Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsRead More »

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).Read More »

Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Read More »

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Post de David Fernández de Arriba

memòria i imatgeAquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.

Memòria i vinyetes està concebut per ser emprat pel professorat de secundària a les classes d’història. En primer terme ofereix una visió general de la història i el llenguatge del còmic, de la mà de dos experts com són Gerardo Vilches i Pepe Gálvez. Posteriorment, incorpora una panoràmica de les relacions entre el còmic i la memòria i Elena Masarah reflexiona sobre aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere.Read More »

La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Read More »

A 80 anys del cop d’estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939) │Post de Jaume Sobrequés

9788439396390Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals per al Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’executiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi– va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funcionament una indústria de guerra que alimentés d’armament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sanitari que permetés guarir els nombrosos ferits que arribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situació bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’altres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, tenia per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. Read More »