Categoria: Història

Los pobles dels rius │ Apunt de David Garcia i Rubert

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Los pobles dels rius és un llibre que busca transportar el lector, a través de les imatges, fins a un passat tan desconegut com enigmàtic i encisador: l’època en què a les terres dels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes, és a dir, en el punt de la confluència entre les actuals Catalunya, País Valencià i Aragó, hi van viure els Pobles dels Rius.

Els Pobles dels Rius van ocupar aquests territoris just abans del període ibèric, aproximadament durant els segles VIII i VI aC, fa més de 2.500 anys. I malgrat l’antiguitat, van ser uns pobles que ens han llegat un patrimoni i unes històries espectaculars. Són els primers, per exemple, que van fer servir els objectes de ferro. També els primers que a casa nostra van tastar per primera vegada el vi, o l’oli d’oliva. També van construir grans residències, potents fortificacions, grans poblats. I també foren els primers que van establir contactes internacionals de manera estable, concretament amb els fenicis. Van ser uns pobles tan importants per a la nostra història com desconeguts per al gran públic. És el moment que tothom els conegui.

Llegeix més »

Fer front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) │ Apunt de Carlos Ángel Ordás García

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El llibre Fer Front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989) explica el sorgiment, expansió i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya articulat des de la resistència al servei militar obligatori. El llibre es basa en fonts primàries generades pels grups més importants, com els col·lectius del Casal de la Pau de Barcelona, els diversos grups del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), el Grup Acció No-Violenta Anti-OTAN, el Grup Antimilitarista de Barcelona, Mili KK, i Dones Antimilitaristes, entre d’altres. Explica els debats interns dins d’aquests grups i com van anar evolucionant en el temps, les campanyes i estratègies, les relacions de gènere dins dels grups, les xarxes de suport que van anar teixint, la importància de la noviolència i la desobediència a l’Estat, la incidència en la joventut catalana, la dimensió teòrica i pràctica que van atorgar a l’antimilitarisme i com es va passar de defensar l’objecció de consciència al servei militar a apostar decididament per la insubmissió. Per tant, el llibre serveix per entendre com es va desenvolupar aquest moviment social, el més important moviment juvenil de la dècada dels vuitanta.

Llegeix més »

Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis. Ruta Jové-Gros de Prats de Molló a Manlleu │ Apunt del Memorial Democràtic

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquesta guia dona a conèixer els itineraris dels maquis que, sortint de Prats de Molló, s’encaminaven de nit cap al sud, travessant el Ripollès, la Garrotxa i Osona. El sender és fruit d’una llarga i aprofundida tasca de documentació de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, amb recerca d’arxius, treball de camp, relats i informes de guerrillers i guies de passos, dels que se n’aporta la biografia, i la descripció de l’itinerari escrita pel guia Josep Gros.

Els indrets que la guia proposa, doncs, són molt més que belles i bucòliques estampes naturals. Són itineraris carregats de memòria, d’una història recent invisibilitzada per a les generacions actuals. Des de les dècades fosques dels quaranta i cinquanta del segle xx la fesomia del paisatge ha canviat, però els senders i passos continuen sent els mateixos que els maquis van caminar en la seva lluita clandestina per derrocar el règim franquista.

Llegeix més »

Actes del Consell de la Generalitat de Catalunya. Any 1931 (maig-juliol). Volum II │ Apunt de Mercè Morales

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.

Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.

Llegeix més »

Violències i renacionalitzacions en territoris ocupats (1920-1945). Anàlisis comparatives europees │ Apunt del Memorial Democràtic

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Fundació Carles Pi i Sunyer, el Memorial Democràtic i el CEDID-UAB van organitzar el seminari Violències i re-nacionalitzacions en territoris ocupats (1920-1945): anàlisis comparatives. D’Espanya a Eslovènia, passant per Itàlia i França del 20 al 22 d’octubre de 2021.

El seminari, dirigit a especialistes en la temàtica, va tractar, de manera comparativa, com van viure’s i patir els processos d’agressió i ocupació militar externa a diferents països. Tots ells tenen en comú l’ocupació militar, la cronologia (final de la Gran Guerra 1914-1918), l’Europa d’Entreguerres (1918-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945), i la zona d’influència, el Mediterrani.

Llegeix més »

Vil·la romana dels Munts (TARRACO) │ Apunt de Josep Anton Remolà

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Amb la publicació d’aquesta monografia pretenem posar a l’abast de la comunitat científica i el públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), integrada a la llista de béns del conjunt arqueològic de Tàrraco de la UNESCO. Una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa.

Els indicis d’ocupació romana del turó del Munts (Altafulla) es remunten al segle I aC i correspondrien, possiblement, a un castellum. Un segle després, al seu voltant, es forma una vil·la de la que en coneixem part de l’àrea productiva. Una edificació que a principis del segle II dC és enderrocada per construir una nova vil·la d’extensió, monumentalitat i sumptuositat excepcionals: mosaics, pintures, estatuària, revestiments marmoris, epigrafia, arquitectura, numismàtica, antropologia física i fauna.

La importància de la vil·la del segle II dC en el context de la Hispània romana és inqüestionable. Per ubicació, extensió, monumentalitat, sumptuositat, excepcionalitat i dimensió històrica. I ho és, malgrat la manca d’una publicació de síntesi que inclogui l’anàlisi en profunditat del patrimoni moble i immoble posat al descobert després de dècades d’excavació en les quals s’ha generat un extens conjunt de dades majoritàriament inèdites. A banda d’algunes publicacions específiques o preliminars, el volum de pàgines publicades sobre els Munts contrasta amb la importància objectiva de la vil·la. Així mateix, calia dotar a la vil·la d’una proposta evolutiva, hipotètica, que posés ordre a la infinitat d’estructures identificades i calia, també, intentar donar resposta a les excepcionalitats de la vil·la en el context tarraconense i hispànic d’època altoimperial. Considerant conjuntament totes les dades, plantegem que l’excepcionalitat de la vil·la podria posar-se en relació amb un fet, també excepcional, com va ser l’estada a Tàrraco de l’emperador Adrià durant l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

Llegeix més »

El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola│ Apunt del Memorial Democràtic

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El cop d’estat de Franco contra la República va provocar l’esclat d’una revolució social als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar la duplicitat de poders entre els Comitès Antifeixistes i les institucions que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. La revolució social va portar atacs indiscriminats contra les persones i el patrimoni amb la destrucció, la devastació i els assassinats. La reacció de protecció i salvaguarda va ser fulminant i l’art salvat es va concentrar en diversos dipòsits que culminarien al Museu del Palau Nacional de Montjuic.

Aquest llibre recull aportacions sobre les situacions produïdes a Lleida, el Pirineu, les Terres de l’Ebre, Tarragona, Reus i Poblet, Solsona, Manresa, Sabadell i Terrassa, Mataró, Granollers, Vic, Girona i Barcelona, amb estudis d’especialistes en la salvaguarda del patrimoni. Aquest repàs territorial omple un buit de coneixement sobre les accions prèvies a les concentracions de Montjuic i Pedralbes i els trasllats a Olot i la frontera, que es coneixien millor.

Llegeix més »

Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerra, El tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

Victòria, la irreductible. Victòria Pujolar Amat │ Apunt de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La trajectòria de Victòria Pujolar Amat (Barcelona 1921- Madrid 2017) és apassionant. Lluitadora antifeixista i antifranquista, en el seu periple vital travessa guerres i revolucions, passa per la presó i l’exili, pareix i cria quatre fills, és la veu femenina i catalana de l’emissora de ràdio La Pirenaica, i tot això ho fa treballant sempre per un món més just i mantenint la fidelitat a les seves idees i a la seva vocació artística.

Victòria, la irreductible n’és la biografia escrita per la periodista, professora i investigadora especialitzada en comunicació i gènere Elvira Altés, que va exercir el comissariat del Centenari del naixement de Victòria Pujolar Amat, l’any 2021. El llibre ha estat publicat per l’Institut Català de les Dones i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, dins de la col·lecció “Persones Il·lustres”.

Altés relata les peripècies de la vida de Victòria Pujolar Amat emmarcades en el context històric en què van transcorre: la República, la Guerra civil, l’exili, la Segona Guerra Mundial, la resistència al franquisme, les turbulències polítiques de la guerra freda, la transició espanyola i la democràcia.

Conèixer el camí que va recórrer Pujolar al llarg de les complexitats del segle XX ens convida a emular el seu mestratge de lluita resilient, tot recuperant el llegat de compromís amb els valors republicans de solidaritat, democràcia i llibertat.

En definitiva, Victòria, la irreductible ens ofereix el transcurs d’una vida amb les esperances que es van estroncar, les sofrences que va haver d’encaixar, però també la força amb què Victòria va transitar, a moments, cavalcant per damunt de la història i, en d’altres acceptant que la història li passés pel damunt.

Cada capítol compta amb un recull de fotografies i un apartat final reprodueix dibuixos i pintures de Victòria Pujolar Amat.

Llegeix més »

Catalunya i la Societat de Nacions. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El context històric, polític, social i internacional en què es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la societat catalana havia seguit amb fruïció l’evolució de la Gran Guerra i, des de la intel·lectualitat catalana, es rebé amb interès i curiositat el projecte de la Societat de Nacions que —en diversos aspectes— casava bé amb els postulats de modernitat i civilitat del noucentisme.

Llegeix més »