Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall l Post de Marc Leprête

La realitat que ens envolta pot ser contemplada des de moltes perspectives. Una d’elles és la generacional. La mirada d’una persona d’edat avançada que encara té com a referent la fi de la Segona Guerra Mundial, per exemple, no té perquè coincidir amb la d’un jove que va quedar marcat per les imatges de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Ambdues perspectives són igualment plausibles i legítimes; però, per norma general, resulten difícils d’encaixar.

Hi ha una generació que ha percebut la duresa de la crisi econòmica en el moment en que, aproximadament, tenia previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzat el seu període de formació universitària. Per a molts, ha estat un cop duríssim que ha escapçat les expectatives que tenien dipositades en el sistema. Però reduir aquesta generació a la perspectiva laboral fóra distorsionador. A banda d’aquesta qüestió, els joves als qui fem referència també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, la de les xarxes socials, la de la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, en el cas de Catalunya, aquesta generació ha viscut l’eclosió d’un moviment d’emancipació nacional que aplegava el gruix de les classes mitjanes. Als joves catalans marcats per aquests tres fets —i molts altres que aquí no podem detallar exhaustivament— els anomenarem Generació 2014, pel profund significat que té aquesta data en l’imaginari català, tant avui com des de fa tres segles.Read More »

Building a regional framework in Central Asia. Between cooperation and conflict

Aquest és el segon llibre de la col·lecció ICIP RESEARCH publicació impulsada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Aquesta col·lecció té per objecte fer accessible anàlisis rigorosos sobre temes com els conflictes armats, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, relacions internacionals, dret internacional i construcció de pau. Tots ells des de la perspectiva que més interessa a l’ICIP, la recerca per la pau i la noviolència.

En aquesta ocasió el treball origen de la publicació és fruit d’un ajut de recerca destinat per l’ICIP. Coherent amb la idea d’assolir la màxima difusió acadèmica del volum, l’estudi està publicat en anglès i accessible a la web.

El llibre permet el coneixement de la regió composta per Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan (freqüentment anomenat com els 5 estans). Es tracta d’una zona sobre la qual existeix un gran desconeixement a casa nostra i aquesta publicació pot contribuir a reduir-ho.

Precisament un dels primers temes abordats al llibre pel equip d’autors és com les premisses que tenien sobre la regió eren, si més no errònies, si com a mínim poc acurades.

La problemàtica que s’analitza és la governança regional, concretament com es poden gestionar els recursos naturals, bàsicament aigua i energia, entre països amb unes característiques molt diverses, tant en desenvolupament, com en la quantitat de recursos que tenen, o en la seva necessitat.Read More »

Catalunya en transició l Post de Josep Calvet

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el catàleg de l’exposició que, amb el mateix títol, va ser inaugurada a Barcelona al juliol de 2013 i, des de final d’any, itinera per pobles i ciutats de Catalunya. El marc cronològic de la mostra va des del 1971, any de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i acaba l’any 1980, data de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

En el catàleg es repassa què fou i representà la Transició a Catalunya sense perdre l’horitzó del marc estatal. Aquesta mirada catalana del procés se centra en dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977 basat en la unitat des de l’interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques a l’entorn entorn de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que acollirà tant partits polítics com moviments sindicals, culturals i associatius. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l’Estat.Read More »

Si decidir no és democràtic, aleshores què és la democràcia? Revista IDEES número 37 l Post de Marc Leprête

Els grans historiadors francesos del segle XVI, com Louis Le Roy (1510-1577) o Jean Bodin (1530-1596) sempre van provar d’estipular la fosca regla que condicionava la puixança i la decadència dels grans imperis, la mutació dels règims polítics, el destí dels pobles. Fascinats per l’agudesa i l’expressivitat literària dels Discorsi de Maquiavel, però incapaços d’assumir el seu rerefons conceptual, es van replegar cap als llocs comuns més inqüestionables del seu temps: la teoria dels climata, d’arrel aristotèlica, i l’anomenat paradigma magicoastrològic, compartit per la gran majoria d’autors del Renaixement. Es tractava de dos marcs conceptuals deterministes per mitjà dels quals tots els esdeveniments històrics gaudien d’una explicació coherent i, sobretot, convincent.

Quins són els llocs comuns del nostre temps, en quin horitzó mental reposen? Com expliquem avui els canvis polítics? Què és per a nosaltres la democràcia, i per mitjà de quines regles s’ha de concretar? Encara creiem, com Bodin o Le Roy, en el “destí dels pobles” en un sentit determinista, o potser optem per la digníssima incertesa que implica l’exercici de la voluntat democràtica? Després de formular aquestes preguntes ja no podem apelar probablement a la Història, sense més ni més, sinó que hem de fer ús de la Història de les Mentalitats. Des del 1989 fins el 2013 han passat una bona colla d’anys, però la graella mental on anem cuinant els nostres tòpics continua sent si fa no fa la mateixa: la del món ideològicament polaritzat de la Guerra Freda. Els “bons” i els “dolents” ara són uns altres, però l’esquema és el mateix. Això afecta, per descomptat, a la nostra percepció de la democràcia. No és gens estrany, per exemple, que determinats processos d’emancipació nacional del segle XXI siguin llegits encara en clau colonial clàssica, amb la distorsió que això suposa. Resulta, però, que les identitats del segle XXI tenen ben poc a veure amb determinades inèrcies de la dècada del 1960, on el dret a decidir dels pobles era sovint percebut com un mer tràmit burocràtic, i la democràcia com un simple requisit estètic.Read More »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 36. Les veus dels indignats a Catalunya l Post de Marc Leprête

Per una inevitable qüestió d’urgència informativa, el moviment 15M va ser objecte de moltes aproximacions periodístiques però no d’estudis acadèmics rigorosos. Simplement, per una qüestió de temps, això no era possible en el moment en què es va manifestar aquest moviment. Des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) vam considerar, però, que calia anar més enllà de descripcions superficials perquè, tant si quallava com si no, aquella iniciativa era prou important com per provar de reflectir-la des d’una perspectiva documentada. No oblidem que la primera funció del CETC és justament «estudiar, diagnosticar i avaluar els fets, els esdeveniments i les tendències de l’entorn contemporani que afecten la realitat catalana i universal, especialment els relacionats amb els camps tecnoeconòmic, sociopolític, ètic, ideològic, cultural, espiritual, del pensament i dels valors». El resultat d’aquesta diagnosi és el que el lector té a les mans. Està elaborat per equips de recerca especialitzats l’obra dels quals té una projecció internacional. La mirada sobre el fenòmen pot semblar freda o distant, justament perquè es tracta d’una aproximació realitzada des dels paràmetres de la recerca universitària en ciències socials, no des de la divulgació periodística. Era molt important que això fos així per equilibrar una balança on les consideracions purament ideològiques pesaven més que la mirada feta des de la sociologia i la teoria de la comunicació. Sigui com sigui, l’objectiu últim d’aquesta iniciativa era provar d’escoltar unes veus que, en el seu moment, es van expressar d’una manera no sempre fàcil d’interpretar.Read More »

Mediterranean trough Women. El Mediterráneo de las mujeres l Post de Maria-Àngels Roque

La idea de dedicar el número 19/20 de Quaderns de la Mediterrània a la visió de les dones mediterrànies sorgeix a partir del debat sobre la condició femenina que va comportar la primavera àrab. Els esdeveniments polítics i socials ocorreguts als països del sud de la Mediterrània van posar de manifest les grans dificultats que tenen les dones per desenvolupar les seves capacitats, prendre decisions, aconseguir una independència econòmica, etc. Per sort, també hem pogut conèixer algunes figures que han aconseguit desafiar la mentalitat més tradicional d’aquests països, com ara les joves blogueres i periodistes que han participat activament en la primavera àrab. El treball de les associacions, en aquest sentit, ha estat també primordial. Les veus d’aquestes dones, moltes d’elles joves, han quedat reflectides en aquest número de Quaderns de la Mediterrània.

Tanmateix, el dossier, amb una trentena de participacions, aprofundeix en la condició femenina, especialment als països del Sud de la Mediterrània, per tal de mostrar la diversitat social i les problemàtiques reals de moltes dones. L’art i, en general, la creació, apareixen com una eina fonamental per promoure les seves capacitats. En efecte, les dones creatives podran assumir un lideratge que els permetrà d’aconseguir un espai públic, una major visibilitat i un millor reconeixement de les seves habilitats. Això és especialment important en aquests temps de crisi socioeconòmica i de valors.Read More »

Estrangers en centres penitenciaris | Post de Manel Capdevila

El llibre recull l’estudi de la situació de les persones estrangeres que han passat per centres penitenciaris a Catalunya i pretén donar un coneixement exhaustiu de qui són, com són, perquè han vingut, en quines circumstàncies s’ha produït el delicte, quin és el suport social que tenen aquí i quines són les seves perspectives de futur un cop compleixen la condemna. El llibre recull les respostes a aquestes preguntes i ho fa analitzant una mostra representativa (1.654 subjectes) del conjunt d’estrangers que hi havia a les presons catalanes l’any 2007. Alhora, explica els resultats de les entrevistes en profunditat que es van fer a 212 interns que es trobaven d’alta a centres penitenciaris l’any 2008. S’analitza en aquestes entrevistes la seva història de vida i el seu discurs per esbrinar les seves propostes de futur i sobretot si entra dins dels seus plans quedar-se aquí a Catalunya, acceptarien marxar o com valoren la seva situació per poder portar una vida allunyada del delicte. En aquest sentit, destaquem que el 80% dels entrevistats tenen clar que es volen quedar aquí i no pensen marxar. La meitat dels casos perquè tenen tota la família aquí o l’han reconstituït com a projecte de vida. La resta perquè no tenen enlloc on anar. Aquests desitjos dels estrangers encarcerats entrevistats xoca frontalment amb les opinions de la societat receptora, que els voldria fer fora del país. Un 76,2% de la població catalana contesta en les enquestes del CEO (“La percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració” ceo.gencat.cat) que els sembla molt o bastant acceptable expulsar l’immigrant legalment instal·lat que cometi qualsevol delicte.Read More »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 35. La memòria perplexa | Post de Marc Leprêtre

Memòria històrica, memòria col·lectiva, memòria perplexa

L’excepcionalitat de la situació econòmica i el fet de no disposar d’elements comparatius reals –el crac de 1929 està sent superat amb escreix– generen una percepció de la realitat que ens envolta gairebé monotemàtica. Dia rere dia, els telenotícies i els articles d’opinió, les tertúlies radiofòniques i els editorials dels diaris, la informació econòmica especialitzada i la generalista, se centren en una qüestió sens dubte gravíssima, però que òbviament no hauria d’arribar a monopolitzar totes i cadascuna de les coses que s’expliquen als mitjans de comunicació. Al món continuen passant altres coses que convé no perdre de vista, i que sovint ajuden a entendre precisament la situació d’excepcionalitat esmentada. La crisi ha generat determinats miratges, i molts d’ells tenen a veure amb una mirada més o menys perplexa del passat. Com que la situació que vivim no ens agrada, de vegades provem de corregir-la amb visions del passat que encaixen amb les nostres expectatives o que, si més no, les modulen acomodatíciament. De la mateixa manera, no és infreqüent  que bandegem  determinades situacions que per raons òbvies provoquen un gran neguit, com ara l’ascens arreu d’Europa d’opcions populistes radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra que, en alguns casos concrets, recorden perillosament la dècada de 1930. Ambdues actituds tenen en comú una cosa: el fet de jugar amb la memòria col·lectiva creant imatges ad hoc que ens resulten satisfactòries o complaents. D’aquí neix, per força, una memòria inevitablement perplexa.Read More »

Recerca i immigració IV | Post de Magda Garcia

La Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família ha editat, en format paper i PDF, un nou volum de la col·lecció Ciutadania i Immigració, que reuneix els principals resultats i propostes d’intervenció identificats per sis equips de recerca d’universitats catalanes.

Juntament amb els resums en castellà, anglès i francès, aquests articles d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona, del Centre d’Estudis Demogràfics i de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Vic s’articulen al voltant de diferents eixos com ara l’accés al mercat de treball, l’anàlisi sociodemogràfica, l’àmbit residencial, el món educatiu i la formació acadèmica.

Com en el cas dels tres llibres de Recerca i immigració ja editats prèviament dins la mateixa col·lecció, aquest volum és el darrer graó d’una escala composta per una convocatòria d’ajuts i per la Jornada de Recerca i Immigració de divulgació de resultats, celebrada el 8 de juliol de 2010 a l’Institut d’Estudis Catalans.

Així, l’ajut econòmic acordat amb els investigadors en el marc de la convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya (ARAFI-2008) es complementa amb aquests articles que contribueixen a la transferència del coneixement.Read More »

Guia dels arxius històrics de Catalunya, 9. Arxius històric i fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | Post de Nuria Téllez i Susanna Muriel

La novena edició de la  Guia d’arxius històrics de Catalunya es dedica als arxius històric i fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L’arxiu documental d’aquesta institució privada centenària no havia estat a l’abast de tothom d’una forma sistematitzada i normalitzada fins a l’any 2009. És una fita per a l’entitat poder presentar conjuntament els fons dels dos arxius que actualment tenim a disposició dels associats i del públic en general perquè es puguin consultar.

Volem destacar que el Centre ha fet un esforç remarcable els últims anys, mitjançant l’àrea documental, amb la finalitat de disposar d’un control i una gestió eficients de tots els seus fons patrimonials: el fons fotogràfic, el fons documental, el fons cartogràfic, el fons bibliogràfic i el fons d’art.

A més, amb aquestes línies volem presentar com a tema recurrent de debat la implantació d’un arxiu documental dins d’una institució privada. Les institucions amb més de 100 anys, com és el cas del CEC, que sobreviuen amb l’aportació dels seus afiliats i de determinades institucions públiques, en algun moment de la seva història s’han de plantejar que cal encarregar-se de la gestió, la conservació i la difusió del seu patrimoni documental i portar a terme aquests objectius. Presentem aquí una manera de fer que tindrà una gran utilitat per a d’altres entitats.Read More »