Marcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.
Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.Llegeix més »
Com és sabut, un dels aspectes definitoris de les societats contemporànies és la contínua concentració de la població en àrees densament poblades, on s’apleguen la major part de les activitats, serveis i comunicacions. Ara bé, des de molt bona hora el procés d’urbanització ha estat acompanyat de corrents, iniciatives i crides que han reivindicat la vida al camp i han defensat els valors de la vida rural davant els presumptes avantatges de la vida urbana. Aquests corrents, com tants altres fenòmens socials, tenen especial incidència entre la població jove: és justament en el moment d’entrada en l’edat adulta i de configuració del projecte de vida quan més evident es fa la necessitat d’afrontar les constriccions i les oportunitats que ofereix la societat de pertinença.
Els governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s’han centrat més en crear llocs de treball. S’entenia que una ocupació remunerada era la garantia d’un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació.
Fes festa! Rituals, cultures i religions del món és una publicació sobre les festes religioses. Consta de dos volums, un de destinat a l’alumnat d’educació secundària i un altre per al professorat. L’obra presenta la pluralitat religiosa i ofereix eines per viure responsablement i respectuosament en un entorn de diversitat religiosa, moral i cultural.
Aquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.
Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, és el catàleg de l’exposició homònima que s’instal·la al Palau Robert de Barcelona amb motiu de la commemoració dels cent anys del naixement de Raimon Panikkar.
Catalunya és una societat plural des del punt de vista religiós. Aquesta és una realitat a la qual les administracions públiques ens hem d’adaptar. Cal prendre les mesures oportunes per ser capaços de respondre adequadament a les noves demandes derivades d’aquest fet. En l’àmbit dels cementiris, aquestes demandes són cada vegada més habituals. El nostre marc jurídic ha previst clarament quina ha de ser la resposta de les administracions en relació amb les peticions de parcel·les confessionals als cementiris públics.
Aquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.
El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com a institucions socials per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri; examinant també aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.