Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és una monografia que mostra la relació de Pablo Picasso amb les arts i les tradicions populars catalanes en la seva globalitat, un tema que com a tal no s’havia tractat específicament.
La Revista de Llengua i Dret s’ha consolidat com un punt de trobada essencial per als estudis que vinculen llenguatge, dret i polítiques lingüístiques. Amb la seva triple especialització —llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic i planificació lingüística—, s’ha guanyat el títol de “la revista de la llengua del dret i del dret a la llengua”.
Catalunya és un territori ric en cultura, paisatges, gastronomia i tradicions que el converteixen en una destinació ideal per a tots els gustos i edats. L’Agència Catalana de Turisme ofereix una sèrie de publicacions i recursos únics per descobrir i gaudir de cada racó del nostre territori.
Durant el 2024, hem publicat al blog un total de quaranta-dos apunts. Els deu apunts més llegits l’any 2024 han estat els següents:
Llegeix més »El respecte i la protecció dels drets humans constitueixen pilars fonamentals per avaluar la salut democràtica d’una societat. En aquest context, el llibre “El respecte dels drets humans a l’Estat espanyol. Anàlisi crítica des d’una perspectiva de dret internacional” representa una contribució cabdal per analitzar el paper del marc internacional en matèria de drets humans i la seva vigència en l’ordenament estatal. Aquesta obra col·lectiva, promoguda per la Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), és el resultat d’un treball rigorós desenvolupat en col·laboració amb la Universitat de Girona.
El 2023 va marcar els 60 anys de la fundació del Tribunal del Orden Público (TOP), un organisme especial establert pel règim franquista destinat a jutjar delictes considerats una amenaça per als principis fonamentals de l’Estat, l’ordre públic i la consciència nacional. El llibre Repressió estatal i violència política del segle XX: canvis i continuïtat en els tribunals polítics a Espanya, Portugal i Itàlia emergeix com un recull d’estudis que exploren no només l’impacte del TOP, sinó també la institucionalització de la repressió en règims autoritaris d’Europa del sud.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service. Amb el títol “Futures thinking”, és un monogràfic dedicat a la prospectiva i el disseny de polítiques públiques en clau de futur. El contingut inclou temes com ara la proliferació de manifestos per comprometre els governs d’arreu del món amb les generacions futures, iniciatives desplegades a països del nostre entorn per preveure i actuar amb antelació davant els nombrosos reptes que afronta la societat actual o experiències que s’han demostrat eficaces per preparar els serveis públics i les administracions amb una òptica a llarg termini, lluny del que sol ser habitual.
El llibre Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia és un testimoni de com la pagesia catalana, organitzada i combativa, va jugar un paper crucial en la transició democràtica. Publicat com a catàleg de l’exposició homònima que es pot visitar al Museu Terra de l’Espluga de Francolí fins al 23 de febrer de 2025, aquesta obra és una eina fonamental per entendre la història d’un sindicalisme agrari que va esdevenir pilar de la lluita contra el règim franquista.
“Fer viure. Dones de l’Alt Urgell entre els segles dinou i vint” és un llibre extraordinari per a qualsevol lector interessat en la història rural i el paper crucial de les dones en la Catalunya dels últims segles. Es tracta de l’estudi de Joan Frigolé Reixach, realitzat a la comarca de l’Alt Urgell, que ens acosta a trenta-tres semblances de dones, majoritàriament de cases de pagès petites, d’entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
Cinc anys després del traspàs d’Eduard Miralles, el seu llegat intel·lectual es manté vigent com una peça essencial per entendre l’evolució de les polítiques culturals catalanes i la seva professionalització. Miralles va ser un dels grans referents en la formulació d’estratègies i models de gestió cultural a Catalunya, amb una mirada innovadora i compromesa que va transformar les pràctiques culturals a les institucions públiques. Des del seu paper en l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, institucions en què va exercir una influència directa durant quatre dècades, va contribuir a la construcció d’un pensament cultural sòlid, adaptat a les necessitats canviants de la societat.
