Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 │ Post de Pau Serracant

Enquesta joventutAquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.

L’estudi es basa en les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 (EJC17). L’EJC és una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya, de realització quinquennal,Llegeix més »

13 vides, infinites veus│Post del Departament de Justícia

13videsRecorreguts educatius de tretze persones que tenen en comú haver estat a la presó en un moment de la seva vida, i que es van retrobar amb l’experiència de tornar a aprendre. Textos narratius carregats de sentiments, que no deixen indiferent a ningú.

A partir d’aquests relats, els mestres del que va ser l’escola de la Model i sis experts en educació generen un conjunt de reflexions que van des de la importància dels aspectes educatius en centres penitenciaris fins a aspectes globals de l’educació en qualsevol moment de la vida: oportunitat, escola, temps, emocions, relació, expectatives, individualitats, acompanyament, complexitat, etc.

Un llibre on trobareu més reflexions que afirmacions, més dubtes que respostes, més interrogants que solucions, però que condueix el lector amb un retrobament amb ell mateix com a aprenent i com a ensenyant. En definitva, el porta a repensar la feina de molts professionals de l’educació.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Diccionari per a noies i nois okLa Direcció General d’Afers Religiosos presenta el Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.

El Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys és el resultat del treball conjunt d’experts i expertes en ciències de les religions, pedagogs, ensenyants i persones de referència de les diferents comunitats religioses que coneixen la seva pròpia tradició i que sovint desenvolupen tasques relacionades amb l’educació dins la seva comunitat. L’obra ha estat escrita per Lourdes Monfort i Ricard Toledo i coordinada per Pilar Claret i Francesc Torradeflot. Les il·lustracions de Leticia Ruiz acompanyen les més de 300 paraules sobre les religions més conegudes a Catalunya, agrupades en set temes.Llegeix més »

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

ciutat horitzontalLa monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Les anomenades “cases barates” del barri del Bon Pastor, com ja abans havia succeït en altres grups d’habitatges populars similars, van entrar, en aprovar-se l’any 2002 un pla d’intervenció municipal, en un procés de “remodelació” que en preveia l’enderroc integral. Com a conseqüència de la afectació urbanística, un grup d’habitants del barri va emprendre un procés de recuperació de la història, de la vida social i de la memòria col·lectiva del seu territori, al qual es va incorporar un equip d’antropòlegs i historiadors vinculats a la Universitat de Barcelona. El resultat d’aquest treball és una obra multifocal, en la qual la història col·lectiva, les històries familiars i les observacions etnogràfiques es completen i compensen entre elles, construint una lectura insòlita d’un barri desconegut i estigmatitzat de la perifèria barcelonina, en què l’arribada de moltes generacions d’immigrants va crear un paisatge humà de gran complexitat i interès etnogràfic. Llegeix més »

Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció l Post d’Ana Nogueras i Robert Gimeno

El programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia publica, dins la seva col·lecció, un nou treball amb el títol Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció, coordinat per Ana Nogueras i Robert Gimeno, professionals del Programa de prevenció i mediació comunitària en l’àmbit juvenil. Aquesta publicació és el resultat de la feina que l’equip de prevenció i mediació comunitària ha dut a terme en l’àmbit local des de fa més de deu anys. És un manual que facilita als professionals que hagin de dur a terme una tasca de prevenció amb joves alguns conceptes clau per posar en marxa una acció de prevenció, d’una banda, i, de l’altra, un conjunt d’eines elaborades i provades al llarg d’aquests anys.

El Programa de prevenció i mediació comunitària és un programa especialitzat que ofereix suport als municipis i consells comarcals, pel que fa al tractament que han de rebre els conflictes on els joves tenen un paper rellevant. Posa l’accent en el paper de la comunitat, en els vincles, en les relacions entre professionals i persones ateses. La prevenció és un concepte extremadament simple que pressuposa que determinades actuacions en el present poden estalviar-nos problemes en el futur. Ara bé, no sempre un concepte simple té una aplicació pràctica senzilla.Llegeix més »

Revista d’Etnologia de Catalunya número 39 | Post de Xavier Roigé i Camila del Mármol

Aquest nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultuals (DGCPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central sobre patrimoni immaterial dirigit pels antropòlegs Xavier Roigé i Camila del Mármol, el qual s’interessa per les implicacions polítiques, socials i econòmiques relacionades amb l’aparició del patrimoni immaterial. L’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per part de l’Assemblea General de la UNESCO en 2003, marca el començament d’una nova etapa no només en la història de la gestió internacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació a la conceptualització del patrimoni com en l’aparició d’un nou àmbit de recerca i gestió a nivell internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni i fins i tot ha penetrat amb força en els propis museus, modificant el propi concepte de què pot ser considerat patrimoni. En aquest número presentem una sèrie d’articles amb diferents perspectives relacionades amb el patrimoni immaterial, textos que pretenen explorar diferents vessants d’aquest tipus de patrimoni, tot oferint una visió de conjunt sobre la realitat del patrimoni immaterial a l’actualitat.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Llegeix més »

Recerca i immigració VI: convocatòria d’ajuts 2010 l Post de Magda Garcia

La publicació Recerca i Immigració VI recull les ponències presentades en la VII Jornada de Recerca i Immigració, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2012, i que la Direcció General per a la Immigració va organitzar en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta VII Jornada de Recerca es varen presentar resultats dels estudis duts a terme per set equips d’investigació adscrits, respectivament, a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut d’Infància i Món Urbà i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests equips van ser els beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca aplicada i la formació universitària en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2010).

Les recerques versen sobre les trajectòries d’èxit dels joves d’origen marroquí a Catalunya i sobre les trajectòries d’èxit de joves que han cursat ensenyament superior o que s’han incorporat al món professional. També s’analitza la integració de la joventut d’origen estranger a Catalunya des de la perspectiva dels joves i dels agents socioeducatius.Llegeix més »

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya l Post de Magda Garcia


Aquest informe —publicat també en versió anglesa amb el títol Report on the integration of immigrants in Catalonia— ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

Atesa la necessitat de garantir el requisit d’independència que la Llei estableix, la seva elaboració ha anat a càrrec de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Pel que fa al contingut, a banda d’una breu compilació de dades demogràfiques, per contextualitzar la realitat migratòria els autors aporten indicadors d’integració en diferents àmbits (laboral, econòmic, familiar, polític, cultural i d’oci, de la informació, educatiu…) i faciliten també informació qualitativa obtinguda gràcies a entrevistes fetes a persones d’origen immigrant.

Justament en aquest apartat de caire qualitatiu, l’informe es val de fer entrevistes, anotar vivències i adquirir percepcions de persones immigrades en relació amb la llengua, el treball, les xarxes socials, les entitats socials i la participació, entre d’altres.Llegeix més »

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall l Post de Marc Leprête

La realitat que ens envolta pot ser contemplada des de moltes perspectives. Una d’elles és la generacional. La mirada d’una persona d’edat avançada que encara té com a referent la fi de la Segona Guerra Mundial, per exemple, no té perquè coincidir amb la d’un jove que va quedar marcat per les imatges de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Ambdues perspectives són igualment plausibles i legítimes; però, per norma general, resulten difícils d’encaixar.

Hi ha una generació que ha percebut la duresa de la crisi econòmica en el moment en que, aproximadament, tenia previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzat el seu període de formació universitària. Per a molts, ha estat un cop duríssim que ha escapçat les expectatives que tenien dipositades en el sistema. Però reduir aquesta generació a la perspectiva laboral fóra distorsionador. A banda d’aquesta qüestió, els joves als qui fem referència també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, la de les xarxes socials, la de la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, en el cas de Catalunya, aquesta generació ha viscut l’eclosió d’un moviment d’emancipació nacional que aplegava el gruix de les classes mitjanes. Als joves catalans marcats per aquests tres fets —i molts altres que aquí no podem detallar exhaustivament— els anomenarem Generació 2014, pel profund significat que té aquesta data en l’imaginari català, tant avui com des de fa tres segles.Llegeix més »