Il·lustríssimes. Dones que van dibuixar el segle XX │ Apunt d’Antoni Guiral i Roser Pintó

El llibre és un complement a l’exposició “Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX”; tal com assenyala Teresa Costa-Gramunt, cal valorar-lo:

Com a complement escrit i gràfic a un muntatge que té tots els ingredients per enamorar els visitants, per atrapar-los l’atenció sobre els treballs exposats en tres àmbits significatius: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc, s’ha publicat un llibre-catàleg amb el mateix títol que, com assenyalen els comissaris de l’exposició, Roser Pintó i Antoni Guiral, és, juntament a la mostra que s’ha organitzat des de la Biblioteca de Catalunya, una reivindicació de l’obra de les trenta-set il·lustradores, les Il·lustríssimes que en formen part.

S’hi reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el darrer segle i van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. La mostra és dedicada a trenta-set il·lustradores; no és, per tant, exhaustiva, sinó únicament representativa. S’ha fet la tria d’autores partint del fons de dibuixos originals de dones il·lustradores que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, concretament: Aurora Altisent, Lola Anglada, Marta Balaguer, Carme Barberà, Isabel Bas, Pilarín Bayés, Pili Blasco, Purita Campos, Roser Capdevila, Maria Claret, Montse Clavé, Maria Dembilio, Violeta Denou (col·lectiu de tres autores), Consol Escarrà, Pietat Fornesa, Rosa Galceran, Montse Ginesta, Guadalupe Guàrdia, Lluïsa Jover, Mercè Llimona, Mariel, Marika, Lisi Martín, Odile, Maria Pascual, Laura Pérez Vernetti, Carme Peris, Núria Pompeia, Fina Rifà, Maria Rius, Maria Àngels Sabatés, Gemma Sales, Carme Solé Vendrell, Trini Tinturé i Montserrat Tobella.

Llegeix més »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 20, “Citizen Experience” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service dedicat a l’experiència ciutadana. Un assumpte d’especial rellevància en un context com l’actual on preval la immediatesa i en què la demanda ciutadana cap a l’Administració és cada cop més gran. Perquè, tal com diu un dels experts al monogràfic, tot i que ens trobem en un context digital, les persones usuàries volen una veu humana que els ajudi i els guiï en lloc de passar d’un operador a un altre on repetidament explicar la seva consulta.

El número 20 de l’EPuM ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana del Departament de la Presidència. En total, inclou sis articles divulgatius a càrrec de persones expertes des d’Ucraïna, França, Itàlia, Xile o Catalunya. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

L’entrevista en profunditat és amb el consultor sobre administració electrònica, Mike Bracken, cofundador del Government Digital Service del Regne Unit i referent internacional en transformació digital. Segons explica, “en l’àmbit digital al Govern hem de parlar amb una sola veu; és clarament millor per als usuaris i per a les institucions. I les raons per no fer-ho responen només a motius interns dels mateixos governs, sovint per la seva pròpia vanitat institucional”. A parer seu, “les institucions han de reconèixer que la seva lògica interna és sovint una autèntica pèrdua de temps”.

Llegeix més »

Periscopi. Art i Natura │ Apunt de Sònia M. i Ángela Peinado

L’art no és només el resultat, sinó tot un procés creatiu que transita des de la gesta de la idea inicial fins a la peça final. El procés creatiu és un ésser viu.

Sota aquesta premissa, impulsats per la comunitat de pràctiques (CoP) de tallers artístics del programa Compartim de gestió del coneixement del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el col·lectiu de tècnics i tècniques artístiques de centres penitenciaris de Catalunya vam iniciar el projecte d’Art a la Natura el 2022. Un projecte on cobra protagonisme el diàleg i la reflexió al voltant de l’art i la natura tant dins com a fora de la presó.

La natura com a medi, el paisatge i els processos creatius s’uneixen en un fet artístic, una obra final efímera en la qual tot el que l’ha fet possible és tan important com el resultat final.

Per tal d’aprofitar tota la riquesa cultural i educativa que ens oferia aquest corrent artístic, vam poder gaudir de l’acompanyament i l’expertesa de persones i entitats externes que ens van oferir noves eines i enfocaments per tal d’intervenir el medi sense malmetre’l. Arnaud Cayla (Recycollage), Quim Moya i la Fundació SETBA, així com expertes com Heike Freire (pedagogia verda), les experiències de Land Art amb Sònia Morales o el taller d’impressions vegetals Ecoprint amb Sònia M. van ser alguns dels exemples d’acompanyament pedagògic i artístic de tot aquest projecte anual.

Llegeix més »

Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936 │ Apunt de Joan Duran-Porta

Amb la mostra Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, ha encetat una trilogia d’exposicions dedicades a la costa nord del litoral català i a la seva relació amb el món de l’art i els artistes.

La primera d’aquestes exposicions tracta de la participació dels artistes en la creació de la idea de la Costa Brava, en el seu “bateig ideològic” –en paraules de la comissària, Mariona Seguranyes– a principis de segle XX. L’arribada de pintors catalans, i també europeus, i la consolidació de moltes poblacions com a centres de creació i de trobada d’artistes, evoquen una època d’auge cultural i de creixença d’aquell anomenat “paradís blau”… època truncada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola.  

Les dues exposicions que completaran la trilogia es fixaran en l’evolució posterior de la Costa Brava: primer, en la seva destrucció, en plena època franquista, colonitzada pel boom immobiliari i pel turisme de masses; després, en els esforços per la seva salvaguarda, una vegada passada la foscor de la dictadura. Tot plegat, sempre posant la visió, el caràcter i l’activa presència dels artistes al centre de la mirada expositiva.  

Llegeix més »

Repensar el govern local: perspectives actuals │ Apunt de Tomàs Font i Llovet

El sistema dels governs locals en tots els països europeus està vivint les profundes transformacions del seu context econòmic, social, demogràfic, territorial i tecnològic que s’estan produint a les darreres dècades. També els efectes de la pandèmia i de les seves crisis, i les noves oportunitats plantejades des de la Unió Europea venen a subratllar la singularitat del moment. I aquest és el moment propici per a analitzar l’adequació dels governs locals a les exigències actuals.

Aquest llibre conté una anàlisi completa i profunda de cada un dels diversos nivells de l’estructura territorial local a Catalunya, des de les unitats bàsiques de màxima descentralització i els municipis rurals, passant per les organitzacions supramunicipals i comarcals, fins a les grans ciutats i les estructures metropolitanes, així com de les necessàries interrelacions entre els uns i els altres nivells i del seu respectiu finançament.

Llegeix més »

Arqueologia a Montsant │ Apunt de Montserrat Solà Rivera

Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores als inicis de l’agricultura és el títol del darrer quadern que s’ha editat des del Parc Natural de la Serra de Montsant. Aquesta publicació continua la col·lecció de textos engegada pel parc sobre el patrimoni cultural de l’espai natural, on, a través d’una presentació clara i sintètica i amb el suport d’una abundant documentació gràfica, es fa un breu però complet repàs a la història de les investigacions prehistòriques a Montsant. També es presenten les troballes més rellevants, entre les quals destacarien evidències artístiques de primer ordre en els orígens de la humanitat, així com es constata tot el procés de neolització en aquest punt del territori, fet que situa el riu de Montsant com un lloc imprescindible i únic per a la comprensió d’aquest període.

L’opuscle s’acompanya de dues il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant, de gran rigor històric i alhora de gran bellesa plàstica, inspirades en els resultats obtinguts de l’excavació i recerca a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el neolític. Destaca especialment a la part final del llibre un glossari detallat, a més d’un mapa amb els principals jaciments arqueològics del Parc.

Llegeix més »

ETA: el desenlace │ Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

El 20 d’octubre del 2011, ETA va declarar la fi definitiva de l’activitat armada. Ho va fer d’acord amb una sèrie seqüenciada d’accions acordades en secret amb el Govern espanyol. Els esforços per “derrotar el terrorisme” d’ETA o “resoldre el conflicte basc”, segons les diferents interpretacions, es van demorar més de cinc dècades.

Escrit per l’experta en resolució de conflictes Teresa Whitfield i publicat per primera vegada en anglès el 2014, el llibre ETA: el desenlace presenta un relat detallat del llarg camí fins a la declaració del final definitiu de l’activitat armada de l’organització terrorista basca.

La nova edició en castellà inclou una revisió actualitzada del procés fins als nostres dies escrita per l’autora després d’una visita de treball al País Basc el setembre de 2022. Al volum també s’hi ha inclòs una cronologia i un glossari de persones i organitzacions actualitzat.

Al llarg del llibre aprofundeix en la violència que ETA va perpetrar durant dècades, així com en els diversos esforços realitzats per posar fi al conflicte a través de la negociació política i l’aplicació de la llei. L’autora també examina el paper de diversos actors internacionals en l’intent de portar la pau a la regió. El llibre posa un èmfasi especial en les implicacions polítiques i legals del conflicte. Whitfield argumenta que algunes accions del govern espanyol a la seva llarga campanya contra ETA van contribuir a la seva longevitat. En darrer terme, va ser una combinació dels esforços antiterroristes perseguits per les forces de seguretat d’Espanya i França, la forta oposició a la violència d’ETA per part de la societat basca, i un procés de pau inusual i nou que va portar a la declaració final de desarmament de l’organització.

Llegeix més »

Joan Fuster: Història i memòria │ Apunt del Memorial Democràtic

Història intel·lectual i literària, memòria cultural i política, són algunes de les línies de pensament més evidents en la trajectòria de l’assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta Joan Fuster i Ortells, i també del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució que no podia oblidar el paper fonamental de l’assagista de parla catalana més decisiu de la segona meitat del segle XX en la nostra societat ara que s’arriba al centenari del seu naixement.

Amb aquest llibre, el Memorial Democràtic va participar en la commemoració que va dur a terme la Generalitat de Catalunya pel centenari del naixement del polifacètic Joan Fuster. Per aquest motiu, els dies 5 i 6 d’octubre de 2022 van tenir lloc, al Museu d’Història de Catalunya, les Jornades d’estudi “Joan Fuster. Història i Memòria”.

Llegeix més »

Los pobles dels rius │ Apunt de David Garcia i Rubert

Los pobles dels rius és un llibre que busca transportar el lector, a través de les imatges, fins a un passat tan desconegut com enigmàtic i encisador: l’època en què a les terres dels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes, és a dir, en el punt de la confluència entre les actuals Catalunya, País Valencià i Aragó, hi van viure els Pobles dels Rius.

Els Pobles dels Rius van ocupar aquests territoris just abans del període ibèric, aproximadament durant els segles VIII i VI aC, fa més de 2.500 anys. I malgrat l’antiguitat, van ser uns pobles que ens han llegat un patrimoni i unes històries espectaculars. Són els primers, per exemple, que van fer servir els objectes de ferro. També els primers que a casa nostra van tastar per primera vegada el vi, o l’oli d’oliva. També van construir grans residències, potents fortificacions, grans poblats. I també foren els primers que van establir contactes internacionals de manera estable, concretament amb els fenicis. Van ser uns pobles tan importants per a la nostra història com desconeguts per al gran públic. És el moment que tothom els conegui.

Llegeix més »

El sector cultural a Catalunya │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.

L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.

Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:

  • El sector cultural
  • La situació econòmica
  • El mercat de treball
  • Instruments i mesures per reforçar el sector cultural
  • Recomanacions.
Llegeix més »