Aquest llibre recull les ponències presentades a la Jornada que, amb el mateix nom, es celebrà a l’Ateneu Barcelonès el 10 de novembre de 2022 organitzada pel Memorial Democràtic. El volum inclou igualment el debat que, en acabar les intervencions dels ponents, mantingueren aquests i el coordinador de la Jornada amb el públic assistent.  

Els leitmotivs principals de la trobada i de l’edició del llibre foren dos. En primer lloc, la voluntat de posar junts per primera vegada en un volum tres autors cabdals de la literatura concentracionària nazi al món, com són Primo Levi —autor d’abast universal—, Jorge Semprún —el més important espanyol—, i el català més destacat, Joaquim Amat-Piniella. Segonament, però no per això menys important, l’interès de donar a conèixer, més del que ja ho és a hores d’ara, l’últim dels tres citats, a partir del convenciment de què a Joaquim Amat-Piniella li manca encara una major visibilitat fora del Principat.

El volum s’inicia amb un capítol centrat a proporcionar una visió general del conjunt de la literatura concentracionària catalana i espanyola produïda per supervivents dels camps nazis. El desenvolupa una especialista com la Dra. Sara Brenneis, catedràtica a l’Amherst College (Massachusetts, Estats Units), que ha treballat durant anys la representació espanyola dels camps de concentració nazis a través de la literatura, de textos històrics, de memòries i d’altra documentació i representació. El seu text obre el gruix del volum, amb el títol “Literatura espanyola i catalana sobre els camps de concentració: les veus dels supervivents”.

Seguidament, i per tal de tractar dels tres autors cabdals, tant des d’un punt de vista biogràfic com, sobretot, de l’anàlisi total o parcial de la seva obra, trobem, en primer lloc, el capítol referit a Semprún —“Jorge Semprún”—, a càrrec de la Dra. Soledad Fox Maura,  catedràtica d’espanyol i literatura comparada al Williams College (Massachusetts, Estats Units). Fox Maura repassa els principals esdeveniments de la vida de Semprún, net del polític conservador i prohom del conservadorisme espanyol de les dues primeres dècades del segle XX Antoni Maura —descendent del qual és també l’autora. Remarca l’educació progressista que rebé a casa seva, el coneixement de la llengua alemanya que adquirí a través de les seves mainaderes, l’exili familiar a diversos països europeus el 1936, el seu establiment final a una França on l’ocupació nazi de 1940 el troba estudiant al liceu i on s’unirà a la Resistència, essent capturat per una Gestapo l’any 1943 que el torturarà i l’acabarà enviant a Buchenwald, d’on les gestions de l’ambaixador espanyol a la França de Vichy José Felix de Lequerica —antic alt càrrec d’un dels governs de Maura— per extreure’l no aconseguiran reeixir. L’autora planteja la necessitat d’aprendre del seu compromís polític antifranquista i antinazi en uns temps d’aterridor sorgiment d’extremes dretes populistes, com és l’actual, mentre, des del punt de vista literari, destaca la capacitat de Semprún per a inventar-se i reinventar-se ell mateix, traient partit dels contextos culturals i polítics que hagué de viure i en els quals s’implicà sempre a fons.

Segueix el capítol d’un dels principals especialistes en Joaquim Amat-Piniella, el doctor en Filologia Catalana David Serrano i Blanquer, professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i autor de la tesi La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella, entre altres treballs. Per a Serrano, la trajectòria vital i literària d’Amat-Piniella està marcada pels esdeveniments que li va tocar viure amb la resta de catalans, espanyols i europeus: el compromís amb la República espanyola, el deure de la lluita militar durant la Guerra Civil i haver emprès un dels exilis més traumàtics, el de la diàspora republicana, així com el pas pels camps de concentració nazis. Mostra la seva trajectòria com una vida professional i política truncada -com la de la seva generació d’intel·lectuals demòcrates- i amb una temàtica literària estigmatitzada per dos moments punyents: la lluita a la primera línia de combat a la Guerra Civil i la complicadíssima supervivència al camp de concentració de Mauthausen.

Tanca la part del llibre dedicada als tres protagonistes literaris el capítol del Dr. Philippe Mesnard, catedràtic de Literatura Comparada al CELIS (Centre de Recherches sur les Litteratures et la Sociopoétique) de la Universitat Blaise Pascal, dedicat a Primo Levi i titulat “Entre el testimoniatge i la memòria, quin és el lloc de Primo Levi?”. Mesnard, que és autor de diversos llibres relacionats amb l’Holocaust, el testimoni i la representació de la violència, i que ha centrat la seva atenció en la figura i obra de Levi amb el llibre Primo Levi. Le passage du témoin. Biographie (Fayard, 2011), repassa la trajectòria d’aquest escriptor universal en la postguerra, remarcant la seva doble condició de supervivent i de testimoni. Destacant que les reescriptures de Si això és un home i del seu últim assaig Els enfonsats i els salvats tracen les exigències d’un home que mai va estar satisfet amb aquella seva posició ni amb la comoditat que aquella li podria haver proporcionat, essent alhora un gran escriptor i un testimoni de primer ordre el nom del qual va circular entre els candidats al Premi Nobel.

Editor: Joan Maria Thomàs.
Autor/es: Sara J. Breneis, Soledad Fox Maura, Philippe Mesnard, David Serrano i Blanquer.

Joan Maria Thomàs
Editor del volum
Catedràtic d’Història Contemporània URV

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya