Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat la recerca Consells comarcals i polítiques de joventut a partir de l’anàlisi de les dades de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut realitzada entre els 41 consells comarcals de Catalunya.

Aquesta publicació, la número 64 de la col·lecció Aportacions, vol ser un exercici de caracterització dels serveis comarcals de joventut de Catalunya i de les polítiques de joventut que despleguen. D’una banda, descriu els serveis comarcals de joventut a través de diferents variables associades al grau d’institucionalització i, especialment, als recursos emprats pel desplegament de joventut. A partir d’aquestes variables, analitza l’acció comarcal, tot considerant el model d’intervenció i els espais relacionals a través dels quals es despleguen les polítiques comarcals de joventut. D’altra banda, aporta una aproximació empírica als models de desplegament de les polítiques de joventut en funció d’un model normatiu tipus.

El 9 de juny es van presentar els resultats en el marc dels debats en línia de l’Observatori sota el títol “Els consells comarcals davant el repte jove” en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Autoria: Josep Mané, Oriol Alonso, Sílvia Luque, Hungria Panadero

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

90 anys de la Segona República │ Apunt del Memorial Democràtic

Dos dies després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es va proclamar la República. El nou projecte anava associat a canvis profunds en la política i la societat d’un país que, fins aquell moment, havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930).

Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa històrica que havia de portar nombroses millores socials, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, així com donar respostes a les reivindicacions d’autogovern catalanes. Uns anhels que en alguns àmbits van complir-se i en d’altres no, degut, en part, a la inestabilitat política del moment.

Per tal de commemorar el 90è aniversari d’aquell període i, a la vegada, estudiar-lo amb més deteniment a nivell polític, econòmic i social, el Memorial Democràtic organitzà unes jornades, el 7 i 8 de juliol, amb diversos especialistes de la Segona República. Les diferents aportacions tingueren com a objectiu tractar els principals esdeveniments que es produïren durant aquells anys, així com tractar els avenços, les oposicions, els encerts i les mancances que es donaren a partir de l’abril de 1931. El resultat d’aquesta trobada acadèmica n’és aquest volum que acostarà el lector a un dels episodis més rellevants de la història de Catalunya del segle XX.

Fitxa de compra de la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Segona República

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

75 anys. Els cursos d’arqueologia d’Empúries (1947-2021) │ Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha editat el llibre del 75 aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021), que commemora una fita històrica en el panorama arqueològic del nostre país i en l’àmbit internacional, constitueix un merescut reconeixement a la seva singularitat, significació i, també, a la seva aportació a la consolidació i desenvolupament de l’arqueologia catalana i espanyola durant els darrers 75 anys.

La publicació s’estructura en tres grans apartats. El primer, titulat “una mirada a la història i al significat dels cursos” consta de cinc articles, centrats, d’una banda, en explicar la història dels cursos, el context polític i institucional de la seva posada en marxa i algunes vivències i, de l’altra, en presentar iniciatives similars i en reflexionar sobre el paper d’aquests cursos com a complement de la formació universitària.

Els autors d’aquests treballs són, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Carme Oliveras, Francisco Gracia, Josep Maria Nolla, Darío Bernal, Alicia Arévalo, Ángel Muñoz i Miquel Ángel Cau.

Llegeix més »

La Llibreria de la Generalitat es renova i s’adapta als dispositius mòbils

Quan falta un mes per Sant Jordi, la Llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya s’ha renovat amb un nou disseny que s’adapta als dispositius mòbils i simplifica diverses funcionalitats.

La nova Llibreria posa a l’abast de la ciutadania, en un entorn segur, la compra de les publicacions editades pels diversos departaments i organismes de la Generalitat, de vegades difícils d’adquirir al circuit comercial.

Llegeix més »

Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran │ Apunt de Laura Puigbert

El “catàleg de paisatge” és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és fonamental per al coneixement del territori.

El Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat definitivament pel Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2013, identifica un total de 20 unitats de paisatge.

La publicació, coordinada per l’esmentat Observatori i el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Lleida i l’Observatori i el suport també de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran. La publicació facilita que la ciutadania en general pugui accedir a aquests documents, inicialment tècnics, i se’n promou la difusió.

Llegeix més »

Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust │ Apunt de Julià Guillamon

El llibre és una introducció al món de Perucho, enlluernadora, divertida, amb una atenció especial a la poesia i a les novel·les d’aventures entre les quals destaca la novel·la de vampirs Les històries naturals (1960), traduïda a una dotzena de llengües.

Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va voler viure la vida com una obra d’art. Va ser amic d’artistes i escriptors, col·leccionista de mobles i objectes, gastrònom i bibliòfil i va donar cabuda a tots aquests elements en un món literari molt personal que es va expressar mitjançant la poesia, la novel·la, la narració, el periodisme i la crítica d’art. Segons Julià Guillamon, “l’obra més important de Joan Perucho va ser ell mateix”: una personalitat exuberant i originalíssima que ha donat lloc a un llibre únic: Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust, editat per Julià Guillamon, amb disseny de Marc Valls.

Reconstrueix la trajectòria de Perucho amb el fil conductor de les cases on va transcórrer la seva vida: a Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla cantonada Ramón y Cajal, on el seu pare tenia una botiga de roba per a la llar; al carrer de la República Argentina, que va ser lloc de trobada de diverses generacions de creadors, i al poble d’Albinyana, al Baix Penedès. En les cases de la vida es va anar sedimentant l’experiència de Perucho: el món de la República i la relació familiar amb el músic Isaac Albéniz i la seva filla Laura, el grup d’artistes de la primera postguerra que van trencar amb l’art oficial (Joan Miró, Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart), els artistes pop dels seixanta (Antoni Padrós, Francesc Artigau, Albert Porta Zush) i els escriptors Carles Riba, Salvador Espriu, Nèstor Luján i Álvaro Cunqueiro, mestres d’amics.

Llegeix més »

L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya │ Apunt de Josep Maria Solé i Sabaté

La història de l’Escola Popular de Guerra i dels oficials que s’hi formaren és la de la institució creada per decret del Departament de Defensa de la Generalitat de Catalunya de 26 d’agost de 1936. Els oficials formats haurien de ser els que des de la Catalunya en guerra i revolució ajudarien a guanyar el conflicte fratricida provocat pels militars rebels facciosos.

Els magres resultats militars a l’Aragó i la fracassada operació a Mallorca feren evident la necessitat d’aconseguir oficials i comandaments mitjos per poder fer front a una guerra amb fronts més o menys estables, moviments de tropes formades per milers d’homes, maquinària militar pesada i una logística bèl·lica que exigia una mínima preparació tècnica i professional prèvia.

La creació de l’Escola en un moment d’eufòria revolucionaria i el poder a les seves mans, feia que es rebutgessin la disciplina i la jerarquia dels exèrcits regulars. La paradoxa és que, als pocs dies, alguns dirigents de la CNT-FAI, principalment els que estaven al davant de les columnes o en llocs de responsabilitat militar a la rereguarda, van agafar consciència que amb l’entusiasme no n’hi havia prou i que, en primer lloc, es necessitaven “instructors de guerra”, eufemisme per no dir clarament caps i oficials, i que, en segon lloc, amb la seva formació acadèmica i després la seva presència al front, calia recuperar l’estructura de qualsevol exèrcit regular. Als soldats, se’ls deia milicians; als caps, assessors tècnics; i als oficials, instructors. Però la dura realitat de la guerra s’acabà imposant en pocs mesos, malgrat les fortes resistències a acceptar la jerarquia i disciplina d’un exèrcit que havia de tenir les estructures clàssiques de qualsevol exèrcit modern de l’època. És en aquest context que a final d’agost de 1936 es va crear a Catalunya la primera Escola de Guerra, dependent d’un govern i no de cap partit o sindicat, a la zona republicana.

Llegeix més »

Àfrica, epicentre d’una realitat canviant. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

“Àfrica, epicentre d’una realitat canviant” és el títol del nou monogràfic de la revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. El dossier, coordinat per Oscar Mateos i Idayat Hassan, reflexiona sobre els reptes presents i futurs del continent africà a través de diverses veus expertes, tant catalanes com internacionals. Els articles inclosos al monogràfic analitzen les realitats africanes des del punt de vista de la salut democràtica del continent, l’escenari geopolític i la integració regional, els conflicte si reptes de seguretat, la recuperació post pandèmia, les tecnologies emergents, l’urbanisme, la transició ecològica o la cultura africana.

Llegeix més »

Cerca i troba. Museus de les Comarques de Girona │ Apunt de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona

La Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona ha presentat el projecte editorial “Cerca i troba”, per apropar de forma lúdica a grans i petits als museus de les comarques de Girona. És una acció editorial, transversal i territorial, convinguda amb les altres xarxes territorials dels museus de Catalunya (Museus de les Terres de Lleida, Pirineus i Aran; Museus de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre), amb un procés creatiu que ha comptat amb l’assessorament en temes de gènere, igualtat, família i diversitat cultural.

Del projecte neix el llibre Museus de les comarques de Girona, il·lustrat per Roser Matas, el qual descriu les característiques museogràfiques de 26 museus de la xarxa gironina i 300 objectes que grans i petits hauran de cercar recorrent les diverses seus museístiques. En el llibre es dedica una làmina il·lustrada per cada museu de les comarques gironines, on apareixen els objectes per cercar en cadascun d’ells. També, inclou també informació d’ubicació del museu i de la seva pàgina web.

Llegeix més »

Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »