Simposi Dolors Monserdà i Vidal: els orígens de la novel·la catalana moderna i del feminisme a Catalunya│ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

El 2019 va ser decretat Any Dolors Monserdà. El llibre recull les ponències del Simposi Dolors Monserdà, celebrat el 22 de novembre de 2019 amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de l’escriptora.

Concebut com un acte primordial de l’Any Dolors Monserdà, el Simposi va tractar dos dels temes crucials que representen la seva obra: els orígens de la novel·la catalana moderna i els del feminisme a Catalunya. Dolors Monserdà va observar el paisatge social i humà, va fer especial notació de la condició de dona i va desplegar una obra compromesa amb la defensa d’aquesta, i va ser una pionera que va obrir camí. La publicació de les actes suposa un pas més en el reconeixement actual de la seva obra.

Filla d’una família de la burgesia, Dolors Monserdà va rebre una acurada educació. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 va ser nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. Així Monserdà va esdevenir la primera dona que va ocupar aquest càrrec. La major part de la seva obra poètica va quedar recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana, Feminal…, i també va escriure teatre, amb obres com, per exemple, Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876). Més tard, va reorientar la seva producció cap a la novel·la. Va publicar, entre d’altres, La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), i la seva obra més significativa: La fabricanta (1904).

Llegeix més »

El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola│ Apunt del Memorial Democràtic

El cop d’estat de Franco contra la República va provocar l’esclat d’una revolució social als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar la duplicitat de poders entre els Comitès Antifeixistes i les institucions que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. La revolució social va portar atacs indiscriminats contra les persones i el patrimoni amb la destrucció, la devastació i els assassinats. La reacció de protecció i salvaguarda va ser fulminant i l’art salvat es va concentrar en diversos dipòsits que culminarien al Museu del Palau Nacional de Montjuic.

Aquest llibre recull aportacions sobre les situacions produïdes a Lleida, el Pirineu, les Terres de l’Ebre, Tarragona, Reus i Poblet, Solsona, Manresa, Sabadell i Terrassa, Mataró, Granollers, Vic, Girona i Barcelona, amb estudis d’especialistes en la salvaguarda del patrimoni. Aquest repàs territorial omple un buit de coneixement sobre les accions prèvies a les concentracions de Montjuic i Pedralbes i els trasllats a Olot i la frontera, que es coneixien millor.

Llegeix més »

Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917│Apunt de Joan Duran-Porta

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principi del segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració Catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, al voltant del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, adreçada a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres, així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

Llegeix més »

Prudenci Bertrana, pintor │Post de Cristina Ribot

Portada20Bertrana-765x1024Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.Llegeix més »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Llegeix més »

Els 10 posts més llegits el 2016 a llibresgencat

blogcL’any 2016 vàrem publicar 36 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Tractar la memòria a l’aula a través del cinema l Post de Ramon Breu i Gemma Simon

La Guia d’estratègies de millora educativa, nova eina per incidir en la trajectòria educativa de les persones joves ǀ post de Mireia Vilamala

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 l Post de Magda Garcia

Ramon Llull i els diàlegs mediterranis. Ramon Llull and the Mediterranean Dialogues l Post de Maria-Àngels Roque

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

Prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya l Quaderns de legislació, 53

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

Agraïm els autors i col·laboradors les seves aportacions.

Santiago Rusiñol en terres gironines l Post del Museu d’Art de Girona

rusinol

Catàleg de l’exposició organitzada pel Museu d’Art de Girona del 7 de maig al 6 de novembre de 2016, que recopila i amplia la informació continguda a la mostra.

Aquest catàleg pretén fer evident la relació de Santiago Rusiñol amb les comarques de Girona. Recull cronològicament bona part de la producció pictòrica i literària de Rusiñol que té com a temàtica les terres gironines o que ha estat produïda en àmbit gironí i permet fer un itinerari geogràfic, artístic i vital de l’artista.

El recorregut ve marcat pels viatges i les estades de l’artista a les diverses comarques gironines: al Ripollès, Rusiñol va practicar l’excursionisme i va publicar les seves visions romàntiques i naturalistes del paisatge a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana, on hi trobem també els primers dibuixos i textos que relaten les excursions al pic del Taga; la Garrotxa i sobretot l’estada a Olot constitueix l’inici del llarg viatge que va fer Rusiñol pels camins de l’art modern i on hi pintà vint-i-vuit olis destinats a la seva primera exposició individual a la Sala Parés el 1888; la Cerdanya, dels estius a Puigcerdà (un dels nuclis d’estiueig de l’època) on va conèixer periodistes, escriptors i artistes entre ells Narcís Oller, se’n conserven pintures i les cròniques de La Vanguardia que descriuen amb tot detall el moment; al Gironès hi feu les estades a Girona ciutat, intenses dels del 1908, que han permès mostrar fotografies inèdites conservades per l’artista, algunes de les quals van inspirar les vistes pintades de Girona; i finalment a la Selva, on Rusiñol hi feia estades als balnearis, és a la Font Picant de Sant Hilari Sacalm on va conèixer la seva dona, Lluïsa Denís el 1884. Però al Montseny hi freqüentà al llarg de la seva vida i en destaquen les darreres estades a Arbúcies, on Rusiñol va pintar els seus últims jardins.Llegeix més »

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

acordio 1

Aquest és un treball científic (pedagògic) basat en l’afecte i la comprensió cap als que els costa aprendre a tocar. El seu autor, metge de capçalera, ha anat aprenent amb el temps que els sentiments i la dedicació són més importants que els coneixements. D’aquests, només se’n necessiten uns mínims, i saber-ne fer bon ús. En l’ensenyament i en la pràctica d’un instrument particular com és l’acordió diatònic passa alguna cosa semblant.

Calen unes bases certes, una orientació, sobretot al començament. Després, el que més importa, és l’esperit. La confiança, la perseverança, els recursos que atreguis, el coneixement dels propis límits i la immensa il·lusió de veure’ls superats.

El dia a dia del músic és dur; el de l’aficionat al diatònic no ho és tant. Sempre es sentirà confortat i sempre tindrà camp per córrer. Podrà tocar sol, sense prèvia concentració, o podrà ajuntar-se amb altres músics que poden ser o no de la seva categoria. Entrarà –per la porta del darrere– a la categoria d’artista, i ningú li podrà negar que és cert.Llegeix més »

El Catàleg de gegants centenaris de Catalunya es presenta en societat l Post de Lluís Ardèvol

Catalunya és terra de gegants. Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes. Són una de les nostres tradicions més vives, entranyables i arrelades. Han perdurat en el temps, després de superar moments difícils, i s’han anat renovant fins arribar al moment actual, en què gaudeixen d’una plena vigència. Aquestes figures han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle XX i al seu voltant ha sorgit un important moviment associatiu que aplega un munt de persones. Malgrat tot no parlem d’un fenomen exclusivament modern, sinó que ja són presents a les nostres festes des del segle XV.

El llibre que teniu a les mans ens mostra un projecte únic. Un recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues conservades a Catalunya. Es tracta de peces d’un valor material incontestable per la seva antiguitat i el seu valor artístic, però sobretot són elements simbòlics que presideixen la festa, el moment més comunitari de la població, i un referent intergeneracional del sentit de pertinença. Figures que gràcies molt sovint a la devoció de la gent i a la seva consciència patrimonial han arribat fins als nostres dies.Llegeix més »

Homenatge Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) l Post de Josep Alert

Més enllà de la novel·la K.L. Reich —traduïda recentment a l’anglès i considerada un dels títols de referència de la literatura concentracionària universal—, l’any 2013 la commemoració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella va permetre recuperar gairebé la totalitat de l’obra de l’escriptor manresà, un dels grans oblidats de la literatura catalana.

Tant la reedició de títols exhaurits des de feia dècades, com la publicació de materials inèdits han permès no tan sols posar a l’abast del públic l’obra pràcticament completa d’Amat-Piniella, sinó també palesar-ne la qualitat literària, eclipsada massa sovint pel valor simbòlic de K.L. Reich.

Fruit d’aquest renovat interès per la producció de l’autor de la capital del Bages, la Institució de les Lletres Catalanes acaba de publicar Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat per l’historiador Joaquim Aloy i pel coordinador del centenari, Josep Alert.

Inclòs dins la col·lecció “Homenatge”, l’opuscle ofereix una visió de conjunt de la vida i de l’obra d’Amat-Piniella, des de la doble vessant de l’escriptor i el supervivent. La militància republicana, l’exercici del periodisme i l’agitació cultural a la seva Manresa natal, l’experiència de la Guerra Civil, la deportació a Mauthausen i a d’altres camps i la llarga nit del franquisme són alguns dels aspectes que aborda la publicació, que reivindica la categoria simbòlica d’Amat, entès com a exponent de l’esperança republicana, de la derrota i l’exili, de les víctimes del nazisme i, en definitiva, del combat entre civilització i barbàrie.Llegeix més »