Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936 │ Apunt de Joan Duran-Porta

Amb la mostra Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, ha encetat una trilogia d’exposicions dedicades a la costa nord del litoral català i a la seva relació amb el món de l’art i els artistes.

La primera d’aquestes exposicions tracta de la participació dels artistes en la creació de la idea de la Costa Brava, en el seu “bateig ideològic” –en paraules de la comissària, Mariona Seguranyes– a principis de segle XX. L’arribada de pintors catalans, i també europeus, i la consolidació de moltes poblacions com a centres de creació i de trobada d’artistes, evoquen una època d’auge cultural i de creixença d’aquell anomenat “paradís blau”… època truncada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola.  

Les dues exposicions que completaran la trilogia es fixaran en l’evolució posterior de la Costa Brava: primer, en la seva destrucció, en plena època franquista, colonitzada pel boom immobiliari i pel turisme de masses; després, en els esforços per la seva salvaguarda, una vegada passada la foscor de la dictadura. Tot plegat, sempre posant la visió, el caràcter i l’activa presència dels artistes al centre de la mirada expositiva.  

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

“Postectura. La construcció del demà” │ Apunt de Bernat Puigdollers

L’any 1950 es va inaugurar a les Galeries Laietanes de Barcelona la primera i única exposició del grup Postectura, un col·lectiu format per sis pintors i sis escultors: Esther Boix, Joaquim Datsira, Ricard Creus, Josep Martí Sabé, Francesc Torres Monsó i Josep M. Subirachs. Encara que tots havien mostrat la seva obra en certàmens col·lectius com el Saló d’Octubre, l’exposició de Postectura. La construcció del demà marca un abans i un després en les seves trajectòries.

Per a molts d’aquests artistes és la primera mostra de la seva obra i representa una presa de consciència i l’afirmació d’una trajectòria artística incipient. Tots aquests esdeveniments els duen a convertir-se en figures destacades de les segones avantguardes catalanes.

El catàleg recull el conjunt d’obres exposades a la mostra “Postectura. La construcció del demà”, duta a terme al Museu d’Art de Girona i aprofundeix en el procés de gènesi del grup i en el context cultural i artístic que el va fer possible. A través dels diversos capítols temàtics del catàleg, el lector pot recórrer els orígens artístics dels membres del grup: el taller de l’escultor Enric Monjo i l’Escola Llotja de Barcelona, la trajectòria d’altres grups paral·lels com els Betepocs i el Grup Flamma i, evidentment, la seva participació en l’exposició a les Galeries Laietanes.

Llegeix més »

Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »

Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »

Modest Urgell, més enllà de l’horitzó │ Apunt de Maria de Lluc Serra

modest urgellEl catàleg de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, és una mostra de la trajectòria vital i artística del pintor i dramaturg Modest Urgell, nascut a Barcelona el 1839.

Comissariada per Miquel-Àngel Codes Luna, l’exposició fa un exhaustiu repàs a la vida i l’obra del pintor, que a part de ser un dels artistes més destacats del segle XIX i principis del XX, també n’és un dels més desconeguts i poc estudiats. L’any 2019, coincidint, precisament, amb el centenari de la seva mort, es va celebrar l’Any Modest Urgell, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb el suport i col·laboració d’un dels museus que més obra conserva de l’artista: el Museu d’Art de Girona.

Girona és, justament, la ciutat on el pintor passà –en paraules seves– “els anys més tranquils de la meva vida”, amb la seva dona i també pintora Eleonor Carreras –encara que d’ella no se’n conserva obra coneguda–, amb qui tingué dos fills també pintors: Ricardo –que esdevindria artista d’èxit– i Modesta.Llegeix més »

Falsos verdaders. L’art de l’engany │Apunt de Maria de Lluc Serra

falsos verdadersQuan el que ha estat un motiu de disgust es converteix en oportunitat –i aquesta oportunitat se sap aprofitar–, el resultat acaba essent una exposició interessantíssima que reflexiona al voltant d’un fenomen molt comú en el món de l’art i, tanmateix, molt poc tractat pels museus.

És el cas de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany, comissariada per Joan Bosch i Francesc Miralpeix al Museu d’Art de Girona.

Es podria dir que el catàleg de l’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany mostra amb detall tres grans fets, tots ells vinculats entre si pel fenomen de la falsificació artística. D’una banda, s’explica l’origen de tot plegat: quan el Museu d’Art de Girona va descobrir que les taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, adquirides l’any 2010, eren falses. De l’altra, es fa una acurada retrospectiva d’algunes de les falsificacions en el món de l’art al llarg de la història, així com dels principals falsificadors, i finalment, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’explica amb tot detall el procés científic seguit per tal de certificar –en aquest cas– que les taules atribuïdes a Pere Mates són, efectivament, falses.Llegeix més »

12 mesos 12 obres │ Apunt de Carme Clusellas

12 mesosAl llarg d’un any, cada mes, el Museu d’Art de Girona presenta un estudi d’una obra del seu fons en col·lecció. A manera de la peça del mes, i amb el nom genèric d’Un mes, una obra, es mostra a les sales d’exposició permanent un objecte o obra d’art dels fons del Museu, prèviament seleccionat, acompanyat d’un estudi o comentari signat per un expert.

La tria dels objectes o obres d’art és heterogènia. Una selecció volgudament variada que realitza anualment el conservador del Museu d’Art Antoni Monturiol amb el criteri de donar a conèixer, d’una banda, la diversitat i la riquesa dels fons en col·lecció i, de l’altra, oferir-ne lectures molt plurals, des d’experteses diverses. A més, la iniciativa permet treure a la llum, a voltes, obres i objectes que es conserven en magatzems i que durant un mes es poden veure exposats i acompanyats d’una nova lectura sobre el seu significat.

Des de fa cinc anys, hem mantingut la voluntat d’aplegar les dotze fitxes mensuals en un recopilatori final que hem anomenat 12 mesos 12 obres, un recull de cadascun d’aquests estudis breus que continua fidel als criteris de diversitat d’obres i objectes, però també d’enfocaments dels comentaris. Ara en presentem el sisè volum.Llegeix més »

De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya │ Apunt del Museu d’Art de Girona

mela muterEl catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.

Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.Llegeix més »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Llegeix més »