Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Diccionari per a noies i nois okLa Direcció General d’Afers Religiosos presenta el Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.

El Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys és el resultat del treball conjunt d’experts i expertes en ciències de les religions, pedagogs, ensenyants i persones de referència de les diferents comunitats religioses que coneixen la seva pròpia tradició i que sovint desenvolupen tasques relacionades amb l’educació dins la seva comunitat. L’obra ha estat escrita per Lourdes Monfort i Ricard Toledo i coordinada per Pilar Claret i Francesc Torradeflot. Les il·lustracions de Leticia Ruiz acompanyen les més de 300 paraules sobre les religions més conegudes a Catalunya, agrupades en set temes.Read More »

L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Read More »

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Read More »

Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària ǀ Post de l’IEA

nous governs localsEls governs locals es troben avui en dia davant un context de canvi i d’incertesa. D’una banda, les exigències d’una nova manera de fer política –lligades a l’exigència de més transparència, a la rendició de comptes i a la recerca de noves formes de participació ciutadana– obliguen a replantejar alguns aspectes essencials de  la seva organització i el seu funcionament. D’una altra, l’impacte de la greu crisis econòmica i la priorització dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat econòmica no només han suposat la necessitat d’implementar polítiques dirigides a la reducció de la despesa pública, sinó que també estan donant lloc a una redefinició del principi d’autonomia local.

Des d’aquesta perspectiva, l’obra té com a finalitat prendre consciència de l’abast que tenen actualment aquests reptes per als nostres governs locals i proposar pautes que puguin ser tingudes en compte a l’hora d’abordar una futura i ja imprescindible reforma del sistema local. En aquest sentit, s’estructura en dues grans parts. En la primera, s’aborda la relació entre els governs locals i la regeneració política, i s’analitzen les possibles reformes del sistema electoral, la redefinició de les estructures locals –des dels districtes fins a les àrees metropolitanes–, l’estatut dels càrrecs electes locals o la relació entre el principi democràtic i els pressupostos municipals. Read More »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Read More »

Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat Democràtica

GUIA BREU NÚM 8El moment actual ens exigeix aprofundir en fórmules que millorin la governança i les relacions entre la ciutadania i l’administració, tant per donar resposta a les demandes ciutadanes creixents de major implicació en allò públic, com per prendre millors decisions que aprofitin la intel·ligència col·lectiva i els recursos presents al conjunt de la societat. La participació ciutadana ens permet avançar en aquesta direcció i, a més, incorporar a una diversitat d’actors en la deliberació pública, fent una societat civil més forta i un teixit social més cohesionat. És per tant una eina amb un gran potencial per millorar la qualitat de la democràcia. Però si volem que la participació sigui una eina per a la millora democràtica, el disseny i gestió d’aquests processos han de fer-se amb criteris de màxima qualitat i rigor.

És en el món local on més experiències participatives s’estan produint, i és per això, que cal fer un esforç en quant al disseny i gestió dels processos participatius en aquest àmbit. Tenir clar els objectius i el per què dels processos participatius, el seu impacte sobre les polítiques públiques locals, el paper dels diferents actors i aquells aspectes clau en el seu disseny i implementació són elements fonamentals als que dona resposta la “Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal” redactada pel professor Joaquim Brugué. A més d’oferir una sèrie de pautes i recomanacions orientades a maximitzar la qualitat dels processos participatius, la guia recull un conjunt d’experiències reals que serveixen per il·lustrar l’aplicabilitat de molts dels criteris exposats a la guia.Read More »

Secessió i integració a la Unió Europea: Catalunya nou Estat de la Unió? ǀ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

secessió i integració UEEl treball explora la compatibilitat teòrica i l’encaix pràctic de la secessió i la integració a la Unió Europea (UE). Quan un Estat membre d’una organització internacional pateix una separació o divisió, la continuïtat dels Estats successors depèn de les normes, pràctiques i acords de cada organització. Això també és predicable d’una organització d’integració tan genuïna com la UE. El present treball rebutja una aplicació ordinària del procediment d’adhesió de nous Estats membres a partir de distingir el fenomen d’ampliació externa del d’ampliació interna. Tanmateix, el procediment de reforma dels tractats també requereix el consentiment de tots els Estats membres per a acordar la continuació permanent i de ple dret dels Estats successors. Ara bé, a la llum dels principis que es desprenen dels Tractats de la UE, de la ciutadania de la Unió i dels drets i les expectatives legítimes que la llarga integració ha generat, el treball defensa un règim transitori i un tractament diferenciat dels diversos drets i obligacions dels Tractats. És plausible i raonable que s’acordés que, tot i que l’Estat nounat no disposaria dels drets polítics vinculats a la condició de membre, el seu territori i la seva ciutadania seguirien gaudint transitòriament de les llibertats que ofereixen els Tractats constitutius.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet:   pdf    ǀ  epub

 

 

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Els germans Busquets. Un univers compartit ǀ Post del Museu d’Art de Girona

germans busquetsEl març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera.  És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició s’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que de vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra el més representatiu i rellevant de la mostra.

Fitxa de compra a la llibreria en línia