitat, la resistència al poder, la crítica social i el desmuntatge de tòpics fan que es tracti d’un personatge totalment proper als nostres dies. Per això Thoreau és un clàssic i es mereix un lloc a la col·lecció “Clàssics de la pau i la no violència”, editada per l’ Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Angle Editorial, al costat de noms com Gandhi, Woolf, Arendt o Tolstoi.

Thoreau ha entrat a la col·lecció a partir de la biografia essencial que n’ha fet el doctor en filosofia Antonio Casado da Rocha, traduïda ara al català. El llibre fa un recorregut per diversos episodis de la vida de l’intel·lectual, dels quals se’n desprèn el seu esperit lliure, el seu criteri propi i independent, un espiritualisme i un individualisme liberal radical que li va costar l’aïllament emocional.

Llegeix més »

Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d’escriure │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

maquina-escriure-0x396

La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.

Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.Llegeix més »

On són les persones desaparegudes? Revista Per la Pau, núm. 38 │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

OK on son les persones desaparegudesConsiderada com una de les més greus violacions dels drets humans, la desaparició forçada representa un enorme repte en processos de construcció de pau, tant en contextos de transició postconflicte armat, com en territoris amb alts nivells de violència estatal i criminal. Les xifres de desaparicions arreu del món són esfereïdores: a Síria, per exemple, hi ha més de 80.000 persones desaparegudes des del 2011; a Mèxic, el recompte oficial és de 61.000 desaparicions des del 2006, si bé els col·lectius de familiars eleven la xifra a les 200.000; a Sri Lanka, se’n compten entre 60.000 i 100.000; i més a prop, a l’Estat espanyol s’estima que unes 114.000 persones van ser desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Darrere de totes aquestes xifres, hi ha persones amb un nom i una història, famílies amb l’angoixa de no saber si l’ésser estimat és viu o mort, si està passant fred o gana, si algun dia podrà tornar, o on ha estat enterrat. És un sofriment individual i alhora un fenomen que imposa por i desconfiança entre les comunitats i, en molts casos, distorsiona o erosiona el teixit social. Tanmateix, davant d’aquesta crua realitat, són nombrosos els casos de resistència i de lluita de famílies i grups per reclamar veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Famílies que lluiten en un camí de silencis, de soledat i de desemparament, pel poc o nul suport dels Estats.Llegeix més »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Llegeix més »

Marcs de guerra. Quines vides plorem? │Apunt de l’ Institut Català Internacional per la Pau

Created with GIMPMarcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.

Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.Llegeix més »