El Firmament, de Lucy Kirkwood, al Teatre Nacional de Catalunya

El Firmament és la darrera obra publicada pel Teatre Nacional de Catalunya, tot coincidint amb el muntatge dirigit per Gara Roca Cendra que es representa a la Sala Petita entre el 6 de maig i el 14 de juny d’aquest any.

Es tracta d’una peça de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood, una de les veus més destacades del teatre contemporani, coneguda per abordar qüestions socials i polítiques amb profunditat i intel·ligència. La traducció i l’adaptació són de la mateixa directora, Gara Roda, que ha traslladat l’acció de l’Anglaterra rural a una Catalunya igualment marcada per les jerarquies i les tensions socials.

Llegeix més »

Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona, al Teatre Nacional de Catalunya

El recull Èdip rei. Èdip a Colonos. Antígona recupera les tres grans tragèdies tebanes de Sòfocles traduïdes per Carles Riba, un clàssic de la nostra tradició literària, tot coincidint amb el muntatge Èdip & Antígona del Teatre Nacional de Catalunya, una relectura lliure dirigida per Carlota Subirós.

Les tres obres expliquen el destí tràgic d’Èdip i la seva família, des del descobriment del parricidi i l’incest a Èdip rei a l’exili i la mort del protagonista a Èdip a Colonos, que desemboca en un conflicte entre la llei humana i la llei divina a Antígona. La llibertat, la responsabilitat moral i la tensió entre el poder institucional i la consciència individual en són els temes principals, que continuen interpel·lant-nos avui dia, després de dos mil·lennis i mig.

Llegeix més »

Àlbum Clavé

Amb motiu del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé (1824-1874), el 2024 va ser un any especialment prolífic en iniciatives per recuperar i reinterpretar el seu llegat. Àlbum Clavé és el tancament editorial d’aquest cicle commemoratiu, però també és una de les propostes més originals i ambicioses. Lluny de la biografia clàssica, el llibre aposta per una estructura coral que posa el focus no tant en el personatge individual com en la xarxa de relacions humanes, ideològiques i culturals que van fer possible el projecte claverià.

Llegeix més »

Xirinacs 1975: La força de la noviolència

El matí de Nadal de 1975, Lluís Maria Xirinacs es va situar davant de la presó Model de Barcelona amb la intenció de reclamar l’amnistia dels presos polítics de la dictadura franquista. La seva era una nova forma de protesta: una plantada davant la presó com a model d’acció noviolenta i de desobediència civil, ja que les formes de manifestar qualsevol crítica al règim estaven prohibides, igual que els drets bàsics de protesta i reunió. La plantada iniciada per Xirinacs, i que va durar gairebé dos anys, va atreure ràpidament moltes persones —conegudes i desconegudes, militants polítics i activistes quotidians— que van fer seva l’acció, la van legitimar i la van fer créixer.

Llegeix més »

Escriptura, vida i compromís. Diaris de Francisco Candel, 1975-2006

El 2025 marca el centenari del naixement de Francisco Candel, una de les veus més sòlides de la Catalunya del segle XX. Es va definir sovint com a narrador del seu entorn, però el temps ha demostrat que va ser molt més que això. Candel va retratar la realitat social del franquisme i de la postdictadura amb una combinació de lucidesa, crítica i humanitat que continua sent imprescindible per entendre el nostre passat recent.

Llegeix més »

Alteritat festiva a Igualada. De la Turquia o Ball de la Patera a la festa dels Reis (s. XV-XXI) 

La publicació en dos volums Alteritat festiva a Igualada. De la Turquia o Ball de la Patera a la festa dels Reis (s. XV-XXI) és el resultat de la tesi doctoral de Daniel Vilarrúbias, autor amb una llarga trajectòria de publicacions sobre diversos elements i danses al·legòriques del seguici festiu. En l’àmbit popular i tradicional i d’una manera genèrica, el moro ha significat sempre l’altre, el diferent. Parlem de diferència sobretot sociocultural, encara que també confessional i, per tant, d’una altra manera d’entendre el món i la societat. Parlem, sobretot, d’alteritat sarraïna, tot i que, en alguns moments històrics puntuals, l’altre ha estat el francès o, en sentit encara més genèric, l’invasor o l’enemic transfronterer.

Llegeix més »

Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat

El Museu d’Art de Girona publica el catàleg de l’exposició Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat, un volum que és molt més que un acompanyament expositiu: esdevé una eina de consulta i reflexió sobre una de les col·leccions privades més destacades de l’art contemporani català. Amb textos de crítics, comissaris i especialistes com Joan Gil Gregorio, Conxita Oliver, Núria Poch, Jaume Vidal, Vicenç Villatoro i Carme Clusellas, el llibre ofereix un relat coral que ens acosta tant a les obres com a les intencions i contextos que les envolten.

Llegeix més »

Especial Sant Jordi 2025 | Apunt de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions

S’acosta Sant Jordi, una diada única en què llibres i roses prenen el protagonisme dels carrers. És una jornada per gaudir de la lectura, descobrir novetats editorials i retrobar-nos amb autors i autores que ens aporten coneixement, reflexió i emoció.

Per aquest motiu, hem preparat una selecció de llibres publicats recentment que aborden temes diversos: des de l’art i la cultura fins a la història, l’esport o l’actualitat. Obres que ens ajuden a entendre millor el món que ens envolta i que conviden a mirar la realitat des de múltiples perspectives.

Llegeix més »

Roser Bru | Superar la distància | Superar la distancia – Apunt del Museu d’Art de Girona

Roser Bru. Superar la distància és el títol de l’exposició dedicada a l’obra i figura de l’artista catalana-xilena Roser Bru i Llop (Barcelona 1923 – Santiago de Xile 2021), que el Museu d’Art de Girona ha produït des de novembre de 2024 i fins a març de 2025 i que ha estat comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez. Roser Bru va néixer a Barcelona i de ben petita va viure un primer exili familiar a París, durant la dictadura de Primo de Rivera. Retornats a Barcelona, van viure intensament la proclamació de la República i seguidament un segon i definitiu exili que portaria a la família, primer a França i seguidament a Xile, embarcats en el vaixell Winnipeg, llogat per Pablo Neruda, el qual llavors era cònsol a París.

Roser Bru. Autobiografia. Col·lecció particular. © Roser Bru, VEGAP, Girona, 2024

Llegeix més »