El Catàleg de gegants centenaris de Catalunya es presenta en societat l Post de Lluís Ardèvol

Catalunya és terra de gegants. Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes. Són una de les nostres tradicions més vives, entranyables i arrelades. Han perdurat en el temps, després de superar moments difícils, i s’han anat renovant fins arribar al moment actual, en què gaudeixen d’una plena vigència. Aquestes figures han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle XX i al seu voltant ha sorgit un important moviment associatiu que aplega un munt de persones. Malgrat tot no parlem d’un fenomen exclusivament modern, sinó que ja són presents a les nostres festes des del segle XV.

El llibre que teniu a les mans ens mostra un projecte únic. Un recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues conservades a Catalunya. Es tracta de peces d’un valor material incontestable per la seva antiguitat i el seu valor artístic, però sobretot són elements simbòlics que presideixen la festa, el moment més comunitari de la població, i un referent intergeneracional del sentit de pertinença. Figures que gràcies molt sovint a la devoció de la gent i a la seva consciència patrimonial han arribat fins als nostres dies.Llegeix més »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Llegeix més »

Lluís Companys; vida, reivindicació i memòria d’un president l Post d’Oriol Dueñas

L’any 2015 es va commemorar el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys. El president Companys va ser l’únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme. Gràcies a la complicitat del nazisme amb la dictadura franquista, Lluis Companys va ser detingut il·legalment mentre es trobava exiliat a França i entregat a les autoritats del règim. Unes autoritats que no van tenir cap mena de consideració sobre la seva persona, al ser empresonat, torturat i jutjat per un consell de guerra sense cap mena de garantia política.

Però la biografia del president Companys va molt més enllà de la seva darrera etapa. Durant la seva vida destacà per la seva professió d’advocat defensant els interessos de les classes treballadores i del món rabassaire, per la seva activitat periodística i pel seu activisme polític en defensa de les llibertats i la democràcia. Durant la II República va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, fins assumir a inicis de 1934 la presidència de la Generalitat de Catalunya. Després dels fets d’octubre de 1934 fou empresonat. En privació de llibertat es mantindria fins el febrer de 1936. A partir d’aquí els pitjors anys de la seva vida, amb la Guerra Civil, exili i posterior assassinat.Llegeix més »

Els 10 posts més llegits el 2015 a llibresgencat

Durant el 2015 vàrem publicar 38 posts a llibresgencat. Els deu articles més llegits són:

Guia de bones pràctiques per a centres del Sistema de protecció a la infància i l’adolescència | Post d’Ana Avellaneda

La formació nacional de Catalunya i fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Barraquisme. La ciutat (im)possible | Pas a Pas-Equip d’estudi barraques de Barcelona

La Llei catalana de la transparència, accés a la informació pública i bon govern: un nou model de relació de la ciutadania amb l’Administració l Post de Miquel Puig

La comunicació a les grans organitzacions | Post del Servei de Difusió del Departament de Justícia

Manual per a la prevenció de la violència masclista l Post de l’Institut Català de les Dones

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

Sords profunds, però hi sentim i parlem! | Post de Marta Capdevila

Agraïm els autors i col·laboradors les seves aportacions.

Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció l Post d’Ana Nogueras i Robert Gimeno

El programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia publica, dins la seva col·lecció, un nou treball amb el títol Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció, coordinat per Ana Nogueras i Robert Gimeno, professionals del Programa de prevenció i mediació comunitària en l’àmbit juvenil. Aquesta publicació és el resultat de la feina que l’equip de prevenció i mediació comunitària ha dut a terme en l’àmbit local des de fa més de deu anys. És un manual que facilita als professionals que hagin de dur a terme una tasca de prevenció amb joves alguns conceptes clau per posar en marxa una acció de prevenció, d’una banda, i, de l’altra, un conjunt d’eines elaborades i provades al llarg d’aquests anys.

El Programa de prevenció i mediació comunitària és un programa especialitzat que ofereix suport als municipis i consells comarcals, pel que fa al tractament que han de rebre els conflictes on els joves tenen un paper rellevant. Posa l’accent en el paper de la comunitat, en els vincles, en les relacions entre professionals i persones ateses. La prevenció és un concepte extremadament simple que pressuposa que determinades actuacions en el present poden estalviar-nos problemes en el futur. Ara bé, no sempre un concepte simple té una aplicació pràctica senzilla.Llegeix més »

Open data: exprimiendo el jugo de los datos públicos l Post de Martín Álvarez

En aquests períodes d’economia deprimida i política convulsa, ens enfrontem a grans reptes. Com la història ha demostrat, temps de crisi és temps d’oportunitats i els supervivents han d’aguditzar l’enginy i introduir canvis —moltes vegades dràstics— per canviar allò que va produir el desastre o, simplement, ja no funciona.

En matèria econòmica, les empreses busquen maximitzar els rendiments i aprofitar els seus recursos. Això no és una qüestió exclusiva del sector privat, sinó que hauria de ser una cosa inherent també a administracions i organismes públics. Aquests han d’extreure tot el suc dels actius més valuosos de què disposen: els documents i la informació que gestionen.

Afortunadament, moltes administracions públiques de tot el món han començat amb aquesta transició cap a una excel·lència en la gestió d’aquests recursos públics, i han evolucionat des de la tradicional ocultació sistemàtica de la informació cap a l’obertura total dels arxius i les bases de dades públiques —sempre tenint en compte els límits legals, com la privacitat o la seguretat— amb la finalitat de la reutilització incondicional d’aquestes dades i documents usant les tecnologies web. D’aquesta manera, la ciutadania i qualsevol organisme (públic o privat) podran aprofitar uns recursos que són públics i que, per definició, també els pertanyen.Llegeix més »

La resistència i la deportació en veu pròpia l Post de Gerard Corbella

En ocasió del centenari de del naixement de Neus Català es reedita: “De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas”. La reedició no és només un reconeixement a l’autora i a la seua poc coneguda tasca com a investigadora, sinó que és sobretot un homenatge a les dones que van lluitar contra els nazis durant l’ocupació de França, i de les que foren deportades als camps d’extermini.

Dones que, com ella, en la memòria nacional francesa eren doblement oblidades: pel seu origen, republicanes espanyoles, i per la seua condició de dones. França considerà que la construcció d’un relat nacional sense fissures després de la Segona Guerra Mundial era prioritari, minimitzant el paper dels col·laboracionistes, tot reforçant el paper dels resistents francesos. Si en aquest relat difícilment hi tenien cabuda els republicans espanyols que van alliberar París, quin paper havien de tenir les dones republicanes espanyoles? I encara, amb una dictadura a Espanya, qui es recordava dels republicans?

Mentre tots els països democràtics construïen relats sobre el passat, l’Espanya de la dictadura censurava llibres, i la democràcia no va saber impulsar polítiques públiques de memòria. Tot i les evidents dificultats, Neus Català decidí dedicar part de la seua vida a lluitar per la preservació d’aquestes memòries, i es plantejà l’ambiciós projecte de crear un “Memorial de les dones espanyoles en la Segona Guerra Mundial”, que es materialitzà en aquest llibre. Entre 1965 i 1978 entrevistà a 58 persones com ella, resistents i deportades. I el 1984 aparegué publicat el llibre per primer cop, gairebé 20 anys després del seu inici.Llegeix més »

La nova pagesia: relleu generacional en el marc d’un nou paradigma agrosocial l Post de Neus Monllor

El relleu tradicional de les explotacions agràries familiars està en crisi. Les persones joves que han nascut a pagès no continuen el camí dels seus pares, fruit d’un context social i econòmic que els exclou i on les barreres d’accés a l’activitat són cada vegada més intenses. Només els més forts poden assolir els estàndards que imposa el model intensiu i orientat al mercat. En un entorn tan agressiu i competitiu, la major part dels joves no poden, i moltes vegades tampoc volen, reproduir el sistema. Estem vivint el trànsit d’una agricultura familiar a una agricultura emprenedora, on els rostres de la pagesia i de les estructures de les seves activitats són molt més diversos que els del model tradicional d’agricultura familiar.

Les explotacions agràries familiars, tal i com les hem entès en les darreres dècades, estan acabant un cicle. Les cases de pagès on convivien tres generacions són cada vegada més escasses. Al seu lloc, descobrim realitats múltiples que inclouen tant explotacions familiars especialitzades i industrialitzades que produeixen matèria prima per l’ agroindústria, a base d’una forta capitalització i intensificació de la mà d’obra assalariada, com experiències agràries noves que defensen la qualitat del producte artesà, de venda en circuit curt i produït sota criteris ecològics. Entre aquests dos models de producció es dibuixen una infinitat d’exemples que donen resposta a la demanda actual d’aliments. Però no tot s’hi val. En funció del model agrari que es desenvolupi al territori, es dibuixarà la realitat dels espais rurals i de les seves dinàmiques socioeconòmiques.Llegeix més »

La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària l Post de Xavier Riudor

Algunes de les transformacions socials del segle XX i XXI fan emergir una preocupació creixent al voltant de l’organització social del temps així com un interès creixent envers el temps com a factor de benestar. És en el si d’aquesta concepció que cal ubicar els debats a l’entorn de la distribució social i de gènere del temps, i de la racionalització i conciliació horària des del punt de vista de les necessitats productives de les organitzacions i de les persones que hi treballen.

La racionalització horària s’entén com el conjunt de mesures a l’entorn de l’organització dels temps socials que fan possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i, al mateix temps, una optimització del temps de treball.

En aquest context, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Consell de Relacions Laborals, va encarregar al CTESC un informe sobre les mesures que s’han d’adoptar en els àmbits del treball, l’economia i la societat per a una racionalització dels horaris que contribueixi a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones, i especialment a favor de la igualtat entre homes i dones.Llegeix més »

Catalunya Ciutat(s): l’actualització del somni noucentista l Post de Roger Subirà

La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’ini­ci dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.

Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint ob­jectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actuali­tat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.

A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de ma­nera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonable­ment madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.Llegeix més »