L’obra Inventores, pioneres i activistes pel medi ambient ens apropa a les vides de dotze dones sàvies que amb el seu valor, el seu coneixement i la seva experiència van canviar el món per millorar-lo. Cadascuna en el seu àmbit: l’energia, l’ecologia, la meteorologia, el medi ambient i la sostenibilitat, entre d’altres.
En aquest camí van haver d’enfrontar-se a grans desafiaments, com els estereotips de gènere. Pel fet de ser dones no se les permetia ingressar en societats científiques, la majoria íntegrament masculines fins ben entrat el segle XX. Aquest va ser el cas de Hertha Arton. També de la Irène Joliot-Curie, qui, amb 18 anys acabats de fer, va salvar centenars de vides de soldats ferits durant la Primera Guerra Mundial gràcies al desenvolupament, juntament amb la seva mare, Marie Curie, de les “petites Curies”, unes ambulàncies amb equipament radiològic portàtil.
Se’ls exigia molta més preparació i no se les prenien seriosament. Rachel Carson, autora de Primavera silenciosa, considerat un dels llibres més influents del segle XX i la llavor del moviment ecologista, es va enfrontar directament amb els interessos econòmics de la indústria agroquímica en fer una crida al control de l’ús del DDT, i va patir dures crítiques classistes i misògines. Se’ls en negaven els mèrits i premis merescudíssims. El cas de la Chien-Shiung Wu és paradigmàtic, atès que se la va excloure injustament del premi Nobel. Algunes (moltes, masses) van pagar amb les seves vides, com la gran Hipàcia d’Alexandria, mestra, filòsofa, astrònoma i inventora, fundadora de la seva pròpia escola en què ensenyava homes procedents de les elits més poderoses. Acusada de practicar la bruixeria i les arts màgiques. Cruelment assassinada.
Tanmateix, elles mai es van rendir, fins al punt que la majoria van ser les primeres a aconseguir grans fites: Maria la Jueva, la primera alquimista de la història; Creu Casas i Sicart, la primera catedràtica botànica de l’Estat espanyol; Janaki Ammal, que va aconseguir a la Universitat de Michigan el grau de Mestria en Ciències el 1926 i el doctorat el 1931, i va esdevenir una de les primeres –si no la primera– doctora en Botànica dels Estats Units; Wangari Muta Maathai, la primera dona de l’Àfrica oriental a obtenir el doctorat; Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física d’Espanya. El 1929, va aprovar les oposicions per unir-se al Servei Meteorològic, i va ser també la primera dona a fer-ho. Fins al 1960, va ser l’única dona meteoròloga al Servei Meteorològic.
Treballadores incansables, pioneres, però també activistes pel medi ambient i en favor dels drets de les dones, van obrir portes i camins a les noves generacions de dones capaces, decidides, científiques o poetes que cada dia milloren el nostre món.
“Inventores, pioneres i activistes pel medi ambient. Dones extraordinàries que van canviar el món” disponible en PDF en català, castellà i anglès