El llibre Una altra història és el catàleg d’una exposició única i significativa, que té el seu origen en el programa de televisió homònim produït per TV3 en col·laboració amb El Terrat. Aquesta exposició reuneix 100 objectes que encapsulen històries personals, íntimes i significatives de diferents persones d’arreu de Catalunya. Es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de febrer al 28 d’abril de 2024 i, fins el 17 de novembre, es podrà veure al Museu de Lleida.
En les darreres dècades, la combinació de recerca històrica amb fotografia i documents gràfics s’ha convertit en una pràctica habitual a Catalunya, enriquint la bibliografia sobre la nostra història contemporània. Un destacat exemple d’aquest fenomen és el llibre Vides entre dictadures que explora l’obra del fotògraf Rossend Torras (Barcelona, 1907-1996), qui va capturar moments clau de la història de Barcelona, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
El llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que es pot visitar fins al 1 de setembre de 2024 a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
La biografia de Joan Solé Cristòfol és, sens dubte, una història extraordinària que transcendeix els límits del convencional. Aquest home, alcalde republicà de Bellver de Cerdanya, un petit poble dels Pirineus, va guanyar-se el respecte i l’admiració de la seva comunitat, que sempre li va donar suport incondicionalment.
El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l’Hérault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d’un camp de concentració amb l’objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada.
El sentit de l’exili reuneix una mostra representativa de l’articulisme polític que l’escriptor Ambrosi Carrion va desplegar en diverses revistes de l’exili durant trenta-quatre anys (1939-1973). Des de la convicció que la política és l’art de governar els pobles de manera justa amb el respecte escrupolós dels drets civils i polítics, les peces periodístiques de Carrion responen a principis personals consistents, defensats amb fermesa i convicció. Home de pedra picada, els seus postulats se situen per damunt de les contingències polítiques, entrelliguen qüestió social i nacional, i defineixen un pensament catalanista, republicà i d’esquerres basat en tres grans eixos: la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la reivindicació de la unitat de les forces polítiques catalanes i la indissociabilitat entre política i cultura.
