Bon govern i integritat pública contra la corrupció │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

governobertBon govern i integritat pública contra la corrupció és una publicació que recull nou articles d’experts i acadèmics sobre la relació de la corrupció amb diferents àrees de la governabilitat, com ara la contractació, la direcció pública, o la qualitat institucional, entre d’altres. Els articulistes destaquen els punts més complexos a l’hora de fomentar la integritat pública i estableixen també algunes recomanacions. En resum, es tracta d’una publicació que ofereix diferents perspectives útils per a l’Administració a l’hora d’establir mesures de foment de la integritat. L’edició d’aquest llibre s’emmarca en el procés d’elaboració de l’Estratègia de lluita contra la corrupció i per al foment de la integritat pública, aprovada pel govern el gener de 2020.

La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot al contrari, és un fre per a la qualitat de la democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social.Read More »

Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.

Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.

La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata  −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.

Read More »

La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: XI Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici │Apunt de Jordi Vicente

XI_Jornades_cobertaEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya i és un magnífic exemple del paisatge d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. La seva superfície de més de 40.000 hectàrees està repartida entre quatre comarques que tenen un ric patrimoni natural i cultural: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’altitud, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques, com en la seva flora i fauna. L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible, és per això que es considera el Parc com la zona lacustre més important dels dos costats dels Pirineus.

L’any 1988 es van celebrar les primeres Jornades sobre Recerca del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i, més de trenta anys després, poc ens podríem imaginar el canvi que experimentaria tant el Parc com les mateixes línies de recerca. Aquestes estan en permanent evolució any rere any, i aprofuneixen en aspectes que fa anys eren desconeguts.

El volum que presentem recull els resultats dels projectes de recerca executats entre 2015 i 2018 i presentats a l’onzena edició d’aquestes Jornades sobre Recerca celebrades a Boí (Alta Ribagorça) els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2018.Read More »

Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art │ Apunt del Departament de Cultura

9788439398592El llibre Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per rendir un merescut homenatge acadèmic a Francesc Fontbona, per l’estudi de l’art català del s. XIX i la primera meitat del segle XX. El seu treball, per tant, ha servit no només per ressaltar la importància del Modernisme com un dels moviments més importants de la nostra terra, sinó també per conèixer el treball de nombrosos artistes. De coneguts, com Gaudí, Picasso, Subirach o Joaquim Mir, i d’altres no tan coneguts, però que alhora han ajudat a generar una estructura molt sòlida del panorama, esperit i  personalitat del seu treball.

Els seus amics parlen d’ell com d’algú proper, amb una personalitat analítica acompanyada d’un esperit creatiu, una memòria bibliogràfica i vinculat sempre al món de la cultura i, per tant, directament proper al sector i a la seva gent. Un dels trets principals és el seu interès multidisciplinari, Read More »

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Read More »

El més llegit de 2019 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2019 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2019 van ser:

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Apunt d’Elsa Ibar

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna TaveraRead More »

El Museu de les Mines de Cercs │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

guia-cercs-0x396El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.

El Museu mostra la història, l’evolució tècnica de la mineria a la conca del Berguedà, el treball a la mina i la vida social a la colònia. Ubicat a l’antic edifici de l’“Hogar del Minero” es visita l’exposició permanent, l’audiovisual i un pis de la colònia obrera tal com era a la dècada del 1940. Un tren miner recorre 500 m de galeria de la mina Sant Romà i permet veure com era el treball a l’interior de les galeries.

Al Berguedà, l’abundant vegetació que caracteritzava aquesta zona durant el cretaci és la base de la formació del carbó explotat a les mines de la comarca durant els segles XIX i XX. Malgrat que a finals del segle XVIII s’intentava aprofitar el carbó per a les fargues, l’explotació definitiva va arribar el 1893, gràcies a la construcció del ferrocarril i a la compra per part de l’empresari basc José Enrique de Olano de les concessions mineres dels termes de Cercs i Fígols, fet que va permetre l’explotació i la construcció de les colònies mineres. El 1911 l’empresa es va transformar en la societat anònima “Carbones de Berga, SA” i a partir de 1965 l’empresa va ser controlada per FECSA fins que el 1991 va tancar definitivament.Read More »

Antologia de Música Coral a Catalunya │ Apunt de Quim Mañós

ANTOLOGIAEl llibre Antologia de Música Coral a Catalunya ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la celebració de la 43a edició del Concurs internacional de cant coral Let the peoples sing, de la Unió Europea de Radiodifusió. En aquest cas va ser organitzat per Catalunya Música i per la Fundació Palau de la Música, Orfeó Català, i va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona els dies 12 i 13 d’octubre de 2019. Era la primera vegada que es feia a l’estat espanyol.

No és només un recull de partitures de cant coral, és un llibre de pes, de sonoritats diverses, fruit de la inspiració que diferents contextos històrics, humans i anímics han generat en compositors i compositores de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana. De la selecció, n’han tingut cura M. Àngels Blasco, Toni Gàlvez, Àlex Robles i Xavier Solà, i de la transcripció de partitures i de l’edició, Dinsic Publicacions Musicals. Hi han col·laborat també la Federació Catalana d’Entitats Corals i el Moviment Coral Català.

Ja des de l’Edat Mitjana, la música coral ha tingut un paper rellevant en la vida social, cultural i identitària del país, d’aquí la gran varietat estètica i argumental que es desgrana en el conjunt d’obres del volum. Han estat agrupades en quatre blocs temàtics: música i poesia, música tradicional, música antiga i música religiosa, i acaba amb una cançó final:  l’himne Let the peoples sing, escrit expressament per al concurs pel compositor català Marc Timón Barceló i estrenada conjuntament per tots els participants en la cloenda del certamen.Read More »

Les Valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

valls andorraDes de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.

La monografia que presentem és el resultat d’una intensa recerca duta a terme per nombrosos investigadors que hi han sumat els seus coneixements des de les respectives especialitats i des de múltiples àrees d’estudi arqueològic repartides al llarg dels Pirineus. L’obra s’adreça tant als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni com als apassionats dels Pirineus i la seva història.Read More »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Read More »