Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Llegeix més »