Etiqueta: Biblioteca de Catalunya

Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerra, El tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

Guillén, màgia a l’espai escènic │ Apunt de Pilar Parcerisas

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.

Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.

Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra

Llegeix més »

Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Correspondència │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

gerhardEl mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.

Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.

L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Llegeix més »

Opera Omnia. Johannis Cabanilles (1644-1712). Volum X │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

cabanillasLa Biblioteca de Catalunya acaba de publicar el desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles (1644-1712), compositor que representa la culminació de la producció barroca hispànica per a orgue, mèrit que se li pot atribuir tant per la quantitat de composicions conservades com per la seva qualitat i pels recursos compositius emprats que palesen el coneixement ampli que el compositor tenia dels diferents models i repertoris de l’època.

Aquest volum completa i finalitza aquesta important col·lecció iniciada per Higini Anglès (1888-1969) com una de les múltiples activitats que impulsà a partir de 1917 des de la direcció de la secció de música de l’esmentada biblioteca. El conspicu i hiperactiu musicòleg n’arribà a publicar quatre volums apareguts els anys 1927, 1933, 1936 i 1956 respectivament. La publicació s’interrompé coincidint amb el cessament de la tasca d’Anglès a l’aleshores anomenada Biblioteca Central el 1957. No fou fins el 1986 que Josep Climent (1927-2017) reprengué la tasca amb cinc volums més, el darrer dels quals va ser publicat l’any 2008. Tanmateix romanien pendents d’una edició moderna una nombrosa sèrie de petites composicions anomenades versos. Els versos conformen una de les formes musicals pròpies del barroc, característiques de l’ofici d’organista i fidel reflex de la seva funcionalitat litúrgica en el culte catòlic. És per això que Climent no donaria la tasca per acabada fins que no veiessin la llum en una edició moderna aquesta darrera sèrie de composicions «menors» de Cabanilles. La realització d’aquesta publicació, per molt diverses raons, es va allargar en el temps, tant, que ha hagut de ser publicada a títol pòstum del seu curador original.Llegeix més »

Cartografies del desig III. Sis espectacles de teatre de cambra. Dedicat a Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló │Apunt d’Araceli Bruch i Lluïsa Julià

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

ok cartoGRAFIESCartografies del desig és un llibre amb moltes capes de lectura: literària, musical, teatral…

S’adreça a qui vulgui conèixer les trajectòries vitals i literàries de les escriptores contemporànies catalanes. De Caterina Albert/Víctor Català i Maria Antònia Salvà a Mercè Rodoreda, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal. Veus centrals del segle XX que es posen en relació amb escriptores d’altres cultures, amb qui mantenen llaços vitals i temàtics: Grazia Deledda, Alice Milligan, Violet Jacob, Adelheid Duvanel o Lea Golberg. Autores que es presenten de la mà d’escriptores actuals (Maria Antònia Oliver, Josefa Contijoch, Teresa Pascual, Montserrat Palau o Lluïsa Julià) que s’han encarregat d’acostar-nos-les en uns textos escrits, al seu torn, amb escriptores d’altres cultures.

Cartografies del desig III recull una experiència interdisciplinària: hi ha música, hi ha cantants, hi ha actrius, vídeo i dansa. Es proposa oferir un producte cultural diferent ja que els textos van ser escrits per ser representats en espectacles, teatre de cambra, que es va poder veure la tardor del 2001. S’hi afegeix un nou espectacle: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló. Les arrels d’una amistat es va poder veure el 8 de febrer de 2018 a la sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya plena de gom a gom.Llegeix més »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsLlegeix més »

Àlbum naturalista de micologia, de Josep Ribot i Calpe│Post de la Biblioteca de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Album_micologia_blogJosep Ribot i Calpe (Barcelona, 1888 – 1974) va ser un dibuixant i pintor que va exercir durant el primer terç del segle XX en l’àmbit de les arts gràfiques.

La part més singular de la seva activitat artística la va consagrar a la realització d’una sèrie de làmines naturalistes en les quals va plasmar bona part de la flora micològica de Catalunya, fruit de la seva fascinació personal pels bolets.

La col·lecció ha estat donada el 2016 pels hereus de Josep Ribot a la Biblioteca de Catalunya, on romandrà, a partir d’ara, a disposició dels investigadors.

En les il·lustracions que ara es publiquen en aquest Àlbum naturalista de micologia, l’artista va exhibir el seu nivell tècnic més alt. Les imatges dels bolets destaquen per l’extrema fidelitat a l’original i per la minuciositat en el detall, en la composició i en la riquesa de matisos.

La col·laboració de la Societat Catalana de Micologia en aquesta publicació ha permès la classificació i descripció científica de les diferents espècies de bolets, aportant, així, un nou valor a un llibre artístic que sens dubte serà molt ben rebut pels amants de la natura.Llegeix més »

Una colla anomenada Cargol | Post de Joana Escobedo i Josep M. Cadena

xarxesDeixa un comentari

La Biblioteca de Catalunya ha publicat l’obra Una colla anomenada Cargol com a resposta a la donació del Sr. Alfred Pérez-Bastardas dels dos volums de la revista manuscrita El Cargolí (1952-1961), editada per la família Bastardas Parera, i com un esglaó més en la política d’adquisicions de publicacions periòdiques il·lustrades manuscrites de la institució. En aquest cas es tracta d’una acció de família, que pensa que ha d’educar els fills en un moment en què l’entorn no facilitava el coneixement. La família va organitzar una publicació amb originals manuscrits i gràfics que tractaven de la societat a la qual íntimament continuaven pertanyent.

Els autors de l’obra es van repartir els papers, un de més tècnic i bibliogràfic (El Cargolí, entre cargolades i noticiaris. Una revista catalana manuscrita il·lustrada) i un altre d’apreciació de la revista com a metàfora d’una situació (La penya Cargol com a metàfora). Joana Escobedo s’ocupà de la primera part, que, a més de descriure la publicació, esmenta les darreres adquisicions de la Biblioteca de Catalunya en el camp de les publicacions periòdiques d’aquesta tipologia –El Trapecio, Il Tiberio, La Bugadera, el Semanario familiar i El Consueta-, i Josep Maria Cadena, de la segona, més lliure i interpretativa, que combina records personals de l’autor amb referències a la poesia de Josep Carner, que en el seu Bestiari tracta del seu cargol/Catalunya, a qui posen el dit a l’ull i s’arronsa sota la closca, però que mai no renuncia.Llegeix més »