El despertar de Catalunya al final del segle XIX │Apunt de Giovanni C. Cattini

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l’ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l’evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l’obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com  membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans,  i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.

El llibre descriu l’evolució de la societat catalana des de la perspectiva d’analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L’estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S’analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l’Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S’aborden les polítiques culturals i la creació d’un sector d’intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria  i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX.

Giovanni C. Cattini
Autor del llibre. Professor “Serra Húnter”, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

L’organització política de la identitat catalana (1901-1936) │ Apunt de Santiago Izquierdo

pub_fet_identitari_6_20191015-organitzacio-politica.png_1643524179El llibre, volum sisè de la col·lecció El fet identitari català al llarg de la història, editat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, reconstrueix de manera sintètica el procés de progressiva politització de la identitat catalana durant el primer terç del segle XX.

Durant els primers trenta anys del segle passat, Catalunya va experimentar una politització de dimensions extraordinàries. Des de la Lliga Regionalista, en encetar-se el segle (1901), fins a la formació d’ERC (1931), a Catalunya l’esclat polític va ser imponent. Per les pàgines del llibre transiten totes les experiències i creacions polítiques fetes pel catalanisme identitari al llarg de més de trenta anys, així com també els protagonistes més significatius que han esmerçat els seus esforços en convertir el sentiment identitari en concrecions polítiques estables.

La identitat catalanista, durant aquest primer terç del segle XX, es va expressar en un doble sentit. D’una banda, en organitzacions polítiques –algunes prenen la forma d’un partit polític i d’altres no– i, de l’altra, en el complex i ric teixit institucional. Tant en un cas com en l’altre, les formes ideològiques seran plurals, tant les de dreta com les d’esquerra.Llegeix més »

La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

fet identitari1La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868), primera part del cinquè volum de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”, obra d’Albert Ghanime, historiador i professor d’història a la Universitat de Barcelona, és un intent d’aproximació a la complexa realitat identitària de la Catalunya dels dos primeres terços del segle XIX.

Albert Ghanime defuig les interpretacions teleològiques habituals de la història de Catalunya per endinsar-se en una reflexió plena de matisos sobre la identitat catalana del segle XIX. El llibre aborda diversos temes, com la proverbial capacitat de treball dels catalans, la defensa del model de desenvolupament industrial, la simbologia de la barretina, la importància del folklorisme per a la definició d’una identitat, la violència social com a element consubstancial a una societat catalana sacsejada per les transformacions de la modernitat, la recuperació de l’ús literari culte de la llengua catalana i la importància de la història en la definició d’un projecte identitari nacional.Llegeix més »