Etiqueta: Institució de les Lletres Catalanes

Simposi Dolors Monserdà i Vidal: els orígens de la novel·la catalana moderna i del feminisme a Catalunya│ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El 2019 va ser decretat Any Dolors Monserdà. El llibre recull les ponències del Simposi Dolors Monserdà, celebrat el 22 de novembre de 2019 amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de l’escriptora.

Concebut com un acte primordial de l’Any Dolors Monserdà, el Simposi va tractar dos dels temes crucials que representen la seva obra: els orígens de la novel·la catalana moderna i els del feminisme a Catalunya. Dolors Monserdà va observar el paisatge social i humà, va fer especial notació de la condició de dona i va desplegar una obra compromesa amb la defensa d’aquesta, i va ser una pionera que va obrir camí. La publicació de les actes suposa un pas més en el reconeixement actual de la seva obra.

Filla d’una família de la burgesia, Dolors Monserdà va rebre una acurada educació. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 va ser nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. Així Monserdà va esdevenir la primera dona que va ocupar aquest càrrec. La major part de la seva obra poètica va quedar recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana, Feminal…, i també va escriure teatre, amb obres com, per exemple, Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876). Més tard, va reorientar la seva producció cap a la novel·la. Va publicar, entre d’altres, La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), i la seva obra més significativa: La fabricanta (1904).

Llegeix més »

Simposi Carles Fages de Climent │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’any 2018, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decretar l’Any Carles Fages de Climent, en què es va commemorar el cinquantè aniversari de la mort de l’autor. El present volum recull les diverses ponències que es van dur a terme durant el Simposi, celebrat el 22 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. S’hi inclouen els textos de Mariàngela Vilallonga, Enric Pujol, Jaume Guillamet, Jordi Canet, Anna Teixidor, Maria Nunes, Joan Ferrerós, Jordi Pla i Nil Ventós, participants en el Simposi.

L’obra de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) se situa entre les fonts clàssiques i tradicionals i l’empelt amb les formes literàries de la modernitat, així com el llegat d’Eugeni d’Ors i els noucentistes. De la seva forta vinculació tant amb el seu paisatge natal de l’Empordà com amb la ciutat de Barcelona, on va dur a terme gran part de la seva activitat literària, en neixen les seves facetes com a autor que va conrear una gran varietat de gèneres: la poesia, la prosa, el teatre, els articles periodístics, l’assaig i la traducció.

Llegeix més »

Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust │ Apunt de Julià Guillamon

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El llibre és una introducció al món de Perucho, enlluernadora, divertida, amb una atenció especial a la poesia i a les novel·les d’aventures entre les quals destaca la novel·la de vampirs Les històries naturals (1960), traduïda a una dotzena de llengües.

Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va voler viure la vida com una obra d’art. Va ser amic d’artistes i escriptors, col·leccionista de mobles i objectes, gastrònom i bibliòfil i va donar cabuda a tots aquests elements en un món literari molt personal que es va expressar mitjançant la poesia, la novel·la, la narració, el periodisme i la crítica d’art. Segons Julià Guillamon, “l’obra més important de Joan Perucho va ser ell mateix”: una personalitat exuberant i originalíssima que ha donat lloc a un llibre únic: Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust, editat per Julià Guillamon, amb disseny de Marc Valls.

Reconstrueix la trajectòria de Perucho amb el fil conductor de les cases on va transcórrer la seva vida: a Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla cantonada Ramón y Cajal, on el seu pare tenia una botiga de roba per a la llar; al carrer de la República Argentina, que va ser lloc de trobada de diverses generacions de creadors, i al poble d’Albinyana, al Baix Penedès. En les cases de la vida es va anar sedimentant l’experiència de Perucho: el món de la República i la relació familiar amb el músic Isaac Albéniz i la seva filla Laura, el grup d’artistes de la primera postguerra que van trencar amb l’art oficial (Joan Miró, Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart), els artistes pop dels seixanta (Antoni Padrós, Francesc Artigau, Albert Porta Zush) i els escriptors Carles Riba, Salvador Espriu, Nèstor Luján i Álvaro Cunqueiro, mestres d’amics.

Llegeix més »

“M’agrada escriure. M’agrada rabiosament”. Cartes (1938-2002) │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Llegeix més »

Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules. Jornada d’estudi │Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Generalitat de Catalunya va acordar commemorar l’any 2018, entre d’altres, el centenari del naixement de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014), una efemèride dissenyada des de la Institució de les Lletres Catalanes i coordinada amb els fills de la poeta i traductora.

Concebuda com un acte cardinal de l’Any Montserrat Abelló, la Jornada d’estudi «Montserrat Abelló. La ploma als dits, delit de paraules» va ser organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i va tenir lloc el 29 de novembre de 2018.

L’objectiu de la jornada pretenia vertebrar el fet poètic i traductològic d’Abelló, esdevingut un tot creatiu. Aquest encontre acadèmic va comptar amb la participació de crítics, traductors, especialistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi en l’hermenèutica d’Abelló, així com també amb aportacions de veus més joves deixebles de l’autora.

Llegeix més »

Actes del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

okbertranaEl 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar com a commemoracions oficials el cent-cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana.

Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 -Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que es van explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

El Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis es va convertir en el corol·lari científic de les desenes d’actes que durant tot l’Any Bertrana van tenir lloc arreu del país. Celebrat el 23 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, va ser l’acte de cloenda d’aquesta doble commemoració. El Simposi va aplegar una dotzena d’experts en l’obra de pare i filla, que van abordar la seva trajectòria des de diferents perspectives, com ara l’escriptura autobiogràfica, el feminisme, la literatura de viatges, el periodisme o la relació entre realitat i ficció. El simposi va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta publicació s’inclou dins de la col·lecció Lletres Catalanes que recull també la biografia Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció publicada el 2017.

Fitxa de compra a la Llibreria en Línia

Altres publicacions de la col·lecció Lletres Catalanes

Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

lletres i arts

Aquesta publicació editada per la Institució de les Lletres Catalanes, recull les xerrades del cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” realitzat durant el 2018 amb motiu de la commemoració dels 10 anys de la mort de Josep Guinovart.

Josep Guinovart (1927-2007) va ser un dels màxims expo­nents de l’avantguarda plàstica catalana i espanyola de la 2a meitat del s. XX, i encarna com pocs la figura de l’artista en mu­tació constant, delerós d’interactuar amb la realitat de múltiples maneres. Per això podem dir que es reinventa constantment —realista, expressionista, magicista, matèric, informalista, abstracte: cap d’aquestes etiquetes no l’abasta en tota la seva complexitat— i concep la seva obra com un procés de recerca inacabable pel que fa a l’ús de tècniques, suports i materials.

El cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de l’artista, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida.Llegeix més »

Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció│Post de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCAT1 comentari

prudenci

Amb motiu de l’Any Bertrana la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) publica el llibre Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció una biografia sobre l’autor escrita per Xavier Sanjuan Borràs.

L’obra pren com a punt de partida la revisió de les informacions biogràfiques sobre Prudenci Bertrana, que s’han anat reproduint principalment a partir del llibre escrit per la seva filla Aurora –Una vida—publicat als anys seixanta. Aurora va prendre com a referència la pseudoautobiografia del seu pare Entre la terra i els núvols formada per les novel·les L’hereu, El vagabund i L’impenitent i, a banda d’informacions que apareixen a les novel·les –que són clarament invencions— i que la filla ja corregeix o s’estalvia, n’hi ha d’altres que a hores d’ara es pot demostrar documentalment que no poden ésser certes.

Les novel·les que formen part de la trilogia Entre la terra i els núvols no s’han de llegir com una autobiografia de Prudenci Bertrana perquè el protagonista Innocenci Aspriu no és el propi Bertrana, si bé molts episodis sí que pertanyen a la vida d’ambdós. D’aquí que Prudenci Bertrana no ens expliqui la vida, sinó una manera d’entendre-la. Aquest llibre ressegueix tant els passos d’Aspriu com els de Bertrana per tal de conèixer-los una mica millor.Llegeix més »

Sèniors poètics │Post de la Institució de les lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

sèniorsSèniors poètics  recull una sèrie d’articles de diferents poetes i crítics júniors on reflexionen i parlen sobre els poetes i referents vius de la poesia catalana actual, els nostres sèniors. És  un diàleg poètic intergeneracional.

Sèniors poètics “fa referència a l’expertesa, el mestratge, el reconeixement i el prestigi”, en definitiva es tracta d’un homenatge que els poetes joves volen retre als seus referents i que la tria la van fer ells, espontàniament, per filiacions personals o estètiques, a partir d’un reconeixement que neix de la lectura. Segons explica Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, quan Pons Alorda li va fer arribar la iniciativa, va decidir donar-hi suport tenint en compte que la Institució ja dedica una part dels seus programes a les efemèrides i a homenatjar els autors vius. En aquest sentit, Laura Borràs recorda que des de fa uns anys la ILC promou els homenatges als escriptors en vida “sabent que el millor homenatge és posar en contacte l’escriptor amb els seus lectors, contribuir a donar a conèixer la seva obra i a prestigiar la lectura”. La directora de la ILC explica que “el trasbals que van provocar algunes morts impactants com la de Montserrat Abelló, Francesc Garriga o Carles Hac Mor (que quan es va iniciar el projecte encara vivia) que havien exercit aquest mestratge de manera extraordinàriament generosa amb els poetes que començaven i que feien de cadena de transmissió del llegat poètic va ser la llavor d’aquesta proposta que Jaume Pons Alorda va llançar entre els poetes joves”. Llegeix més »

Aurora Díaz Plaja ǀ Post de Pere Martí

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

aurora diazL’any 2013 vam commemorar el naixement de dues personalitats de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) catalana: Joana Raspall i Aurora Díaz Plaja. La pri­mera va acaparar una mica força els actes, les celebraci­ons i fins i tot les publicacions que se’ls van dedicar al llarg de l’any. Va ser per raons molt diverses que ara no fan al cas: la Joana encara era viva, la poesia de la Joana la van fer seva i la van treballar moltíssimes escoles del país… Em va saber greu que la figura i l’obra d’Aurora Díaz Plaja que­dessin una mica arraconades.

Ara, amb molt d’encert i suposem que fruit d’un encàrrec fet aquell any commemoratiu, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha publicat el volum Homenatge. Aurora Díaz Plaja (1913-2003) amb la intenció de deixar cons­tància d’una vida i d’una obra dedicades a inculcar el gust per llegir i l’amor als llibres, sobretot entre els infants, com poques n’hi ha hagut al nostre país.

No és pas casualitat que el seu lema més popular, i ben actual, sigui “Llegir per fer llegir”. El volum, fonamental­ment, és una antologia de la variada obra d’Aurora Díaz Plaja i esdevé una bona mostra de la seva feina en tots els camps en què va destacar: la crítica de literatura infantil; la biblioteconomia, en què sobresurten les seves guies de lec­tura i les obres de divulgació; els contes infantils propis; les biografies divulgatives de personalitats com Gandhi o Gar­cía Lorca; i encara les adaptacions d’obres clàssiques. Llegeix més »