Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Read More »

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsRead More »

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).Read More »

Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Read More »

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Post de David Fernández de Arriba

memòria i imatgeAquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.

Memòria i vinyetes està concebut per ser emprat pel professorat de secundària a les classes d’història. En primer terme ofereix una visió general de la història i el llenguatge del còmic, de la mà de dos experts com són Gerardo Vilches i Pepe Gálvez. Posteriorment, incorpora una panoràmica de les relacions entre el còmic i la memòria i Elena Masarah reflexiona sobre aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere.Read More »