Les agendes del tinent Blasi (1939-1942) │ Apunt del Memorial Democràtic

Les agendes del Tinent Blasi (1939-1942) permeten reconstruir els darrers dies de l’operació d’evacuació a França del patrimoni artístic concentrat als dipòsits de la mina Canta (la Vajol), el mas Perxés (Agullana) i el mas Descals (Darnius) i amenaçats per l’avenç de la Guerra. Alexandre Blasi va comandar el moviment de camions i, per això, va ser testimoni d’excepció d’aquest episodi clau en la salvaguarda del patrimoni de la República. Blasi continua escrivint els seus dietaris durant els més de tres anys que passa a França. La por, l’enyorança, l’angoixa i la lluita per la supervivència, però també l’esperança, l’amistat, la solidaritat teixida entre els exiliats són minuciosament descrits a les agendes que composen aquest corpus fins ara inèdit i que fou llegat per la família Blasi al Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) l’any 2017.

Llegeix més »

La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat │ Apunt del Memorial Democràtic

Remei Oliva Berenguer (Barcelona, 1918) tenia 20 anys quan va haver de deixar casa seva, a Badalona, la vida de modista i tots els seus somnis per fugir cap a França. Com ella, milers de republicans que havien perdut la guerra marxaven a l’exili amb incertesa, l’hivern de 1939. Els records d’aquella experiència, que la Remei va viure al costat dels seus pares i del seu marit Joan, han quedat fixats per sempre més en la seva memòria. Una memòria prodigiosa que plasma en aquest llibre de manera senzilla i honesta, i que ens permet copsar una època significativa del nostre passat recent.

Al crit d’«allez, allez…» els van fer entrar a la platja d’Argelers, que s’acabà convertint en un camp de concentració per a setanta-cinc mil refugiats que fugien de la repressió franquista. El seu relat abasta els quinze mesos de reclusió en aquest camp i en el de Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna l’any 1940 i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Les dures condicions de vida enmig de la sorra i els filats, però, no van minvar la seva dignitat ni la lluita per aconseguir una vida millor per a la seva família.

Llegeix més »

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Llegeix més »

Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Llegeix més »

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Llegeix més »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Llegeix més »

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Llegeix més »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Llegeix més »