Modest Urgell, més enllà de l’horitzó │ Apunt de Maria de Lluc Serra

modest urgellEl catàleg de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, és una mostra de la trajectòria vital i artística del pintor i dramaturg Modest Urgell, nascut a Barcelona el 1839.

Comissariada per Miquel-Àngel Codes Luna, l’exposició fa un exhaustiu repàs a la vida i l’obra del pintor, que a part de ser un dels artistes més destacats del segle XIX i principis del XX, també n’és un dels més desconeguts i poc estudiats. L’any 2019, coincidint, precisament, amb el centenari de la seva mort, es va celebrar l’Any Modest Urgell, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb el suport i col·laboració d’un dels museus que més obra conserva de l’artista: el Museu d’Art de Girona.

Girona és, justament, la ciutat on el pintor passà –en paraules seves– “els anys més tranquils de la meva vida”, amb la seva dona i també pintora Eleonor Carreras –encara que d’ella no se’n conserva obra coneguda–, amb qui tingué dos fills també pintors: Ricardo –que esdevindria artista d’èxit– i Modesta.Read More »

Falsos verdaders. L’art de l’engany │Apunt de Maria de Lluc Serra

falsos verdadersQuan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.

És el cas de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany, comissariada per Joan Bosch i Francesc Miralpeix al Museu d’Art de Girona.

Es podria dir que el catàleg de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany mostra amb detall tres grans fets, tots ells vinculats entre si pel fenomen de la falsificació artística. D’una banda, s’explica l’origen de tot plegat: quan el Museu d’Art de Girona va descobrir que les taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, adquirides l’any 2010, eren falses. De l’altra, es fa una acurada retrospectiva d’algunes de les falsificacions en el món de l’art al llarg de la història, així com dels principals falsificadors, i finalment, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’explica amb tot detall el procés científic seguit per tal de certificar –en aquest cas– que les taules atribuïdes a Pere Mates són, efectivament, falses.Read More »

12 mesos 12 obres │ Apunt de Carme Clusellas

12 mesosAl llarg d’un any, cada mes, el Museu d’Art de Girona presenta un estudi d’una obra del seu fons en col·lecció. A manera de la peça del mes, i amb el nom genèric d’Un mes, una obra, es mostra a les sales d’exposició permanent un objecte o obra d’art dels fons del Museu, prèviament seleccionat, acompanyat d’un estudi o comentari signat per un expert.

La tria dels objectes o obres d’art és heterogènia. Una selecció volgudament variada que realitza anualment el conservador del Museu d’Art Antoni Monturiol amb el criteri de donar a conèixer, d’una banda, la diversitat i la riquesa dels fons en col·lecció i, de l’altra, oferir-ne lectures molt plurals, des d’experteses diverses. A més, la iniciativa permet treure a la llum, a voltes, obres i objectes que es conserven en magatzems i que durant un mes es poden veure exposats i acompanyats d’una nova lectura sobre el seu significat.

Des de fa cinc anys, hem mantingut la voluntat d’aplegar les dotze fitxes mensuals en un recopilatori final que hem anomenat 12 mesos 12 obres, un recull de cadascun d’aquests estudis breus que continua fidel als criteris de diversitat d’obres i objectes, però també d’enfocaments dels comentaris. Ara en presentem el sisè volum.Read More »

De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya │ Apunt del Museu d’Art de Girona

mela muterEl catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.

Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.Read More »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Read More »

Prudenci Bertrana, pintor │Post de Cristina Ribot

Portada20Bertrana-765x1024Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.Read More »

Els germans Busquets. Un univers compartit ǀ Post del Museu d’Art de Girona

germans busquetsEl març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera.  És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició s’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que de vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra el més representatiu i rellevant de la mostra.

Fitxa de compra a la llibreria en línia