Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció l Post d’Ana Nogueras i Robert Gimeno

El programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia publica, dins la seva col·lecció, un nou treball amb el títol Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció, coordinat per Ana Nogueras i Robert Gimeno, professionals del Programa de prevenció i mediació comunitària en l’àmbit juvenil. Aquesta publicació és el resultat de la feina que l’equip de prevenció i mediació comunitària ha dut a terme en l’àmbit local des de fa més de deu anys. És un manual que facilita als professionals que hagin de dur a terme una tasca de prevenció amb joves alguns conceptes clau per posar en marxa una acció de prevenció, d’una banda, i, de l’altra, un conjunt d’eines elaborades i provades al llarg d’aquests anys.

El Programa de prevenció i mediació comunitària és un programa especialitzat que ofereix suport als municipis i consells comarcals, pel que fa al tractament que han de rebre els conflictes on els joves tenen un paper rellevant. Posa l’accent en el paper de la comunitat, en els vincles, en les relacions entre professionals i persones ateses. La prevenció és un concepte extremadament simple que pressuposa que determinades actuacions en el present poden estalviar-nos problemes en el futur. Ara bé, no sempre un concepte simple té una aplicació pràctica senzilla.Llegeix més »

Revista d’Etnologia de Catalunya número 39 | Post de Xavier Roigé i Camila del Mármol

Aquest nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultuals (DGCPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central sobre patrimoni immaterial dirigit pels antropòlegs Xavier Roigé i Camila del Mármol, el qual s’interessa per les implicacions polítiques, socials i econòmiques relacionades amb l’aparició del patrimoni immaterial. L’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per part de l’Assemblea General de la UNESCO en 2003, marca el començament d’una nova etapa no només en la història de la gestió internacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació a la conceptualització del patrimoni com en l’aparició d’un nou àmbit de recerca i gestió a nivell internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni i fins i tot ha penetrat amb força en els propis museus, modificant el propi concepte de què pot ser considerat patrimoni. En aquest número presentem una sèrie d’articles amb diferents perspectives relacionades amb el patrimoni immaterial, textos que pretenen explorar diferents vessants d’aquest tipus de patrimoni, tot oferint una visió de conjunt sobre la realitat del patrimoni immaterial a l’actualitat.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Llegeix més »

Recerca i immigració VI: convocatòria d’ajuts 2010 l Post de Magda Garcia

La publicació Recerca i Immigració VI recull les ponències presentades en la VII Jornada de Recerca i Immigració, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2012, i que la Direcció General per a la Immigració va organitzar en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta VII Jornada de Recerca es varen presentar resultats dels estudis duts a terme per set equips d’investigació adscrits, respectivament, a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut d’Infància i Món Urbà i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests equips van ser els beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca aplicada i la formació universitària en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2010).

Les recerques versen sobre les trajectòries d’èxit dels joves d’origen marroquí a Catalunya i sobre les trajectòries d’èxit de joves que han cursat ensenyament superior o que s’han incorporat al món professional. També s’analitza la integració de la joventut d’origen estranger a Catalunya des de la perspectiva dels joves i dels agents socioeducatius.Llegeix més »

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya l Post de Magda Garcia


Aquest informe —publicat també en versió anglesa amb el títol Report on the integration of immigrants in Catalonia— ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

Atesa la necessitat de garantir el requisit d’independència que la Llei estableix, la seva elaboració ha anat a càrrec de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Pel que fa al contingut, a banda d’una breu compilació de dades demogràfiques, per contextualitzar la realitat migratòria els autors aporten indicadors d’integració en diferents àmbits (laboral, econòmic, familiar, polític, cultural i d’oci, de la informació, educatiu…) i faciliten també informació qualitativa obtinguda gràcies a entrevistes fetes a persones d’origen immigrant.

Justament en aquest apartat de caire qualitatiu, l’informe es val de fer entrevistes, anotar vivències i adquirir percepcions de persones immigrades en relació amb la llengua, el treball, les xarxes socials, les entitats socials i la participació, entre d’altres.Llegeix més »

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall l Post de Marc Leprête

La realitat que ens envolta pot ser contemplada des de moltes perspectives. Una d’elles és la generacional. La mirada d’una persona d’edat avançada que encara té com a referent la fi de la Segona Guerra Mundial, per exemple, no té perquè coincidir amb la d’un jove que va quedar marcat per les imatges de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Ambdues perspectives són igualment plausibles i legítimes; però, per norma general, resulten difícils d’encaixar.

Hi ha una generació que ha percebut la duresa de la crisi econòmica en el moment en que, aproximadament, tenia previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzat el seu període de formació universitària. Per a molts, ha estat un cop duríssim que ha escapçat les expectatives que tenien dipositades en el sistema. Però reduir aquesta generació a la perspectiva laboral fóra distorsionador. A banda d’aquesta qüestió, els joves als qui fem referència també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, la de les xarxes socials, la de la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, en el cas de Catalunya, aquesta generació ha viscut l’eclosió d’un moviment d’emancipació nacional que aplegava el gruix de les classes mitjanes. Als joves catalans marcats per aquests tres fets —i molts altres que aquí no podem detallar exhaustivament— els anomenarem Generació 2014, pel profund significat que té aquesta data en l’imaginari català, tant avui com des de fa tres segles.Llegeix més »

Building a regional framework in Central Asia. Between cooperation and conflict

Aquest és el segon llibre de la col·lecció ICIP RESEARCH publicació impulsada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Aquesta col·lecció té per objecte fer accessible anàlisis rigorosos sobre temes com els conflictes armats, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, relacions internacionals, dret internacional i construcció de pau. Tots ells des de la perspectiva que més interessa a l’ICIP, la recerca per la pau i la noviolència.

En aquesta ocasió el treball origen de la publicació és fruit d’un ajut de recerca destinat per l’ICIP. Coherent amb la idea d’assolir la màxima difusió acadèmica del volum, l’estudi està publicat en anglès i accessible a la web.

El llibre permet el coneixement de la regió composta per Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan (freqüentment anomenat com els 5 estans). Es tracta d’una zona sobre la qual existeix un gran desconeixement a casa nostra i aquesta publicació pot contribuir a reduir-ho.

Precisament un dels primers temes abordats al llibre pel equip d’autors és com les premisses que tenien sobre la regió eren, si més no errònies, si com a mínim poc acurades.

La problemàtica que s’analitza és la governança regional, concretament com es poden gestionar els recursos naturals, bàsicament aigua i energia, entre països amb unes característiques molt diverses, tant en desenvolupament, com en la quantitat de recursos que tenen, o en la seva necessitat.Llegeix més »

Catalunya en transició l Post de Josep Calvet

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el catàleg de l’exposició que, amb el mateix títol, va ser inaugurada a Barcelona al juliol de 2013 i, des de final d’any, itinera per pobles i ciutats de Catalunya. El marc cronològic de la mostra va des del 1971, any de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i acaba l’any 1980, data de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

En el catàleg es repassa què fou i representà la Transició a Catalunya sense perdre l’horitzó del marc estatal. Aquesta mirada catalana del procés se centra en dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977 basat en la unitat des de l’interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques a l’entorn entorn de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que acollirà tant partits polítics com moviments sindicals, culturals i associatius. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l’Estat.Llegeix més »

Si decidir no és democràtic, aleshores què és la democràcia? Revista IDEES número 37 l Post de Marc Leprête

Els grans historiadors francesos del segle XVI, com Louis Le Roy (1510-1577) o Jean Bodin (1530-1596) sempre van provar d’estipular la fosca regla que condicionava la puixança i la decadència dels grans imperis, la mutació dels règims polítics, el destí dels pobles. Fascinats per l’agudesa i l’expressivitat literària dels Discorsi de Maquiavel, però incapaços d’assumir el seu rerefons conceptual, es van replegar cap als llocs comuns més inqüestionables del seu temps: la teoria dels climata, d’arrel aristotèlica, i l’anomenat paradigma magicoastrològic, compartit per la gran majoria d’autors del Renaixement. Es tractava de dos marcs conceptuals deterministes per mitjà dels quals tots els esdeveniments històrics gaudien d’una explicació coherent i, sobretot, convincent.

Quins són els llocs comuns del nostre temps, en quin horitzó mental reposen? Com expliquem avui els canvis polítics? Què és per a nosaltres la democràcia, i per mitjà de quines regles s’ha de concretar? Encara creiem, com Bodin o Le Roy, en el “destí dels pobles” en un sentit determinista, o potser optem per la digníssima incertesa que implica l’exercici de la voluntat democràtica? Després de formular aquestes preguntes ja no podem apelar probablement a la Història, sense més ni més, sinó que hem de fer ús de la Història de les Mentalitats. Des del 1989 fins el 2013 han passat una bona colla d’anys, però la graella mental on anem cuinant els nostres tòpics continua sent si fa no fa la mateixa: la del món ideològicament polaritzat de la Guerra Freda. Els “bons” i els “dolents” ara són uns altres, però l’esquema és el mateix. Això afecta, per descomptat, a la nostra percepció de la democràcia. No és gens estrany, per exemple, que determinats processos d’emancipació nacional del segle XXI siguin llegits encara en clau colonial clàssica, amb la distorsió que això suposa. Resulta, però, que les identitats del segle XXI tenen ben poc a veure amb determinades inèrcies de la dècada del 1960, on el dret a decidir dels pobles era sovint percebut com un mer tràmit burocràtic, i la democràcia com un simple requisit estètic.Llegeix més »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 36. Les veus dels indignats a Catalunya l Post de Marc Leprête

Per una inevitable qüestió d’urgència informativa, el moviment 15M va ser objecte de moltes aproximacions periodístiques però no d’estudis acadèmics rigorosos. Simplement, per una qüestió de temps, això no era possible en el moment en què es va manifestar aquest moviment. Des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) vam considerar, però, que calia anar més enllà de descripcions superficials perquè, tant si quallava com si no, aquella iniciativa era prou important com per provar de reflectir-la des d’una perspectiva documentada. No oblidem que la primera funció del CETC és justament «estudiar, diagnosticar i avaluar els fets, els esdeveniments i les tendències de l’entorn contemporani que afecten la realitat catalana i universal, especialment els relacionats amb els camps tecnoeconòmic, sociopolític, ètic, ideològic, cultural, espiritual, del pensament i dels valors». El resultat d’aquesta diagnosi és el que el lector té a les mans. Està elaborat per equips de recerca especialitzats l’obra dels quals té una projecció internacional. La mirada sobre el fenòmen pot semblar freda o distant, justament perquè es tracta d’una aproximació realitzada des dels paràmetres de la recerca universitària en ciències socials, no des de la divulgació periodística. Era molt important que això fos així per equilibrar una balança on les consideracions purament ideològiques pesaven més que la mirada feta des de la sociologia i la teoria de la comunicació. Sigui com sigui, l’objectiu últim d’aquesta iniciativa era provar d’escoltar unes veus que, en el seu moment, es van expressar d’una manera no sempre fàcil d’interpretar.Llegeix més »