Trenta-cinc anys de restauració monumental. L’obra del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1980-2015) │ Apunt de la Direcció General de Patrimoni Cultural

L’any 1980 la Generalitat de Catalunya crea el Servei del Patrimoni Arquitectònic (SPA) després d’un parèntesi de 40 anys sense instruments de govern nacional en matèria de protecció i restauració monumental.

Hereu d’aquesta tradició i adscrit des d’aleshores a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, el nou Servei de Patrimoni Arquitectònic fou dotat de contingut el 1981 en recuperar-se la competència en patrimoni. La seva activitat ha estat des de llavors ininterrompuda, sempre amb la voluntat de combinar rigor, servei a la societat i amb un eix essencial dedicat a la restauració.

La recuperació institucional va portar a la represa de les restauracions endegades de Sta. Maria de Vilabertran, St. Cugat del Vallès, St. Pere de Rodes, Santes Creus o Vallbona de les Monges i les esglésies de St. Pere de Terrassa, tots elles recollides en la present obra. El llibre a més d’aquestes actuacions, incorpora una àmplia selecció de les més importants obres empreses de bell nou arreu del país, en el període comprès de la creació del Servei de Patrimoni Arquitectònic fins el 2015. S’hi compten edificis de molt diversa índole civil o religiosa entre època romana i el s. XX, de l’àgora d’Empúries a les cooperatives noucentistes, per citar només els tipus monumentals extrems.

Llegeix més »

Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Josep Benet maldà amb totes les eines que tenia a l’abast contra l’intent de genocidi cultural perpetrat pel Franquisme contra la llengua i la cultura catalanes i el procés de desmemòria col·lectiva que propiciava.

Roger Arnau (pseudònim de Josep Benet), en la tasca d’editor i prologuista del present volum, va comprovar com les joves generacions d’activistes antifranquistes d’esquerres no tenien esment de la rica tradició de la plural esquerra catalana anterior a 1936. Teòrics i dirigents com Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Joan Comorera, Jaume Compte, Miquel Ferrer, Manuel Gonzàlez Alba, Joaquim Maurín, Amadeu Bernadó o Andreu Nin, procedents d’organitzacions que el Franquisme i les mateixes pugnes dins de l’esquerra havien provocat que desapareguessin de l’imaginari col·lectiu, com la Unió Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol o el Partit Català Proletari. Eren organitzacions situades des de la socialdemocràcia fins als corrents comunistes independents de la URSS, que varen treballar per assolir un espai a l’ombra de l’abassegadora hegemonia obrera llibertària. Organitzacions que, a diferència de les noves organitzacions de l’esquerra dels anys seixanta del segle XX, havien generat una estratègia nacional pròpia, influïda per les aportacions del comunisme soviètic a la resolució dels plets col·lectius dels pobles que configuraven l’antic Imperi rus i que les situaven sovint a l’avantguarda de les reclamacions dels drets del poble català.

Llegeix més »

Els conflictes de sobirania al segle XXI. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.

Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.

Llegeix més »

Repressió borbònica i resistència identitària a Catalunya del s. XVIII │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

La desfeta de 1714 va comportar l’anorreament de l’estat català i de les institucions que el sostenien. La repressió borbònica es va estendre sobre tots els aspectes que havien constituït els elements propis d’un país sobirà.

Aquest llibre analitza les manifestacions diverses de catalanitat que el poble va mantenir, manifestades, especialment, en la continuïtat de l’ús del català. Al llarg del segle XVIII, a més, es varen posar les bases del creixement agrícola, comercial i industrial que faria possible que Catalunya entrés a la contemporaneïtat i pogués desenvolupar institucions culturals pròpies.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Som natura. El repte de l’antropocè │ Apunt de Josep Planas

Amb motiu de l’exposició SOM NATURA, que va ser produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i exposada en el mateix museu durant l’any 2019, es va editar la publicació Som Natura. El repte de l’Antropocè que complementava la informació que s’hi podia extreure, la qual era molt planera per facilitar-ne la comprensió.

L’exposició SOM NATURA buscava fer aflorar les emocions i la curiositat per conèixer més a fons les problemàtiques ambientals a Catalunya i a tot el planeta. S’hi trobava una informació bàsica de cada apartat de manera que la publicació aporta un conjunt d’informació que facilita l’aprofundiment en cadascun dels temes en que es trobava dividida l’exposició.

Així, el llibre té sis capítols: el funcionament de la biosfera, la xarxa de la vida, la biodiversitat a Catalunya, els límits d’un planeta únic, sentir la natura, i acaba amb un capítol – actuem! – que mostra les diverses possibilitats que té la ciutadania per poder col·laborar en la conservació i millora de la natura i el seguiment dels fenòmens naturals, amb una dedicació especial als projectes de ciència ciutadana.

Llegeix més »

Reorientant la seguretat des del feminisme. Monogràfic de la revista Per la Pau, núm. 39 │Apunt de Sandra Martínez

Actualment, el món viu diverses crisis simultànies: una «crisi humanitària» en relació a la gestió de les polítiques migratòries, d’acollida i asil; una «crisi climàtica» per raó de l’escalfament global causat per l’activitat humana; una «crisi sociosanitària» i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; i les crisis governamentals que, malgrat ser una constant, estan sent combustible per a la polarització emocional i violenta. Tots aquests fenòmens tenen grans conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa; és a dir, constitueixen grans reptes per a la seguretat del conjunt del planeta. Tanmateix, l’acció política en nom de la seguretat està resultant limitada per prevenir-les i gestionar-les. Si bé cada regió, país i localitat pateix guerres, violències i conflictes que mereixen una anàlisi particular, la complexitat és un escenari comú que fa més visibles les contradiccions, limitacions i greuges dels models de seguretat actuals. En aquest context, no hi ha un panorama favorable al desplegament de polítiques que posin les necessitats de les persones i les comunitats al centre, però si que emergeixen amb força moviments, com el feminisme, que assenyalen les febleses de les estructures actuals amb l’objectiu de transformar-les.

Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Llegeix més »

El despertar de Catalunya al final del segle XIX │Apunt de Giovanni C. Cattini

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l’ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l’evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l’obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com  membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans,  i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.

El llibre descriu l’evolució de la societat catalana des de la perspectiva d’analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L’estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S’analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l’Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S’aborden les polítiques culturals i la creació d’un sector d’intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria  i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX.

Giovanni C. Cattini
Autor del llibre. Professor “Serra Húnter”, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Llegeix més »

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya