Falsos verdaders. L’art de l’engany │Apunt de Maria de Lluc Serra

falsos verdadersQuan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.

És el cas de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany, comissariada per Joan Bosch i Francesc Miralpeix al Museu d’Art de Girona.

Es podria dir que el catàleg de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany mostra amb detall tres grans fets, tots ells vinculats entre si pel fenomen de la falsificació artística. D’una banda, s’explica l’origen de tot plegat: quan el Museu d’Art de Girona va descobrir que les taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, adquirides l’any 2010, eren falses. De l’altra, es fa una acurada retrospectiva d’algunes de les falsificacions en el món de l’art al llarg de la història, així com dels principals falsificadors, i finalment, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’explica amb tot detall el procés científic seguit per tal de certificar –en aquest cas– que les taules atribuïdes a Pere Mates són, efectivament, falses.Read More »

El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

prioratEl Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Aquesta mina va ser la mina de plom més important de Catalunya, tant per la seva rendibilitat com per la qualitat del mineral extret, la galena, que es processava per obtenir-ne el plom i exportar-lo en lingots. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins al 1972.

El municipi de Bellmunt del Priorat compta amb una tradició minera que es remunta a la prehistòria i que ha conegut diferents períodes d’activitat al llarg del temps. Però el període de més esplendor correspon al del mineral industrial i es produeix entre les dècades de 1920 i de 1960. La colònia minera es crea cap al 1920, quan l’empresa concessionària Minas del Priorato, SA va construir un conjunt d’habitatges com a prolongació del poble per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres. La colònia disposava de serveis com eren l’economat, l’escola, el consultori mèdic i l’Euterpe que era el centre social d’oci (ball, cinema, espectacles i teatre).Read More »

El treball autònom col·lectiu | Apunt de Joan Antoni Santana

ctescLa dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.

L’informe analitza amb detall les formes de treball autònom que s’exerceixen de manera col·lectiva, sovint sota la forma jurídica d’una societat, i ho fa a partir de les dades estadístiques disponibles, de la normativa aplicable i la recerca especialitzada. Per complementar aquesta anàlisi s’ha comptat amb aportacions de persones expertes en aquest àmbit, que han participat en sessions de treball conjuntes amb els membres del grup de treball i dels serveis tècnics del CTESC.

El punt de partida és l’anàlisi del concepte i del règim jurídic del treball autònom col·lectiu. A partir de les aportacions doctrinals, s’identifiquen els trets definitoris del concepte de treball autònom col·lectiu: prestació de treball duta a terme per persones físiques, amb caràcter habitual, amb ànim de lucre, generalment organitzada en comú, sota la forma jurídica d’una entitat, i concebut com una forma d’autoocupació, en donar-se en la mateixa persona la doble condició d’empresari o soci i la de treballador.

Aquestes notes permeten fer una primera classificació de les formes jurídiques que encaixen en el concepte de treball autònom, si bé aquesta taxonomia no sempre és clara i admet la ubicació d’algun tipus societari en una zona grisa. A continuació l’informe  descriu breument el règim jurídic d’aquestes formes societàries i  identifica els avantatges que presenten, així com les particularitats que les diferencien.Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »

Bon govern i integritat pública contra la corrupció │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

governobertBon govern i integritat pública contra la corrupció és una publicació que recull nou articles d’experts i acadèmics sobre la relació de la corrupció amb diferents àrees de la governabilitat, com ara la contractació, la direcció pública, o la qualitat institucional, entre d’altres. Els articulistes destaquen els punts més complexos a l’hora de fomentar la integritat pública i estableixen també algunes recomanacions. En resum, es tracta d’una publicació que ofereix diferents perspectives útils per a l’Administració a l’hora d’establir mesures de foment de la integritat. L’edició d’aquest llibre s’emmarca en el procés d’elaboració de l’Estratègia de lluita contra la corrupció i per al foment de la integritat pública, aprovada pel govern el gener de 2020.

La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot al contrari, és un fre per a la qualitat de la democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social.Read More »

Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.

Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.

La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata  −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.

Read More »

La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: XI Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici │Apunt de Jordi Vicente

XI_Jornades_cobertaEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya i és un magnífic exemple del paisatge d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. La seva superfície de més de 40.000 hectàrees està repartida entre quatre comarques que tenen un ric patrimoni natural i cultural: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’altitud, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques, com en la seva flora i fauna. L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible, és per això que es considera el Parc com la zona lacustre més important dels dos costats dels Pirineus.

L’any 1988 es van celebrar les primeres Jornades sobre Recerca del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i, més de trenta anys després, poc ens podríem imaginar el canvi que experimentaria tant el Parc com les mateixes línies de recerca. Aquestes estan en permanent evolució any rere any, i aprofuneixen en aspectes que fa anys eren desconeguts.

El volum que presentem recull els resultats dels projectes de recerca executats entre 2015 i 2018 i presentats a l’onzena edició d’aquestes Jornades sobre Recerca celebrades a Boí (Alta Ribagorça) els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2018.Read More »

Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art │ Apunt del Departament de Cultura

9788439398592El llibre Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per rendir un merescut homenatge acadèmic a Francesc Fontbona, per l’estudi de l’art català del s. XIX i la primera meitat del segle XX. El seu treball, per tant, ha servit no només per ressaltar la importància del Modernisme com un dels moviments més importants de la nostra terra, sinó també per conèixer el treball de nombrosos artistes. De coneguts, com Gaudí, Picasso, Subirach o Joaquim Mir, i d’altres no tan coneguts, però que alhora han ajudat a generar una estructura molt sòlida del panorama, esperit i  personalitat del seu treball.

Els seus amics parlen d’ell com d’algú proper, amb una personalitat analítica acompanyada d’un esperit creatiu, una memòria bibliogràfica i vinculat sempre al món de la cultura i, per tant, directament proper al sector i a la seva gent. Un dels trets principals és el seu interès multidisciplinari, Read More »

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Read More »

El més llegit de 2019 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2019 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2019 van ser:

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Apunt d’Elsa Ibar

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna TaveraRead More »