Realisme(s). L’empremta de Courbet | Post de Mercè Doñate, Elena Llorens, Cristina Mendoza i Francesc Quílez

En la mateixa mesura que l’exposició Realisme(s). L’empremta de Courbet, el catàleg que l’acompanya salda el deute que el MNAC tenia amb el realisme català, un període artístic determinant per a la modernització de la pintura del segle XIX a Catalunya, i al mateix temps pretén posar de manifest que el realisme al nostre país no es va produir de forma aïllada i desvinculada del seu context europeu. Amb aquesta finalitat s’ha buscat en l’art francès els referents que van servir d’estímul i font d’inspiració als artistes catalans.

Cal assenyalar d’entrada que el realisme català, a pesar que li va costar desprendre’s de l’herència del romanticisme, va mostrar una indubtable permeabilitat a les novetats artístiques procedents de París i, de fet, va constituir l’únic focus d’aquesta tendència a la Península. Amb tot, no s’ha d’oblidar que el terme «realisme» segueix sense trobar una definició precisa pel que fa a la seva concreció estilística i als seus límits cronològics. Llegeix més »