El matí de Nadal de 1975, Lluís Maria Xirinacs es va situar davant de la presó Model de Barcelona amb la intenció de reclamar l’amnistia dels presos polítics de la dictadura franquista. La seva era una nova forma de protesta: una plantada davant la presó com a model d’acció noviolenta i de desobediència civil, ja que les formes de manifestar qualsevol crítica al règim estaven prohibides, igual que els drets bàsics de protesta i reunió. La plantada iniciada per Xirinacs, i que va durar gairebé dos anys, va atreure ràpidament moltes persones —conegudes i desconegudes, militants polítics i activistes quotidians— que van fer seva l’acció, la van legitimar i la van fer créixer.
