L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.
Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.
Llegeix més »
Considerada com una de les més greus violacions dels drets humans, la desaparició forçada representa un enorme repte en processos de construcció de pau, tant en contextos de transició postconflicte armat, com en territoris amb alts nivells de violència estatal i criminal. Les xifres de desaparicions arreu del món són esfereïdores: a Síria, per exemple, hi ha més de 80.000 persones desaparegudes des del 2011; a Mèxic, el recompte oficial és de 61.000 desaparicions des del 2006, si bé els col·lectius de familiars eleven la xifra a les 200.000; a Sri Lanka, se’n compten entre 60.000 i 100.000; i més a prop, a l’Estat espanyol s’estima que unes 114.000 persones van ser desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.
La masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.
Marcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.