Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas │ Post de la Institució de les Lletres Catalanes

lletresiartsramoncasasEl 2016, amb motiu de l’Any Ramon Casas, la Institució de les Lletres Catalanes i el comissariat de l’Any Ramon Casas, a càrrec de Vinyet Panyella, van iniciar el cicle Lletres i Arts, visions de Ramon Casas.

El cicle es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de Ramon Casas, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida. Les xerrades es van desenvolupar en sis centres culturals del territori que tenien a la seva col·lecció obres de Casas: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art de Sabadell, la Fundació Rocamora, el Museu de la Garrotxa, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Cau Ferrat de Sitges. Sempre que es podia, les lectures tenien lloc a la mateixa sala d’exposicions, davant l’obra de la qual es parlava.

La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega, obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan exposades com l’Esbós amb dibuix de fantasia. Es tractava de fer una tria variada i representativa de l’obra de Casas que donés peu a lectures molt diverses.Read More »

En el batec del temps. Conferències de l’Any Maragall | Post de Pere Maragall i Xavier Montoliu

Cueja l’Any Maragall i heus aquí com a culminació de l’efemèride, aquesta edició que ja reuneix en la seva mateixa concepció una proposta de debat per propiciar la (re)lectura del pensament i obra d’aquest l’intel·lectual, de la difusió del llegat del qual podrem obtenir més informació al nou web Joan Maragall, ara ja a l’empara de l’Arxiu Joan Maragall.

Si els seus versos encara ens sorprenen i ens emocionen –¿és coincidència que el llibre es difongui coincidint amb la celebració de la tradicional festa de l’Ametller florit, 10 de febrer de 2013, on els admiradors es troben entorn la tomba del poeta a Sant Gervasi per llegir-hi poemes seus?– l’admiració pel Maragall ciutadà, cívic i compromès amb les transformacions del seu temps, en sintonia però també a l’avançada, s’imposa com a model de consciència social per a l’home d’avui.

Des de la independència de criteri s’hi plantegen nous codis de lectura que obren nous camins a la interpretació de les seves obres. No és una lectura purament erudita i acadèmica i per això mateix propicia l’actualització d’un llegat que es demostra, un cop més, inexhaurible, tal com correspon a un clàssic de la nostra literatura i del nostre pensament.Read More »

Maragall, terrer espiritual | Post de Jaume Trabal i Maria Dolça Tormo

Aquests llibre vol ser una aproximació actual a un dels escriptors més emblemàtics del modernisme.

Els autors han volgut fer una lectura de Joan Maragall allunyada del marc convencional de la crítica literària que acostuma a presentar aquest poeta com una personalitat fin de siècle sotraguejada per diferents “ismes”.

A Maragall, terrer espiritual s’hi dóna la possibilitat de descobrir un poeta que tot i revelar-se amb una rica complexitat de matisos, és lluny d’una personalitat esqueixada; ben contràriament seguint els textos dels dos autors, la tria biogràfica de Joan Maragall i molt especialment la iconografia abundant en el llibre, s’hi pot trobar la trajectòria diàfana d’un creador original i tenaç.Read More »

Viatge a l’Argentina del centenari. Santiago Rusiñol. Del Born al Plata | Post d’Ariadna Lluís i Vidal-Folch

Viatge a l’Argentina del centenari. Santiago Rusiñol-Del Born al PlataAra fa cent anys, Rusiñol embarcava cap a l’Argentina, carregat d’obra pictòrica que exposaria i vendria en terres americanes, i convidat a estrenar-hi algunes de les seves obres teatrals de la mà del seu amic actor Enric Borràs. Aquest seria un exitós viatge del  qual tornaria mig any després, “amb deu o dotze mil duros i els quadres millors”. És a dir, amb bones vendes, tot i que reservant-se les millors peces.

L’èxit de l’artista va ser aclaparador. Ja el dia abans de marxar cap a Amèrica es feien evidents les expectatives que des de Catalunya suscitava aquest periple. La premsa catalana n’anava plena, i els amics, artistes i gent de l’àmbit cultural, van organitzar un sopar de comiat multitudinari. Arribats al Con Sud, els banquets d’homenatge a l’artista, els parlaments, entrevistes i ressenyes en premsa argentina van ser una constant.Read More »