Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país. Catàleg de l’exposició │Apunt de Jordi Manent

Un país el construeixen persones, col·lectius, entitats, institucions, empreses… Entre les persones a títol individual que ajuden a fer avançar un país n’hi ha que deixen més petjada i n’hi ha que menys. Triadú va ser, sense cap mena de dubte, una personalitat polièdrica que va deixar una empremta fonda a Catalunya, una característica que se li va reconèixer en vida a través d’homenatges i premis diversos i que, ja traspassat, es continua posant de relleu.

Joan Triadú va ser mestre, crític literari, escriptor, traductor, activista…, oficis i actuacions en què sempre va destacar. L’exposició i catàleg Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país se centra en l’activisme de Triadú al llarg de dècades, un activisme que es desplega en tres direccions: el patriòtic, el formatiu i el literari i cultural. Són desenes i desenes les iniciatives culturals que va impulsar o en què va col·laborar el pedagog: el Concurs Literari Parroquial de Cantonigròs, l’Any Fabra, les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres catalanes… I també és destacable el seu pas per Òmnium Cultural, la Delegació d’Ensenyament de Català (DEC), la Institució Cultural del CIC, el PEN Club, la Plataforma per la Llengua i tantes altres entitats i institucions, així com la creació de les escoles Betània i Thau. A l’exposició, també s’hi repassa les seves col·laboracions a Forja, Ariel, el diari Avui i Serra d’Or, entre moltes altres capçaleres.

Llegeix més »

Memòria de l’Any Pompeu Fabra │Apunt de la Direcció General de Política Lingüística

El 2018 es va celebrar l’Any Pompeu Fabra, un any dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català i dels 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’objectiu: fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania i també incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any.

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura es va impulsar l’Any Pompeu Fabra amb actes arreu del territori en memòria i reconeixement del Mestre. Amb Jordi Ginebra i Mir com a comissari de l’efemèride, es va convidar les institucions, les entitats i el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra amb actes i iniciatives que reconeguessin la persona i la seva obra.

Llegeix més »

Actes del Simposi Internacional Josep Palau i Fabre. L’Alquimista │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

alquimistaJosep Palau i Fabre (1917-2008), poeta, dramaturg, assagista, traductor, crític, i un dels principals experts mundials en Picasso, és un dels més grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX.

Autor, entre d’altres, de Poemes de l’AlquimistaQuaderns de l’Alquimista, o la magna biografia de Picasso en quatre volums, Picasso vivent (1881-1907)Picasso: cubisme (1907-1917)Picasso. Dels ballets al drama (1917-1926) i Picasso. Del minotaure al Gernika (1927-1939), va obtenir un gran nombre de premis i reconeixements, entre d’altres, el Premi Nacional de Literatura, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.

El dia 3 de gener de 2017 es va signar l’acord del govern de la Generalitat de Catalunya en el qual es va incloure la celebració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre com a commemoració oficial.

En el marc de l’Any Palau i Fabre, el Simposi Internacional Josep Palau i Fabre (1917-2008). L’Alquimista, va contribuir a estudiar i donar a conèixer l’obra múltiple d’un dels grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX.Llegeix més »

Actes del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

okbertranaEl 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar com a commemoracions oficials el cent-cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana.

Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 -Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que es van explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

El Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis es va convertir en el corol·lari científic de les desenes d’actes que durant tot l’Any Bertrana van tenir lloc arreu del país. Celebrat el 23 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, va ser l’acte de cloenda d’aquesta doble commemoració. El Simposi va aplegar una dotzena d’experts en l’obra de pare i filla, que van abordar la seva trajectòria des de diferents perspectives, com ara l’escriptura autobiogràfica, el feminisme, la literatura de viatges, el periodisme o la relació entre realitat i ficció. El simposi va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta publicació s’inclou dins de la col·lecció Lletres Catalanes que recull també la biografia Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció publicada el 2017.

Fitxa de compra a la Llibreria en Línia

Altres publicacions de la col·lecció Lletres Catalanes

Diccionari de relacions internacionals │Apunt d’Elisabeth Casademont

okdiccionariLes relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.

És per aquest motiu que el TERMCAT va considerar convenient elaborar un diccionari que recollís la terminologia catalana d’aquest àmbit. L’obra aplega més de 1.300 termes, relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Per a cada terme es proporciona la denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició i, quan s’ha cregut convenient, notes explicatives o exemplificadores que complementen la definició.

L’obra recull termes referits al marc teòric de les relacions internacionals (per exemple, polaritat), als actors internacionals (moviment d’alliberament nacional), al dret internacional públic (costum internacional), al dret de la Unió Europea (principi de solidaritat), així com a diversos àmbits de cooperació o conflicte en les relacions internacionals, com el manteniment de la pau i la seguretat internacionals (conflicte armat), els drets humans (dret a l’autodeterminació) o l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (emergència complexa).Llegeix més »

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

justicia lingüística i societats mixtesLes teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar Llegeix més »

Reptes del dret lingüístic català: Reflexions per a un debat crític│Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

iea3El dret lingüístic català ha estat objecte, els darrers anys, d’ambicioses reformes normatives i noves lectures jurisprudencials, bona part de les quals molt controvertides per l’impacte que han tingut en àmbits públics especialment sensibles com l’ensenyament, la justícia o l’administració. Novetats que, indefectiblement, s’han acabat projectant en el catàleg de drets i deures lingüístics, bo i concitant interessants debats en l’escenari polític i acadèmic.

Precisament, aquesta publicació aplega reflexions crítiques sobre algunes d’aquestes novetats d’incidència en el dret lingüístic català. També s’hi analitza críticament la darrera jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que les interpreta. Comença amb una reflexió crítica sobre el marc constitucional i els límits que imposa al legislador. Partint d’aquesta base, s’analitza l’abast de la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i la lectura que n’ha fet la discutida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, en certs àmbits clarament involucionista. Llegeix més »

Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster

Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals  en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.

Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?Llegeix més »