Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona │ Apunt del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

12991imatge-a-web-pro-activitatsEnguany es commemora el centenari de l’excavació del teatre romà de Tarragona, que va tenir lloc l’estiu de 1919 i que va estar promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsable llavors de la recerca arqueològica a Catalunya.

En un context de recuperació patrimonial del teatre romà de Tarragona que està impulsant la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s’ha dut a terme l’edició facsímil del quadern de camp de Francesc Carbó, qui va ser responsable dels treballs arqueològics aquell estiu del 1919, en tant que és un document encara avui de valor científic per als investigadors i alhora testimoni d’una època.

Les anotacions s’acompanyen de dibuixos de les peces més rellevants, plantes de situació de les troballes i diversos croquis que fan d’aquesta obra un referent imprescindible per al coneixement de l’edifici teatral i és alhora testimoni de la metodologia del treball de camp del moment.

La reproducció íntegra del diari, de gran interès en si mateix, està precedida per una sèrie de sis articles redactats per estudiosos i investigadors actualment implicats en els treballs de recerca del teatre romà, que ens ajuden a contextualitzar i valorar-ne la seva transcendència: el paper de les institucions i de les persones directament implicades, i l’aportació que aquests treballs van representar per al coneixement del teatre i dels diferents aspectes arquitectònics, epigràfics, escultòrics o decoratius.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

L’organització política de la identitat catalana (1901-1936) │ Apunt de Santiago Izquierdo

pub_fet_identitari_6_20191015-organitzacio-politica.png_1643524179El llibre, volum sisè de la col·lecció El fet identitari català al llarg de la història, editat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, reconstrueix de manera sintètica el procés de progressiva politització de la identitat catalana durant el primer terç del segle XX.

Durant els primers trenta anys del segle passat, Catalunya va experimentar una politització de dimensions extraordinàries. Des de la Lliga Regionalista, en encetar-se el segle (1901), fins a la formació d’ERC (1931), a Catalunya l’esclat polític va ser imponent. Per les pàgines del llibre transiten totes les experiències i creacions polítiques fetes pel catalanisme identitari al llarg de més de trenta anys, així com també els protagonistes més significatius que han esmerçat els seus esforços en convertir el sentiment identitari en concrecions polítiques estables.

La identitat catalanista, durant aquest primer terç del segle XX, es va expressar en un doble sentit. D’una banda, en organitzacions polítiques –algunes prenen la forma d’un partit polític i d’altres no– i, de l’altra, en el complex i ric teixit institucional. Tant en un cas com en l’altre, les formes ideològiques seran plurals, tant les de dreta com les d’esquerra.Read More »

Tarraco MNAT. Exposició de síntesi │Apunt del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

9788493812768El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amplia els recursos divulgatius de l’exposició de síntesi TARRACO/MNAT, ubicada al Tinglado 4 del Moll de Costa, amb un catàleg en dues edicions: català/anglès i castellà/francès.

El catàleg presenta un recorregut cronològic de l’exposició a partir dels textos elaborats per l’equip de conservadors del museu, Josep Anton Remolà i Pilar Sada, amb la col·laboració de la també conservadora Montse Perramon i Ester Ramon,  així com el recull de les dues-centes set peces més representatives del fons del MNAT. També inclou la informació gràfica i una àmplia selecció d’imatges del muntatge museogràfic.Read More »

La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

fet identitari1La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868), primera part del cinquè volum de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”, obra d’Albert Ghanime, historiador i professor d’història a la Universitat de Barcelona, és un intent d’aproximació a la complexa realitat identitària de la Catalunya dels dos primeres terços del segle XIX.

Albert Ghanime defuig les interpretacions teleològiques habituals de la història de Catalunya per endinsar-se en una reflexió plena de matisos sobre la identitat catalana del segle XIX. El llibre aborda diversos temes, com la proverbial capacitat de treball dels catalans, la defensa del model de desenvolupament industrial, la simbologia de la barretina, la importància del folklorisme per a la definició d’una identitat, la violència social com a element consubstancial a una societat catalana sacsejada per les transformacions de la modernitat, la recuperació de l’ús literari culte de la llengua catalana i la importància de la història en la definició d’un projecte identitari nacional.Read More »

El Pla de l’Horta. Una vil·la d’època romana a Sarrià de Ter │ Apunt de Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona

pla de l'hortaDisposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d’on venim, conèixer evidències d’allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d’altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat.

Sarrià de Ter, per la seva ubicació estratègica dins l’itinerari de la Via Augusta i a tocar d’un dels millors punts per travessar el riu Ter, ha estat des dels seus inicis una terra de pas, un lloc on diferents civilitzacions s’hi han establert al llarg dels segles. No ha d’estranyar, doncs, que cada una d’aquestes cultures hi hagi deixat la seva empremta i hagi contribuït a configurar una comunitat plural i dinàmica.

Sarrià de Ter és dipositària d’un gran patrimoni històric. La història li ha atorgat aquest paper de preservar el llegat dels nostres avantpassats més antics i des de les diferents institucions  cal posar en valor aquesta vil·la romana del Pla de l’Horta i potenciar-ne al màxim la difusió tot vetllant per la seva conservació.Read More »

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Read More »

Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980) │ Apunt de Xavier Garí

pauEl llibre “Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980)” és una recerca realitzada amb motiu de la tesi doctoral en Història Contemporània del seu autor, que va ser dirigida per Jaume Botey i Arcadi Oliveres, i tutoritzada per Josep M. Solé i Sabaté. L’obra explora per primera vegada tres dècades dels orígens i l’evolució del moviment per la pau a Catalunya, sorgit en plena dictadura militar (des de la dècada de 1950) i en evolució fins la fi de la transició política (1980). Es fonamenta sobretot en un treball d’història oral, a més de la consulta d’arxius d’entitats i diversa documentació privada, i el necessari estudi historiogràfic. Cal fer notar, però, la importància del gruix d’hores de converses tingudes amb la majoria dels protagonistes, i molts dels activistes claus d’aquest moviment, que s’han pogut conservar enregistrades davant la progressiva desaparició de molts d’ells sense deixar gaire documentació accessible ni prou memòries escrites.

La investigació desvetlla i analitza trets característics de les primeres etapes del moviment per la pau a Catalunya, que en concret giren al voltant d’aquests tres punts: (i) els orígens paradoxals i audaços del pacifisme en plena dictadura militar; (ii) la influència d’alguns sectors del cristianisme en el seu vessant de renovació teològica, institucional i comunitària; i (iii) la pluralitat sociològica i ideològica que el moviment per la pau va congregar, esdevenint així una mena de brou i precursor dels valors i eines que es farien tan imprescindibles per caminar cap a la transició democràtica.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

L’esplendor dels castells medievals catalans │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

castells boL’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.

Vam escollir aquesta temàtica, amb l’aportació transcendent de la ciència arqueològica perquè ens va semblar singular i de fet el nom de Catalunya ve de Castlà, per tant ens va semblar una bona targeta de presentació. Podia generar interès i fascinació, sobretot a Costa Rica, de la mateixa manera que les cultures precolombines generen interès i fascinació en nosaltres. Allò diferent, fins i tot exòtic, si s’explica amb rigor científic, serveix per fixar l’atenció i captivar al gran públic.Read More »

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).Read More »