Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Josep Benet maldà amb totes les eines que tenia a l’abast contra l’intent de genocidi cultural perpetrat pel Franquisme contra la llengua i la cultura catalanes i el procés de desmemòria col·lectiva que propiciava.

Roger Arnau (pseudònim de Josep Benet), en la tasca d’editor i prologuista del present volum, va comprovar com les joves generacions d’activistes antifranquistes d’esquerres no tenien esment de la rica tradició de la plural esquerra catalana anterior a 1936. Teòrics i dirigents com Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Joan Comorera, Jaume Compte, Miquel Ferrer, Manuel Gonzàlez Alba, Joaquim Maurín, Amadeu Bernadó o Andreu Nin, procedents d’organitzacions que el Franquisme i les mateixes pugnes dins de l’esquerra havien provocat que desapareguessin de l’imaginari col·lectiu, com la Unió Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol o el Partit Català Proletari. Eren organitzacions situades des de la socialdemocràcia fins als corrents comunistes independents de la URSS, que varen treballar per assolir un espai a l’ombra de l’abassegadora hegemonia obrera llibertària. Organitzacions que, a diferència de les noves organitzacions de l’esquerra dels anys seixanta del segle XX, havien generat una estratègia nacional pròpia, influïda per les aportacions del comunisme soviètic a la resolució dels plets col·lectius dels pobles que configuraven l’antic Imperi rus i que les situaven sovint a l’avantguarda de les reclamacions dels drets del poble català.

Llegeix més »