1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Read More »

El més llegit de 2020 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2020 vàrem publicar 40 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2020 van ser:

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món │ Apunt del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

Homenatge a Pau Casals (1876-1973) │Apunt de Josep Maria Figueres

Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Aquesta publicació facilita als cossos policials el coneixement de les diferents tradicions religioses, amb l’objectiu que els ajudi a fer un tractament òptim de la diversitat religiosa des de l’àmbit policial.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el sisè volum de la col·lecció “Guies sobre la Diversitat Religiosa”. Aquesta col·lecció, impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia, està adreçada als professionals de diversos sectors i, fins ara, s’havien editat les dels àmbits educatiu, sanitari, penitenciari, dels cementiris i de la via pública.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el fruit de la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el cos de Mossos d’Esquadra i té com a objectiu reunir tota la normativa, els principis d’actuació i les recomanacions en relació amb l’exercici de la llibertat religiosa, que cal respectar en el marc dels drets fonamentals i del conjunt de la normativa vigent.

La publicació respon a la necessitat d’oferir criteris i pautes d’actuació als membres dels cossos policials perquè puguin dur a terme un servei públic de qualitat, respectuós amb les llibertats ciutadanes i adaptat a una societat canviant des del punt de vista religiós.

Read More »

Guia de transversalitat de gènere en els processos participatius │ Apunt de Jordi Pacheco

Millorar la democràcia requereix escoltar la ciutadania i ser sensibles a la seva opinió abans de decidir. Es tracta que els càrrecs electes i el Govern siguin veritablement representatius del demos, però la ciutadania no és homogènia ja que cada persona és un món de circumstàncies personals, socials i culturals.

Ens costa incorporar aquesta diversitat en les polítiques públiques perquè hi projectem el nostre estil de vida, com si fos el de tota la població. La conseqüència són serveis i prestacions esbiaixats, que perpetuen les desigualtats i les discriminacions. Una forma de gestionar aquesta diversitat és preguntar a la ciutadania quines expectatives tenen i integrar els diferents estils de vida, visions del bé comú i interessos a través del diàleg. Ajuntar persones que pensen diferent per posar-les d’acord o, almenys, ser conscients de les seves necessitats i inquietuds a l’hora de decidir, permet polítiques equilibrades, que millorin el benestar de tothom, sense excepcions.

Però les desigualtats socials estructurals també travessen la participació. Ni tothom ve a les sessions, ni s’hi troben igual de còmodes, el que contradiu el mandat de situar totes les veus en igualtat. Entres les desigualtats, destaquen les derivades del gènere i, si no les corregim, fan que els processos deliberatius influeixin en les polítiques i serveis públics de tal forma que incentiven continuar amb els paràmetres del patriarcat.

Read More »

Què va ser Palestra? │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Què va ser Palestra? vol ser una aproximació al coneixement d’aquesta entitat de joves dels anys trenta. Amb el suport d’una selecció dels documents que més ajuden a entendre-la, hi trobareu quatre estudis previs: el primer, permet entendre l’abast ambiciós del seu projecte formatiu; el segon, la seva relació amb la política i els partits dels seu moment, a més de la seva influència més enllà de Catalunya; i, finalment, la influència que tingué l’organització presidida per Pompeu Fabra i dirigida per Josep M. Batista i Roca al llarg del temps.

Recollint els resultats dels debats intel·lectuals i l’acció cultural de base de resistència contra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Palestra va crear un projecte educatiu únic en el seu temps, emmirallant-se en altres iniciatives semblants txeques o britàniques.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques │ Apunt de Cristina Baulies

L’Institut Català de les Dones ha publicat la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques amb l’objectiu facilitar eines i recursos per avançar en una comunicació equilibrada i normalitzada pel que fa al gènere. Pretén cobrir les necessitats de professionals de la comunicació que exerceixen en el sector públic i de tot el personal de les administracions que fan comunicació i que estan treballant en la línia d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les comunicacions públiques i a tots els nivells.

Les administracions públiques han d’incorporar el principi d’igualtat en les polítiques públiques de tots els àmbits, i també a les seves comunicacions, ja siguin orals, visuals, escrites, digitals, etc. La publicació destaca el fet que les administracions tenen una gran capacitat comunicativa i estan molt presents en la vida de les persones i això les situa en la primera fila com a agents de la normalització i l’equilibri que cal en la representació comunicativa del gènere.

La raó principal és la creació i impuls d’imaginaris que permetin que la igualtat de gènere sigui una realitat al més aviat possible ja que el gran biaix de gènere que hi ha a les comunicacions de tota mena és un important obstacle per avançar en aquest objectiu de la nostra societat.

Read More »

Una nova visió per a la Mediterrània. Revista IDEES núm. 51 │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

La revista IDEES dedica el seu número 51 al dossier “Una nova visió per a la Mediterrània”, en el marc de col·laboració entre el Centre d’Estudis Contemporanis, la Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Una iniciativa conjunta per reflexionar sobre els reptes actuals a la Mediterrània, 25 anys després de l’inici del Procés de Barcelona.

El dossier compta amb la col·laboració de Tamirace Fakhoury, que ha coordinat la dimensió social i de governança dels desequilibris i les asimetries de poder actuals; amb la col·laboració de Roger Albinyana, que ha conceptualitzat l’àmbit institucional de cooperació regional i econòmica amb un especial èmfasi en el desenvolupament sostenible a la regió; i finalment, amb la Mireia Estrada, que contribueix amb la seva coordinació a representar una part de l’imaginari cultural plural i divers de la regió mediterrània, des de les seves tensions, conflictes i dissidències i amb un accent volgudament feminista. Un conjunt de reflexions a partir de les aportacions de més 30 veus diverses que no pretén reviure el context de fa vint-i-cinc anys, sinó reflexionar sobre els reptes presents a partir de l’experiència acumulada i els canvis i transformacions que han succeït.

Read More »

Revista Eix núm. 9, juny 2020 │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu Sistema Territorial han publicat el novè número de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica.

Aquest número 9 d’Eix dedica el dossier central a les “indústries del rentar”: del safareig a la rentadora, i fa un recorregut per la història d’indústries relaciones amb el rentat, algunes de les quals van tenir un fort arrelament al nostre país. Inclou, a més, una visita guiada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia de la mà del xef del restaurant Via Veneto, David Andrés, i articles dedicats als forns de La Rajoleta, com a referent de la ceràmica industrial del modernisme, i a la Berguedana i l’espionatge industrial.

També, destaquen l’entrevista a la historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, sobre la història de Barcelona, dins la vessant de la defensa del patrimoni industrial, i una ruta per Vilanova i la Geltrú per conèixer la seva tradició marinera i el desenvolupament industrial que va comportar-hi l’arribada del ferrocarril.

Read More »

Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià │ Apunt de Miguel Doñate i Raúl Márquez

Aquesta obra aporta un altre punt de vista sobre les transformacions que es produïren al Pla de Barcelona a conseqüència de l’expansió urbanística de la ciutat des del darrer quart del segle XIX. Un punt de vista que no situa Barcelona com a eix de l’anàlisi sinó Sarrià –el darrer dels pobles del Pla annexionats per Barcelona– i la seva gent. És aquest un estudi sobre la pervivència i la recreació d’una identitat i un estil de vida diferencials atribuïts a Sarrià pels seus veïns i veïnes (els autorepresentats com “de tota la vida”), sobre els fets de la història més remota i l’imaginari que gira al seu voltant, sobre la història viscuda i els trets de la vida social que configuren, fins al present, la idiosincràsia de Sarrià (particular però no excepcional ni aliena a d’altres barris i viles).

Combinant l’estudi històric i documental amb l’etnografia, es detallen elements com l’impacte en la longue durée que va produir l’annexió a Barcelona (impacte físic però sobretot social i cultural), i també la vivència que ha tingut una part del veïnat dels canvis més contemporanis patits pel barri: canvis urbanístics, econòmics, demogràfics, socials, culturals… Essent el llibre una mena d’història oral o microhistòria d’etapes com ara la guerra civil, la postguerra i la dictadura o les darreres dècades del segle XX. Una història teixida de manera coral, a partir de les històries viscudes individualment i col·lectiva per moltes sarrianenques i sarrianencs –nascuts entre la dècada dels anys 20 i 50 del segle passat, principalment–, amb qui es realitzaren tallers de memòria; o sigui, de reconstrucció i enfortiment d’un determinat imaginari i realitat històrica. El llibre, per últim, és també l’estudi d’un seguit de fenòmens comuns a les grans ciutats en el darrer segle, com són els nous models de ciutat que s’instauren (expansió, urbanisme rectilini, eixamples…), nous motors de desenvolupament econòmic, noves formes de socialització i d’organització de la ciutat (divisió en districtes, segregació de les zones residencials o industrials), desenvolupament econòmic i mercantilització de l’espai, entre d’altres.

Miguel Doñate Sastre i Raúl Márquez Porras
Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya