Les agendes del tinent Blasi (1939-1942) │ Apunt del Memorial Democràtic

Les agendes del Tinent Blasi (1939-1942) permeten reconstruir els darrers dies de l’operació d’evacuació a França del patrimoni artístic concentrat als dipòsits de la mina Canta (la Vajol), el mas Perxés (Agullana) i el mas Descals (Darnius) i amenaçats per l’avenç de la Guerra. Alexandre Blasi va comandar el moviment de camions i, per això, va ser testimoni d’excepció d’aquest episodi clau en la salvaguarda del patrimoni de la República. Blasi continua escrivint els seus dietaris durant els més de tres anys que passa a França. La por, l’enyorança, l’angoixa i la lluita per la supervivència, però també l’esperança, l’amistat, la solidaritat teixida entre els exiliats són minuciosament descrits a les agendes que composen aquest corpus fins ara inèdit i que fou llegat per la família Blasi al Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) l’any 2017.

Llegeix més »

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

Llegeix més »

República a Catalunya: ciutadania i autogovern │ Apunt de la Direcció General de Memòria Democràtica

Enguany, el 14 d’abril de 2021, es compleix el 90 aniversari de la proclamació de la República; un esdeveniment que continua sent fonamental en la història recent de Catalunya. El llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern, l’autora del qual és Montserrat Duch Plana, s’inscriu en aquest context commemoratiu i ofereix una panoràmica general sobre aquell moment tan transcendent. En aquest sentit, atén tant els precedents que van fer possible l’arribada a aquell punt d’inflexió històrica, com el desplegament posterior del projecte republicà en un període relativament curt, el qual es veurà fatalment alterat per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

Amb la voluntat d’erigir-se en una obra divulgativa, el plantejament de la publicació, tot i que també recull la narració de fets cabdals per a la consolidació del republicanisme i l’autogovern a Catalunya, és sobretot temàtic i molt visual amb la incorporació d’imatges de l’època i de diverses contrades del territori català. D’acord amb les pàgines d’aquest llibre, la República és, doncs, la materialització efectiva d’un procés polític que, arrelat en amplis sectors de la població, tenia com a objectiu principal dur a terme un programa pregó de reforma social i institucional. Al cap i a la fi, una democratització de masses que s’entenia a partir de la consecució de més drets i llibertats i, també, de més benestar per al conjunt de la societat.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat │ Apunt del Memorial Democràtic

Remei Oliva Berenguer (Barcelona, 1918) tenia 20 anys quan va haver de deixar casa seva, a Badalona, la vida de modista i tots els seus somnis per fugir cap a França. Com ella, milers de republicans que havien perdut la guerra marxaven a l’exili amb incertesa, l’hivern de 1939. Els records d’aquella experiència, que la Remei va viure al costat dels seus pares i del seu marit Joan, han quedat fixats per sempre més en la seva memòria. Una memòria prodigiosa que plasma en aquest llibre de manera senzilla i honesta, i que ens permet copsar una època significativa del nostre passat recent.

Al crit d’«allez, allez…» els van fer entrar a la platja d’Argelers, que s’acabà convertint en un camp de concentració per a setanta-cinc mil refugiats que fugien de la repressió franquista. El seu relat abasta els quinze mesos de reclusió en aquest camp i en el de Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna l’any 1940 i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Les dures condicions de vida enmig de la sorra i els filats, però, no van minvar la seva dignitat ni la lluita per aconseguir una vida millor per a la seva família.

Llegeix més »

90 anys del “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (1931-2021) │Apunt de Publicacions de la Generalitat

El 3 de maig de 1931, tres setmanes després de la proclamació de la República, es publicava el número 1 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aleshores es denominava Butlletí de la Generalitat de Catalunya, i la capçalera actual, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (el DOGC), s’adoptaria el 26 d’agost de 1936.

El primer número del Butlletí, del qual ara es compleixen 90 anys de la seva publicació, inclou només dos decrets signats pel president Francesc Macià. En el primer, es disposa el restabliment i l’organització de la Generalitat de Catalunya; en el segon, es nomenen els consellers del Govern: Joan Casanovas (Governació), Ventura Gassol (Instrucció), Manuel Serra (Economia i Treball), Salvador Vidal (Foment i Agricultura), Manuel Carrasco (Sanitat i Beneficència) i Casimir Giralt (Finances). La Conselleria de Justícia i Dret s’encarrega interinament a Joan Casanovas i es nomena Jacint Vega secretari general del Govern.

El número 2 del Butlletí no apareixerà fins al 20 de maig i s’hi publica, entre d’altres, el nomenament de Pere Comas com a conseller de Justícia i Dret.

Llegeix més »

90 anys de la proclamació de la República (1931-1939) │ Apunt de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Amb motiu de la commemoració, avui 14 d’abril, dels 90 anys de la proclamació de la República, recollim aquí les publicacions de la Generalitat sobre aquest període històric:

República a Catalunya: ciutadania i autogovern

Aquest llibre, escrit per la professora Montserrat Duch, recorda i commemora els 90 anys de la proclamació de la República. Amb un to divulgatiu, la seva autora proposa una visió general sobre un moment crucial de la nostra història immediata, molt útil per entendre el present. Es mostra la perseverança per dur a la pràctica un ideari, el republicà, els pilars del qual es podrien resumir en qüestions tan evidents, però no per això acceptades per les elits, com que: els homes i les dones neixen lliures i iguals, la sobirania resideix en el poble, el govern s’ha de fonamentar en el Dret, la monarquia hereditària és prescindible, tota la ciutadania ha de poder votar, la discussió de les opinions ha de ser lliure, no hi ha una religió d’Estat, etc.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Les competències legislatives de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret civil en la Segona República: precedents, textos i discursos

Aquesta obra es divideix en dues parts: la primera dedicada als precedents i la segona centrada en la Segona República. En la primera part es transcriuen tant els preceptes unificadors del constitucionalisme espanyol del segle XIX com les propostes autonomistes catalanes, que poden tenir el seu origen en el discurs pronunciat a les Corts Constituents el dia 19 de maig de 1869 per Pi i Margall. La segona part, que constitueix el gruix del treball, se centra en la Segona República, seguint un itinerari cronològic que comença amb l’elaboració dels textos legals, continua amb la interpretació de l’article 15.1 de la Constitució per la doctrina i la Jurisprudència del Tribunal de Garanties Constitucionals i acaba amb una breu referència a l’intent de reforma constitucional d’Alcalá Zamora.

Llegeix més »

Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Josep Benet maldà amb totes les eines que tenia a l’abast contra l’intent de genocidi cultural perpetrat pel Franquisme contra la llengua i la cultura catalanes i el procés de desmemòria col·lectiva que propiciava.

Roger Arnau (pseudònim de Josep Benet), en la tasca d’editor i prologuista del present volum, va comprovar com les joves generacions d’activistes antifranquistes d’esquerres no tenien esment de la rica tradició de la plural esquerra catalana anterior a 1936. Teòrics i dirigents com Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Joan Comorera, Jaume Compte, Miquel Ferrer, Manuel Gonzàlez Alba, Joaquim Maurín, Amadeu Bernadó o Andreu Nin, procedents d’organitzacions que el Franquisme i les mateixes pugnes dins de l’esquerra havien provocat que desapareguessin de l’imaginari col·lectiu, com la Unió Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol o el Partit Català Proletari. Eren organitzacions situades des de la socialdemocràcia fins als corrents comunistes independents de la URSS, que varen treballar per assolir un espai a l’ombra de l’abassegadora hegemonia obrera llibertària. Organitzacions que, a diferència de les noves organitzacions de l’esquerra dels anys seixanta del segle XX, havien generat una estratègia nacional pròpia, influïda per les aportacions del comunisme soviètic a la resolució dels plets col·lectius dels pobles que configuraven l’antic Imperi rus i que les situaven sovint a l’avantguarda de les reclamacions dels drets del poble català.

Llegeix més »

Repressió borbònica i resistència identitària a Catalunya del s. XVIII │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

La desfeta de 1714 va comportar l’anorreament de l’estat català i de les institucions que el sostenien. La repressió borbònica es va estendre sobre tots els aspectes que havien constituït els elements propis d’un país sobirà.

Aquest llibre analitza les manifestacions diverses de catalanitat que el poble va mantenir, manifestades, especialment, en la continuïtat de l’ús del català. Al llarg del segle XVIII, a més, es varen posar les bases del creixement agrícola, comercial i industrial que faria possible que Catalunya entrés a la contemporaneïtat i pogués desenvolupar institucions culturals pròpies.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

El despertar de Catalunya al final del segle XIX │Apunt de Giovanni C. Cattini

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l’ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l’evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l’obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com  membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans,  i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.

El llibre descriu l’evolució de la societat catalana des de la perspectiva d’analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L’estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S’analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l’Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S’aborden les polítiques culturals i la creació d’un sector d’intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria  i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX.

Giovanni C. Cattini
Autor del llibre. Professor “Serra Húnter”, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya