Silenciades_Dones artistes sota el franquisme │ Apunt de Lluís Burillo Toledano, Carme Ortiz Valeri i David Serra Navarro

En el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere hi ha dues línies que estan relacionades amb la sensibilització i la formació. En aquest context, des del Servei d’Ordenació dels Ensenyaments de Règim Especial del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, s’ha encarregat al comitè científic la coordinació d’un projecte editorial en què han participat investigadores i investigadors que desenvolupen la seva tasca docent i de recerca a les escoles superiors artístiques de Catalunya de l’àmbit públic, situades en el marc dels ensenyaments artístics superiors. La finalitat és començar a cobrir un buit historiogràfic: el del paper de les dones artistes que durant la dictadura franquista van lluitar per aconseguir un espai propi d’expressió, fora dels canals oficials i lliures de tuteles i/o mentories masculines.

Aquesta publicació és fruit d’un projecte de recerca de gènere, i recull un conjunt de treballs sobre dones artistes, professionals de la dansa, la música, el disseny i la conservació-restauració, que van treballar de manera silenciada.

Llegeix més »

Il·lustríssimes. Dones que van dibuixar el segle XX │ Apunt d’Antoni Guiral i Roser Pintó

El llibre és un complement a l’exposició “Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX”; tal com assenyala Teresa Costa-Gramunt, cal valorar-lo:

Com a complement escrit i gràfic a un muntatge que té tots els ingredients per enamorar els visitants, per atrapar-los l’atenció sobre els treballs exposats en tres àmbits significatius: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc, s’ha publicat un llibre-catàleg amb el mateix títol que, com assenyalen els comissaris de l’exposició, Roser Pintó i Antoni Guiral, és, juntament a la mostra que s’ha organitzat des de la Biblioteca de Catalunya, una reivindicació de l’obra de les trenta-set il·lustradores, les Il·lustríssimes que en formen part.

S’hi reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el darrer segle i van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. La mostra és dedicada a trenta-set il·lustradores; no és, per tant, exhaustiva, sinó únicament representativa. S’ha fet la tria d’autores partint del fons de dibuixos originals de dones il·lustradores que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, concretament: Aurora Altisent, Lola Anglada, Marta Balaguer, Carme Barberà, Isabel Bas, Pilarín Bayés, Pili Blasco, Purita Campos, Roser Capdevila, Maria Claret, Montse Clavé, Maria Dembilio, Violeta Denou (col·lectiu de tres autores), Consol Escarrà, Pietat Fornesa, Rosa Galceran, Montse Ginesta, Guadalupe Guàrdia, Lluïsa Jover, Mercè Llimona, Mariel, Marika, Lisi Martín, Odile, Maria Pascual, Laura Pérez Vernetti, Carme Peris, Núria Pompeia, Fina Rifà, Maria Rius, Maria Àngels Sabatés, Gemma Sales, Carme Solé Vendrell, Trini Tinturé i Montserrat Tobella.

Llegeix més »

Periscopi. Art i Natura │ Apunt de Sònia M. i Ángela Peinado

L’art no és només el resultat, sinó tot un procés creatiu que transita des de la gesta de la idea inicial fins a la peça final. El procés creatiu és un ésser viu.

Sota aquesta premissa, impulsats per la comunitat de pràctiques (CoP) de tallers artístics del programa Compartim de gestió del coneixement del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el col·lectiu de tècnics i tècniques artístiques de centres penitenciaris de Catalunya vam iniciar el projecte d’Art a la Natura el 2022. Un projecte on cobra protagonisme el diàleg i la reflexió al voltant de l’art i la natura tant dins com a fora de la presó.

La natura com a medi, el paisatge i els processos creatius s’uneixen en un fet artístic, una obra final efímera en la qual tot el que l’ha fet possible és tan important com el resultat final.

Per tal d’aprofitar tota la riquesa cultural i educativa que ens oferia aquest corrent artístic, vam poder gaudir de l’acompanyament i l’expertesa de persones i entitats externes que ens van oferir noves eines i enfocaments per tal d’intervenir el medi sense malmetre’l. Arnaud Cayla (Recycollage), Quim Moya i la Fundació SETBA, així com expertes com Heike Freire (pedagogia verda), les experiències de Land Art amb Sònia Morales o el taller d’impressions vegetals Ecoprint amb Sònia M. van ser alguns dels exemples d’acompanyament pedagògic i artístic de tot aquest projecte anual.

Llegeix més »

Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936 │ Apunt de Joan Duran-Porta

Amb la mostra Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, ha encetat una trilogia d’exposicions dedicades a la costa nord del litoral català i a la seva relació amb el món de l’art i els artistes.

La primera d’aquestes exposicions tracta de la participació dels artistes en la creació de la idea de la Costa Brava, en el seu “bateig ideològic” –en paraules de la comissària, Mariona Seguranyes– a principis de segle XX. L’arribada de pintors catalans, i també europeus, i la consolidació de moltes poblacions com a centres de creació i de trobada d’artistes, evoquen una època d’auge cultural i de creixença d’aquell anomenat “paradís blau”… època truncada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola.  

Les dues exposicions que completaran la trilogia es fixaran en l’evolució posterior de la Costa Brava: primer, en la seva destrucció, en plena època franquista, colonitzada pel boom immobiliari i pel turisme de masses; després, en els esforços per la seva salvaguarda, una vegada passada la foscor de la dictadura. Tot plegat, sempre posant la visió, el caràcter i l’activa presència dels artistes al centre de la mirada expositiva.  

Llegeix més »

Danger. Col·lecció de cartells de prevenció d’accidents laborals (1925-1937) de l’ANC │ Apunt d’Enric Vinaixa Bonet

La prevenció dels riscos laborals és un repte que afecta de forma cabdal tots els integrants del món del treball: treballadors i treballadores, empreses, administracions, serveis de prevenció, mútues i agents socials. Així, l’any 2001, des del Departament de Treball vam voler reflectir la sensibilitat del Govern envers aquest tema i vam editar el llibre Danger

Aquest llibre és un homenatge al món artístic i al món laboral que té com a objectiu aconseguir la millora de les condicions de treball. A la vegada, és una eina per difondre al conjunt de la ciutadania un dels propòsits clau del nostre Departament, la prevenció dels riscos laborals, i reflexionar-hi. 

Al llarg de la història, aquest propòsit ha estat molt present en l’àmbit del treball de tots els països, i amb la publicació de Danger hem volgut recopilar una mostra de cartells internacionals única,  atesa la seva singularitat. 

Aquesta col·lecció de cartells, amb 734 exemplars de prevenció d’accidents laborals d’entre el 1925 i el 1937, destaca per la gran varietat de procedències (19 països) i per la diversitat de llengües, la qual cosa és també una mostra dels països més industrialitzats i amb més consciència sobre la importància de tenir un entorn laboral segur a l’època. De la mateixa manera, es ratifica la importància del cartellisme com a mitjà de propaganda durant les dècades dels anys 20 i 30.

Llegeix més »

El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola│ Apunt del Memorial Democràtic

El cop d’estat de Franco contra la República va provocar l’esclat d’una revolució social als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar la duplicitat de poders entre els Comitès Antifeixistes i les institucions que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. La revolució social va portar atacs indiscriminats contra les persones i el patrimoni amb la destrucció, la devastació i els assassinats. La reacció de protecció i salvaguarda va ser fulminant i l’art salvat es va concentrar en diversos dipòsits que culminarien al Museu del Palau Nacional de Montjuic.

Aquest llibre recull aportacions sobre les situacions produïdes a Lleida, el Pirineu, les Terres de l’Ebre, Tarragona, Reus i Poblet, Solsona, Manresa, Sabadell i Terrassa, Mataró, Granollers, Vic, Girona i Barcelona, amb estudis d’especialistes en la salvaguarda del patrimoni. Aquest repàs territorial omple un buit de coneixement sobre les accions prèvies a les concentracions de Montjuic i Pedralbes i els trasllats a Olot i la frontera, que es coneixien millor.

Llegeix més »

El més llegit de 2022 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

Durant el 2022, hem publicat al blog un total de 44 apunts, que han obtingut 6.219 visites de 3.454 visitants. Per estats, el 90,31% de visites provenen d’Espanya, el 3,37% dels Estats Units, el 0,96% dels Països Baixos i el 5,36% de la resta de món.

Els deu apunts més llegits al 2022 han estat els següents:

El llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals │Apunt d’Oriol Camps

Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran │Apunt de Laura Puigbert

Cartes, vida i música: “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual” │Apunt de Raimon Alamany

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Llegeix més »

Falsos verdaders. L’art de l’engany │Apunt de Maria de Lluc Serra

falsos verdadersQuan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.

És el cas de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany, comissariada per Joan Bosch i Francesc Miralpeix al Museu d’Art de Girona.

Es podria dir que el catàleg de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany mostra amb detall tres grans fets, tots ells vinculats entre si pel fenomen de la falsificació artística. D’una banda, s’explica l’origen de tot plegat: quan el Museu d’Art de Girona va descobrir que les taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, adquirides l’any 2010, eren falses. De l’altra, es fa una acurada retrospectiva d’algunes de les falsificacions en el món de l’art al llarg de la història, així com dels principals falsificadors, i finalment, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’explica amb tot detall el procés científic seguit per tal de certificar –en aquest cas– que les taules atribuïdes a Pere Mates són, efectivament, falses.Llegeix més »