El sentit de l’exili reuneix una mostra representativa de l’articulisme polític que l’escriptor Ambrosi Carrion va desplegar en diverses revistes de l’exili durant trenta-quatre anys (1939-1973). Des de la convicció que la política és l’art de governar els pobles de manera justa amb el respecte escrupolós dels drets civils i polítics, les peces periodístiques de Carrion responen a principis personals consistents, defensats amb fermesa i convicció. Home de pedra picada, els seus postulats se situen per damunt de les contingències polítiques, entrelliguen qüestió social i nacional, i defineixen un pensament catalanista, republicà i d’esquerres basat en tres grans eixos: la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la reivindicació de la unitat de les forces polítiques catalanes i la indissociabilitat entre política i cultura.
La llibertat que li permetia la condició d’exiliat republicà i el fet de no escriure al dictat de ningú com a intel·lectual independent el menen a publicar nombrosos articles declaradament ideològics que giren al voltant de tres conceptes indestriables: la democràcia, el catalanisme i el socialisme. Amatent a l’evolució política coetània i amb un gran sentit de la responsabilitat històrica, la mirada de Carrion no tan sols s’adreça al present, tan ple d’incerteses, sinó també al passat, com a exemple de lluita personificada en figures com Francesc Macià o Lluís Companys, i a un futur d’esperança, que havia de permetre culminar la plenitud nacional i els valors de la democràcia, la justícia i la llibertat. Contrari als totalitarismes, no deixà tampoc de denunciar obertament els intents de genocidi cultural i lingüístics de la dictadura franquista.
Amb perseverança, sense defallir, tot i els esculls de tota mena, Carrion va insistir reiteradament en el seu ideari polític, que anava a l’arrel de l’essència de la catalanitat, i que no es malbaratava en pactes o acords de curta volada que condemnaven a la invisibilitat o la irrellevància el cas català. Sense deixar-se temptar pels cants de sirena, ni per rutes al capdavall il·lusòries, Carrion va defensar amb arguments sòlids la necessitat imprescindible d’una unitat política amb un programa mínim de consens, la valoració de la cultura com a part fonamental de la identitat i el dret dels catalans a decidir el seu futur polític. Llegits avui, els seus articles prenen una considerable actualitat i redescobreixen una veu desconeguda que addueix raons i desvetlla consciències sobre el sentit de l’exili català i de la catalanitat.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya