Visions of Catalonia: Crafting Art (2025-2026)
Visions of Catalonia: Crafting Art és el catàleg trilingüe de la Biennal d’(Art)esania Contemporània Catalana que ha tingut lloc entre el 4 de novembre de 2025 i el 8 de març de 2026, amb l’objectiu de repensar l’art i l’artesania contemporànies des de la tradició, la innovació i la creativitat sense límits.
El Museu d’Art de Girona publica el catàleg de l’exposició Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat, un volum que és molt més que un acompanyament expositiu: esdevé una eina de consulta i reflexió sobre una de les col·leccions privades més destacades de l’art contemporani català. Amb textos de crítics, comissaris i especialistes com Joan Gil Gregorio, Conxita Oliver, Núria Poch, Jaume Vidal, Vicenç Villatoro i Carme Clusellas, el llibre ofereix un relat coral que ens acosta tant a les obres com a les intencions i contextos que les envolten.
S’acosta Sant Jordi, una diada única en què llibres i roses prenen el protagonisme dels carrers. És una jornada per gaudir de la lectura, descobrir novetats editorials i retrobar-nos amb autors i autores que ens aporten coneixement, reflexió i emoció.
Per aquest motiu, hem preparat una selecció de llibres publicats recentment que aborden temes diversos: des de l’art i la cultura fins a la història, l’esport o l’actualitat. Obres que ens ajuden a entendre millor el món que ens envolta i que conviden a mirar la realitat des de múltiples perspectives.
Llegeix més »Roser Bru. Superar la distància és el títol de l’exposició dedicada a l’obra i figura de l’artista catalana-xilena Roser Bru i Llop (Barcelona 1923 – Santiago de Xile 2021), que el Museu d’Art de Girona ha produït des de novembre de 2024 i fins a març de 2025 i que ha estat comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez. Roser Bru va néixer a Barcelona i de ben petita va viure un primer exili familiar a París, durant la dictadura de Primo de Rivera. Retornats a Barcelona, van viure intensament la proclamació de la República i seguidament un segon i definitiu exili que portaria a la família, primer a França i seguidament a Xile, embarcats en el vaixell Winnipeg, llogat per Pablo Neruda, el qual llavors era cònsol a París.
Des de la seva obertura al públic, l’any 1979, l’antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d’Art de Girona. Es tracta d’un edifici imponent, una veritable joia de l’arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l’ànima del seu origen antic ni l’espectacularitat monumental que l’ha caracteritzat sempre.
El Museu d’Art de Girona ha impulsat un estudi monogràfic i el més complert fins a la data sobre la icònica escultura de la Lleona de Girona, la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust, coneguda com “la Lleona” de Girona. Es tracta de la primera obra monogràfica dedicada a l’estudi d’aquesta escultura, a cura de l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal. L’edició, amb poc més de 60 pàgines, proposa la revisió més exhaustiva de totes les informacions conegudes fins a l’actualitat sobre la columna, a més de l’obtenció de dades inèdites i d’una descripció analítica de la peça. A banda, permet situar la peça dins un context artístic, i se n’ha pogut precisar la cronologia, la naturalesa material o les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.
En les darreres dècades, la combinació de recerca històrica amb fotografia i documents gràfics s’ha convertit en una pràctica habitual a Catalunya, enriquint la bibliografia sobre la nostra història contemporània. Un destacat exemple d’aquest fenomen és el llibre Vides entre dictadures que explora l’obra del fotògraf Rossend Torras (Barcelona, 1907-1996), qui va capturar moments clau de la història de Barcelona, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
El llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que es pot visitar fins al 1 de setembre de 2024 a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
“Niebla. Catàleg del fons de la Generalitat de Catalunya” posa a la disposició del públic i dels museus i centres expositius el llegat de Josep Niebla i esdevé un element més per a comprendre la trajectòria i l’impacte artístic Niebla, una figura rellevant en l’art contemporani català.
Aquest extens catàleg sorgeix després de l’adquisició, el 2020, dels fons artístics i personals de l’artista per part de la Generalitat de Catalunya, i ofereix un recorregut exhaustiu per la seva producció artística, abastant més de sis dècades de creació. El volum recull un total de 1.029 obres, incloent-hi pintures, obra gràfica, esbossos i documentació, proporcionant així una visió completa de l’univers creatiu de Niebla.
L’exposició Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966, organitzada pel Museu d’Art de Girona i comissariada per Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, subratlla el valor i la potència expressiva de la producció pictòrica catalana d’entre els anys cinquanta i seixanta. Un període que va ser especialment fecund per als artistes que treballaven en l’abstracció, bona part dels quals (Tàpies, Cuixart, Ràfols-Casamada, Hernández Pijuan o August Puig) van tenir un enorme èxit internacional, inesperadament recolzats per unes institucions franquistes que, després de la postguerra, maldaven per reincorporar l’estat espanyol a la vida cultural i política del món occidental.
Llegeix més »La publicació Representacions festives de l’alteritat a Catalunya és el resultat de la tesi doctoral de Daniel Vilarrúbias, autor amb una llarga trajectòria de publicacions sobre diversos elements i danses al·legòriques del seguici festiu. En l’àmbit popular i tradicional i d’una manera genèrica, el moro ha significat sempre l’altre, el diferent. Parlem de diferència sobretot sociocultural, però també confessional i, per tant, amb diferents hàbits vivencials i una altra manera d’entendre el món i la societat. Parlem, sobretot, d’una alteritat sarraïna, si bé en alguns moments l’altre ha estat el francès o, en sentit encara més genèric, l’invasor o l’enemic transfronterer.
