La masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Llegeix més »