Guillén, màgia a l’espai escènic │ Apunt de Pilar Parcerisas

Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.

Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.

Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra

Llegeix més »

Margarida Xirgu. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques │ Apunt d’Aïda Ayats i Francesc Foguet

proposta coberta XIRGU 11_02_20.indd

En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.

Actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, a l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.

Publicades entre 1910 i 1962, les entrevistes que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts, marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya: l’europea, en què assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Bernhardt, Duse, Réjane o Guerrero, i l’americana, en què constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu.Llegeix més »

Cartografies del desig III. Sis espectacles de teatre de cambra. Dedicat a Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló │Apunt d’Araceli Bruch i Lluïsa Julià

ok cartoGRAFIESCartografies del desig és un llibre amb moltes capes de lectura: literària, musical, teatral…

S’adreça a qui vulgui conèixer les trajectòries vitals i literàries de les escriptores contemporànies catalanes. De Caterina Albert/Víctor Català i Maria Antònia Salvà a Mercè Rodoreda, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal. Veus centrals del segle XX que es posen en relació amb escriptores d’altres cultures, amb qui mantenen llaços vitals i temàtics: Grazia Deledda, Alice Milligan, Violet Jacob, Adelheid Duvanel o Lea Golberg. Autores que es presenten de la mà d’escriptores actuals (Maria Antònia Oliver, Josefa Contijoch, Teresa Pascual, Montserrat Palau o Lluïsa Julià) que s’han encarregat d’acostar-nos-les en uns textos escrits, al seu torn, amb escriptores d’altres cultures.

Cartografies del desig III recull una experiència interdisciplinària: hi ha música, hi ha cantants, hi ha actrius, vídeo i dansa. Es proposa oferir un producte cultural diferent ja que els textos van ser escrits per ser representats en espectacles, teatre de cambra, que es va poder veure la tardor del 2001. S’hi afegeix un nou espectacle: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló. Les arrels d’una amistat es va poder veure el 8 de febrer de 2018 a la sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya plena de gom a gom.Llegeix més »

Teatre medieval en escena ǀ Post de Francesc Massip

teatre crisTeatre medieval en escena. Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) és l’únic llibre inèdit que restava del prolífic investigador i poeta Josep Romeu i Figueras (1917-2004) que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari d’aquelles representacions, ha publicat la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una detallada descripció del que van suposar els 9 cicles de teatre medieval i renaixentista que l’autor va dur a terme entre 1961 i 1969 al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona. Romeu, que havia exhumat un bon feix de textos del nostre teatre medieval amb l’edició de Teatre hagiogràfic i de Teatre profà, posava a prova la dramaticitat i validesa escènica d’aquelles peces amb una estètica renovadora en el resclosit marc teatral sota la dictadura franquista.

En desvetllar i analitzar les potencialitats del nostre teatre antic, Romeu s’inscrivia de ple en la reivindicació que es feia arreu d’Europa d’aquella teatralitat medieval que pels seus components i línies d’acció escassament aristotèliques havien començat a interessar també als creadors escènics de les Avantguardes Històriques. En aquest sentit Romeu va sentir la mateixa fascinació que els estudiosos europeus experimentaren pels valors plàstics i l’eficàcia espectacular d’aquella dramatúrgia, que es fonamentava en Llegeix més »