Ètica, seny i valors republicans. Revista IDEES 43 ǀ Post de Marc Leprêtre

00_IDEES 43-coberta

Aquest nou número d’IDEES recull les ponències presentades a la Jornada Usos (i abusos) del seny polític que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016. Els articles de Patrícia Gabancho, Oriol Ponsatí, Joan Cuscó i Joan Vergés ressegueixen i analitzen els usos (i els abusos) del concepte de seny i la seva evolució en un recorregut que abasta el darrer segle i mig des de la filosofia a la història de l’art passant pel periodisme i la història. Autors com Ferrater Mora, Vicens Vives (els dos grans pols al voltant dels quals s’articulen les discrepàncies pel que fa a la definició i ús del seny) però també Eugeni d’Ors, Carles Cardó, Rodolf Llorens o encara Joan Maragall, J.V. Foix i Gaziel ens acompanyen al llarg d’aquesta pàgines i ens ajuden a conformar una visió plural, rica i multidisciplinar del concepte.

El volum es completa amb l’article de Xavier Antich sobre valors republicans i ètica pública que recull la ponència presentada a la Jornada Ètica pública i republicanisme: de les paraules als fets que va tenir lloc el 28 de novembre de 2016. En efecte, el seny –sobretot en la seva vessant política– no deixa de remetre, també, a una manera determinada d’enfocar la gestió del que és comú, a una determinada ètica de la pràctica política.

Marc Leprêtre i Alemany
Responsable d’estudis i prospectiva
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols editats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis a Publicacions de la Generalitat

La justícia de la secessió. Revista IDEES 42 ǀ Post de Marc Leprêtre

 

 idees-42La revista IDEES publica aquest nou número monogràfic amb la voluntat d’explorar la justícia i la legalitat de la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. El dret a la secessió demana una teoria constitucional sobre la secessió unilateral pels casos en els quals l’ordenament jurídic vigent no reconegui el dret de secessió o impedeixi el seu exercici. Aquesta teoria es fonamenta en el despertar i l’emergir d’un nou poble constituent. Atès que les secessions unilaterals són actes rupturistes, es defensa que, en contextos liberal-democràtics, només després del llarg camí durant el qual les vies negociades i constitucionals són sistemàticament negades, les vies democràtiques unilaterals complementades per una mobilització popular intensa, sostinguda i perllongada poden arribar a superar legítimament les barreres constitucionals, tot erigint-se la nació secessionista com a poble constituent.

Marc Leprêtre i Alemany
Responsable d’estudis i prospectiva
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols editats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis a Publicacions de la Generalitat

 

 

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 36. Les veus dels indignats a Catalunya l Post de Marc Leprête

Per una inevitable qüestió d’urgència informativa, el moviment 15M va ser objecte de moltes aproximacions periodístiques però no d’estudis acadèmics rigorosos. Simplement, per una qüestió de temps, això no era possible en el moment en què es va manifestar aquest moviment. Des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) vam considerar, però, que calia anar més enllà de descripcions superficials perquè, tant si quallava com si no, aquella iniciativa era prou important com per provar de reflectir-la des d’una perspectiva documentada. No oblidem que la primera funció del CETC és justament «estudiar, diagnosticar i avaluar els fets, els esdeveniments i les tendències de l’entorn contemporani que afecten la realitat catalana i universal, especialment els relacionats amb els camps tecnoeconòmic, sociopolític, ètic, ideològic, cultural, espiritual, del pensament i dels valors». El resultat d’aquesta diagnosi és el que el lector té a les mans. Està elaborat per equips de recerca especialitzats l’obra dels quals té una projecció internacional. La mirada sobre el fenòmen pot semblar freda o distant, justament perquè es tracta d’una aproximació realitzada des dels paràmetres de la recerca universitària en ciències socials, no des de la divulgació periodística. Era molt important que això fos així per equilibrar una balança on les consideracions purament ideològiques pesaven més que la mirada feta des de la sociologia i la teoria de la comunicació. Sigui com sigui, l’objectiu últim d’aquesta iniciativa era provar d’escoltar unes veus que, en el seu moment, es van expressar d’una manera no sempre fàcil d’interpretar.Read More »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 35. La memòria perplexa | Post de Marc Leprêtre

Memòria històrica, memòria col·lectiva, memòria perplexa

L’excepcionalitat de la situació econòmica i el fet de no disposar d’elements comparatius reals –el crac de 1929 està sent superat amb escreix– generen una percepció de la realitat que ens envolta gairebé monotemàtica. Dia rere dia, els telenotícies i els articles d’opinió, les tertúlies radiofòniques i els editorials dels diaris, la informació econòmica especialitzada i la generalista, se centren en una qüestió sens dubte gravíssima, però que òbviament no hauria d’arribar a monopolitzar totes i cadascuna de les coses que s’expliquen als mitjans de comunicació. Al món continuen passant altres coses que convé no perdre de vista, i que sovint ajuden a entendre precisament la situació d’excepcionalitat esmentada. La crisi ha generat determinats miratges, i molts d’ells tenen a veure amb una mirada més o menys perplexa del passat. Com que la situació que vivim no ens agrada, de vegades provem de corregir-la amb visions del passat que encaixen amb les nostres expectatives o que, si més no, les modulen acomodatíciament. De la mateixa manera, no és infreqüent  que bandegem  determinades situacions que per raons òbvies provoquen un gran neguit, com ara l’ascens arreu d’Europa d’opcions populistes radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra que, en alguns casos concrets, recorden perillosament la dècada de 1930. Ambdues actituds tenen en comú una cosa: el fet de jugar amb la memòria col·lectiva creant imatges ad hoc que ens resulten satisfactòries o complaents. D’aquí neix, per força, una memòria inevitablement perplexa.Read More »