El Memorial Democràtic presenta el número 10 de la col·lecció “Memòries”, un recull de cartes inèdites de l’historiador Pierre Vilar entre els anys 1927 i 1931.

El Memorial Democràtic presenta el número 10 de la col·lecció “Memòries”, un recull de cartes inèdites de l’historiador Pierre Vilar entre els anys 1927 i 1931.

Durant l’última dècada, el nombre de persones refugiades i desplaçades a escala mundial s’ha duplicat, arribant als 120 milions, segons les darreres estimacions internacionals. Aquest increment revela una tendència creixent i persistent que afecta totes les regions del món, i situa el desplaçament forçat com un dels reptes humanitaris més importants del nostre temps. El catàleg En fugida. Refugiats, editat en el marc de l’exposició homònima al Museu d’Història de Catalunya, ofereix una aproximació exhaustiva a aquesta problemàtica des d’una perspectiva històrica, social i política.

El llibre sobre el tipògraf republicà federal Joaquim Viñas Pagès (1848-1913) dona a conèixer una figura oblidada en la història del republicanisme federal català, com tantes d’altres que van fer possible la important presència d’aquesta formació política a finals del segle XIX. Aquesta recuperació ha estat possible gràcies al fet que el seu arxiu, amb documentació personal i amb material aplegat pel mateix Viñas Pagès de cara a redactar escrits, juntament amb la seva biblioteca, han estat conservats durant més d’un segle per la seva descendència, la qual va acordar fer-ne donació a la Generalitat de Catalunya.

Des de la seva obertura al públic, l’any 1979, l’antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d’Art de Girona. Es tracta d’un edifici imponent, una veritable joia de l’arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l’ànima del seu origen antic ni l’espectacularitat monumental que l’ha caracteritzat sempre.

El 2023 va marcar els 60 anys de la fundació del Tribunal del Orden Público (TOP), un organisme especial establert pel règim franquista destinat a jutjar delictes considerats una amenaça per als principis fonamentals de l’Estat, l’ordre públic i la consciència nacional. El llibre Repressió estatal i violència política del segle XX: canvis i continuïtat en els tribunals polítics a Espanya, Portugal i Itàlia emergeix com un recull d’estudis que exploren no només l’impacte del TOP, sinó també la institucionalització de la repressió en règims autoritaris d’Europa del sud.

El llibre Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia és un testimoni de com la pagesia catalana, organitzada i combativa, va jugar un paper crucial en la transició democràtica. Publicat com a catàleg de l’exposició homònima que es pot visitar al Museu Terra de l’Espluga de Francolí fins al 23 de febrer de 2025, aquesta obra és una eina fonamental per entendre la història d’un sindicalisme agrari que va esdevenir pilar de la lluita contra el règim franquista.

“Fer viure. Dones de l’Alt Urgell entre els segles dinou i vint” és un llibre extraordinari per a qualsevol lector interessat en la història rural i el paper crucial de les dones en la Catalunya dels últims segles. Es tracta de l’estudi de Joan Frigolé Reixach, realitzat a la comarca de l’Alt Urgell, que ens acosta a trenta-tres semblances de dones, majoritàriament de cases de pagès petites, d’entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.

El llibre L’Estudi del Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Procés de recerca, fonts documentals i línies d’investigació (1936-1945), escrit per Jordi Oliva i Llorens i editat pel Memorial Democràtic, es converteix en una obra clau per a comprendre les conseqüències devastadores que la Guerra Civil Espanyola va tenir sobre la població catalana. Forma part de la col·lecció Referents (núm. 21) i destaca per la seva aproximació rigorosa i detallada a l’impacte humà del conflicte, una línia d’investigació que, malgrat comptar amb dècades d’història, encara planteja interrogants pendents.

El llibre Una altra història és el catàleg d’una exposició única i significativa, que té el seu origen en el programa de televisió homònim produït per TV3 en col·laboració amb El Terrat. Aquesta exposició reuneix 100 objectes que encapsulen històries personals, íntimes i significatives de diferents persones d’arreu de Catalunya. Es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de febrer al 28 d’abril de 2024 i, fins el 17 de novembre, es podrà veure al Museu de Lleida.

En les darreres dècades, la combinació de recerca històrica amb fotografia i documents gràfics s’ha convertit en una pràctica habitual a Catalunya, enriquint la bibliografia sobre la nostra història contemporània. Un destacat exemple d’aquest fenomen és el llibre Vides entre dictadures que explora l’obra del fotògraf Rossend Torras (Barcelona, 1907-1996), qui va capturar moments clau de la història de Barcelona, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
El llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que es pot visitar fins al 1 de setembre de 2024 a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
