Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Read More »

Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.Read More »

Aliàdofils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial ǀ Post de Lluís Duran

aliadofils

Aliàdofils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial forma part de la col·lecció “La I Guerra Mundial a Catalunya” que promou el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que, conjuntament amb “El fet identitari català al llarg de la història” constitueixen les dues col·leccions que desenvolupa aquest Centre adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

El llibre d’Andreu Navarra es presenta amb una introducció del director del Centre que inclou el manifest de les institucions econòmiques catalanes a Alfons XIII i el poema d’Apel·les Mestres Flors de Sang, en versió bilingüe, català-francès. Navarra estructura els capítols de l’obra en tres sectors que posicionen sobre el conflicte: els neutres, els partidaris de l’eix franco-britànic-rus-nord-americà  i el que configuren els imperis germànic i austríac. Certament Navarra, doctor en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre “José María Salaverría: escritor y periodista”, 2011, a més de poeta, és autor de diferents obres sobre l’Espanya de principi de segle, sobre anticlericalisme i ateisme, regeneracionisme, els debats hispanocatalanes entre 1875 i 1939, aliadòfils i germanòfils en la cultura espanyola, Pío Baroja, i d’un període posterior, són les seves aportacions sobre Juan Benet i Ana María Moix.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

primeres impresssionsEs tracta d’ una aproximació a la collecció de matrius xilogràfiques del fons de l’antiga Impremta Carreras (1860-1952).  Els textos d’ Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona; Francesc Fontbona, Antoni Serés, responsable de l’Arxiu Amades; el filòleg Pep Vila i Marina Garcia, comissària de la mostra, posen en valor el fons i l’apropen al públic menys avesat al món del gravat, sovint menystingut i desconegut enfront d’altres tècniques artístiques.

Un recorregut històric i temàtic que aborda els temes més destacats al voltant de la impremta i l’ús de les imatges tant en la fe, com en l’oci i la vida quotidiana a través d’una de les col·leccions de matrius xilogràfiques més importants d’Europa la de l’antiga impremta gironina Tipografia Carreras, amb més de 2100 peces i que, l’any 1986, va ser adquirida  per la Diputació de Girona.

La família Carreras comprèn quatre generacions d’impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l’adquisició de la impremta de Melitó Suñer, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d’impressors gironins del segle XVIII: els Bro i els Oliva.Read More »

El panteó reial de Santes Creus

L’any 2009, en el marc del 850è aniversari de la fundació del Reial Mo­nestir de Santes Creus que s’havia de commemorar l’any 2010, el Museu d’Història de Catalunya va plantejar com a objectiu estratègic la res­tauració escultòrica del panteó reial de Santes Creus. Aquesta actuació tenia com a objectiu resoldre les deficients condicions de conservació en què es trobaven les tombes i, al mateix temps, singularitzar el paper de l’abadia dins la història de Catalunya com a panteó reial de la Coro­na d’Aragó. En aquest sentit, cal recordar que el panteó reial de Santes Creus, concebut i planificat pel rei Jaume II el Just entre els anys 1291 i 1315 per tal d’acollir honoríficament les despulles del seu pare Pere el Gran, les seves pròpies i les de la seva esposa, la reina Blanca d’Anjou, és l’únic monument funerari dels reis de la Corona d’Aragó que ha arri­bat intacte fins als nostres. Som davant, també, de les primeres tombes reials bastides en estil gòtic a la Corona d’Aragó i les úniques que s’han conservat íntegrament fins avui dia.

Són molt poques les tombes reials que han estat investigades de manera científica. Això es deu al fet que o bé han estat destruïdes arran dels moviments revolucionaris que han marcat ocasionalment el pas dels rè­gims monàrquics als republicans, o bé resulten inaccessibles als inves­tigadors a causa de les restriccions que imposen cases reials i governs. Aquesta situació comença a canviar de mica en mica, i les darreres dè­cades han estat testimoni de recerques arqueològiques en panteons de cases governants medievals i modernes tant a França com a Àustria, Itàlia i Holanda.

Totes aquestes intervencions demostren que una recerca exhaustiva d’aquests excepcionals conjunts funeraris, acompanyada d’una metodo­logia científica, pot produir resultats científics i comunicatius molt des­tacables. D’altra banda, la localització del túmul funerari íntegre del rei Pere el Gran tenia un interès científic de primer ordre i una excepcionalitat remarcable, atès que es tractava de l’única tomba d’un rei de la Corona d’Aragó que no havia estat mai espoliada.

Les dades històriques documentals referents a les primeres tasques de salvaguarda del panteó reial a mitjan segle XIX, que s’anaren recopilant durant el procés de redacció del projecte de restauració,2 semblaven indicar que, mentre la tomba de Jau­me II i Blanca d’Anjou havia estat objecte d’espo­li de les restes reials i d’una important destrucció escultòrica l’any 1836, la tomba del rei Pere el Gran no havia patit la fúria de la Primera Guerra Carlina. Davant aquestes dades, es considerà con­venient determinar si, efectivament, la tomba de Pere el Gran estava intacta, tal com afirmava B. Hernández Sanahuja, membre de la Comisión Pro­vincial de Monumentos de Tarragona, i director de les primeres obres de restauració del monestir de Santes Creus l’any 1857, així com el grau d’altera­ció de les restes del sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou. Amb aquest objectiu, el dia 27 de juliol del 2009 es va portar a terme una videoendoscòpia de l’interior d’ambdues tombes. En el cas de la tom­ba de Jaume II i Blanca d’Anjou, la videoendoscò­pia va determinar l’existència de restes òssies sen­se connexió anatòmica i alterades per la presència d’altres elements, mentre que en el cas de la tomba de Pere el Gran es va fer manifest que, tal com afirmava B. Hernández. Sanahuja, el cos del rei es trobava intacte dins el sepulcre.

La localització íntegra del fardell funerari del rei Pere el Gran va ser valorat d’interès científic de primer ordre pel Museu d’Història de Catalunya i el Depar­tament de Cultura, atès que es tractava d’un fet ex­cepcional: la primera i única oportunitat d’estudiar científicament les característiques antropològiques d’un rei, així com el ritual funerari emprat en l’enter­rament de monarques de la Corona d’Aragó a finals del segle XIII – principis segle XIV, pràctica de la qual no es conserva documentació escrita.

Així doncs, paral·lelament al projecte de restauració del panteó reial, el Departament de Cultura va en­degar un projecte integral de recerca científica que tenia com a objectius generals l’estudi dels ritual funeraris que envoltaren la mort i l’enterrament del rei Pere el Gran i de la reina Blanca d’Anjou, l’es­tudi antropològic i paleopatològic dels cossos dels monarques, així com l’estudi dels diferents elements de l’aixovar funerari. El projecte d’estudi, coordinat pel Museu d’Història de Catalunya, i planificat en el seu desenvolupament metodològic com un projecte arqueològic, l’ha dut a terme un equip pluridiscipli­nari, format per un gran nombre de professionals de diverses disciplines, adscrits a centres de recerca pú­blics, universitats i empreses privades.

http://santescreus.mhcat.cat/ca

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) l Post del Departament de Justíca

contrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) (versió e-pub)

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

 

1 [Intervenció a l’acte de presentació, de 22 d’abril de 2016, al Saló Torres-Garcia del Palau de la Generalitat]

Potser justifica la meva intervenció en aquest acte un seguit de circumstàncies personals fruit de l’atzar, o del voler de Déu. Disculpeu-me, si us plau.

El fet és que l’any 1961 –en fa uns quants– des de Berga vaig baixar a Barcelona a estudiar per aparellador. Guiat per un llibre de l’ínclit Alexandre Cirici Pellicer, al cel sia, vaig voler conèixer la Barcelona important, i aviat vaig descobrir el Palau de la Generalitat. I aleshores vaig notar, vaig sentir, vaig veure, que jo era d’un país prou important. Un país que pagava la pena, vaja. I se’m van gravar les primeres imatges de l’edifici per sempre més. Tenia 17 anys. L’atzar, o el voler de Déu, que deia, també va fer que vint anys més tard entrés a treballar a la Generalitat i, oh Fortuna!, entrés en contacte professional amb el vell, bell, monument. I vaig poder viure i treballar, trenta anys, a dins d’una obra d’art! No m’agradava pas gaire ser funcionari, però això, aquest privilegi, me’n va redimir.

L’edifici fa respecte i el respecte fa una mica de por i per perdre-la el primer que vaig veure clar és que m’havia d’informar. I vaig llegir tot el què vaig trobar sobre el Palau. I d’aquestes lectures me’n va venir una oportunitat, l’oportunitat de conèixer personalment els dos joves professors que em va semblar que tenien més fresc el coneixement artístic del monument. Eren en Joaquim Garriga i en Marià Carbonell. El primer em va fer notar el greu dèficit historiogràfic del Palau i em va dir que en Marià era la persona adequada per a posar-hi remei. En Joaquim Garriga acostuma a tenir raó. Fa uns quants anys d’això i des d’aleshores en Marià ens ha ajudat a comprendre l’edifici i la seva història des de diverses perspectives. Ha treballat molt i molt –i bé– i ha sigut decisiu a l’hora de posar al dia el coneixement històricoartístic del Palau, el continent i el contingut. Gràcies Marià!Read More »