Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en transports │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

transportspngL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies o diferenciades en l’àmbit del transport. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en la matèria transports, l’exercici de les quals acaba predeterminant l’exercici de les competències estatal i autonòmica.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen les esmentades normes als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, s’analitza el marc normatiu que regula les principals submatèries de transports en les quals la Generalitat té competències en virtut de l’article 169 EAC, concretament, el transport per carretera –de mercaderies i de viatgers–, el transport per cable, el transport per ferrocarril, i el transport marítim i fluvial. Pel que fa al transport aeri, s’hi exposen les actuacions que ha dut a terme la Generalitat per tal d’incidir indirectament en l’esmentada matèria, en la qual no té una competència expressament atribuïda, a través d’altres títols competencials com el d’infraestructures del transport, medi ambient, i turisme. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment en la matèria transports.Read More »

Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra │ Post de Raquel Castellà

catalegflam.pngLa Gran Guerra va modificar el continent europeu i una part significativa del món. Es va iniciar a l’agost del 1914 i va acabar amb la vida de més de vuit milions de soldats i un ingent nombre de civils.

L’Estat espanyol es va mantenir neutral durant tota la contesa. No obstant això, a la Catalunya de la Mancomunitat acabada de néixer i amb Barcelona com a epicentre, el conflicte va tenir conseqüències sobre el conjunt de la societat: va afectar l’economia, la política, la cultura i la premsa diària, que, al seu torn, va ser objecte de pressions diplomàtiques i propagandístiques. En l’ordre internacional, la simpatia aclaparadora dels catalans pels aliats es va manifestar a través de l’allistament de voluntaris a la Legió estrangera francesa, un gest que a Catalunya assoliria un caràcter mític.Read More »

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)│Post de Montserrat Garrich

patufetPatufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní.  L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.

El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre.  Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.Read More »

El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003 │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona

isachneoliticEl poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.Read More »

Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »

L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món │ Post del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

agenda 2030El setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius globals i 169 fites associades per assolir com a molt tard l’any 2030.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha publicat l’informe L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, on identifica els reptes estratègics de Catalunya de cara a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’informe, aprovat el setembre de 2016, es publica ara en format paper per contribuir a la seva difusió.

Per a cada ODS, l’informe conté una breu diagnosi a escala mundial i europea, que serveix al lector per contextualitzar l’àmbit d’anàlisi relatiu a l’objectiu.  A continuació, fita per fita, s’incorpora una breu diagnosi del context català i s’apunten els principals reptes que se’n desprenen. Finalment, i a partir d’aquest contingut, s’inclou un apartat que apunta els reptes que el CADS considera cabdals en relació a l’ODS objecte d’anàlisi. La seva elaboració ha comptat amb la participació de 60 experts, a títol individual o en representació d’institucions del món socioeconòmic i de l’àmbit de la recerca a Catalunya.Read More »

‘Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat’ | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

23eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 23 de la col·lecció Obres Digitals amb el títol Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat, de Francesc Giménez i Martín. Es tracta d’un treball final de la setena edició del Postgrau en gestió de documents electrònics organitzat per l’EAPC, l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB i diversos agents i empreses del sector.

L’autor s’ha basat en l’experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que impulsa des de 2011 una millora del sistema de gestió documental (SGD) amb l’aplicació dels requisits normatius de la ISO 30301:2011. Entre d’altres, Giménez constata com l’SGD és transversal i afecta, en major o menor mesura, totes les unitats administratives de l’Ajuntament.

L’objectiu de la publicació és esdevenir una guia per a futurs projectes similars en l’àmbit municipal, ja que l’experiència i el mètode teoricopràctic emprats a Sant Cugat poden ser aplicables a altres administracions públiques.Read More »

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908 – 1923) │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

EmpúriesL’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.

L’exposició, que es completà amb l’edició d’un catàleg, es va titular “Empúries. La gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)” i es va poder veure a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries, i posteriorment va itinerar a la seu del MAC_Barcelona. Aquesta mostra s’articulà en dos espais, el primer, que ocupava el vestíbul, mostra com a tema introductori el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l’Occident Mediterrani. El segon àmbit, ubicat a la sala pròpiament dita es desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc subàmbits: 1) els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; 2) qui en foren els promotors i els principals actors que hi van prendre part; 3) seguirà un ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar, com l’estàtua d’Asclepi; 4) la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; 5) finalment, el paper del museu, tant pel que va a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostraven.Read More »

L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

articulació geograficaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 18 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball dirigit per Joan Tort i Ramon Galindo, professors de geografia i de dret administratiu, respectivament, de la Universitat de Barcelona. La publicació és fruit de la convocatòria 2015 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

L’estudi aborda amb caràcter global la frontera interautonòmica entre Catalunya, Aragó i el País Valencià amb voluntat d’analitzar la problemàtica territorial intrínseca des d’una dimensió geogràfica i juridicoadministrativa. Els autors constaten com els municipis que viuen a la frontera entre aquestes tres comunitats -frontera essencialment fluvial- comparteixen unes mateixes dinàmiques culturals i socioeconòmiques. Una unitat territorial que xoca amb l’ordenament jurídic particular de cada legislador autonòmic, sovint motivat per reforçar el sentit d’oposició a la comunitat veïna.

La recerca analitza el fenomen de les fronteres interiors com a conseqüència de la descentralització territorial de l’Estat espanyol. S’assenyala la importància del context en l’aplicació de les normes, ja que moltes obvien l’entorn en què s’han d’aplicar. Els autors identifiquen molts elements separadors però també alguns d’integradors -de vegades explorats amb cert èxit- com les mancomunitats, els consorcis, els convenis o les societats mercantils interadministratives.Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya│Post Direcció General d’Afers Religiosos

cementirisCatalunya és una societat plural des del punt de vista religiós. Aquesta és una realitat a la qual les administracions públiques ens hem d’adaptar. Cal prendre les mesures oportunes per ser capaços de respondre adequadament a les noves demandes derivades d’aquest fet. En l’àmbit dels cementiris, aquestes demandes són cada vegada més habituals. El nostre marc jurídic ha previst clarament quina ha de ser la resposta de les administracions en relació amb les peticions de parcel·les confessionals als cementiris públics.

Som conscients que en ocasions poden sorgir dubtes sobre la millor manera d’implementar algunes mesures, i per això aquest document recull recomanacions per als gestors dels cementiris, la majoria de les quals estan basades en actuacions que ja es duen a terme en alguns municipis. L’objectiu d’aquesta publicació, doncs, és oferir orientacions als municipis que s’hi vulguin acollir, bo i respectant tant el dret a la llibertat religiosa i de pensament com la normativa en matèria de salut pública.Read More »