1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Llegeix més »

Què va ser Palestra? │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Què va ser Palestra? vol ser una aproximació al coneixement d’aquesta entitat de joves dels anys trenta. Amb el suport d’una selecció dels documents que més ajuden a entendre-la, hi trobareu quatre estudis previs: el primer, permet entendre l’abast ambiciós del seu projecte formatiu; el segon, la seva relació amb la política i els partits dels seu moment, a més de la seva influència més enllà de Catalunya; i, finalment, la influència que tingué l’organització presidida per Pompeu Fabra i dirigida per Josep M. Batista i Roca al llarg del temps.

Recollint els resultats dels debats intel·lectuals i l’acció cultural de base de resistència contra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Palestra va crear un projecte educatiu únic en el seu temps, emmirallant-se en altres iniciatives semblants txeques o britàniques.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Llegeix més »

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Llegeix més »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Llegeix més »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Llegeix més »

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Llegeix més »

Les Valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

valls andorraDes de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.

La monografia que presentem és el resultat d’una intensa recerca duta a terme per nombrosos investigadors que hi han sumat els seus coneixements des de les respectives especialitats i des de múltiples àrees d’estudi arqueològic repartides al llarg dels Pirineus. L’obra s’adreça tant als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni com als apassionats dels Pirineus i la seva història.Llegeix més »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Llegeix més »

Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona │ Apunt del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

12991imatge-a-web-pro-activitatsEnguany es commemora el centenari de l’excavació del teatre romà de Tarragona, que va tenir lloc l’estiu de 1919 i que va estar promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsable llavors de la recerca arqueològica a Catalunya.

En un context de recuperació patrimonial del teatre romà de Tarragona que està impulsant la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s’ha dut a terme l’edició facsímil del quadern de camp de Francesc Carbó, qui va ser responsable dels treballs arqueològics aquell estiu del 1919, en tant que és un document encara avui de valor científic per als investigadors i alhora testimoni d’una època.

Les anotacions s’acompanyen de dibuixos de les peces més rellevants, plantes de situació de les troballes i diversos croquis que fan d’aquesta obra un referent imprescindible per al coneixement de l’edifici teatral i és alhora testimoni de la metodologia del treball de camp del moment.

La reproducció íntegra del diari, de gran interès en si mateix, està precedida per una sèrie de sis articles redactats per estudiosos i investigadors actualment implicats en els treballs de recerca del teatre romà, que ens ajuden a contextualitzar i valorar-ne la seva transcendència: el paper de les institucions i de les persones directament implicades, i l’aportació que aquests treballs van representar per al coneixement del teatre i dels diferents aspectes arquitectònics, epigràfics, escultòrics o decoratius.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia