Des de la seva obertura al públic, l’any 1979, l’antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d’Art de Girona. Es tracta d’un edifici imponent, una veritable joia de l’arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l’ànima del seu origen antic ni l’espectacularitat monumental que l’ha caracteritzat sempre.
Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és una monografia que mostra la relació de Pablo Picasso amb les arts i les tradicions populars catalanes en la seva globalitat, un tema que com a tal no s’havia tractat específicament.
“Fer viure. Dones de l’Alt Urgell entre els segles dinou i vint” és un llibre extraordinari per a qualsevol lector interessat en la història rural i el paper crucial de les dones en la Catalunya dels últims segles. Es tracta de l’estudi de Joan Frigolé Reixach, realitzat a la comarca de l’Alt Urgell, que ens acosta a trenta-tres semblances de dones, majoritàriament de cases de pagès petites, d’entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
Cinc anys després del traspàs d’Eduard Miralles, el seu llegat intel·lectual es manté vigent com una peça essencial per entendre l’evolució de les polítiques culturals catalanes i la seva professionalització. Miralles va ser un dels grans referents en la formulació d’estratègies i models de gestió cultural a Catalunya, amb una mirada innovadora i compromesa que va transformar les pràctiques culturals a les institucions públiques. Des del seu paper en l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, institucions en què va exercir una influència directa durant quatre dècades, va contribuir a la construcció d’un pensament cultural sòlid, adaptat a les necessitats canviants de la societat.
El llibre Ni Déu, ni Estat, ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània, escrit per Tono Vizcaíno Estevan i Miguel Garau Rolandi, és molt més que un catàleg d’exposició. Editat pel Memorial Democràtic, aquesta obra ens ofereix una mirada profunda i rigorosa a un dels moviments socials més rellevants de la història contemporània catalana: l’anarquisme.
El Museu d’Art de Girona ha impulsat un estudi monogràfic i el més complert fins a la data sobre la icònica escultura de la Lleona de Girona, la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust, coneguda com “la Lleona” de Girona. Es tracta de la primera obra monogràfica dedicada a l’estudi d’aquesta escultura, a cura de l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal. L’edició, amb poc més de 60 pàgines, proposa la revisió més exhaustiva de totes les informacions conegudes fins a l’actualitat sobre la columna, a més de l’obtenció de dades inèdites i d’una descripció analítica de la peça. A banda, permet situar la peça dins un context artístic, i se n’ha pogut precisar la cronologia, la naturalesa material o les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.
El llibre Una altra història és el catàleg d’una exposició única i significativa, que té el seu origen en el programa de televisió homònim produït per TV3 en col·laboració amb El Terrat. Aquesta exposició reuneix 100 objectes que encapsulen històries personals, íntimes i significatives de diferents persones d’arreu de Catalunya. Es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de febrer al 28 d’abril de 2024 i, fins el 17 de novembre, es podrà veure al Museu de Lleida.
En les darreres dècades, la combinació de recerca històrica amb fotografia i documents gràfics s’ha convertit en una pràctica habitual a Catalunya, enriquint la bibliografia sobre la nostra història contemporània. Un destacat exemple d’aquest fenomen és el llibre Vides entre dictadures que explora l’obra del fotògraf Rossend Torras (Barcelona, 1907-1996), qui va capturar moments clau de la història de Barcelona, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
El llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que es pot visitar fins al 1 de setembre de 2024 a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
El sentit de l’exili reuneix una mostra representativa de l’articulisme polític que l’escriptor Ambrosi Carrion va desplegar en diverses revistes de l’exili durant trenta-quatre anys (1939-1973). Des de la convicció que la política és l’art de governar els pobles de manera justa amb el respecte escrupolós dels drets civils i polítics, les peces periodístiques de Carrion responen a principis personals consistents, defensats amb fermesa i convicció. Home de pedra picada, els seus postulats se situen per damunt de les contingències polítiques, entrelliguen qüestió social i nacional, i defineixen un pensament catalanista, republicà i d’esquerres basat en tres grans eixos: la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la reivindicació de la unitat de les forces polítiques catalanes i la indissociabilitat entre política i cultura.
«Niebla. Catàleg del fons de la Generalitat de Catalunya» posa a la disposició del públic i dels museus i centres expositius el llegat de Josep Niebla i esdevé un element més per a comprendre la trajectòria i l’impacte artístic Niebla, una figura rellevant en l’art contemporani català.
Aquest extens catàleg sorgeix després de l’adquisició, el 2020, dels fons artístics i personals de l’artista per part de la Generalitat de Catalunya, i ofereix un recorregut exhaustiu per la seva producció artística, abastant més de sis dècades de creació. El volum recull un total de 1.029 obres, incloent-hi pintures, obra gràfica, esbossos i documentació, proporcionant així una visió completa de l’univers creatiu de Niebla.
