Etiqueta: Museu d’Art de Girona

Roser Bru | Superar la distància | Superar la distancia – Apunt del Museu d’Art de Girona

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Roser Bru. Superar la distància és el títol de l’exposició dedicada a l’obra i figura de l’artista catalana-xilena Roser Bru i Llop (Barcelona 1923 – Santiago de Xile 2021), que el Museu d’Art de Girona ha produït des de novembre de 2024 i fins a març de 2025 i que ha estat comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez. Roser Bru va néixer a Barcelona i de ben petita va viure un primer exili familiar a París, durant la dictadura de Primo de Rivera. Retornats a Barcelona, van viure intensament la proclamació de la República i seguidament un segon i definitiu exili que portaria a la família, primer a França i seguidament a Xile, embarcats en el vaixell Winnipeg, llogat per Pablo Neruda, el qual llavors era cònsol a París.

Roser Bru. Autobiografia. Col·lecció particular. © Roser Bru, VEGAP, Girona, 2024

Llegeix més »

La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l’art | Apunt del Museu d’Art de Girona

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El Museu d’Art de Girona ha impulsat un estudi monogràfic i el més complert fins a la data sobre la icònica escultura de la Lleona de Girona, la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust, coneguda com “la Lleona” de Girona. Es tracta de la primera obra monogràfica dedicada a l’estudi d’aquesta escultura, a cura de l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal. L’edició, amb poc més de 60 pàgines, proposa la revisió més exhaustiva de totes les informacions conegudes fins a l’actualitat sobre la columna, a més de l’obtenció de dades inèdites i d’una descripció analítica de la peça. A banda, permet situar la peça dins un context artístic, i se n’ha pogut precisar la cronologia, la naturalesa material o les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.

Llegeix més »

Niebla. Catàleg del fons de la Generalitat de Catalunya | Apunt del Museu d’Art de Girona

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

“Niebla. Catàleg del fons de la Generalitat de Catalunya” posa a la disposició del públic i dels museus i centres expositius el llegat de Josep Niebla  i  esdevé un element més per a comprendre la trajectòria i l’impacte artístic Niebla, una figura rellevant en l’art contemporani català.

Aquest extens catàleg sorgeix  després de l’adquisició, el 2020, dels fons artístics i personals de l’artista per part de la Generalitat de Catalunya, i  ofereix un recorregut exhaustiu per la seva producció artística, abastant més de sis dècades de creació. El volum recull un total de 1.029 obres, incloent-hi pintures, obra gràfica, esbossos i documentació, proporcionant així una visió completa de l’univers creatiu de Niebla.

Llegeix més »

Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966 | Apunt de Joan Duran-Porta

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’exposició Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966, organitzada pel Museu d’Art de Girona i comissariada per Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, subratlla el valor i la potència expressiva de la producció pictòrica catalana d’entre els anys cinquanta i seixanta. Un període que va ser especialment fecund per als artistes que treballaven en l’abstracció, bona part dels quals (Tàpies, Cuixart, Ràfols-Casamada, Hernández Pijuan o August Puig) van tenir un enorme èxit internacional, inesperadament recolzats per unes institucions franquistes que, després de la postguerra, maldaven per reincorporar l’estat espanyol a la vida cultural i política del món occidental.

Llegeix més »

Esclats d’un instant. L’aportació de les artistes al Fons d’Art del diari Avui | Apunt de Joan Duran-Porta

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Durant la gestació del diari Avui, l’editora Premsa Catalana S.A. va fer una crida oberta als artistes catalans perquè aportessin una de les seves obres a un fons d’art del diari, que havia de permetre incrementar el seu capital fundacional. La crida va donar resultat, i en el moment de sortida de la capçalera, l’any 1976, l’Avui tenia un fons de gairebé de 400 peces. Durant la dècada dels noranta, es va fer una segona campanya de recaptació, i l’any 1994 es va celebrar, a Barcelona, una gran exposició amb una extensa selecció d’obres. Més tard, amb la fallida de l’empresa editora, el fons va ser embargat, i l’any 2010 va adquirir-lo el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va deixar-lo en dipòsit al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Història de Catalunya.

Llegeix més »

Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936 │ Apunt de Joan Duran-Porta

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Amb la mostra Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, ha encetat una trilogia d’exposicions dedicades a la costa nord del litoral català i a la seva relació amb el món de l’art i els artistes.

La primera d’aquestes exposicions tracta de la participació dels artistes en la creació de la idea de la Costa Brava, en el seu “bateig ideològic” –en paraules de la comissària, Mariona Seguranyes– a principis de segle XX. L’arribada de pintors catalans, i també europeus, i la consolidació de moltes poblacions com a centres de creació i de trobada d’artistes, evoquen una època d’auge cultural i de creixença d’aquell anomenat “paradís blau”… època truncada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola.  

Les dues exposicions que completaran la trilogia es fixaran en l’evolució posterior de la Costa Brava: primer, en la seva destrucció, en plena època franquista, colonitzada pel boom immobiliari i pel turisme de masses; després, en els esforços per la seva salvaguarda, una vegada passada la foscor de la dictadura. Tot plegat, sempre posant la visió, el caràcter i l’activa presència dels artistes al centre de la mirada expositiva.  

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

“Postectura. La construcció del demà” │ Apunt de Bernat Puigdollers

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’any 1950 es va inaugurar a les Galeries Laietanes de Barcelona la primera i única exposició del grup Postectura, un col·lectiu format per sis pintors i sis escultors: Esther Boix, Joaquim Datsira, Ricard Creus, Josep Martí Sabé, Francesc Torres Monsó i Josep M. Subirachs. Encara que tots havien mostrat la seva obra en certàmens col·lectius com el Saló d’Octubre, l’exposició de Postectura. La construcció del demà marca un abans i un després en les seves trajectòries.

Per a molts d’aquests artistes és la primera mostra de la seva obra i representa una presa de consciència i l’afirmació d’una trajectòria artística incipient. Tots aquests esdeveniments els duen a convertir-se en figures destacades de les segones avantguardes catalanes.

El catàleg recull el conjunt d’obres exposades a la mostra “Postectura. La construcció del demà”, duta a terme al Museu d’Art de Girona i aprofundeix en el procés de gènesi del grup i en el context cultural i artístic que el va fer possible. A través dels diversos capítols temàtics del catàleg, el lector pot recórrer els orígens artístics dels membres del grup: el taller de l’escultor Enric Monjo i l’Escola Llotja de Barcelona, la trajectòria d’altres grups paral·lels com els Betepocs i el Grup Flamma i, evidentment, la seva participació en l’exposició a les Galeries Laietanes.

Llegeix més »

Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »

Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »