El llibre Fer Front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) explica el sorgiment, expansió i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya articulat des de la resistència al servei militar obligatori. El llibre es basa en fonts primàries generades pels grups més importants, com els col·lectius del Casal de la Pau de Barcelona, els diversos grups del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), el Grup Acció No-Violenta Anti-OTAN, el Grup Antimilitarista de Barcelona, Mili KK, i Dones Antimilitaristes, entre d’altres. Explica els debats interns dins d’aquests grups i com van anar evolucionant en el temps, les campanyes i estratègies, les relacions de gènere dins dels grups, les xarxes de suport que van anar teixint, la importància de la noviolència i la desobediència a l’Estat, la incidència en la joventut catalana, la dimensió teòrica i pràctica que van atorgar a l’antimilitarisme i com es va passar de defensar l’objecció de consciència al servei militar a apostar decididament per la insubmissió. Per tant, el llibre serveix per entendre com es va desenvolupar aquest moviment social, el més important moviment juvenil de la dècada dels vuitanta.
Llegeix més »
La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.
En una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.