Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Josep Benet maldà amb totes les eines que tenia a l’abast contra l’intent de genocidi cultural perpetrat pel Franquisme contra la llengua i la cultura catalanes i el procés de desmemòria col·lectiva que propiciava.

Roger Arnau (pseudònim de Josep Benet), en la tasca d’editor i prologuista del present volum, va comprovar com les joves generacions d’activistes antifranquistes d’esquerres no tenien esment de la rica tradició de la plural esquerra catalana anterior a 1936. Teòrics i dirigents com Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Joan Comorera, Jaume Compte, Miquel Ferrer, Manuel Gonzàlez Alba, Joaquim Maurín, Amadeu Bernadó o Andreu Nin, procedents d’organitzacions que el Franquisme i les mateixes pugnes dins de l’esquerra havien provocat que desapareguessin de l’imaginari col·lectiu, com la Unió Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol o el Partit Català Proletari. Eren organitzacions situades des de la socialdemocràcia fins als corrents comunistes independents de la URSS, que varen treballar per assolir un espai a l’ombra de l’abassegadora hegemonia obrera llibertària. Organitzacions que, a diferència de les noves organitzacions de l’esquerra dels anys seixanta del segle XX, havien generat una estratègia nacional pròpia, influïda per les aportacions del comunisme soviètic a la resolució dels plets col·lectius dels pobles que configuraven l’antic Imperi rus i que les situaven sovint a l’avantguarda de les reclamacions dels drets del poble català.

Read More »

Repressió borbònica i resistència identitària a Catalunya del s. XVIII │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

La desfeta de 1714 va comportar l’anorreament de l’estat català i de les institucions que el sostenien. La repressió borbònica es va estendre sobre tots els aspectes que havien constituït els elements propis d’un país sobirà.

Aquest llibre analitza les manifestacions diverses de catalanitat que el poble va mantenir, manifestades, especialment, en la continuïtat de l’ús del català. Al llarg del segle XVIII, a més, es varen posar les bases del creixement agrícola, comercial i industrial que faria possible que Catalunya entrés a la contemporaneïtat i pogués desenvolupar institucions culturals pròpies.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

El despertar de Catalunya al final del segle XIX │Apunt de Giovanni C. Cattini

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l’ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l’evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l’obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com  membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans,  i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.

El llibre descriu l’evolució de la societat catalana des de la perspectiva d’analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L’estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S’analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l’Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S’aborden les polítiques culturals i la creació d’un sector d’intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria  i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX.

Giovanni C. Cattini
Autor del llibre. Professor “Serra Húnter”, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Read More »

Què va ser Palestra? │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Què va ser Palestra? vol ser una aproximació al coneixement d’aquesta entitat de joves dels anys trenta. Amb el suport d’una selecció dels documents que més ajuden a entendre-la, hi trobareu quatre estudis previs: el primer, permet entendre l’abast ambiciós del seu projecte formatiu; el segon, la seva relació amb la política i els partits dels seu moment, a més de la seva influència més enllà de Catalunya; i, finalment, la influència que tingué l’organització presidida per Pompeu Fabra i dirigida per Josep M. Batista i Roca al llarg del temps.

Recollint els resultats dels debats intel·lectuals i l’acció cultural de base de resistència contra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Palestra va crear un projecte educatiu únic en el seu temps, emmirallant-se en altres iniciatives semblants txeques o britàniques.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Read More »

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Read More »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »