Amb la publicació d’aquesta monografia pretenem posar a l’abast de la comunitat científica i el públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), integrada a la llista de béns del conjunt arqueològic de Tàrraco de la UNESCO. Una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa.
Els indicis d’ocupació romana del turó del Munts (Altafulla) es remunten al segle I aC i correspondrien, possiblement, a un castellum. Un segle després, al seu voltant, es forma una vil·la de la que en coneixem part de l’àrea productiva. Una edificació que a principis del segle II dC és enderrocada per construir una nova vil·la d’extensió, monumentalitat i sumptuositat excepcionals: mosaics, pintures, estatuària, revestiments marmoris, epigrafia, arquitectura, numismàtica, antropologia física i fauna.
La importància de la vil·la del segle II dC en el context de la Hispània romana és inqüestionable. Per ubicació, extensió, monumentalitat, sumptuositat, excepcionalitat i dimensió històrica. I ho és, malgrat la manca d’una publicació de síntesi que inclogui l’anàlisi en profunditat del patrimoni moble i immoble posat al descobert després de dècades d’excavació en les quals s’ha generat un extens conjunt de dades majoritàriament inèdites. A banda d’algunes publicacions específiques o preliminars, el volum de pàgines publicades sobre els Munts contrasta amb la importància objectiva de la vil·la. Així mateix, calia dotar a la vil·la d’una proposta evolutiva, hipotètica, que posés ordre a la infinitat d’estructures identificades i calia, també, intentar donar resposta a les excepcionalitats de la vil·la en el context tarraconense i hispànic d’època altoimperial. Considerant conjuntament totes les dades, plantegem que l’excepcionalitat de la vil·la podria posar-se en relació amb un fet, també excepcional, com va ser l’estada a Tàrraco de l’emperador Adrià durant l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.
Llegeix més »
Disposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d’on venim, conèixer evidències d’allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d’altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat.
L’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.
La primera gran transformació del medi …. plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.
El derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.