ETA: el desenlace │ Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

El 20 d’octubre del 2011, ETA va declarar la fi definitiva de l’activitat armada. Ho va fer d’acord amb una sèrie seqüenciada d’accions acordades en secret amb el Govern espanyol. Els esforços per “derrotar el terrorisme” d’ETA o “resoldre el conflicte basc”, segons les diferents interpretacions, es van demorar més de cinc dècades.

Escrit per l’experta en resolució de conflictes Teresa Whitfield i publicat per primera vegada en anglès el 2014, el llibre ETA: el desenlace presenta un relat detallat del llarg camí fins a la declaració del final definitiu de l’activitat armada de l’organització terrorista basca.

La nova edició en castellà inclou una revisió actualitzada del procés fins als nostres dies escrita per l’autora després d’una visita de treball al País Basc el setembre de 2022. Al volum també s’hi ha inclòs una cronologia i un glossari de persones i organitzacions actualitzat.

Al llarg del llibre aprofundeix en la violència que ETA va perpetrar durant dècades, així com en els diversos esforços realitzats per posar fi al conflicte a través de la negociació política i l’aplicació de la llei. L’autora també examina el paper de diversos actors internacionals en l’intent de portar la pau a la regió. El llibre posa un èmfasi especial en les implicacions polítiques i legals del conflicte. Whitfield argumenta que algunes accions del govern espanyol a la seva llarga campanya contra ETA van contribuir a la seva longevitat. En darrer terme, va ser una combinació dels esforços antiterroristes perseguits per les forces de seguretat d’Espanya i França, la forta oposició a la violència d’ETA per part de la societat basca, i un procés de pau inusual i nou que va portar a la declaració final de desarmament de l’organització.

Llegeix més »

Joan Fuster: Història i memòria │ Apunt del Memorial Democràtic

Història intel·lectual i literària, memòria cultural i política, són algunes de les línies de pensament més evidents en la trajectòria de l’assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta Joan Fuster i Ortells, i també del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució que no podia oblidar el paper fonamental de l’assagista de parla catalana més decisiu de la segona meitat del segle XX en la nostra societat ara que s’arriba al centenari del seu naixement.

Amb aquest llibre, el Memorial Democràtic va participar en la commemoració que va dur a terme la Generalitat de Catalunya pel centenari del naixement del polifacètic Joan Fuster. Per aquest motiu, els dies 5 i 6 d’octubre de 2022 van tenir lloc, al Museu d’Història de Catalunya, les Jornades d’estudi “Joan Fuster. Història i Memòria”.

Llegeix més »

Los pobles dels rius │ Apunt de David Garcia i Rubert

Los pobles dels rius és un llibre que busca transportar el lector, a través de les imatges, fins a un passat tan desconegut com enigmàtic i encisador: l’època en què a les terres dels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes, és a dir, en el punt de la confluència entre les actuals Catalunya, País Valencià i Aragó, hi van viure els Pobles dels Rius.

Els Pobles dels Rius van ocupar aquests territoris just abans del període ibèric, aproximadament durant els segles VIII i VI aC, fa més de 2.500 anys. I malgrat l’antiguitat, van ser uns pobles que ens han llegat un patrimoni i unes històries espectaculars. Són els primers, per exemple, que van fer servir els objectes de ferro. També els primers que a casa nostra van tastar per primera vegada el vi, o l’oli d’oliva. També van construir grans residències, potents fortificacions, grans poblats. I també foren els primers que van establir contactes internacionals de manera estable, concretament amb els fenicis. Van ser uns pobles tan importants per a la nostra història com desconeguts per al gran públic. És el moment que tothom els conegui.

Llegeix més »

El sector cultural a Catalunya │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.

L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.

Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:

  • El sector cultural
  • La situació econòmica
  • El mercat de treball
  • Instruments i mesures per reforçar el sector cultural
  • Recomanacions.
Llegeix més »

Fer front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) │ Apunt de Carlos Ángel Ordás García

El llibre Fer Front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) explica el sorgiment, expansió i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya articulat des de la resistència al servei militar obligatori. El llibre es basa en fonts primàries generades pels grups més importants, com els col·lectius del Casal de la Pau de Barcelona, els diversos grups del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), el Grup Acció No-Violenta Anti-OTAN, el Grup Antimilitarista de Barcelona, Mili KK, i Dones Antimilitaristes, entre d’altres. Explica els debats interns dins d’aquests grups i com van anar evolucionant en el temps, les campanyes i estratègies, les relacions de gènere dins dels grups, les xarxes de suport que van anar teixint, la importància de la noviolència i la desobediència a l’Estat, la incidència en la joventut catalana, la dimensió teòrica i pràctica que van atorgar a l’antimilitarisme i com es va passar de defensar l’objecció de consciència al servei militar a apostar decididament per la insubmissió. Per tant, el llibre serveix per entendre com es va desenvolupar aquest moviment social, el més important moviment juvenil de la dècada dels vuitanta.

Llegeix més »

Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis. Ruta Jové-Gros de Prats de Molló a Manlleu │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta guia dona a conèixer els itineraris dels maquis que, sortint de Prats de Molló, s’encaminaven de nit cap al sud, travessant el Ripollès, la Garrotxa i Osona. El sender és fruit d’una llarga i aprofundida tasca de documentació de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, amb recerca d’arxius, treball de camp, relats i informes de guerrillers i guies de passos, dels que se n’aporta la biografia, i la descripció de l’itinerari escrita pel guia Josep Gros.

Els indrets que la guia proposa, doncs, són molt més que belles i bucòliques estampes naturals. Són itineraris carregats de memòria, d’una història recent invisibilitzada per a les generacions actuals. Des de les dècades fosques dels quaranta i cinquanta del segle xx la fesomia del paisatge ha canviat, però els senders i passos continuen sent els mateixos que els maquis van caminar en la seva lluita clandestina per derrocar el règim franquista.

Llegeix més »

Per una mobilitat ocupacional més intel·ligent i sostenible │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va presentar el setembre de 2021 un informe sobre la transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible. Durant la seva elaboració, es va acordar fer un nou informe per tal d’analitzar un àmbit més específic i de gran rellevància que relaciona la mobilitat i el marc laboral. D’aquesta manera, es va gestar la posada en marxa d’aquest informe que resumim en aquest apunt, el qual posa focus en la mobilitat ocupacional, en concret, en la mobilitat obligada per raó de treball entesa com els desplaçaments per accedir als centres de treball des de les residències de les persones treballadores.

La finalitat de l’informe és descriure la situació actual i les tendències emergents en l’àmbit de la mobilitat ocupacional, analitzar-ne els impactes i estudiar els instruments per millorar-ne la gestió a Catalunya, amb la intenció de contribuir a fer-la més intel·ligent i sostenible.

L’informe s’estructura en nou capítols: el marc conceptual; un recull dels principals indicadors que ens permeten descriure aquesta mobilitat amb un incís especial en analitzar l’impacte de la COVID-19; una descripció i anàlisi dels principals instruments i eines per gestionar la mobilitat ocupacional; un recull de les principals tendències emergents que tindran un clar impacte en aquesta; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades pel Consell.

Però sens dubte el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb un total de 52 recomanacions, totes elles consensuades pels consellers i conselleres del CTESC. Aquestes consideracions i recomanacions es distribueixen en 3 grans apartats.

Llegeix més »

Rastres, làsers i goril·les │ Apunt de la Direcció General de Recerca

Descobreix una emocionant aventura científica amb Rastres, làsers i goril·les, la nova publicació de la Direcció General de Recerca del Departament de Recerca i Universitats. Amb aquest conte, els nens i nenes podran endinsar-se en la recerca més puntera sobre els goril·les de muntanya i conèixer la figura de Jordi Sabater Pi, el naturalista català que va ser precursor en l’estudi del comportament d’aquests fascinants animals.

Amb un format inspirat en els populars llibres “Tria la teva aventura” i amb il·lustracions que inclouen reproduccions dels dibuixos de Sabater Pi, aquest conte bilingüe en català i anglès ofereix una experiència d’aprenentatge única per als més petits. Durant el transcurs del conte, els protagonistes, un grup d’estudiants de quart, rebran una visita especial que els portarà a conèixer l’investigador Jordi Galbany Casals i a descobrir com es fa la recerca en fotogrametria per determinar la mida corporal dels goril·les al centre de recerca de Karisoke, a Ruanda. El conte és el primer número de la col·lecció “Tria la recerca”.

Rastres, làsers i goril·les és una publicació que s’ha enviat a tots els centres d’educació primària de Catalunya, biblioteques i aules hospitalàries, per acostar la recerca en primatologia als nens i nenes i incentivar la seva curiositat pel món científic. Mitjançant una aventura emocionant, el conte permet descobrir que les persones ens assemblem molt als goril·les, els nostres cosins evolutius.

Llegeix més »

Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans │ Apunt de Jordi Monner Faura

S’ha detectat que moltes persones grans LGBTI, en fer ús d’algun centre assistencial (residències per a les persones grans, centres de dia, centres sociosanitaris, etc.) amaguen la seva identitat i/o orientació sexual per por al rebuig d’altres persones residents o usuàries del servei, i per estalviar-se així situacions de LGBTI-fòbia i menyspreu, herència d’una cultura eminentment LGBTI-fòbica com la que imperava en les dècades de 1940-1950 al nostre país, quan aquestes persones eren joves i van conformar la seva personalitat i creences.

Per ajudar a fer que això no passi i que les residències per a persones grans i altres centres assistencials incloguin la perspectiva LGBTI en els seus protocols i maneres de funcionar, assegurant que ningú pateixi discriminació, s’ha creat aquesta Guia Pràctica, que té com a objectiu proveir als equips professionals dels centres assistencials eines per tal de facilitar l’estada als seus centres de les persones grans LGBTI, i evitar (i gestionar en el cas que es produeixin) possibles casos de LGBTI-fòbia.

Cal tenir present que en l’actualitat, molts protocols i guies d’actuació dels centres assistencials prescindeixen de les necessitats afectivosexuals i d’expressió i identitat de gènere de les persones usuàries, pel que cal readaptar-los. I és fonamental que els equips de professionals d’aquests centres tinguin coneixement de la realitat de les persones LGBTI, entenguin les seves necessitats, mancances i pors, i incloguin la perspectiva LGTBI a la seva feina diària per tal d’atendre correctament a les persones residents d’aquest col·lectiu.

Llegeix més »

Actes del Consell de la Generalitat de Catalunya. Any 1931 (maig-juliol). Volum II │ Apunt de Mercè Morales

Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.

Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.

Llegeix més »