El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.
Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.
Llegeix més »
El catàleg de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, és una mostra de la trajectòria vital i artística del pintor i dramaturg Modest Urgell, nascut a Barcelona el 1839.
Quan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.
Al llarg d’un any, cada mes, el Museu d’Art de Girona presenta un estudi d’una obra del seu fons en col·lecció. A manera de la peça del mes, i amb el nom genèric d’Un mes, una obra, es mostra a les sales d’exposició permanent un objecte o obra d’art dels fons del Museu, prèviament seleccionat, acompanyat d’un estudi o comentari signat per un expert.
El catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.
Aquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.
Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.
El març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera. És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).