Vil·la romana dels Munts (TARRACO) │ Apunt de Josep Anton Remolà

Amb la publicació d’aquesta monografia pretenem posar a l’abast de la comunitat científica i el públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), integrada a la llista de béns del conjunt arqueològic de Tàrraco de la UNESCO. Una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa.

Els indicis d’ocupació romana del turó del Munts (Altafulla) es remunten al segle I aC i correspondrien, possiblement, a un castellum. Un segle després, al seu voltant, es forma una vil·la de la que en coneixem part de l’àrea productiva. Una edificació que a principis del segle II dC és enderrocada per construir una nova vil·la d’extensió, monumentalitat i sumptuositat excepcionals: mosaics, pintures, estatuària, revestiments marmoris, epigrafia, arquitectura, numismàtica, antropologia física i fauna.

La importància de la vil·la del segle II dC en el context de la Hispània romana és inqüestionable. Per ubicació, extensió, monumentalitat, sumptuositat, excepcionalitat i dimensió històrica. I ho és, malgrat la manca d’una publicació de síntesi que inclogui l’anàlisi en profunditat del patrimoni moble i immoble posat al descobert després de dècades d’excavació en les quals s’ha generat un extens conjunt de dades majoritàriament inèdites. A banda d’algunes publicacions específiques o preliminars, el volum de pàgines publicades sobre els Munts contrasta amb la importància objectiva de la vil·la. Així mateix, calia dotar a la vil·la d’una proposta evolutiva, hipotètica, que posés ordre a la infinitat d’estructures identificades i calia, també, intentar donar resposta a les excepcionalitats de la vil·la en el context tarraconense i hispànic d’època altoimperial. Considerant conjuntament totes les dades, plantegem que l’excepcionalitat de la vil·la podria posar-se en relació amb un fet, també excepcional, com va ser l’estada a Tàrraco de l’emperador Adrià durant l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

Llegeix més »

75 anys. Els cursos d’arqueologia d’Empúries (1947-2021) │ Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha editat el llibre del 75 aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021), que commemora una fita històrica en el panorama arqueològic del nostre país i en l’àmbit internacional, constitueix un merescut reconeixement a la seva singularitat, significació i, també, a la seva aportació a la consolidació i desenvolupament de l’arqueologia catalana i espanyola durant els darrers 75 anys.

La publicació s’estructura en tres grans apartats. El primer, titulat “una mirada a la història i al significat dels cursos” consta de cinc articles, centrats, d’una banda, en explicar la història dels cursos, el context polític i institucional de la seva posada en marxa i algunes vivències i, de l’altra, en presentar iniciatives similars i en reflexionar sobre el paper d’aquests cursos com a complement de la formació universitària.

Els autors d’aquests treballs són, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Carme Oliveras, Francisco Gracia, Josep Maria Nolla, Darío Bernal, Alicia Arévalo, Ángel Muñoz i Miquel Ángel Cau.

Llegeix més »

L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El catàleg de l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que es pot visitar fins al 16 de gener de 2022, és una publicació que ràpidament desperta l’interès, ja que desvetlla els enigmes de la singular cultura ibera.

L’interès del catàleg comença a la mateixa portada, on un exvot ibèric amb els braços oberts ens dona la benvinguda i ens obre les portes a la descoberta d’una de les civilitzacions més desconegudes del Mediterrani. La col·laboració fonamental d’especialistes rellevants de la cultura ibera emmarca la publicació, amb catorze articles clars, directes i amb missatges concrets, organitzats en tres grans apartats: “A la recerca dels ibers”, “El mosaic iber” i “Desxifrant els enigmes”.

Els autors dels articles són: David Asensio, Núria Molist, Gabriel de Prado i M. Carme Rovira (equip de comissariat de l’exposició), Joan Sanmartí, Fernando Quesada, Ignasi Grau, Arturo Ruíz, Manuel Molinos, Carles Laueza-Fox, Joan Ferrer, Carmen Rueda, Maria Carme Belarte, Oriol Olesti i Jaume Noguera.

Amb l’objectiu de ser una publicació il·lustrada, l’apartat del catàleg de peces presenta una selecció del patrimoni exposat més singular, feta per l’equip de comissariat de l’exposició. Podem arribar a dir que la conjugació gràfica entre les imatges de les peces i els breus texts descriptius generen en el lector un interès captivador en la descoberta dels detalls que s’hi descriuen.

Llegeix més »

El Pla de l’Horta. Una vil·la d’època romana a Sarrià de Ter │ Apunt de Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona

pla de l'hortaDisposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d’on venim, conèixer evidències d’allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d’altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat.

Sarrià de Ter, per la seva ubicació estratègica dins l’itinerari de la Via Augusta i a tocar d’un dels millors punts per travessar el riu Ter, ha estat des dels seus inicis una terra de pas, un lloc on diferents civilitzacions s’hi han establert al llarg dels segles. No ha d’estranyar, doncs, que cada una d’aquestes cultures hi hagi deixat la seva empremta i hagi contribuït a configurar una comunitat plural i dinàmica.

Sarrià de Ter és dipositària d’un gran patrimoni històric. La història li ha atorgat aquest paper de preservar el llegat dels nostres avantpassats més antics i des de les diferents institucions  cal posar en valor aquesta vil·la romana del Pla de l’Horta i potenciar-ne al màxim la difusió tot vetllant per la seva conservació.Llegeix més »

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908 – 1923) │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

EmpúriesL’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.

L’exposició, que es completà amb l’edició d’un catàleg, es va titular “Empúries. La gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)” i es va poder veure a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries, i posteriorment va itinerar a la seu del MAC_Barcelona. Aquesta mostra s’articulà en dos espais, el primer, que ocupava el vestíbul, mostra com a tema introductori el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l’Occident Mediterrani. El segon àmbit, ubicat a la sala pròpiament dita es desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc subàmbits: 1) els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; 2) qui en foren els promotors i els principals actors que hi van prendre part; 3) seguirà un ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar, com l’estàtua d’Asclepi; 4) la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; 5) finalment, el paper del museu, tant pel que va a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostraven.Llegeix més »

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

ladragaLa primera gran transformació del medi  …. plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental que permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació.Llegeix més »

Col·lecció de guies dels pobles ibèrics “Històries Ibèriques” │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

guia ibers

El món iber no era una cultura homogènia, estava constituïda per un munt de pobles que es distribuïen al llarg del litoral des del Llenguadoc fins a Andalusia, cadascun amb les seves especificitats. La col·lecció Històries Ibèriques és un projecte de dinamització del patrimoni que s’emmarca en les accions sobre el territori que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’objectiu fonamental és fer proper el coneixement i la qualitat de l’experiència en la visita dels jaciments ibèrics catalans. En concret, s’han posat en marxa dos grans projectes: els productes d’experiència turística i la col·lecció de guies de visita dels pobles ibers. La principal motivació a l’hora de plantejar aquests nous projectes patrimonials ha estat la d’impulsar el coneixement de món iber català.

En conjunt són set guies (una per a cada poble iber de què tenim representació en la Ruta dels Ibers, excepte els Ceretans i Lacetans, que comparteixen guia) redactades per reconeguts periodistes i escriptors del sector cultural que donen una visió nova i alhora rigorosa del nostre passat. La col·lecció s’orienta a un públic més extens, amb curiositat per aquesta gran civilització autòctona que va dominar tot el llevant peninsular abans de l’arribada dels romans i interès en la descoberta de nous atractius turístics i culturals. I es vol fer amb una informació seriosa, però també amena, plantejada com si fossin petits relats publicats en els diaris en els quals treballen els autors.Llegeix més »

Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.Llegeix més »

Illa Pedrosa. Comerç marítim i xarxes de redistribució en època tardorepublicana al Mediterrani centreoccidental l Post de Gustau Vivar

ILLA PEDROSAEl derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.

Com element arqueològic ha suscitat innombrables debats tant per les característiques del seu carregament, com per la cronologia de les peces recuperades, com per la activitat econòmica que portava a terme en el moment del seu enfonsament.

Degut al conjunt dels interrogants que plantejava, es va decidir no només obrir el treball del propi jaciment en si, reobrint-lo en 2002, sinó fer un estudi de tota la documentació generada entre els anys seixanta i setanta, així com tota la informació basada en l’estudi de tots els elements arqueològics, a partir de les anàlisis de les noves disciplines sorgides des de llavors.Llegeix més »

El menhir del Pla de les Pruneres | Post de Josep Bosch

La descoberta del menhir del Pla de les Pruneres a Mollet del Vallès ha situat Catalunya en el punt de mira dels estudiosos de l’art megalític prehistòric. Els seus cinc metres d’alçada, els gravats i els relleus, en fan un monument singular, que ha requerit un procés de restauració excepcional, descrit amb detall en aquest llibre al costat de l’exposició dels resultats del seu estudi. Es data entre la segona meitat del IV mil·lenni aC i la primera del III. Els relleus d’un dels costats són vistos com la representació d’un cap de toro o, potser, d’un home-toro. En canvi, pel que fa als gravats del costat oposat, el significat resta més enigmàtic, si bé en un s’aprecia també una relació amb aquest animal.

S’observen lligams del menhir del Pla de les Pruneres amb els d’Andalusia oriental, Provença i Bretanya, però és diferent de tot el que es coneix dins l’art megalític prehistòric europeu. Així mateix, segons la interpretació com a representació d’un déu fluvial amb aspecte de toro, protector contra la força destructiva de l’aigua i propiciatori de les seves propietats benefactores, apareix estretament vinculat a la riba del riu Besòs on ha estat descobert. Llegeix més »