Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

El dret a l’habitatge │ Apunt de Xavier Riudor

L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

Llegeix més »

Memòria de l’Any Pompeu Fabra │Apunt de la Direcció General de Política Lingüística

El 2018 es va celebrar l’Any Pompeu Fabra, un any dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català i dels 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’objectiu: fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania i també incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any.

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura es va impulsar l’Any Pompeu Fabra amb actes arreu del territori en memòria i reconeixement del Mestre. Amb Jordi Ginebra i Mir com a comissari de l’efemèride, es va convidar les institucions, les entitats i el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra amb actes i iniciatives que reconeguessin la persona i la seva obra.

Llegeix més »

República a Catalunya: ciutadania i autogovern │ Apunt de la Direcció General de Memòria Democràtica

Enguany, el 14 d’abril de 2021, es compleix el 90 aniversari de la proclamació de la República; un esdeveniment que continua sent fonamental en la història recent de Catalunya. El llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern, l’autora del qual és Montserrat Duch Plana, s’inscriu en aquest context commemoratiu i ofereix una panoràmica general sobre aquell moment tan transcendent. En aquest sentit, atén tant els precedents que van fer possible l’arribada a aquell punt d’inflexió històrica, com el desplegament posterior del projecte republicà en un període relativament curt, el qual es veurà fatalment alterat per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

Amb la voluntat d’erigir-se en una obra divulgativa, el plantejament de la publicació, tot i que també recull la narració de fets cabdals per a la consolidació del republicanisme i l’autogovern a Catalunya, és sobretot temàtic i molt visual amb la incorporació d’imatges de l’època i de diverses contrades del territori català. D’acord amb les pàgines d’aquest llibre, la República és, doncs, la materialització efectiva d’un procés polític que, arrelat en amplis sectors de la població, tenia com a objectiu principal dur a terme un programa pregó de reforma social i institucional. Al cap i a la fi, una democratització de masses que s’entenia a partir de la consecució de més drets i llibertats i, també, de més benestar per al conjunt de la societat.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation | Apunt de Joan Antoni Santana

La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat, en els països més desenvolupats, en una profunda crisi econòmica, d’una intensitat sense precedents en l’època contemporània.

Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient.

La crisi de la COVID-19 irromp en un moment en què l’economia catalana, d’una banda, es troba immersa en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital. De l’altra, assistim al trencament del vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta i segons el qual, el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per càpita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés de convergència del nivell de benestar material de la seva població (expressat pel PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu). Aquest fet fa palesa la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió a Catalunya per obtenir un millor rendiment del capital instal·lat i per garantir un creixement sostenible de l’ocupació i de la riquesa.

Llegeix més »

Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »

Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom | Apunt de Joan Antoni Santana

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)ha elaborat un informe centrat en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre el treball autònom. En concret, s’analitzen les darreres dades d’afiliació al RETA i d’ocupació estimada per l’EPA, així com les mesures de suport i consolidació dirigides al treball autònom.

El CTESC constata que els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals col·lectius afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen per controlar la incidència de la COVID-19, com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura, etc.). També cal afegir que ens trobem en un context incert quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.

A partir de l’anàlisi i el debat d’aquesta informació, i sobre la base de la diagnosi formulada, el CTESC emet, en aquest informe, les consideracions i recomanacions següents.

El CTESC considera que, en línia amb el Pla de reactivació econòmica i protecció social i l’Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a què, amb urgència i en el marc del Consell Català per al Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, etc.).

Llegeix més »

Guillén, màgia a l’espai escènic │ Apunt de Pilar Parcerisas

Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.

Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.

Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra

Llegeix més »

La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat │ Apunt del Memorial Democràtic

Remei Oliva Berenguer (Barcelona, 1918) tenia 20 anys quan va haver de deixar casa seva, a Badalona, la vida de modista i tots els seus somnis per fugir cap a França. Com ella, milers de republicans que havien perdut la guerra marxaven a l’exili amb incertesa, l’hivern de 1939. Els records d’aquella experiència, que la Remei va viure al costat dels seus pares i del seu marit Joan, han quedat fixats per sempre més en la seva memòria. Una memòria prodigiosa que plasma en aquest llibre de manera senzilla i honesta, i que ens permet copsar una època significativa del nostre passat recent.

Al crit d’«allez, allez…» els van fer entrar a la platja d’Argelers, que s’acabà convertint en un camp de concentració per a setanta-cinc mil refugiats que fugien de la repressió franquista. El seu relat abasta els quinze mesos de reclusió en aquest camp i en el de Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna l’any 1940 i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Les dures condicions de vida enmig de la sorra i els filats, però, no van minvar la seva dignitat ni la lluita per aconseguir una vida millor per a la seva família.

Llegeix més »

90 anys del “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (1931-2021) │Apunt de Publicacions de la Generalitat

El 3 de maig de 1931, tres setmanes després de la proclamació de la República, es publicava el número 1 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aleshores es denominava Butlletí de la Generalitat de Catalunya, i la capçalera actual, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (el DOGC), s’adoptaria el 26 d’agost de 1936.

El primer número del Butlletí, del qual ara es compleixen 90 anys de la seva publicació, inclou només dos decrets signats pel president Francesc Macià. En el primer, es disposa el restabliment i l’organització de la Generalitat de Catalunya; en el segon, es nomenen els consellers del Govern: Joan Casanovas (Governació), Ventura Gassol (Instrucció), Manuel Serra (Economia i Treball), Salvador Vidal (Foment i Agricultura), Manuel Carrasco (Sanitat i Beneficència) i Casimir Giralt (Finances). La Conselleria de Justícia i Dret s’encarrega interinament a Joan Casanovas i es nomena Jacint Vega secretari general del Govern.

El número 2 del Butlletí no apareixerà fins al 20 de maig i s’hi publica, entre d’altres, el nomenament de Pere Comas com a conseller de Justícia i Dret.

Llegeix més »