El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

prioratEl Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Aquesta mina va ser la mina de plom més important de Catalunya, tant per la seva rendibilitat com per la qualitat del mineral extret, la galena, que es processava per obtenir-ne el plom i exportar-lo en lingots. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins al 1972.

El municipi de Bellmunt del Priorat compta amb una tradició minera que es remunta a la prehistòria i que ha conegut diferents períodes d’activitat al llarg del temps. Però el període de més esplendor correspon al del mineral industrial i es produeix entre les dècades de 1920 i de 1960. La colònia minera es crea cap al 1920, quan l’empresa concessionària Minas del Priorato, SA va construir un conjunt d’habitatges com a prolongació del poble per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres. La colònia disposava de serveis com eren l’economat, l’escola, el consultori mèdic i l’Euterpe que era el centre social d’oci (ball, cinema, espectacles i teatre).Read More »

Revista eix núm. 7, maig 2019 │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

eixLa revista semestral Eix, editada pel mNACTEC i el seu Sistema Territorial, vol difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana. S’hi tracten temes de patrimoni industrial i científic i turisme industrial a Catalunya i el món, i es fa ressò de la tasca dels museus del Sistema. Presenta un dossier central que exposa l’evolució i la innovació de la indústria de la fusta, des de l’activitat tradicional a la R+D+I. A més, inclou una entrevista a Rafel Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta de RCR Arquitectes i una visita al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova de la mà del poeta Carles Duarte. Presenta articles sobre l’alt forn del pla d’Avall d’Anglès, el Celler cooperatiu de Gandesa, la marca Smoking, el microcotxe PTV, els molins paperers amb futur turístic, la pedrera de Caldes de Montbui, la fassina de Can Guineu i el canal del Migdia. També inclou una ruta turística per la Barceloneta com a mostra de la industrialització. És una publicació en català que s’adreça al públic en general i a estudiosos; ofereix el contingut d’una manera planera, moderna i rigorosa. La revista es pot obtenir als punts de venda, a les biblioteques subscriptores o fer-te’n subscriptor. Més informació: mnactec.cat

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Fitxa de compra altres números de la revista

Ciència, tècnica i societat: Les guies dels museus del mNACTEC: La Tèrmica Roca Humbert de Granollers │Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

roca-umbert-foto-0x396La Central Tèrmica de Roca Humbert és un espai patrimonial singular; és la secció que proveïa d’energia elèctrica i vapor a l’antiga Fàbrica Roca Umbert, una de les principals empreses tèxtils cotoneres de la ciutat de Granollers, present des de l’any 1876 fins al seu tancament l’any 1991. La instal·lació conserva peces originals perfectament conservades com els cremadors, l’estructura de tubs de fuel, les dues calderes, els quadres i els motors reutilitzats, que són mostra de l’enginy utilitzat durant la postguerra per mantenir activa la fàbrica.

Avui la Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial. La seva missió és conservar el patrimoni industrial, exposar-lo i sensibilitzar la societat sobre l’energia i el medi ambient. La Tèrmica Roca Umbert forma part del conjunt de museus vinculats al mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) que té com a un dels seus objectius difondre el procés d’industrialització a Catalunya mitjançant tres eixos principals: la ciència, la tècnica i la societat.

Roca Umbert va ser una fàbrica exemplar dins l’àmbit d’adquirir compromisos socials. Els propietaris van dotar l’empresa d’un servei gratuït de guarderia per als fills de les treballadores. Aquesta proposta, pionera a la seva època, permetia a les dones la seva tornada al món laboral després de donar llum i garantia a l’empresa fidelitzar la mà d’obra femenina segons la legislació, menys retribuïda. Altres iniciatives de l’empresa en el marc de la tradició paternalista van ser, per exemple,  l’economat on els treballadors podien adquirir articles de primera necessitat a preus més favorables.Read More »