Prudenci Bertrana, pintor │Post de Cristina Ribot

Portada20Bertrana-765x1024Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.Read More »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Read More »

Els 10 posts més llegits el 2016 a llibresgencat

blogcL’any 2016 vàrem publicar 36 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Tractar la memòria a l’aula a través del cinema l Post de Ramon Breu i Gemma Simon

La Guia d’estratègies de millora educativa, nova eina per incidir en la trajectòria educativa de les persones joves ǀ post de Mireia Vilamala

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 l Post de Magda Garcia

Ramon Llull i els diàlegs mediterranis. Ramon Llull and the Mediterranean Dialogues l Post de Maria-Àngels Roque

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

Prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya l Quaderns de legislació, 53

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

Agraïm els autors i col·laboradors les seves aportacions.

Santiago Rusiñol en terres gironines l Post del Museu d’Art de Girona

rusinol

Catàleg de l’exposició organitzada pel Museu d’Art de Girona del 7 de maig al 6 de novembre de 2016, que recopila i amplia la informació continguda a la mostra.

Aquest catàleg pretén fer evident la relació de Santiago Rusiñol amb les comarques de Girona. Recull cronològicament bona part de la producció pictòrica i literària de Rusiñol que té com a temàtica les terres gironines o que ha estat produïda en àmbit gironí i permet fer un itinerari geogràfic, artístic i vital de l’artista.

El recorregut ve marcat pels viatges i les estades de l’artista a les diverses comarques gironines: al Ripollès, Rusiñol va practicar l’excursionisme i va publicar les seves visions romàntiques i naturalistes del paisatge a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana, on hi trobem també els primers dibuixos i textos que relaten les excursions al pic del Taga; la Garrotxa i sobretot l’estada a Olot constitueix l’inici del llarg viatge que va fer Rusiñol pels camins de l’art modern i on hi pintà vint-i-vuit olis destinats a la seva primera exposició individual a la Sala Parés el 1888; la Cerdanya, dels estius a Puigcerdà (un dels nuclis d’estiueig de l’època) on va conèixer periodistes, escriptors i artistes entre ells Narcís Oller, se’n conserven pintures i les cròniques de La Vanguardia que descriuen amb tot detall el moment; al Gironès hi feu les estades a Girona ciutat, intenses dels del 1908, que han permès mostrar fotografies inèdites conservades per l’artista, algunes de les quals van inspirar les vistes pintades de Girona; i finalment a la Selva, on Rusiñol hi feia estades als balnearis, és a la Font Picant de Sant Hilari Sacalm on va conèixer la seva dona, Lluïsa Denís el 1884. Però al Montseny hi freqüentà al llarg de la seva vida i en destaquen les darreres estades a Arbúcies, on Rusiñol va pintar els seus últims jardins.Read More »

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

acordio 1

Aquest és un treball científic (pedagògic) basat en l’afecte i la comprensió cap als que els costa aprendre a tocar. El seu autor, metge de capçalera, ha anat aprenent amb el temps que els sentiments i la dedicació són més importants que els coneixements. D’aquests, només se’n necessiten uns mínims, i saber-ne fer bon ús. En l’ensenyament i en la pràctica d’un instrument particular com és l’acordió diatònic passa alguna cosa semblant.

Calen unes bases certes, una orientació, sobretot al començament. Després, el que més importa, és l’esperit. La confiança, la perseverança, els recursos que atreguis, el coneixement dels propis límits i la immensa il·lusió de veure’ls superats.

El dia a dia del músic és dur; el de l’aficionat al diatònic no ho és tant. Sempre es sentirà confortat i sempre tindrà camp per córrer. Podrà tocar sol, sense prèvia concentració, o podrà ajuntar-se amb altres músics que poden ser o no de la seva categoria. Entrarà –per la porta del darrere– a la categoria d’artista, i ningú li podrà negar que és cert.Read More »

El Catàleg de gegants centenaris de Catalunya es presenta en societat l Post de Lluís Ardèvol

Catalunya és terra de gegants. Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes. Són una de les nostres tradicions més vives, entranyables i arrelades. Han perdurat en el temps, després de superar moments difícils, i s’han anat renovant fins arribar al moment actual, en què gaudeixen d’una plena vigència. Aquestes figures han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle XX i al seu voltant ha sorgit un important moviment associatiu que aplega un munt de persones. Malgrat tot no parlem d’un fenomen exclusivament modern, sinó que ja són presents a les nostres festes des del segle XV.

El llibre que teniu a les mans ens mostra un projecte únic. Un recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues conservades a Catalunya. Es tracta de peces d’un valor material incontestable per la seva antiguitat i el seu valor artístic, però sobretot són elements simbòlics que presideixen la festa, el moment més comunitari de la població, i un referent intergeneracional del sentit de pertinença. Figures que gràcies molt sovint a la devoció de la gent i a la seva consciència patrimonial han arribat fins als nostres dies.Read More »

Homenatge Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) l Post de Josep Alert

Més enllà de la novel·la K.L. Reich —traduïda recentment a l’anglès i considerada un dels títols de referència de la literatura concentracionària universal—, l’any 2013 la commemoració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella va permetre recuperar gairebé la totalitat de l’obra de l’escriptor manresà, un dels grans oblidats de la literatura catalana.

Tant la reedició de títols exhaurits des de feia dècades, com la publicació de materials inèdits han permès no tan sols posar a l’abast del públic l’obra pràcticament completa d’Amat-Piniella, sinó també palesar-ne la qualitat literària, eclipsada massa sovint pel valor simbòlic de K.L. Reich.

Fruit d’aquest renovat interès per la producció de l’autor de la capital del Bages, la Institució de les Lletres Catalanes acaba de publicar Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat per l’historiador Joaquim Aloy i pel coordinador del centenari, Josep Alert.

Inclòs dins la col·lecció “Homenatge”, l’opuscle ofereix una visió de conjunt de la vida i de l’obra d’Amat-Piniella, des de la doble vessant de l’escriptor i el supervivent. La militància republicana, l’exercici del periodisme i l’agitació cultural a la seva Manresa natal, l’experiència de la Guerra Civil, la deportació a Mauthausen i a d’altres camps i la llarga nit del franquisme són alguns dels aspectes que aborda la publicació, que reivindica la categoria simbòlica d’Amat, entès com a exponent de l’esperança republicana, de la derrota i l’exili, de les víctimes del nazisme i, en definitiva, del combat entre civilització i barbàrie.Read More »

El llibre d’orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) l Post de Ramon Vilar

Els llibres o “quaderns” d’orgue que es guardaven als arxius d’esglésies que disposaven d’aquest instrument aeròfon de teclat, havien estat escrits pels propis organistes a fi de disposar de melodies populars, com a recurs de divertiment, per a ser interpretades en certes festes i períodes festius de l’any litúrgic. Els llibres d’orgue que ens han arribat no van més enllà del segle XIX o com a molt, de finals del XVIII. Ja els musicòlegs i recercadors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) alerten de la importància d’aquests “llibrets” per la documentació que aporten sobre els repertoris populars en ús del temps al qual pertanyen. En les seves missions de camp en recullen uns quants o els copien, i a partir d’aquí es converteixen en objecte de l’etnomusicologia.

El llibre d’orgue de Calaf va ser adquirit per en Josep Crivillé i Bargalló quan tenia 17 anys (1964) a una parada de llibres d’ocasió del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Una vocació prematura vers la musicologia i un olfacte especial vers la música popular el va portar a adquirir aquest exemplar. Més endavant el va donar a conèixer publicant-ne un bon nombre de melodies al III volum de Música Tradicional Catalana, Danses (1983). Finalment, ell mateix havia deixat gaire bé llesta per a l’edició la publicació d’aquest important document. En Josep Crivillé va morir l’abril del 2012 i dos anys més tard, el 2014, hem endegat, des del Departament de Cultura, la seva publicació.Read More »

Premsa i cultura | Post de Tomàs Puntí

La publicació Premsa i cultura (Actes de les IV Jornades d’Història de la Premsa) volum vuitè de la col·lecció “Lexikon papers”, aplega un material abundant i d’indubtable interès sobre un tema com és el periodisme cultural.

El concepte de cultura és ampli, i podem parlar de propostes diverses en relacionar-lo amb el periodisme. Una proposta és la informació cultural il·lustrada (belles arts, lletres, pensament…), adreçada a un públic minoritari a través de revistes especialitzades i comunicacions reduïdes. Una altra és la informació sobre la cultura popular que es difon als mitjans de comunicació dels grans productes culturals amb la pretensió d’arribar a un públic tan ampli com sigui possible. Les notícies i articles sobre temes de cultura popular han anat ocupant un lloc creixent en els mitjans, segurament pels interessos de les mateixes indústries culturals, que necessiten tots els canals per aconseguir la màxima difusió de les seves propostes.Read More »

El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Post d’Oriol Camps

Llibre d'estil de la CCMAEs pot fer aparèixer un menor en un mitjà de comunicació sense permís dels seus pares o tutors? És lícit que un mitjà públic s’aprofiti del dolor de les víctimes de qualsevol accident, atemptat o catàstrofe per fer créixer la seva audiència? En quina llengua s’expressen els mitjans públics de Catalunya? Qui és responsable de la qualitat, no solament de la llengua, sinó també del so, de la imatge i dels continguts dels mitjans públics? Quina és la perspectiva geogràfica i nacional des de la qual emeten els mitjans de la Generalitat de Catalunya?

Aquestes preguntes i moltes més troben resposta en el Llibre d’estil de la CCMA.

L’equip de redacció és nombrós, compost per professionals, periodistes i lingüistes, dels canals de TV3, les emissores de Catalunya Ràdio i els mitjans interactius dependents de la CCMA: Imma Amadeo, Eduard Boet, Lluís Caelles, Teresa Maria Castanyer, Ferran Clavell, Joan Carreras, Marga Hervàs, Susanna Morcillo, Elisa Omedes, Marià Pou i Núria Torra.

La redacció, que va durar més de tres anys, va tenir dues fases, amb dues aproximacions diferents a aquest objecte complex que són els mitjans públics de comunicació de masses. La primera va donar com a fruit la Guia editorial, que recull en un seguit de normes institucionals la manera d’actuar dels mitjans de la CCMA i en defineix els principis, les pràctiques professionals i les condicions per a la presència de publicitat i patrocinis.Read More »