Àfrica, epicentre d’una realitat canviant. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

“Àfrica, epicentre d’una realitat canviant” és el títol del nou monogràfic de la revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. El dossier, coordinat per Oscar Mateos i Idayat Hassan, reflexiona sobre els reptes presents i futurs del continent africà a través de diverses veus expertes, tant catalanes com internacionals. Els articles inclosos al monogràfic analitzen les realitats africanes des del punt de vista de la salut democràtica del continent, l’escenari geopolític i la integració regional, els conflicte si reptes de seguretat, la recuperació post pandèmia, les tecnologies emergents, l’urbanisme, la transició ecològica o la cultura africana.

Llegeix més »

Repensar la masculinitat per transformar la societat. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de final del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, les discriminacions existents i les múltiples formes en què persisteix la desigualtat, el programa polític, social, econòmic o cultural dels feminismes se situa avui al capdavant de les lluites democràtiques i les seves propostes formen part de l’agenda pública. Uns avenços i una força que s’han focalitzat en la situació de subalternitat de les dones però que aspira a transformar de soca-rel les nostres societats. Els canvis que proposen els feminismes, com a projectes profundament transformadors però, no només interpel·len i afecten les dones, sinó que es dirigeixen al conjunt de la societat i, per tant, també als homes.

Llegeix més »

La Xina davant d’un món en crisi. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

A final de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979, sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a ser una economia de mercat que s’obria al món. Al mateix temps, l’anomenat “país del centre” va viure un procés de transició demogràfica: d’una societat rural a una societat urbana, però fortament tutelada pel règim de partit únic. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme sostingut de creixement de vora del 10% de mitjana anual, en el que és considerat el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.

Llegeix més »

Els conflictes de sobirania al segle XXI. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.

Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.

Llegeix més »

Una nova visió per a la Mediterrània. Revista IDEES núm. 51 │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

La revista IDEES dedica el seu número 51 al dossier “Una nova visió per a la Mediterrània”, en el marc de col·laboració entre el Centre d’Estudis Contemporanis, la Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Una iniciativa conjunta per reflexionar sobre els reptes actuals a la Mediterrània, 25 anys després de l’inici del Procés de Barcelona.

El dossier compta amb la col·laboració de Tamirace Fakhoury, que ha coordinat la dimensió social i de governança dels desequilibris i les asimetries de poder actuals; amb la col·laboració de Roger Albinyana, que ha conceptualitzat l’àmbit institucional de cooperació regional i econòmica amb un especial èmfasi en el desenvolupament sostenible a la regió; i finalment, amb la Mireia Estrada, que contribueix amb la seva coordinació a representar una part de l’imaginari cultural plural i divers de la regió mediterrània, des de les seves tensions, conflictes i dissidències i amb un accent volgudament feminista. Un conjunt de reflexions a partir de les aportacions de més 30 veus diverses que no pretén reviure el context de fa vint-i-cinc anys, sinó reflexionar sobre els reptes presents a partir de l’experiència acumulada i els canvis i transformacions que han succeït.

Llegeix més »

Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda

idees44okEn els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.

La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors  que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.Llegeix més »