Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust │ Apunt de Julià Guillamon

El llibre és una introducció al món de Perucho, enlluernadora, divertida, amb una atenció especial a la poesia i a les novel·les d’aventures entre les quals destaca la novel·la de vampirs Les històries naturals (1960), traduïda a una dotzena de llengües.

Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va voler viure la vida com una obra d’art. Va ser amic d’artistes i escriptors, col·leccionista de mobles i objectes, gastrònom i bibliòfil i va donar cabuda a tots aquests elements en un món literari molt personal que es va expressar mitjançant la poesia, la novel·la, la narració, el periodisme i la crítica d’art. Segons Julià Guillamon, “l’obra més important de Joan Perucho va ser ell mateix”: una personalitat exuberant i originalíssima que ha donat lloc a un llibre únic: Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust, editat per Julià Guillamon, amb disseny de Marc Valls.

Reconstrueix la trajectòria de Perucho amb el fil conductor de les cases on va transcórrer la seva vida: a Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla cantonada Ramón y Cajal, on el seu pare tenia una botiga de roba per a la llar; al carrer de la República Argentina, que va ser lloc de trobada de diverses generacions de creadors, i al poble d’Albinyana, al Baix Penedès. En les cases de la vida es va anar sedimentant l’experiència de Perucho: el món de la República i la relació familiar amb el músic Isaac Albéniz i la seva filla Laura, el grup d’artistes de la primera postguerra que van trencar amb l’art oficial (Joan Miró, Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart), els artistes pop dels seixanta (Antoni Padrós, Francesc Artigau, Albert Porta Zush) i els escriptors Carles Riba, Salvador Espriu, Nèstor Luján i Álvaro Cunqueiro, mestres d’amics.

Llegeix més »

L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya │ Apunt de Josep Maria Solé i Sabaté

La història de l’Escola Popular de Guerra i dels oficials que s’hi formaren és la de la institució creada per decret del Departament de Defensa de la Generalitat de Catalunya de 26 d’agost de 1936. Els oficials formats haurien de ser els que des de la Catalunya en guerra i revolució ajudarien a guanyar el conflicte fratricida provocat pels militars rebels facciosos.

Els magres resultats militars a l’Aragó i la fracassada operació a Mallorca feren evident la necessitat d’aconseguir oficials i comandaments mitjos per poder fer front a una guerra amb fronts més o menys estables, moviments de tropes formades per milers d’homes, maquinària militar pesada i una logística bèl·lica que exigia una mínima preparació tècnica i professional prèvia.

La creació de l’Escola en un moment d’eufòria revolucionaria i el poder a les seves mans, feia que es rebutgessin la disciplina i la jerarquia dels exèrcits regulars. La paradoxa és que, als pocs dies, alguns dirigents de la CNT-FAI, principalment els que estaven al davant de les columnes o en llocs de responsabilitat militar a la rereguarda, van agafar consciència que amb l’entusiasme no n’hi havia prou i que, en primer lloc, es necessitaven “instructors de guerra”, eufemisme per no dir clarament caps i oficials, i que, en segon lloc, amb la seva formació acadèmica i després la seva presència al front, calia recuperar l’estructura de qualsevol exèrcit regular. Als soldats, se’ls deia milicians; als caps, assessors tècnics; i als oficials, instructors. Però la dura realitat de la guerra s’acabà imposant en pocs mesos, malgrat les fortes resistències a acceptar la jerarquia i disciplina d’un exèrcit que havia de tenir les estructures clàssiques de qualsevol exèrcit modern de l’època. És en aquest context que a final d’agost de 1936 es va crear a Catalunya la primera Escola de Guerra, dependent d’un govern i no de cap partit o sindicat, a la zona republicana.

Llegeix més »

Àfrica, epicentre d’una realitat canviant. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

“Àfrica, epicentre d’una realitat canviant” és el títol del nou monogràfic de la revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. El dossier, coordinat per Oscar Mateos i Idayat Hassan, reflexiona sobre els reptes presents i futurs del continent africà a través de diverses veus expertes, tant catalanes com internacionals. Els articles inclosos al monogràfic analitzen les realitats africanes des del punt de vista de la salut democràtica del continent, l’escenari geopolític i la integració regional, els conflicte si reptes de seguretat, la recuperació post pandèmia, les tecnologies emergents, l’urbanisme, la transició ecològica o la cultura africana.

Llegeix més »

Cerca i troba. Museus de les Comarques de Girona │ Apunt de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona

La Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona ha presentat el projecte editorial “Cerca i troba”, per apropar de forma lúdica a grans i petits als museus de les comarques de Girona. És una acció editorial, transversal i territorial, convinguda amb les altres xarxes territorials dels museus de Catalunya (Museus de les Terres de Lleida, Pirineus i Aran; Museus de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre), amb un procés creatiu que ha comptat amb l’assessorament en temes de gènere, igualtat, família i diversitat cultural.

Del projecte neix el llibre Museus de les comarques de Girona, il·lustrat per Roser Matas, el qual descriu les característiques museogràfiques de 26 museus de la xarxa gironina i 300 objectes que grans i petits hauran de cercar recorrent les diverses seus museístiques. En el llibre es dedica una làmina il·lustrada per cada museu de les comarques gironines, on apareixen els objectes per cercar en cadascun d’ells. També, inclou també informació d’ubicació del museu i de la seva pàgina web.

Llegeix més »

Palau Ferré d’un sol traç │ Apunt d’Aurèlia Carbonell

Amb motiu del centenari del naixement del pintor Maties Palau Ferré, el Museu d’Art de Girona s’ha sumat a la commemoració de l’Any Palau Ferré amb l’exposició “Palau Ferré d’un sol traç” i amb la publicació d’aquest opuscle que acompanya l’exposició.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va ser pintor, escultor i ceramista. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1956 va celebrar la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar, a Barcelona, i el 1957 es va desplaçar a Madrid i va exposar la seva primera obra en una mostra a l’Ateneo de Madrid. Aquell mateix any va rebre la primera beca concedida pel Govern francès per anar a formar-se a París. Allà va participar de forma activa en diferents exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco o el Salon de Nice, entre d’altres. Va ser a París on va començar a crear escultures. Un temps després va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Montblanc, la seva vila natal, des d’on va impulsar diversos projectes arreu de Catalunya.

El punt de partida de l’exposició i també d’aquest opuscle el trobem a l’obra Unitat, una obra de 1977 feta amb tinta xinesa que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya per a promoure els artistes catalans. Aquest fons d’art del diari Avui va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i posteriorment dipositat al Museu d’Art de Girona el 2011. L’obra Unitat és un exemple de com els dibuixos de Palau Ferré es van simplificant, esdevenen cada vegada més sintètics i evolucionen cap als dibuixos d’un sol traç –negre o de color- sobre fons blanc i realitzats sense aixecar l’estri del suport.

Llegeix més »

El més llegit de 2021 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

Llegeix més »

Repensar la masculinitat per transformar la societat. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de final del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, les discriminacions existents i les múltiples formes en què persisteix la desigualtat, el programa polític, social, econòmic o cultural dels feminismes se situa avui al capdavant de les lluites democràtiques i les seves propostes formen part de l’agenda pública. Uns avenços i una força que s’han focalitzat en la situació de subalternitat de les dones però que aspira a transformar de soca-rel les nostres societats. Els canvis que proposen els feminismes, com a projectes profundament transformadors però, no només interpel·len i afecten les dones, sinó que es dirigeixen al conjunt de la societat i, per tant, també als homes.

Llegeix més »

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918) │ Apunt de Cristina Ribot

L’any 2018 el Departament de Cultura va adquirir en subhasta una obra de Celso Lagar, El tren de França (1915), que es va incorporar a la col·lecció del Museu d’Art de Girona. Aquesta oli sobre tela, de 70 x 89 cm, representa una vista de la ciutat de Girona amb la torre i l’absis de Sant Pere de Galligants a primer pla, i amb un tren que mena a França. El quadre és una de les cinc obres que Lagar va pintar durant una estada a Girona. Tres anys més tard, l’exposició «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)», comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art a la Universitat de Girona, ha sortit a la llum. La mostra fa una revisió de l’obra de l’artista salmantí entre 1915 i 1918, coincidint amb la seva a estada a Catalunya. Incorpora també un àmbit dedicat a la seva companya i escultora Hortense Bégué, comissariat per María José González.

Celso Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) va arribar a París l’any 1911, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo. Allà hi va conèixer Hortense Bégué (Cauvós, 1890 – París, 1957), que s’hi havia traslladat l’any 1909 per formar-se en escultura. Ambdós artistes van arribar a Barcelona cap a finals del 1914, fugint de la Primera Guerra Mundial. Al llarg del trienni català, van fer estades complementàries a París, Madrid, Bilbao i Galícia, i van celebrar diferents exposicions a Barcelona, Girona, Madrid i Bilbao. Van publicar dibuixos en revistes culturals catalanes i van estrènyer vincles amb figures de l’avantguarda catalana com Salvat-Papasseit, Junoy, Barradas o Torres-García. A Catalunya, Lagar va desenvolupar el planisme.

Llegeix més »

El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona. 175 anys del museu de Sant Pere de Galligants │Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

A través de les pàgines del catàleg de l’exposició “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”, es pot fer un recorregut per la trajectòria del Museu des dels seus inicis, l’any 1845, fins a l’actualitat.

La portada del catàleg és una declaració d’intencions: mostra l’ara de Mas Castellar de Pontós, i realça la importància de les peces de la col·lecció pel seu valor simbòlic i històric. Al catàleg, hi ha vivències i memòries diverses dels professionals que han associat la seva trajectòria al Museu. Però també recull l’experiència de gironins i gironines que han gaudit i valorat el patrimoni cultural de la seva ciutat, com a símbol de la seva pròpia identitat. Els autors dels articles recollits en aquesta part del catàleg són: Josep M. Llorens, Aurora Martín, Rafel Nadal, Joan Roca, Pep Admetlla, Rosa M. Gil Tort, Guillem Terribas Roca, Jordi Falgàs, Jordi Pons i Busquet, Carme Sais Gruart, Ramon Buxó, Carme Clusellas, Narcís Soler i Sílvia Planas.

Llegeix més »

Combats per la República. Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà │ Apunt de Mercè Morales

Prenent com a fil l’acció política conjunta de Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà, l’obra presenta els esdeveniments històrics més significatius de la Segona República. Des del capteniment de sectors de l’Exèrcit i monàrquics liberals davant la possibilitat d’un estat totalitari sota el regnat d’Alfons XIII, fins a la vertebració del republicanisme en partit de masses i la configuració d’una elit política governamental de centreesquerra.

L’obra insereix la Catalunya republicana i autònoma dins el context polític i social de l’Espanya i l’Europa d’entreguerres, l’ascens del nazisme i el feixisme al continent, i les repercussions que va tenir en la política peninsular, com els Fets d’Octubre de 1934 i la defensa de la República del 14 d’abril. L’autora aporta nous elements de judici sobre el paper de l’Exèrcit tant en la caiguda de la Monarquia com en el de la República, i sobre l’actuació del poder judicial de l’Estat durant aquest període. També, el que varen adoptar els juristes francesos durant la Segona Guerra Mundial respecte a les demandes d’extradició de la dictadura franquista. Així mateix, presenta els corrents culturals de l’època i el paper dels intel·lectuals en la teorització de l’estat i el compromís polític i social. L’obra és també un advertiment sobre l’apologia de la violència en el discurs polític. 

Llegeix més »