Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

La Xina davant d’un món en crisi. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

A final de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979, sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a ser una economia de mercat que s’obria al món. Al mateix temps, l’anomenat “país del centre” va viure un procés de transició demogràfica: d’una societat rural a una societat urbana, però fortament tutelada pel règim de partit únic. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme sostingut de creixement de vora del 10% de mitjana anual, en el que és considerat el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.

Llegeix més »