Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.
Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.
Llegeix més »
La investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.
Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.
