Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

Llegeix més »