Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerraEl tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

Violències masclistes i polítiques públiques. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les violències masclistes despullen un ordre de desigualtats estructurals que tenen a veure amb el sistema sexe-gènere, però també amb les interseccions d’aquesta categoria amb d’altres, com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la diversitat funcional o psíquica, les addiccions, l’estat serològic, la privació de llibertat o la diversitat sexual i de gènere.

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 36 de la col·lecció Obres Digitals, Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya. Es tracta d’un treball de Meritxell Rota i Claret, analista tècnica en polítiques de desenvolupament sostenible al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i alumna del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi comparada dels models de governança que els països i les regions més avançats en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han anat desplegant i formular recomanacions per a la millora de la governança en la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. La comparació inclou territoris d’una dimensió poblacional similar (Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Eslovènia, Escòcia, País Basc i Catalunya) d’acord amb quatre àmbits: visió estratègica, participació, rendició de comptes i visió a llarg termini.

En paraules de l’autora, “falten només 8 anys per al 2030 i els ODS continuen lluny. Les Nacions Unides situen el moment present en la dècada d’acció, el temps restant per fer un esforç ambiciós i assolir els objectius promesos a tots i cadascun dels països i per a totes les persones. Per assolir-ho, caldrà desplegar les polítiques adequades, però sobretot serà imprescindible reforçar i millorar el disseny i la implementació de models de governança efectiva”. El Grup Independent de Científics de Nacions Unides (2019) considera que “no n’hi ha prou amb l’acció dels governs” i “identifica la governança com una de les quatre palanques necessàries per a l’Agenda 2030, juntament amb l’economia i les finances, l’acció individual i col·lectiva, i la ciència i la tecnologia”.

Llegeix més »

Victòria, la irreductible. Victòria Pujolar Amat │ Apunt de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

La trajectòria de Victòria Pujolar Amat (Barcelona 1921- Madrid 2017) és apassionant. Lluitadora antifeixista i antifranquista, en el seu periple vital travessa guerres i revolucions, passa per la presó i l’exili, pareix i cria quatre fills, és la veu femenina i catalana de l’emissora de ràdio La Pirenaica, i tot això ho fa treballant sempre per un món més just i mantenint la fidelitat a les seves idees i a la seva vocació artística.

Victòria, la irreductible n’és la biografia escrita per la periodista, professora i investigadora especialitzada en comunicació i gènere Elvira Altés, que va exercir el comissariat del Centenari del naixement de Victòria Pujolar Amat, l’any 2021. El llibre ha estat publicat per l’Institut Català de les Dones i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, dins de la col·lecció “Persones Il·lustres”.

Altés relata les peripècies de la vida de Victòria Pujolar Amat emmarcades en el context històric en què van transcorre: la República, la Guerra civil, l’exili, la Segona Guerra Mundial, la resistència al franquisme, les turbulències polítiques de la guerra freda, la transició espanyola i la democràcia.

Conèixer el camí que va recórrer Pujolar al llarg de les complexitats del segle XX ens convida a emular el seu mestratge de lluita resilient, tot recuperant el llegat de compromís amb els valors republicans de solidaritat, democràcia i llibertat.

En definitiva, Victòria, la irreductible ens ofereix el transcurs d’una vida amb les esperances que es van estroncar, les sofrences que va haver d’encaixar, però també la força amb què Victòria va transitar, a moments, cavalcant per damunt de la història i, en d’altres acceptant que la història li passés pel damunt.

Cada capítol compta amb un recull de fotografies i un apartat final reprodueix dibuixos i pintures de Victòria Pujolar Amat.

Llegeix més »

Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació, número 12 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. La publicació descriu les funcions que cal exercir en processos col·laboratius de recerca i innovació encaminats a la transformació i millora de les administracions públiques, identifica deu competències clau per als membres dels equips (i els comportaments associats), i posa les bases per a un futur programa específic de desenvolupament competencial.

El Marc competencial té com a objectiu general contribuir a l’èxit dels projectes dels equips col·laboratius. Els objectius específics són: 1) identificar i conèixer les competències que han de mobilitzar les persones integrants dels equips transdisciplinaris; 2) descriure els comportaments amb què aquestes competències es manifesten; 3) dibuixar un mapa de funcions i competències i establir-hi connexions; 4) posar les bases per elaborar una eina d’autodiagnosi competencial; 5) traçar estratègies per oferir eines i suports formatius, d’aprenentatge i acompanyament als membres dels equips, i 6) disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial adequat per a les persones que han de formar part d’un equip col·laboratiu.

Llegeix més »

Simposi Carles Fages de Climent │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

L’any 2018, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decretar l’Any Carles Fages de Climent, en què es va commemorar el cinquantè aniversari de la mort de l’autor. El present volum recull les diverses ponències que es van dur a terme durant el Simposi, celebrat el 22 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. S’hi inclouen els textos de Mariàngela Vilallonga, Enric Pujol, Jaume Guillamet, Jordi Canet, Anna Teixidor, Maria Nunes, Joan Ferrerós, Jordi Pla i Nil Ventós, participants en el Simposi.

L’obra de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) se situa entre les fonts clàssiques i tradicionals i l’empelt amb les formes literàries de la modernitat, així com el llegat d’Eugeni d’Ors i els noucentistes. De la seva forta vinculació tant amb el seu paisatge natal de l’Empordà com amb la ciutat de Barcelona, on va dur a terme gran part de la seva activitat literària, en neixen les seves facetes com a autor que va conrear una gran varietat de gèneres: la poesia, la prosa, el teatre, els articles periodístics, l’assaig i la traducció.

Llegeix més »

Catalunya i la Societat de Nacions. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

El context històric, polític, social i internacional en què es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la societat catalana havia seguit amb fruïció l’evolució de la Gran Guerra i, des de la intel·lectualitat catalana, es rebé amb interès i curiositat el projecte de la Societat de Nacions que —en diversos aspectes— casava bé amb els postulats de modernitat i civilitat del noucentisme.

Llegeix més »

El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Arran de la tramitació del Projecte de llei general de comunicació audiovisual al Congrés, que es va votar el desembre de 2021, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha elaborat un informe sobre la qüestió. L’informe ofereix una panoràmica del marc competencial del sector audiovisual i de la regulació vigent en el sector, així com una prospectiva amb relació a la incidència que tindrien el projecte de llei esmentat i l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, incidint específicament en la qüestió de la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals. L’informe parteix de la constatació que el marge de la Generalitat per establir polítiques públiques en el sector en l’àmbit territorial de Catalunya és notable. Ara bé, aquesta possibilitat resta considerablement erosionada en la mesura que bona part dels prestadors de serveis audiovisuals que es difonen a Catalunya tenen l’origen fora del seu àmbit territorial o tenen un abast supraterritorial, cosa que, en última instància, obre la porta a la intervenció de les institucions centrals de l’Estat, la qual acaba essent essencial amb relació a la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals.

Llegeix més »

Cent anys fent Escola del Mar. 1922-2022 │ Apunt de Jordi Garcia i Farrero

Aquest llibre és un homenatge a l’Escola del Mar amb motiu del centenari de la seva creació. L’efemèride posa de manifest molts anys de feina ben feta per part de diferents claustres de mestres; promocions d’alumnes formats, que tenen l’oportunitat de mantenir un lligam ferm amb el centre a través de l’Associació d’Antics Alumnes i, per descomptat, la relació amb tota mena de contextos durant tota la seva trajectòria: des de sistemes polítics i econòmics més aviat còmplices fins a aquells que es mostraren totalment adversos a la importància de l’Escola i a la figura del mestre com a agent cultural.

Tot i això, l’Escola del Mar va crear sempre un ambient més aviat procliu al diàleg amb el moviment de renovació pedagògica pel bé d’una formació de la infància completa i sòlida. Per això els dos primers capítols de l’obra que es presenta ressegueixen, d’una banda, els primers impulsos per transformar l’escola durant el primer terç del segle xx en el continent europeu i, de l’altra, l’ideari pedagògic de Pere Vergés mitjançant un exercici d’història intel·lectual.

Les claus interpretatives esgrimides són cabdals per comprendre una sèrie de pràctiques educatives que han merescut l’atenció d’aquesta obra, com són: el servei de la biblioteca, la revista Garbí, la gimnàstica, els jocs, els esports i els titelles.

Llegeix més »